Propostes d'aplicacions per a dispositius mòbils relacionades amb la salut/Habitua't

Nom de l'aplicació

Tenint en compte els objectius que trobem descrits a les preguntes que hi ha a continuació i perseguint la voluntat de que l’usuari se senti implicat en primera persona creiem que aquest pot ser un nom proper, engrescador i pedagògic. És important que el nom d’aquests tipus de projectes donin a intuir la seva utilitat i a la vegada siguin engrescadors per als usuaris. Sovint creiem que el nom no és important però la veritat és que és la porta d’entrada i acaba condicionant força la implicació i /o interès que pugui despertar en l’individu. En aquest cas el nom convida a la persona a habituar-se a uns nous hàbits de vida més saludables i que li faran augmentar la seva qualitat de vida.

Objectiu general de l’aplicació

Servir d´ajuda per a mantenir l´abstinència de les persones que pateixen una addicció i que estan en procés de recuperació. Procurar la millora de la qualitat de vida de la persona addicte.

Objectius concrets

Desglossar aquest objectiu general és complicat ja que implica molts i molts objectius concrets. A continuació exposem els que considerem més importants i rellevants per a la nostra aplicació:

Acompanyar en el procés de deshabituació de l’alcohol i/o drogues.
Habituar a la persona a una bons hàbits de vida.
Facilitat eines per tal de que la persona pugui reconèixer el seu problema i conscienciar-se.
Dotar de coneixements als usuaris per tal de que disposin d’informació útil sempre que així ho desitgin.
Ser una aplicació de consulta i treball constant i diari (no és d’utilitat només una dia a la setmana).
Mantenir a la persona amb contacte i dins d’una xarxa social (evitar l’aïllament social comú en aquests pacients).
Motivar i engrescar a l’addicte a seguir amb l’abstinència.
Reforçar els bons resultats i la millora de la qualitat de vida quan el subjecte es manté abstinent.
Donar consell i assessorament en moments complicats, així com en la planificació del procés.
Promoure la reflexió i anàlisi de les conductes i comportaments que el subjecte desenvolupa.
Ser una eina útil i pràctica per al malalt basada en uns fonaments científics i models determinats.

Justificació científica de la mateixa

Partint de que la nostra aplicació pretén mantenir i prevenir certs comportaments en els usuaris, creiem que els models que reforcen aquesta idea són els models i teories de l’autoregulació del comportament. L’aplicació “Habitua’t” no pretén buscar un canvi d’actitud sinó que un cop l’usuari ja ha realitzat una teràpia li cal un reforç, un recolzament en la seva abstinència. Els models d’autoregulació del comportament, com el mateix nom indica, són models que tracten d’integrar tots aquells factors que poden predir que una persona realitzi o no un comportament, i a partir d’aquí elaborar un procés dinàmic que permeti al subjecte dissenyar una nova manera d’afrontar-s’hi. A continuació exposem els factors més rellevants de la teoria que reforça i dóna rigor científic a l’aplicatiu que proposem desenvolupar. El procés d’acció a favor de la salut. D’entrada cal destacar –que com molts altres models- es contempla que el subjecte durant el seu procés d’autoregulació del seu comportament passarà per diversos estadis. Cadascun d’aquests influïts i marcats per diferents factors, variables. Aquests estadis es dividirien principalment en dos: un de motivació i un altre d’acció o manteniment.

El trobar-se a un estadi o a un altre (és a dir la conducta) està influït per tres tipus de variables congnoscitives:

Les percepcions de risc marcades per la consciència i la pròpia percepció de risc i vulnerabilitat que pot percebre ell subjecte vers la malaltia. En aquest punt hi entren en joc conceptes com ara optimisme, realisme, subestimació de la malaltia, l'amenaça com a factor motivador, etc.
Les expectatives de resultats, creences sobre la contingència-resultats. En aquesta variable hi conflueixen factors com: la confiança en poder canviar les conductes de risc

tot associant les accions com a causa dels successos i si elles mateixes es consideren o no agents de canvi.

