Alemany/Alfabet

< Alemany(S'ha redirigit des de: Alemany: Alfabet)
Salta a la navegació Salta a la cerca

<< Alemany per a principiants | Alemany Bàsic | Alemany Intermediari

En procés de traducció de l'anglès, si hi voleu col·laborar, podeu traduir aquesta pàgina



Apèndix 1 ~ Alfabet i Guia de Pronunciació

Das Alphabet ~ L'Alfabet[modifica]

L'alfabet alemany, com al català o a l'anglès, consisteix en 26 lletres bàsiques. Tanmateix, hi ha també lletres combinades, 4 formes amb umlaut (un umlaut és la manera que es diu la dièresi en alemany, però l'anomenem umlaut i no dièresi per la funció de canvi de pronunciació que ofereix) i la es-zet ß. La següent taula inclou una llista de la pronunciació de totes aquestes lletres. A l'alemany, segons que la vocal és llarga o curta, pot tenir un so o un altre i també poden modificar el so, i sovint l'ortografia, de la lletra següent.

A  (aa)   Llarga: /α:/ com en anglès "father", una 'a' més oberta de la 'a' tònica catalana, 
          com la del m; curta: un so entre la o oberta i la o tancada com la 'o' anglesa en 'come'
B  (bee)  Un so entre la 'b' i la 'p' (una b explosiva).
C  (tsee) Vegeu les lletres combinades;
          sense una 'h' després: abans de la 'e', 'i', 'y', 'ä', 'ö' com la lletra alemanya 'z' en
          qualasevol altre cas 'k'
D  (de)   Un so entre la 'd' i la 't' (una d explosiva).
E  (ee)   Llarga: /e:/ una 'e' amb un lleuger so a 'i'. Curta: en síl·labes tòniques /e/. En síl·labes
          àtones: va des del so de la shwa /ə/ fins a no arribar a sentir-se però si a percebre's com a les terminacions en "-en" del plural, declinacions o l'infinitiu del verbs (deinen 'teu (en acus.)'
          /dai·n·n/, lesen 'llegir' /le:·z·n/)
F  (ef)   /f/
G  (guee) Pronunciada com la 'g' en 'gat' fins i tot davant de 'e' i de 'i'; com la 'k' a final de mot; 
          pronunciada com al so de 'ich' (vegeu baix) en el sufix '-ig' al final de paraula.
H  (haa)  com la 'h' anglesa només a comançament de paraula o en síl·labes després de 'a', 'i', 'o',
          'u', 'y', 'ä', 'ö', 'ü' (només si no formen part d'un sufix), la resta no es pronuncia
I  (ii)   Llarga: 'i' com en 'pi'; Curta: com en 'pixum' però la 'i' és un poc 'e'
J  (iot)  Pronunciada com una 'i' consonàntica (iogurt, iode)
K  (kaa)  /k/
L  (el)   /l/
M  (em)   /m/
N  (en)   /n/
O  (oo)   Llarga: un so com si diguéssim la 'o' amb la boca de 'u'. Curta: 'o' oberta com en in 'pot'
P  (pee)  /p/
Q  (ku)   /k/ excepte quan va combinada amb la 'u' -> 'qu', es pronuncia 'kv': 'bequem' (còmode) /bekv(e)m/
R  (er)   vibrant (vegeu baix)
S  (es)   En alemany és la 's' sonora a la fi dels mots, abans de consonants (excepte 'l', 'm', 'n', ng')
          i després de consonants; A àustria, es pronuncia sonora només entre vocals, la resta com a sorda.
          Al començament de paraula es pronuncia 'ix' o 'sh'.
T  (tee)  /t/ però més explosiva
U  (uu)   Llarga: /u:/; Curta: /u/
V  (fau)  Es pronuncia /f/ en la major part de les paraules llevat les d'origen extranger com 'vase' "gerro"
          (orig. llatí) o 'vakuum' "buit" (orig. anglès).
W  (vee)  Pronunciat /v/
X  (iks)  Pronunciat /ks/ o /kz/
Y  (ypsilon) Pronunciat com la 'ü' (vegeu més avall), excepte en paraules d'origen anglès que es pronuncia com en anglès 
Z  (tset) Pronunciat com la 'ts'

