Toki pona/Lliçó 11: Conjuncions, temperatura
Vocabulari
[modifica]| ante | altre, diferent |
| anu | o |
| en | i |
| kin | encara, també, i tant |
| lete | fred; congelar |
| lipu | paper, fulla, pàgina, butlleta, etc. |
| mani | diners, moneda |
| pilin | sentir, pensar |
| taso | però, només |
Lliçó
[modifica]anu, en, i taso
[modifica]Tot i que aquestes tres són totes les conjuncions de Toki Pona, es fan servir de manera diferent, i per això la millor manera d'explicar-les és d'una en una. Així doncs, endavant.
anu
[modifica]Aquesta paraula es fa servir per fer preguntes quan s'ha d'escollor entre dues opcions diferents. Per exemple, arribes a casa i veus una persona que s'ha menjat totes les a galetes. Saps que la persona que se les ha menjat és o l'Anna o la Maria, però no saps segur qui ha estat. Ho has de demanar així:
| jan Ana anu jan Mali li moku e suwi? |
De manera mig literal, aquesta frase diu L'Anna o la Maria s'han menjat les galestes?. Si fem aquesta pregunta en el català del dia a dia, diríem alguna cosa com S'ha menjat les galetes l'Anna, o la Maria?. Ja veus que no pots pas traduir directament del català a la Toki Pona, especialment si es fa servir anu. Pensa diferent. Aquí tens més exemples:
| sina jo e kili anu telo nasa? | Tens la fruita o el vi? |
| sina toki tawa mi anu ona? | Em parles a mi, o a ell? |
| ona anu jan ante li ike? | És ell el dolent, o l'altra persona és dolenta? |
| sina toki pi mama anu jan lili? | Parles del pare o del fill? |
Saps com a vegades en català diem coses com: vindràs o què? Bé, ho podem fer igual en Toki Pona:
| sina kama anu seme? | Vens o què? |
| sina wile moku anu seme? | Vols menjar o què? |
| sina wile e mani anu seme? | Vols els diners o què? |
Aquesta és una altra manera de fer les preguntes amb resposta de sí o no. És qüestió de gustos fer servir aquesta manera, o l'apresa a la lliçó vuit.
en
[modifica]Aquesta paraula simplement vol dir i. Es fa servir per ajuntar dos noms al subjecte d'una frase:
| mi en sina li jan pona. | Tu i jo som amics. |
| jan lili en jan suli li toki. | El nen i l'adult parlen. |
| kalama musi en meli li pona tawa mi. | M'agraden la música i les noies. |
Fixa't que en no serveix per connectar dos complements directes. Per a això, fes servir la tècnica de la múltiple e que vas aprendre a la lliçó quatre.
| Correcte: mi wile e moku e telo. | Vull menjar i aigua. |
| Incorrecte: mi wile e moku en telo. |
També fixa't que en no es fa servir per connectar dues frases senceres, tot i que això es sol fer en català. Per fer això, fes servir la tècnica del múltiple li de la lliçó quatre o trenca la frase en dues: Menjo fruita, i parlo en toki pona
| mi moku e kili li toki kepeken toki pona. o bé mi moku e kili. mi toki kepeken toki pona.. |
en també es pot fer servir amb pi si dues persones tenen alhora una cosa:
| tomo pi jan Mali en mije ona li suli. | La casa de la Maria i el seu xicot són grans. |
| jan lili pi jan Ana en jan Luwi li suwi. | El fill de l'Ana i en Lluís és dolç. |
taso
[modifica]taso té dos usos: com adjectiu, i com a conjunció. Parlem del seu ús com a conjunció primer.
Bé, és molt simple. Si no entens els pròxims exemples, és perquè has oblidat altres conceptes; taso és fàcil d'entendre veient-ne l'ús.
| mi wile moku. taso mi jo ala e moku. | Vull menjar. Però no tinc menjar. |
| mi wile lukin e tomo mi. taso mi lon ma ante. | Vull veure casa meva. Però estic en un altre país. |
La única cosa que has de recordar és començar una nova frase quan vulguis fer servir taso. No ho ajuntis tot amb una coma! Això es pot fer en català, però no en Toki Pona.
| Correcte: mi pona. taso meli mi li pakala. | Estic bé, però la meva xicota està ferida. |
| Incorrecte: mi pona, taso meli mi li pakala. | |
| Incorrecte: mi pona taso meli mi li pakala. |
Molt bé. Com he dit fa un minut o dos, taso també es pot fer servir com a adjectiu. Va després del nom, com tots els altres adjectius en Toki Pona.