L’autoeficàcia percebuda, en aquest cas no estem parlant només de fer una acció sinó fins a quin punt el subjecte li atribueix o no els resultats esperats i les conseqüències

més probables que produiran les accions. En aquest segon estadi “acció” hi intervenen tres factors importants: el caràcter conductual (pla d’actuació), caràcter cognitiu (control de l’acció) i les barreres i recursos externs. Aquests darrers requereixen una disciplina, un esforç, renunciar a satisfaccions immediates per tal de millorar i aconseguir una gratificació més a llarg termini. Justament quan no hi ha aquesta espera, aquest renúncia a beneficis immediats és quan ens estem referint a comportaments de risc per a la salut. Dins d’aquestes barreres externes a l’individu hem de destacar el factor societat i inlfuència d’aquesta. En el cas que ens ocupa, habituació de l’abstinència de ‘alcohol, la societat i l’entorn de l’individu hi juguen un factor clau i molt important. Com a professionals que volem desenvolupar un aplicatiu per aquest col·lectiu seria un error molt gran no comptar amb aquest col·lectiu i/o obstacle. Abans d’acabar aquest apartat, creiem portí fer referència a un altre model que també es presenta en els apunts i que vam treballar a fons en la darrera pac. El model transteòric. És important esmentar-lo ja que el seu contingut també s’ajusta al procés, al procés que nosaltres proposem; un procés que conté/contempla diferents estadis, processos i nivells de canvi. Un procés on el comportament, l’actitud, la motivació són claus per al seu bon desenvolupament i on mai es pot deixar de tenir la “voluntat de...” ja que sinó sempre es poden fer retrocessos.

Disseny psicològic de l’aplicació

L´aplicació va dirigida a persones addictes a l’alcohol i drogues principalment, que estiguin en una fase de la seva recuperació, en la que ja han pres la decisió de deixar les drogues i estan en el camí d´assolir-ne l´abstinència. No és important el temps que portin sense consumir, ans el contrari, es parteix de la base que l´aplicació pot funcionar en addictes que han passat de l’estat de contemplació al de l’acció. Així doncs, donem per fet que darrera aquest possible dia d’abstinència hi ha tot un treball a nivell de conscienciació i de comprensió, que fa que aquest, possible dia d’abstinència sigui significatiu i important. No és doncs una casualitat. L´aplicació vol ajudar en el manteniment de l´abstinència. Consta d´una sèrie de camps numerats, que funcionen amb un seguit de pantalles, que el subjecte pot consultar segons en la situació en què es trobi. Cada pantalla té el seu menú de continguts, amb diferents objectius, segons sigui la problemàtica que se li plantegi a la persona. Les pantalles són eines d´ajuda, que la persona haurà de saber utilitzar. L´aplicació parteix d´una concepció al voltant del fet addictiu: la impossibilitat i/o gran dificultat de que l’addicte tot sol pugui sortir-se’n. Per tant, la comunicació, les interaccions socials i el saber demanar ajuda quan calgui són imprescindibles i així també ho ha de reflectir l´aplicació. D’altra banda, cal conscienciar d´aquest fet a la persona, cosa que requereix una comprensió del problema. La relació entre l´aplicació i el subjecte ha de ser real, sincera, segura, de confiança, doncs la persona s´hi juga la vida. Ha de ser alhora personalitzada. Es persegueix que l´aplicació es converteixi en el “seu millor amic” en cas de problemes. Evidentment no retén substituir l´amistat de les persones o els coneixements dels professionals, només pretén ser aquella ajuda que li permeti al consumidor anar a buscar la vinculació amb les persones o anar a veure al professional. Diríem que persegueix convertir-se en una espècie de veu, que pugui competir amb la “veu addicta”, que justament la persona vol desterrar. Intenta doncs, sumar a favor de la causa i promoure els estímuls que calguin, perquè la balança caigui cap la part favorable a desenvolupar conductes que permetin mantenir l’abstinència. Per això, el primer pas és reconèixer la força que té aquesta part addicte i per tant, reforçar-se justament amb l´aplicació, per poder-li fer front. Una fortalesa que neix de l´acceptació de la vulnerabilitat i de la impotència, i que d´alguna manera és la filosofia en la que es basa l’aplicació. A continuació fem una exposició és detallada del disseny i aplicació.

Disseny

Justament perquè l’addicte ha pres consciència del seu problema, sap de la importància i de la extensió del mateix, la prevenció, la detecció i l'orientació en una direcció ( el que seria un pla d´acció), és força important i en el seu compliment descansa la possibilitat de mantenir una conducta abstinent. Per això cal saber de què es tracta, de les implicacions interpersonals que el fet necessita ( les intrapersonals són obvies), de la importància de l’activitat que el subjecte dugui a terme i alhora, la comprensió del fet cultural en el que es veu immers.

