Límits educatius

Entenem com a límits educatius totes aquelles normes i pautes que l’adult transmet a l’infant, per tal d'afavorir el seu creixement i desenvolupament. Són un element essencial des del moment en què neix, perquè també desenvolupi una autoestima positiva, una autonomia i se senti segur de si mateix. Tothom necessita sentir-se estimat i comprès i, l’aplicació de límits és una manera de demostrar que confiem en aquella persona per tal de que aprengui i pugui millorar en el seu creixement. Dir que “no”, no és atacar sinó que significa creure en aquell infant i donar-li una nova visió, que de ben segur és la més positiva per a ell. És molt important que els infants tinguin una imatge realista sobre què poden i no poden fer. Si els nens i nenes no tenen límits, ells mateixos els demanen perquè els necessiten per sentir-se segurs. Els límits són necessaris en totes etapes de la vida, però especialment en la infància i en l’adolescència, dues etapes fonamentals per formar a una persona amb gran potencial per créixer i aprendre. Cal destacar, que malauradament en la societat actual hi ha una manca important de límits. Si des de ben petits no s’apliquen, aquests nens i nenes no sabran tolerar la frustració un cop siguin adults, fet que pot aportar que no sàpiguen habitar en el món i esvair-se en substàncies com l’alcohol o les drogues, o en malalties com l’anorèxia i la bulímia, mala relació amb les seves famílies, etc. Per això, cal una educació en límits i guiar a l’infant durant el seu trajecte de creixement.

Són necessaris els límits?

És evident que els límits educatius són necessaris per als infants. Primerament, aquest conjunt de normes establertes per l’adult, tenen la principal funció de que el nen o nena desenvolupi una conducta positiva, és a dir, que aquest creixi de manera autònoma, desenvolupant-se com a persona i potenciant al màxim les seves capacitats. Per altra banda, també cal dir, que són una manera de transmetre seguretat al nen o nena, a més ha estat demostrat que els infants que han estat educats a base de normes i pautes de conducta, creixen amb més autoestima i confiança en ells mateixos. Els límits han de vetllar per el benestar, la seguretat i el desenvolupament de l’infant.

Vincles afectius

Els límits educatius van lligats amb els vincles que l’infant estableix amb els adults del seu entorn i que són un altre element essencial per aportar als infants la seguretat necessària per créixer i desenvolupar-se correctament. Els límits i els vincles tenen una funció molt important i és que permeten a l’infant sentir-se lligat a algú, una persona que l’acompanyarà durant el seu desenvolupament i que l’ajudarà a créixer de manera que l’hi resulti més positiva per a un futur.

Càstigs

Els càstigs són importants quan volem donar suport al “no”. Cada infant és diferent i cada un necessita un tipus de càstig o un altre, per això és molt important conèixer a l’infant per aplicar el càstig que ell li funcionarà. La finalitat del càstig és que l’infant aprengui alguna cosa i si un càstig no funciona no s’ha de perdre la paciència, sinó que s’han d’anar provant estratègies noves i veure quina és la que funciona millor. Cal tenir en compte, que no és bo abusar dels càstigs, perquè si no perden la seva efectivitat, i el nen es pren això com a una rutina o costum de cada dia.

Les rebequeries

Posar límits és dir que “no” a una cosa que l’infant vol, per tant la seva resposta pot ser amb una rebequeria que són típiques dels nens entre dos i cinc anys. És molt important que l’adult es contingui davant d'una rebequeria i que no intenti parar-la de seguida, davant de l’infant ha de mostrar una actitud tranquil•la, ha de deixar que l’infant s’expressi i quan ho hagi fet ja s’anirà tranquil·litzant. Seguidament, l’adult pot ajudar a reflexionar a l’infant sobre el què ha passat. Límits a casa o a l’escola? Evidentment l’educació dels infants primerament recau sobre la família, però seguidament ve l’escola, per tant, hem de dir que els aprenentatges dels nens i nenes provenen dels dos llocs. La família és la principal responsables de l’educació del seu fill/a, per tant, són els primers en posar límits. Tots sabem que posar límits no és fàcil, però és essencial. A l’hora de posar-los, és molt important que els pares coneguin la realitat, és a dir, que sàpiguen i fer-se preguntes com:

El nen o nena sap què són les normes?
Són normes que el nen o nena pot entendre?
L’infant sap quines conseqüències hi hauran si no respecta aquestes normes?
Som constants a l’hora d’aplicar les normes?
L’infant les compleix o realment no serveixen?

Dir que no permet que el nen entengui que ell i els seus pares són persones diferents, per tant com hem dit anteriorment, és important que des de petits si un nadó plora, els pares no han de respondre immediatament per tal de demostrar-li que ell està separat dels seus pares. Deixar passar una mica de temps entre la seva demanda i la resposta dels adults, li permet començar a crear la seva personalitat. Els pares han d’ensenyar al seu fill a respectar les normes socials.

Els pares ha de mantenir-se ferms i estar convençuts davant de la decisió que hagin pres de referent al seu fill/a, ja que sinó poden transmetre el missatge erroni de que ells es deixen vèncer. Tot i això, els pares també han de ser conscients de la decisió presa, per tal de deixar-li clar a l’infant d’allò que li és permès i del què no.

L’adult cal que tingui present que no és bo negociar sempre i que de tant en tant es pot donar una explicació curta, però no és bo atabalar-lo amb masses explicacions, ja que es pot transmetre a l’infant una idea equivocada.

Així doncs, els límits han d’existir tant a casa com a l’escola, segurament no seran els mateixos, però aquests es podrien relacionar amb les rutines i els hàbits del dia a dia, així l’infant sap que és el que ha de fer i el que no, quan ho ha de fer i quan no és el moment, etc. Per això és tan important que escola i família treballin en equip, per no transmetre a l’infant diferents missatges sinó donar-li un missatge clar.

Referències

Psicologia i educació [1]
Educació i límits [2]

Fonts consultades

PHILLIPS, A. (2001). Saber dir no. Barcelona: Editorial Empúries.
MACKENZIE, ROBERT J. (2006). Poner límites. Barcelona: Ediciones Medici, S.A.
PHILLIPS, A. (2001). Vincles i límits que ajuden a créixer. Barcelona: Revista Guix d’Infantil n. 3.