Lletres especials alemanyes
Lletres "Umlaut"

Ä  (aa-umlaut)    La ä llarga es pronuncia com la "e" oberta catalana
Äu (aa-umlaut-uu) Es pronuncia /oi/
Ö  (oo-umlaut)    Es pronuncia com la "e" francesa (una mescla entre "e" i "o") (vegeu més avall)
Ü  (uu-umlaut)    Es pronuncia com la "u" francesa (vegeu més avall)

l'antiga ß ligada

ß  (ess-tset)  Pronunciada "s" sorda; vegeu més avall per als usos.

lletres combinades

ch (tsee-haa) Pronunciada de mantes maneres (vegeu els sons de Konsonanten més avall)
ck (tsee-kaa)
tz (tee-tset)
ie
ei
eu
äu
au
dt
st
sp
sch
tsch
dsch
zsch, tzsch   Es pronuncia igual que la 'ch' (s'usa només en noms familiars i geogràfics)  
ph
pf
qu
...
  • Audio: OGG (305KB) ~ Das Alphabet oder Das ABC
  • Audio: OGG (114KB) ~ Die Umlaute


<< Alemany per a principiants | Alemany Bàsic | Alemany Avançat


Deutsche Aussprache ~ Guia de pronunciació alemanya[modifica]

Vokale ~ Vocals[modifica]

Les vocals alemanyes poden ser llargues o curtes. Un mètode simple per a reconèixer si una vocal és llarga o curta és la Regla de les consonats dobles. Si una vocal va seguida per una sola consonant — com a haben (haver o tenir), dir (tu, dat.), Peter (Pere), i schon (ja) — la vocal sonarà normalment llarga. Si hi ha dues o més consonants que segueixin la vocal — com a falsch (fals), elf (onze), immer (sempre), i noch (encara) — la vocal sonarà normalment curta. Hi ha algunes paraules que no obeeixen la regla de la doble consonant: bin, bis, das, es, hat, i was totes tenen sons vocàlics curts. Cal dir que en el cas de la 'h' muda no compta com a consonant i la vocal anterior sempre és llarga: Ihnen, gehen.

Aquesta regla s'aplica en l'ús de 'ss' envers 'ß' (vegeu més avall), puix que 'ß' es tracta d'una vocal simple. Així, la vocal abans de 'ß' en der Fuß (peu) és llarga, mentre que la d'abans de la 'ss' en das Fass (tonell) és curta.

  • au – 'Aa-uu' es pronuncia 'au'. Exemples en alemany són blau (blau) i auch (també vegeu avall sobre ach ~ lletres especials alemanyes).
  • äu – 'Aa-umlaut-uu' es pronuncia com la alemanya eu (ee-uu; vegeu el següent). Es pot escriure 'ae' com a substitut de 'ä' només si aquesta no és disponible.
  • eu – 'Ee-uu' es pronuncia 'oi'. Exemples en alemany són neun (nou) i heute (avui).
  • ie i ei – 'ie' té el mateix so que la 'i' llarga. 'ei' es pronuncia [ai].

Konsonanten ~ Consonants[modifica]