Desenvolupament i lògica del disseny

Punt 1: Objectius marcats

El fet de marcar uns objectius és molt important. No vol dir que s’hagin de complir tots, però si que s’han de prendre amb seriositat. Això vol dir, que en la mesura que la persona marqui un full de ruta, sabrà cap on es dirigeix. L’objectiu marcat obliga a l’addicte a definir-se i a concretar (deixa de divagar, posa els peus a terra). La persona, a més a més, haurà de comprovar si aquest objectiu és real o una mera fantasia. Enfrontar-se a la dificultat que suposa l’haver d’assolir-ho és el repte fonamental. En aquesta interacció es veurà si l’objectiu és real, si és quelcom fantasiós, si és quelcom a llarg termini, si és assolible en el moment present i sobretot, les capacitats que l’addicte necessitarà desenvolupar i que serà en la interacció amb les dificultats, on les anirà coneixent. Per això és important poder canviar d’objectius, poder valorar les petites metes que es van assolint i anar adaptant el plantejament inicial a les noves circumstàncies. En aquest punt podríem valorar que fer un registrar el procés i tenir un pla d’acció és un element clau i molt important. És important tenir present que l’objectiu principal és el de mantenir una conducta d’abstinència, però aquest objectiu es podrà assolir a través de la recerca d’altres objectius més concrets. La conducta d’addicció, té un component social, cultural i fins i tot familiar. És en la seva prevenció i conscienciació, on l’aplicació treballa i va dirigida. Això vol dir que per poder mantenir-la calen interaccions socials, amb la feina, amb els amics, amb la salut… Aquests objectius són els que ajudaran a l’abstinència, encara que no ho sembli. A mesura que vagi conquerint noves relacions: laborals, afectives, d’amistat, de coneixement… la conducta addictiva no serà tant necessària i podrà tenir més garanties de mantenir-se abstinent.

Punt 2: Planificació de la setmana

Si la persona vol deixar les drogues haurà de poder viure sense elles. Això vol dir que durant els anys de consum, l’addicte ha desenvolupat una sèrie de costums, d’hàbits, de conductes que caldrà modificar. Haurà de canviar aquelles conductes que el conduïen a consumir. Cal tenir present que tot el que feia, pensava o sentia la persona, per més que fos diferent en la seva semàntica, tenia una coincidència en la sintaxi: i és que la persona, realment el que feia, era consumir. I aquest era el fet sintàctic més important i el que situava a la persona dins d´una geografia conductual coneguda. Per tant, per poder incidir sobre el fet del consum, el canvi ha de ser sintàctic, no semàntic. No es tracta que la persona sàpiga molt sobre el seu problema, ni que sigui un bon treballador, ni que tingui bones intencions…es tracta que actuï. Que en la seva quotidianitat es mostri, en els seus actes. Dit d’una altra manera, si no pot deixar de fer el que feia abans, acabarà tornant a consumir. Només fent coses noves i tenint actituds noves, podran venir coses noves. Deixar de consumir, és la gran cosa nova” que pot aparèixer a la seva vida i evidentment no ho farà per art de màgia, sinó que serà fruit d’un procés, que alhora mostrarà en els seus actes, la consciència que l’addicte té del mateix. En aquest cas, la persona ja ha pres consciència d’aquest fet, i s’ha posat en marxa. El punt 2, l’ajuda a desenvolupar una nova conducta. Com sabem que la inèrcia de l’habituació i la de tornar enrere davant la dificultat és molt forta i important, cal una bona planificació de les activitats que durà a terme durant la setmana: dia per dia. Serà com una espècies de pal de paller que haurà de respectar. Cada dia hi ha un planificat que abans la persona ha formalitzat segons el que creu que són les seves necessitats. El mateix punt li permet de fer les correccions adients, per tal d’ajustar-ho a les seves possibilitats i necessitats. Per tant, és igual d’ important planificar el dia, com fer una valoració d’aquest i de les activitats que no s’han pogut dur a terme i el perquè ( que ha passat?) amb la finalitat que l´addicte pugui discernir quan el no compliment d’allò planificat s’ha produït per una negligència seva o quan s’ha produït perquè estava mal planificat. És fonamental tenir aquesta flexibilitat, que al cap i a la fi opera com una espècies de “perdó” i que l’ajuda a permetre’s l’error i a aprendre d’aquest.

