Organografia vegetal/Pol·linització
  |
Aquesta pàgina s'està elaborant i està inacabada.
L'usuari Simonjoan hi està treballant i és possible que hi trobeu algun defecte. Us preguem paciència, però si voleu editar, comenteu abans qualsevol canvi. Aquest avís és temporal, utilitzeu-lo només mentre esteu treballant activament en un article, com a molt durant uns dies. |
La pol·linització és un pas important en la reproducció de les plantes amb llavors.
Consisteix en la transferència dels grans de pol·len (gàmetes masculins) al carpel o pistil (part femenina) de les plantes. El carpel és l'estructura que conté l'òvul (gamet femení). La part femenina receptiva del carpel s'anomena estigma en les flors de les angiospermes i micròpil en les gimnospermes.
Els grans de pol·len no germinen si no és en un lloc de la planta que els ha engendrat o d'una altra de la mateixa espècie –o d'espècie semblant excepcionalment– i aquest lloc, en les angiospermes, és l'estigma. La pol·linització és un fet notable per a la planta, no sols com a precursora de la fecundació, sinó també perquè estimula una part tan important de la flor com és l’ovari a continuar un desenvolupament que, altrament, acabaria.[1]
Tipus de pol·linització:
- Anemòfila: La pol·linització es fa amb l'ajut del vent.
- Entomòfila: La pol·linització es fa amb la col·laboració dels insectes.
- Hidromòfila: La pol·linització es fa amb el concurs de l'aigua. Exemple: Alga dels vidriers
- Zoomòfila: La transferència del pol·len es fa gràcies a vertebrats, especialment d'ocells.
Referències[modifica]
- ↑ FONT QUER, Pius, Iniciació a la Botànica, Editorial Fontalba 1979, Barcelona, ISBN:84-85530-08-X