  • ch – Pronunciat com una 'k' en mots d'origen grec com Christ o Charakter o quan el segueix una 's': sechs /seks/ (sis). Hi ha, a banda d'aquest fonema, dues formes de pronunciació d'aquest dígraf:
    • ach – És l'anomenat "ach-laut" (so ach) i és un so gutural. S'utilitza després de les lletres 'a', 'o', 'u', i 'au'. És el so de la jota castellana.
    • ich – El "ich-laut" (so ich) és el so més difícil de pronunciar de l'alemany. ÉS entre el so ix i la jota castellana. En el AFI correspondria al símbol [ç]. Comparant amb l'anglès seria com l'/hj/ de huge però un poc més ix. En la paraula richtig ("correcte") hi ha dos sons ich: a 'ich' i a 'ig'. S'utilitza després de les lletres 'e', 'i', 'y', 'ä', 'ö', 'ü', 'ei', 'eu', 'äu', després de consonants i sovint al començament de les paraules (especialment abans de 'e', 'i', 'y', 'ä', 'ö'). Si teniu problemes amb aquest so, substituïu-lo pel so de ix però mai amb el so d'una k ni el de la jota castellana /x/.
  • d, t, l, i n – Aquestes lletres es pronuncien de manera similar al català però més dentals. La /l/ no és velar com al català. Normalment les d finals es pronuncien /t/.
  • sch – dit en alemany 'Es-tse-ha', es pronuncia com el so ix /ʃ/.
  • s + consonant – Quan la s va acompanyada d'una consonant, aquesta s es pronuncia com ix /ʃ/. Per exemple, spielen ("jugar") es pronuncia xpílen (/ʃpi:lən/). Cal dir que hi ha una excepció amb la paraula Ski ("esquí") que es pronuncia xi (/ʃi:/).
  • ß – L'antiga unió (de 'ss' o 'sz'), 'ess-tset' s'usa molt a Alemanya, però el seu ús és molt més restringit en l'alemany modern (sempre es pronuncia [s]). S'usa 'ß' per al so 's' quan no es pot fer servir 'ss' (ja que la lletra 's' s'usa per al so [z]): especialment després de vocals llargues i diftongs. Així, la vocal abans de 'ß' a der Fuß ("el peu") és llarga [fu:s], mentre que la d'abans de 'ss' a das Fass ("barril") és curta [fas]. La 'ß' apareix després de diftongs ('au', 'ei', 'eu'), ja que aquests són elements de so llarg. En alemany escrit i imprès, 'ss' s'accepta com a substitut de 'ß' quan no es disposa d'aquesta lletra. La lletra grega, β, no s'usa com a substitut de 'ß'. Cal tenir en compte que a Suïssa 'ß' sempre s'escriu 'ss'.
  • r – L'alemany té dues pronunciacions per r: La més comuna i majoritàriament usada és semblant a la r francesa, un so gutural similar a la g fraccionada, trobat a l'àrab غ o algunes pronunciacions del grec modern γ. La segona és solament usada a Suïssa, Alemanya meridional i Àustria, és la r catalana.
    • -er- i -r – En cas de la síl·laba final "-er" o de la "r" entre una vocal i una consonant i al final de paraula monosil·làbica, aquesta 'r' o 'er' ha de pronunciar-se [ɐ], és a dir, un so semblant a la 'a' però amb la mandíbula menys oberta. Així, Vater ("pare") es pronuncia ['fatɐ], für ("per a") seria [fyɐ] i Berlin seria [bəɐ'lin].
  • ö (o-umlaut) – La paraula "umlaut" significa "canvi de so". El so de la o-umlaut es l'equivalent a la 'eu' francesa i es fa dient una "e" amb la posició de boca de una "o". Si traieu mal a pronunciar ö, no la reemplaceu pas per "o" sinó per "e" (com en elf) com en molts dialèctes de l'alemany. En alemany escrit i imprès, 'oe' s'accepta com a substitut de 'ö' quan no es disposa d'aquesta lletra
  • ü (u-umlaut) – As with 'ö', 'oo-umlaut' is a rounded vowel sound with no English equivalent. The 'long ü' is made by first sounding 'oo' as in moon, then pursing the lips as if to whistle, and changing the sound to 'ee' as in 'seen'. An example word is früh. The 'short ü' sound is made by first sounding 'oo', pursing the lips, and changing the sound to 'i' as in 'pit. An example word is fünf (five). If you have problems pronouncing ü, do not replace it by "u" but by "i" (as in fish) like in many German dialects. In written and printed German, 'ue' can be an acceptable subsitute for 'ü' if the latter is unavailable.

Audio: OGG (37KB) ~ ach, auch, ich, richtig

Syllable Stress[modifica]

The general rule in German is that words are stressed on the first syllable. However, there are exceptions. Almost all exceptions are of latin, french, or greek origin. Mostly these are words stressed on the last syllable, as shown by the following:

Vo=`kal  Kon=so=`nant  Lek=ti=`on

These words (not stressed on the first syllable) appear in the (Level II and III) lesson vocabularies as Vokal, Konsonant, Lektion (in some regions: Lektion), etc.

<< Beginning German | Basic German | Advanced German