Han d’aparèixer noves conductes que impliquen en si noves maneres de relacionar-se amb ell, i per tant, una nova forma de viure sense drogues i de canviar la seva conducta en el que hauria de ser una obertura a l’entorn. Cal pensar que la persona va començar a consumir drogues per molts motius diferents, però en molts casos justament per la dificultat d’ haver-se d’enfrontar a dificultats similars a les que ara s’enfronta. Per això és important la flexibilitat i donar-li a la dificultat, el lloc que té i la realitat que implica. Només prenent consciència de la dificultat de la tasca i d’un canvi en el plantejament, podrà assolir el ritme que el procés necessita. Aquest punt, li ha de servir per poder veure com es desenvolupa el dia a dia i la relació que ell te amb el mateix. La satisfacció, la frustració entesa com quelcom que depèn de la capacitat que tingui de saber que vol fer i on vol anar i que està disposat a fer per assolir-ho. La relació entre el seu dia a dia i els objectius marcats en el primer punt és quelcom important i subjecte a anàlisis, valoració i canvis si s’escau. No podrà assolir els objectius marcats si no té una conducta en el seu dia a dia que camini en aquesta direcció. Alhora, la conducta adient no garanteix l’assoliment de l’objectiu, però si garanteix la consciència i l’experiència del procés, que pot ser quelcom apreciable i important que vagi apareixent mentre es persegueix el que es persegueix. Per tant, s’haurà de fer una espècie d’inventari, de conclusió, sobre el que està vivint i experimentant, i poder-ho enregistrar i anar aprenent sobre la marxa. El més important és l’abstinència i l’ interès per sostenir uns plans que puguin ajudar a assolir els objectius establerts. Però més important encara és la gestió de la frustració, la flexibilitat i l’aprenentatge. L’assumpte ja no serà està donant-li voltes al cap sobre el seu consum i abstinència, sinó dur a terme activitats i accions, sobre les que ha de pensar e interaccionar, que sintàcticament ja impliquen una abstinència i un principi de recuperació. Hi hauria un canvi de discurs, perquè apareixen nous escenaris amb els que l’addicte interactua.

Punt 3: Valoració

Aquest punt és el que li permetrà dur a terme una reflexió. Es tracta de poder fer una valoració de com està vivint els objectius en el seu dia a dia i el què li succeeix. Actua com una espècie d’inventari d’ell mateix. Aquí ha de poder escriure la relació entre les conductes que porta a terme en la actualitat i les ganes de consumir. Com es produeixen aquestes interaccions i conèixer quines conductes li generen més ansietat i per tant li poden disparar les ganes de consumir.

És important, la comprensió de la importància de la manera en la que es comporta. En el com du a terme les tasques, i per tant, des de quina actitud encarna les conductes. Com fa el que fa, i adonar-se de les relacions entre “una manera de fer” i les ganes de consumir i una altra manera de fer i la desaparició de les ganes de consumir. És una reflexió interna que el pot ajudar a sincerar-se. A reconèixer allò que des de fora no es veu, però que ell sap. Alhora aquestes reflexions, poden ser portades a la teràpia, en cas de que en faci o als grups d´autoajuda, en cas de que en formi part.

Punt 4: Relacions socials

El principal problema que te l’addicte és l’aïllament social. Cal pensar que en el seu temps de consum actiu, la persona ha perdut forces amistats i relacions significatives, per el que es probable que es trobi sol. Totes les relacions que tenia mentre consumia, difícilment les podrà seguir tenint si accepta el repte de la abstinència. Serà un món que anirà quedant enrere i que formarà part del passat. La transició d’un escenari a l’altre no és fàcil i li serà difícil establir noves relacions. És per això que és important el reconeixement de la importància que pot tenir per mantenir la seva abstinència, l’establiment de relacions significatives amb els altres. L’aplicació pot ajudar a trobar activitats i a no desentendre’s de la tasca de cultivar les amistats o vincles que pugui tenir. És possible que la persona hagi fet un tractament en un centre de dia, o que pertanyi a algun grup d´autoajuda. Dins d’aquests àmbits és possible que la persona pugui trobar algú amb què s’identifica amb major mesura, o amb qui concorda pel seu caràcter o aficions. Reflexionar sobre el que està disposat a fer per assolir noves relacions, noves activitats i alhora fer una valoració del que li suposen les mateixes és en si l’objectiu d’aquest punt. Trobar-se amb “el món” sense prendre drogues suposa trobar-se insegur, vulnerable, doncs la persona ha perdut la seguretat que li donava el consum. Per això, les vinculacions amb els altres són importants. La xarxa d’amistats, de coneixences i d’interessos i activitats comunes, pot donar-li a l’addicte un suport que l’ajudi a mantenir l’abstinència, alhora que l’introdueix a la societat i li reforça el sentit de pertinença. L’obertura als altres, implica de per si, la col·locació des de la que la persona ho farà. Aquest aspecte requereix acceptació i sinceritat amb ell mateix. Si no li agrada, haurà de treballar millor els punts 1 i 2. L’important és la reflexió per part de l’addicta, per poder ajudar-lo a sortir de l´autoengany en el que es pot fàcilment instal·lar, per mirar de fugir de la realitat on es troba fixat.

