Característiques i funcions dels LMS

Característiques[modifica]

Les característiques bàsiques[1] de qualsevol sistema de gestió de l'aprenentatge, són les següents:

  • Centralització i automatització de la gestió de l'aprenentatge.
  • Flexibilitat. La plataforma s'adapta en funció de les necessitats de la institució, els continguts i de l'estil pedagògic de l'organització. A la vegada, permet generar cursos amb facilitat i agilitat.
  • Interactivitat. El destinatari de la formació es converteix en protagonista del seu propi aprenentatge construint coneixements a partir de la interrelació amb: la comunitat d'aprenentatge, la plataforma (docent i resta de companys/es), amb els recursos d'aprenentatge que es faciliten i amb altres serveis.
  • Escalabilitat. Els recursos poden funcionar amb una activitat variable d'usuaris segons les necessitats de l'organització.
  • Funcionalitat. Prestacions i característiques que fan que cada plataforma sigui l'adequada (funcional) segons els requeriments i necessitats dels usuaris.
  • Usabilitat. Facilitat amb la que els usuaris poden emprar la plataforma a fi d'assolir un objectiu concret.
  • Integració. Les plataformes poden integrar-se amb altres aplicacions complementàries; en funció de la intencionalitat pedagògica del projecte formatiu, per exemple, eines de gestió de projectes, eines de treball col·laboratiu, eines per a la gestió d'analítiques d'aprenentatge (learning analytics) i un llarg etcètera.

Funcionalitats generals[modifica]

Els sistemes de gestió de l'aprenentatge presenten les següents funcionalitats[2][3]:

  • Creació i distribució de contingut. Un LMS permet la disposició de recursos en diferents formats: textos, audios, imatges, vídeos, SCORMS, enllaços, etc. allotjats en el propi sistema o en servidors externs.
  • Eines de treball col·laboratiu. Des de l'administració de la plataforma es poden organitzar grups de treball i facilitar les eines perquè es puguin realitzar activitats de manera col·laborativa, per exemple: espais compartits d'arxius, wikis, blogs, etc.
  • Recursos per a l'avaluació. El sistema monitoritza l'activitat dels alumnes (accessos a la plataforma, temps d'ús de les eines, assistència a les tutories i a les sessions de formació virtual, índex de participació a les activitats col·laboratives, etc.); i ofereix la possibilitat d'incloure aquests registres dins del sistema d'avaluació de l'alumnat, en funció dels paràmetres d'avaluació que s'hagin definit en les diferents accions formatives. A la vegada, la plataforma inclou una bateria d'eines que permeten: generar proves objectives d'avaluació/autoavaluació i la gestió de lliuraments. A més a més, permet calcular i mostrar als alumnes els resultats obtinguts, des d'una visió global i en cadascuna de les evidències plantejades.
  • Comunicació interpersonal. Les plataformes disposen de recursos comunicatius, per tal de garantir-ne la interactivitat. Les eines més freqüents són: el xat, el servei de missatgeria interna o per correu electrònic, la videoconferència i altres.
  • Eines de gestió administrativa i acadèmica, que permeten generar cursos, gestionar-ne els continguts, organitzar grups de treball i assignar permisos dels usuaris, generar expedients o certificats finals. Aquestes funcionalitats estan disponibles per a usuaris amb un rol docent o administradors de la plataforma.

Referències[modifica]

  1. Torras Virgili, María Eulàlia. «[http://www.apega.org/attachments/article/1056/plataformas_lms.pdf Las plataformas LMS. Definición, características, tipos y plataformas más utilizadas]». VIU. Universidad Internacional de Valencia., pàg. 4.
  2. Ariel Clarenc, Claudio. Analizamos 19 plataforma e-learning. Investigación colaborativa sobre LMS.. 2013 (en castellà). 
  3. Boneu, Josep M.. «[http://www.redalyc.org/pdf/780/78040109.pdf Plataformas abiertas de e-learning para el soporte de contenidos educativos abiertos]». Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento, Abril 2017.