Les matemàtiques de Numbers/Capitol 6
Alguns continguts matemàtics relacionats amb el capítol són:
- Xifratge i codificació
- Codificació
- Atzar
Activitat: Cercau informació a les pàgines de la wikipedia Amb el que trobeu explicau els continguts anteriors.
- En criptografia el xifratge, de vegades anomenat encriptar, és el procediment gràcies al qual s'escriu un missatge emprant un codi secret o xifra de forma que la comprensió del missatge sigui impossible o, si més no, difícil a tota persona que no tingui la Clau secreta per desxifrar-lo.Les operacions de xifratge i de codificació formen part de la teoria de la informació. La diferència essencial resideix en la voluntat de protegir les informacions i d'impedir a terceres persones d'accedir a les dades en el cas del xifratge. La codificació consisteix en transformar informació (de les dades) cap a un conjunt de paraules. Cadascuna d'aquestes paraules està constituïda de símbols. La compressió de dades és una codificació: es transformen les dades cap a un conjunt de paraules adequades destinades a reduir la mida però no hi ha voluntat d'amagar (encara que es faci implícitament més difícil l'accés al contingut).
- La codificación de caracteres es el método que permite convertir un carácter de un lenguaje natural (alfabeto o silabario) en un símbolo de otro sistema de representación, como un número o una secuencia de pulsos eléctricos en un sistema electrónico, aplicando normas o reglas de codificación.
- L'atzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible.
En matemàtica la teoria de la probabilitat s'ocupa dels fenòmens atribuïbles a l'atzar. Qualsevol fenomen, que depèn d'un conjunt de condicions massa complexes per a poder estudiar o conèixer-les totes, que no és inevitable ni impossible, es pot atribuir a l'atzar. Les lleis probabilístiques enuncien resultats de tipus global respecte a un gran nombre de repeticions del conjunt de condicions. Aquestes lleis són diferents de les lleis "naturals" ja que no tenen el mateix aspecte de "necessitat" però en matemàtica se n'ha fet una teoria.
La finalidad de la criptografía es, en primer lugar, garantizar el secreto en la comunicación entre dos entidades (personas, organizaciones, etc.) y, en segundo lugar, asegurar que la información que se envía es auténtica en un doble sentido: que el remitente sea realmente quien dice ser y que el contenido del mensaje enviado, habitualmente denominado criptograma, no haya sido modificado en su tránsito.
Otro método utilizado para ocultar el contenido de un mensaje es ocultar el propio mensaje en un canal de información, pero en puridad, esta técnica no se considera criptografía, sino esteganografía. Por ejemplo, mediante la esteganografía se puede ocultar un mensaje en un canal de sonido, una imagen o incluso en reparto de los espacios en blanco usados para justificar un texto. La esteganografía no tiene porqué ser un método alternativo a la criptografía, siendo común que ambos métodos se utilicen de forma simultánea para dificultar aún más la labor del criptoanalista.
En la actualidad, la criptografía no sólo se utiliza para comunicar información de forma segura ocultando su contenido a posibles fisgones. Una de las ramas de la criptografía que más ha revolucionado el panorama actual de las tecnologías informáticas es el de la firma digital: tecnología que busca asociar al emisor de un mensaje con su contenido de forma que aquel no pueda posteriormente repudiarlo.