Les relacions socials són un escenari on pot veure els seus avanços i sortir alhora d´ell mateix cap els altres. Valorar les interaccions i les activitats dutes a terme, pot ajudar a obtenir satisfaccions. La sinceritat en l´autoregistre és fonamental. Alhora la comparació del que li succeeix en aquest àmbit i mels punts 1 i 2 és força important.

Punt 5: Conductes de risc

Les conductes que poden portar a un alcohòlic a tornar a beure serien conductes de risc,

Les conductes van associades a una manera d’entendre i alhora, segons la manera d’entendre és produeixen unes determinades conductes. En el cas de l’addicció, és poden dur a terme conductes de risc. Són unes conductes que poden posar en perill l’abstinència de l’addicte. Sovint la persona és del tot inconscient del perill que pot comportar una determinada conducta. La influència d’aquesta conducta pot no manifestar-se al moment, però en canvi pot ser el suficientment impactant com perquè alteri, amb el pas del temps, les ganes de consumir en la persona. O sigui: en el moment de dur a terme la conducta, la persona pot pensar que està tot sota control, que no passa res, però en canvi, la situació ha impactat i es produeix un procés en paral·lel on la persona es veu inundada per les ganes de consumir, fruït de la vivència de la conducta, que d’alguna manera té efectes a mig termini. El problema està en el fet que quan la persona té ganes de consumir ja no està immersa en la conducta que li ha promogut les ganes. Potser es troba tota sola a casa i és per això, que la persona no trobarà relació entre la suposada conducta i les ganes de consumir, per el que en la següent ocasió tornarà a fer el mateix. Potser pensant que així s’allunya de les ganes de consumir que te estant a casa, i és llavors en tornar a repetir la conducta de risc i a estar sotmès als estímuls de la mateixa, que les ganes de consumir aniran agafant protagonisme, posant a la persona en una situació de verdader risc. L’aplicació, en aquest punt, desenvolupa un llistat de conductes de risc i l’avisa de les implicacions de les mateixes. El posa en alerta en aquest punt i li dóna alternatives. Quelcom li deu està passant i per tant s’han de revisar els punts 1 i 2 i està preparat per poder demanar ajuda en el punt 6, si fes falta. Tot dependrà del moment del procés en el que es trobi. Cal una valoració i una reflexió en profunditat. Alhora és important realitzar una llista de les emocions que va tenint i vincular-les amb les situacions que va vivint. Sempre que es produeix una conducta de risc, ens trobem davant d’una situació que l’addicte creu que pot controlar. Per tant, cal una reflexió sobre la naturalesa de la seva malaltia i entendre la fortalesa en el control com un símptoma de que quelcom no va bé. Per tant, s’ha de reconèixer la conducta, s’ha d’analitzar que l’ha pogut portar a actuar-la i alhora, comprendre que la millor manera de poder lluitar contra ella, és acceptant la força de l’addicció i la necessitat de protegir-se davant d’aquesta. Per això estan les planificacions i les valoracions. Serà inevitable no tenir conductes de risc, per això s’han enregistrar i reconèixer el poder que tenen sobre l’addicte. D’aquesta manera l’addicte pren consciència del què hi ha en joc i pot protegir i estar més alerta quan es donin aquestes circumstàncies. Per més complexa que pugui semblar la situació, si la persona pot canviar d’escenari, també li serà més senzill canviar la intensitat de les ganes de consumir. L’aplicació l’ajuda en aquest sentit a focalitzar l’atenció de l’addicte i proposar-li tasques que el fan connectar amb un altre àmbit i que poden ajudar a “passar el mal moment”. Sovint és qüestió d’un instant i si l’aplicació pot guanyar terreny i apropiar-se d’aquest instant de dubte l’usuari tindrà molt de guanyat.

