Llengua Taxi/Diàleg 6
Diàleg 6 T'agrada la teva feina?
[modifica]| 1 | MAX | Bon dia Anna. |
| 2 | ANNA | Bon dia, Max. Com estàs? |
| 3 | MAX | Mira, una mica cansat. Ahir vaig estar enfeinat tot el dia. Vaig sortir del banc a les sis de la tarda i vaig anar a sopar, em vaig trobar uns amics i... Bé... avui tinc mal de cap. |
| 4 | ANNA | Vaja! Que vas beure massa? |
| 5 | MAX | Sí, la veritat és que sí. Vam beure massa. |
| 6 | ANNA | Caram, quin fred fa avui, oi? Tot i això sembla que farà un bon dia. El cel és clar. El sol sortirà aviat. Fixa't, allà encara es veu la lluna i aquell punt de llum és el planeta Venus. I allò d'allà és Mart, el planeta vermell. Mart i Venus semblen a prop i en canvi són ben lluny. |
| 7 | MAX | Sí que hi entens, d'astronomia! |
| 8 | ANNA | Vaig estudiar-ne al meu país. M'agrada molt. Quan estic trista tanco els ulls i m'imagino que estic en un punt de l'univers. Viatjo en una nau i visito els planetes. |
| 9 | ANNA | L'astronomia és molt interessant i, encara que no t'ho sembli, és a tot arreu. Per exemple: avui és 6 de març. Saps d'on ve el nom del mes de març? Del planeta Mart! Per als romans, Mart era el déu de la guerra! |
| 10 | MAX | Que interessant, això que expliques! I quina sort saber tot això! Jo vaig estudiar economia a la Universitat de Barcelona. La veritat és que l'economia és bastant més avorrida. |
| 11 | MAX | Per cert si vas estudiar astronomia, què hi fas en un banc? |
| 12 | ANNA | Netejo. Malauradament no vaig poder convalidar els estudis. Casualment vaig trobar aquesta feina. No m'agrada però em permet viure. |
| 13 | MAX | I per què no canvies de feina? O tornes a estudiar? |
| 14 | ANNA | No tinc temps. Tinc un fill i estic molt enfeinada. |
| 15 | MAX | Doncs et contracto jo! |
| 16 | ANNA | Què dius? |
| 17 | MAX | Que si vols canviar de feina jo te'n puc oferir una. Necessito una secretaria, al despatx.. |
| 18 | ANNA | Ho dius de broma. |
| 19 | MAX | En absolut. Estàs contractada. Avui anirem a sopar, t'explicaré la feina i signarem el contracte. |
| 20 | ANNA | Disculpa, Max, però ja estic bé on sóc. No necessito canviar de feina, de moment. |
| 21 | MAX | És una oportunitat única. No pots deixar-la passar. N'estàs segura? |
| 22 | ANNA | Gràcies, de veritat Max, però no ho veig clar. No crec que sigui una bona idea. |
| 23 | MAX | Bé, tu mateixa. Penso que t'equivoques. T'hauries de deixar ajudar, si no continuaràs en la mateixa situació, netejant lavabos. Tu mateixa. Haig de marxar. Taxi!! |
Text
[modifica]
| El Max troba que l'Anna és una dona molt interessant. Sap moltes coses, és molt bonica i té una veu molt dolça. El Max està enamorat de l'Anna, és per això que li ofereix una feina. El Max creu que amb diners ho pot comprar tot però està equivocat. Els diners no ho poden comprar tot. Ara està enfadat. |
| L'Anna creu que el Max és un company de feina agradable i simpàtic, però no està interessada en ell. A l'Anna no li agrada la feina que fa al banc, però no veu clara la proposta que li fa el Max. Li fa por. Què vol, en Max? Per què li ha ofert aquesta feina?. El Max no la coneix gaire. No sap ni com treballa. |
Vocabulari
[modifica]La nit anterior vem sortir amb els meus amics i ens ho vem passar molt bé. Però vem beure massa. Els meus amics són realment molt divertits
|
Els meus amics i jo tots som economistes tot i que jo sóc l'únic que treballa en un banc.
|
Avui celebrarem l'aniversari amb la meva familia. Bé no tota, per que els meus pare són a Romania. Els trucarem aquest vespre.
|
L'Anna treballa netejant al banc
|
Quan arriba a casa, a l'Anna li agrada tocar el violoncel
|
La cançó
[modifica]- Grup: Sopa de cabra
- Àlbum: Ben endins
- Nom: L'empordà
- Enllaç: L'empordà
- Lletra: Les paraules interessants están en negreta
L'EMPORDÀ
Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la Tramuntana,
d'una sola cosa pots estar segur,
quant més vell més tocat de l'ala.
Sempre deia que a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Empordà.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s'hi tirava.
Sempre deia que a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Empordà.
I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà,
Exercicis
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ està