Morfologia de l'adjectiu francès
La forma de l'adjectiu qualificatiu francès varia en funció del gènere i el nombre.
S'ha de tenir en compte, a més, que les regles de la formació de l'adjectiu poden, en alguns casos, afectar l'ortografia i la pronunciació.
La norma general per a la formació del femení és simplement afegir directament una <<e>> a l'adjectiu masculí:
• petit → petite • plein → pleine • grand → grande • lourd → lourde • poli → polie • employé → employée • vrai → vraie • courtois → courtoise
Però s'han d'observar també algunes normes més:
1. Quan el masculí acaba en <<e>> muda, l'adjectiu no varia al femení:
• aimable → aimable • pauvre → pauvre • sage → sage • riche → riche
2. Quan el masculí acaba en <<f>>, el femení substitueix aquesta consonant per la terminació <<ve>>
• objectif → objective • négatif → négative • positif → positive • actif → active • bref → brève (porta accent per qüestions de pronunciació)
3. Els masculins acabats en <<er>> canvien aquesta terminació per la del femení <<ère>>:
• premier → première • dernier → dernière • étranger → étrangère • léger → légère • boulanger → boulangère • pâtissier → pâtissière
4. Els masculins acabats en <<x>> canvien aquesta terminació per la del femení <<se>>:
• jaloux → jalouse • fabuleux → fabuleuse • courageux → courageuse • heureux → heureuse excepte pels monosíl·labs: • doux → douce • faux → fausse • roux → rousse
5. Pels adjectius masculins que acaben en <<eur>> s'han de tenir en compte algunes consideracions:
a) Els que provenen de verbs, el participi present dels quals acaba en<<ant>>, fan el femení amb la terminació <<euse>>:
• menteur → menteuse (mentir → mentant) • trompeur → trompeuse (tromper → trompant) excepte: • enchanteur → enchanteresse (enchanter → enchantant) • vengeur → vengeresse (venger → vengeant) • exécuteur → exécutrice (exécuter → exécutant) • persécuteur → persécutrice (persécuter → persécutant)
b) Els adjectius acabats en <<teur>>- que no deriven directament d'un verb francès - fan el femení en <<trice>>:
• protecteur → protectrice • dominateur → dominatrice • manipulateur → manipulatrice
c) L'adjectiu comparatiu meilleur i deu adjectius més (comparatius llatins) fan el femení seguint la norma general d'afegir <<e>> al masculí:
• supérieur → supérieure • inférieur → inférieure • majeur → majeure • mineur → mineure • meilleur → meilleure • antérieur → antérieure • postérieur → postérieure • citérieur → citérieure • ultérieur → ultérieure • extérieur → extérieure • intérieur → intérieure
6. Els adjectius masculins que acaben en <<on>>, <<en>>, <<el>>, << ul>>, <<eil>>,<<et>>,doblen la consonant final abans d'afegir la <<e>> de la terminació:
• bon → bonne • ancien → ancienne • cruel → cruelle • nul → nulle • pareil → pareille • muet → muette
No obstant la norma anterior, s'han de tenir en compte dues consideracions:
a) Els adjectius següents són excepcions a la norma anterior:
• secret → secrète • inquiet → inquiète • complet → complète • incomplet → incomplète • replet → replète • discret → discrète
b) Hi ha d'altres adjectius que, tot i no acabar en les terminacions de la norma 6, doblent també la consonant abans d'afegir <<e>>:
• bas → basse • gros → grosse • nul → nulle • sot → sotte • gras → grasse • exprès → expresse • genti l→ gentille • vieillot → vieillotte • las → lasse • épais → épaisse • pâlot → pâlotte • métis → métisse • maigriot → maigriotte • boulot → boulotte
7. Casos especials de formació del femení:
a) Els adjectius que afegeixen una consonant abans de fer el femení en <<e>>:
• coi → coite • favori → favorite • esquimau → esquimaude • rigolo → rigolote • andalou → andalouse
b) Els adjectius femenins amb morfologia especial:
• long → longue • frais → fraîche • tiers → tierce • aigu → aiguë • public → publique • turc → turque • ambigu → ambiguë • caduc → caduque • grec → grecque • blanc → blanche • bénin → bénigne • franc → franque (sinònim de peuple) • franc → franche (sinònim de honnête) • malin → maligne • sec → sèche
c) Els adjectius beau, nouveau, jumeau, manceau, morvandeau (ou morvandiau), tourangeau canvien la terminació <<eau>> per <<elle>> al femení:
• beau → belle • nouveau → nouvelle • jumeau → jumelle • manceau → mancelle • morvandeau (morvandiau) → morvandelle (morvandielle) • tourangeau → tourangelle
c) Els adjectius fou i mou canvien la <<ou>> per <<olle>>:
• fou → folle • mou → molle
d) L'adjectiu vieux fa vieille
Nota: Els cinc adjectius beau, nouveau, fou, mou i vieux mantenent una segona forma més antiga que s'utilitza quan van davant d'un subtantiu singular que comença per vocal o h muda:
• bel enfant ≠ beau garçon • nouvel an ≠ nouveau jour • fol amour ≠ amour fou • vieil ami ≠ vieux connu • bel enfant ≠ enfant beau (excepte a l'expressió fixa:"un enfant bel et bon".) • nouvel an ≠ an nouveau • mol oreiller ≠ oreiller mou