Punt 6: L’autoajuda

En aquest punt es troben totes les persones e institucions amb les que té relació i que tenen a veure amb la seva recuperació. Telèfons i adreces d’amics, de companys de procés, de professionals de la salut, de centres, etc. Li apareix un llistat amb les activitats que s’estan desenvolupant en el dia, els grups d´autoajuda que estan oberts, els telèfons d’amics a qui trucar o anar a veure. És un llistat d´autoajuda, el més important és vèncer la malaltia i aquest és el nexe d’unió amb les persones de la llista. Alhora, un suport multimèdia li permet utilitzar aquells documents visuals o auditius, del punt 7, que l’ajuden a pujar l’estat d’ànim i el fan sentir bé i positiu. Si es troba malament o en situació de risc, aquesta part de l’aplicació li ofereix persones de la seva confiança, amb qui establir contacte i poder voltejar la situació. Per poder utilitzar bé aquest punt, és important l’exercici de sinceritat que la persona realitza amb ella mateixa i que mostra alhora el nivell de conscienciació que te al voltant del problema. Podrà demanar ajuda en la mesura que sàpiga l’important que és. L’aplicació, en aquest sentit, li facilita la feina i l’ajuda en la decisió, oferint-li un ventall de possibilitats a escollir, segons la seva ubicació geogràfica i la emergència de la situació. Es considera que ha de tenir un cert número d’interaccions a la setmana, amb persones d’aquesta llista, per garantir un procés de recuperació i manteniment de l’abstinència que sigui fructífer.

Així mateix, l’aplicació l’informa de les activitats que es desenvolupen a nivell d´autoajuda, segons els dies de la setmana, emetent que la seva participació en les mateixes és altament recomanable per la bona marxa del procés. Segons el temps que faci que la persona roman abstinent l’aplicació li presenta unes alternatives o unes altres.

Punt 7: Lectures, àudios i vídeos

Aquest punt té la finalitat de pujar l’ànim de l’addicte i de connectar-lo amb aquells àmbits que li agraden i amb els que gaudeix.Música, llibres, fotografies, documents escrits, àudios interessants…qualsevol material multimèdia que tingui un efecte positiu cap la persona i li permeti obtenir forces i persistir en moments delicats o en la vivència del dia a dia. És un recurs important perquè l’addicte pot agafar-se a aquest material i superar una crisi o un moment complicat. També pot ser un recurs disponible alhora de gaudir i de passar-ho bé. Han de ser documents ben escollits que siguin importants per la persona. La confiança en què la consulta dels mateixos pot canviar el seu estat d’ànim momentàniament, és fonamental. És un lloc del que treure una certa força i alhora de gaudir dallò que li agrada i li interessa. De la mateixa manera, s’ha d’anar en compte amb l’elecció perquè hi han documents que el poden portar a recordar o a entrar en estats que no afavoreixen la marxa del procés. Per això és important fer una valoració del què sent i del què pensa, per poder analitzar i tractar el que li succeeix quan interacciona amb els documents multimèdia.

Punt 8: Recaigudes

Aquest és el punt més delicat de tot el procés. La recaiguda s’ha d’entendre com una part del procés de recuperació i per tant s’ha de poder treballar. L’objectiu principal és aturar-la. Per tant, quan la persona es trobi en una situació altament delicada i no pugui més, consultarà l’aplicació i llavors aquesta li ha de poder mostrar una via d’actuació i l’ha de poder tranquil·litzar. La persona necessita poder demanar ajuda o saber que la mateixa està disponible. Tota la xarxa de suport està disponible: telèfons, grups, companys d´ajutoajuda, etc. L’aplicació l’ajuda ha posar-se en contacte amb les persones que calgui, i un cop està aturat el procés, el convida a reflexionar sobre el mateix. Que l’ha portat a consumir? Que s’ha de canviar en el futur? Que n’ha après? Quina conclusió en treu? El punt 5 és important; s’haurà de canviar quelcom. La persona ha anat més enllà del que realment podia, però ara ho pot aprendre i aquest aprenentatge pot ser fonamental. La recaiguda compleix un paper. S’ha de comptar amb ella. No es pot sentir jutjat, al revés: és la força de l’addicció la que s’expressa i per tant l’addicte aprèn de la importància de respectar allò que acorda i realitza amb l’aplicació. La persona NO es pot confiar perquè si bé la recaiguda és un moment important del procés i representa un aprenentatge del mateix, el fet de recaure constantment o amb una certa assiduïtat, implica just el contrari i estanca de ple el procés. És entre aquests límits que ha de moure’s i realitzar els canvis que siguin necessaris, per no haver de recaure de nou.S’ha de començar de nou des del punt 1, possiblement amb un programa que estigui més proper a la seva realitat i que ell mateix haurà de confeccionar i compartir amb l’aplicació.