| jan Lisa taso li kama. | Només ha vingut la Lisa. |
| mi sona e ni taso. | Sé només això. |
I ja que pot usar-se com adjectiu, també es pot fer servir com a adverbi.
| mi musi taso. | Només faig broma. |
| mi pali taso. | Només treballo. Tot el que faig és treballar. |
| mi lukin taso e meli ni! ali li pona. | Només mirava aquella noia! No passa res (tot està bé). |
kin
[modifica]kin vol dir també, encara, o i tant. Per exemple:
| mi tawa ma Elopa. | Vaig anar a Europa. |
| pona! mi kin tawa ma Elopa. | Oh! També jo vaig anar a Europa! |
| mi mute o tawa. | Anem. |
| mi ken ala. mi kin moku. | No puc. Encara estic menjant. |
| a! sina lukin ala lukin e ijo nasa ni? | Oh! Veus aquesta cosa rara? |
| mi kin lukin e ona. | I tant que la veig. |
Temperatura i pilin
[modifica]Ara tornem a una paraula que ja has après a la lliçó sis, però que necessita més atenció. Alhora, aprendrem una cosa nova.
Bé, si ho has oblidat, seli vol dir calent o calor. Podem fer servir aquesta paraula per parlar del temps. En aquesta lliçó, també has après que lete vol dir fred. Podem fer servir aquestes paraules per descriure la temperatura:
| seli li lon. | Hi ha calor. Fa calor. |
| lete li lon. | Hi ha fred. Fa fred. |
També pots fer servir lili i mute per ser més específic.
| seli mute li lon. | Hi ha molta calor. Fa molta calor. |
| lete lili li lon. | Hi ha poca calor. Fa poca calor. |
| lete mute li lon. | Hi ha molt de fred. Fa molt de fred. |
| lete lili li lon. | Hi ha poc fred. Fa fresca. |
El que passa és que aquestes frases són només per parlar de la temperatura dels voltants en general. Per exemple, si surts de casa, pots fer servir una d'aquestes frases per descriure com és la temperatura. O si entres en una cova on hi fa fred, també els pots fer servir. Però si et refereixes a que un objecte és fred, sigui quina sigui la temperatura ambient, has de fer servir pilin.
Imagina't que agafes una destral i t'adones que el mànec és fred. Això és el que dius:
| ilo ni li lete pilin. | Aquesta destral és freda-al-tacte. |
Aquesta estructura és com pona lukin. pilin actua com a adverbi aquí. Una traducció estricta de la frase seria: Aquesta destral és tactement freda. Fixa't que pilin es fa servir per descriure la temperatura d'objectes específics, mentre que lon es fa servir per descriure la temperatura general de l'entorn. A més, igual que amb les frases de lon, les frases de pilin poden fer servir mute i lili per intensificar les descripcions:
| ni li lete pilin mute. | Això és molt fred. |
| ni li seli pilin lili. | Això és una mica calent. |
Altres usos de pilin
[modifica]També es fa servir pilin per descriure com et sents:
| mi pilin pona. | Em trobo bé. Em sento feliç. |
| mi pilin ike. | Em trobo malament. Em sento trist. |
| sina pilin seme? | Com et trobes? Com et sents? |
També vol dir pensar:
| mi pilin e ni: sina ike. | Penso això: ets dolent. Crec que ets dolent. |
Quan demanes a algú en què penses? en Toki Pona, ho fas així:
| sina pilin e seme? | Què penses? |
Tot i això, la resposta a la pregunta, ha de ser com la apresa en una lliçó anterior:
| mi pilin ijo | Penso en alguna cosa. |
| mi pilin pi meli ni | Penso en aquella dona. |
Pràctica
[modifica]Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
- Vols venir o què? sina wile kama anu seme?
- Vols menjar o aigua? sina wile e moku anu telo?
- Encara vull anar a casa meva. mi kin while tawa tomo mi.
- Aquest paper és fred. lipu ni li lete pilin.
- M'agraden els diners d'altres països. mani pi ma ante li pona tawa mi.
- Me'n vull anar, però no puc. mi wile tawa. taso mi ken ala.
- Estic sol. Pista:pensa en "només jo sóc present" Solució:mi taso li lon.
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
- mi olin kin e sina. Encara t'estimo.
- mi pilin e ni: ona li jo ala e mani. Em sembla que no té diners.
- mi wile lukin e ma ante. Vull veure altres països.
- mi wile ala e ijo. mi lukin taso. No vull res. Només estic mirant.
- sina wile toki tawa mije anu meli?. Vols parlar amb l'home o amb la dona?