Cal en aquest punt; reflexió, i l’aplicació li pot oferir: escrivint allò bo i allò dolent de les conductes, llistes de pros i contres, escrits a manera de diari, etc…el càstig i la culpabilització, no ajudaran en el procés de recuperació de l’abstinència.La llista del punt 6 és important així com la revisió dels punts 1,2 i 5. Alhora, les vinculacions terapèutiques que li hagin anat bé en el passat o que mantingui en el present: psicòleg, grups d´autoajuda, centres de dia, teràpies de grup, etc…s’haurien de tornar a utilitzar, per garantir la elaboració del procés de recaiguda. L’aplicació li ofereix les dades i els dies en els que aquests espais estaran disponibles i li permet posar-s’hi en contacte des de la mateixa aplicació.

Punt 9: Acceptació del canvi

Aquest punt és d’utilitat quan la persona aconsegueix dur a terme una conducta abstinent, durant un cert temps. És el moment d’interessar-se del que succeeix al voltant; ja no buscant un benefici propi en el sentit de mantenir l’abstinència, sinó mogut per un interès real que ha anat apareixent i fa que la persona s’interessi per la cultura i la participació social. Es produeix alhora un canvi conductual, fruït del procés de manteniment de l’abstinència i les bones relacions que manté amb els altres. La comprensió de la seva problemàtica, l’ha fet una persona més compassiva, amb una gran resiliència i grans dosis d’empatia. L’aplicació li mostra l’oferta cultural del seu interès. En l’àmbit de l´autoajuda la persona està disponible per ajudar als altres, entenent que aquesta és ara, la manera en la que millor es pot ajudar també a ell mateix. Registrar el canvi en la conducta, que manifesta una nova consciència és la garantia de que la persona sestà obrint a nous àmbits i a noves maneres de relacionar-se. S’accepta el procés de canvi i s’està disponible per acceptar les novetats i les dificultats que les mateixes comportin. L’aplicació pot variar les seves dades a mesura que s’avanci en el procés i passar de ser una eina de contenció a ser una eina d’interacció.

Feed-back i interactivitat de l’usuari

El dispositiu tecnològic no seria l'única eina de la intervenció.

Finalment, en aquesta darrera pregunta, destaquem la importància que l’usuari -malgrat la seva eina principal és un aplicatiu al telèfon mòbil- sempre pugui estar comunicat i intercanviar amb l’exterior. Si ens referim al darrer mòdul Perspectives de la psicologia de la salut en la societat de la informació podem observar els avantatges que ens poden oferir les noves tecnologies i les noves maneres de poder fer teràpies. En el nostre cas concret ja hem destacat que tota persona que faci ús de l’aplicatiu prèviament hauria d’haver fer una teràpia de desintoxicació i deshabituació. Ara bé, l’habituació a un nou estil de vida i el manteniment d’aquest sí que pot estar fet des de la distància. Dins l’aplicatiu hi hauria l’opció de participar a grups de suport on l’individu se sentiria proper a altres persones que pateixin el mateix problema, compartir experiències, dificultats i moments gratificants. Així mateix l’usuari també podria fer consultes o sol·licitar ajuda a un terapeuta per tal de demanar consell i/o assessorament davant de situacions concretes.

És important que les professions es vagin adaptant a les noves circumstàncies i a les noves maneres de comunicar-se. Tot i que això no ha de fer perdre l’essència de la psicologia ni eliminar aquelles teràpies individualitzades tan necessàries per a moltes persones. Cal reinventar, valorar en quins casos pot ser útil o no fer aquests tipus de projectes i sobretot cal no perdre de vista que el més important és millora de la qualitat de vida dels nostres usuaris.