Introducció a la música/Alteracions

Una alteració és un signe musical que modifica (altera) l'altura del so de les notes escrites al pentagrama. Les alteracions existents són tres: sostingut, bemoll i becaire. També existeixen el doble sostingut i el doble bemoll, que s'utilitzen més freqüentment en el cas de fragments enharmònics o en tonalitats estranyes.

Tipus d'alteracions[modifica]

Sostingut (o dièsi)[modifica]

Té la funció de pujar una nota mig to. Normalment, parlant ens referim a mi i mi sostingut (o dièsi). Però a l'hora de tocar són notes diferents. Això pot provocar confusions: A la pràctica, un mi sostingut i un fa és la mateixa nota, al estar separades per només mig to (El mateix passa amb el si i el do).

Bemoll[modifica]

Té la mateixa funció que el dièsi, però en comptes d'elevar la nota, la rebaixa. En aquest cas, un fa bemoll sona igual que un mi natural (és a dir, sense alteracions).

Becaire[modifica]

Anul·la l'efecte de qualsevol alteració en el mateix compàs. Si al compàs següent de la nota alterada es necessita una nota natural, no cal posar-lo. L'efecte de les alteracions també s'anul·la amb una barra de compàs.

Funcionament[modifica]

Les alteracions es posen davant la nota que s'ha de modificar o al principi del pentagrama. Quan les alteracions es posen davant de la nota s'anomenen alteracions accidentals o accident. L'alteració s'ha d'escriure immediatament abans de la nota a alterar. No només s'alterarà aquella nota sinó també totes les notes del compàs del mateix tipus.

Generalment també s'alteren les notes del mateix nom d'altres octaves, però el més freqüent és que a l'esquerra d'aquestes notes s'escrigui una alteració de seguretat entre parèntesis.

L'armadura[modifica]

Les alteracions permanents, és a dir, que s'executen al llarg de tota una peça, conformen l'armadura i se situen al principi de la partitura, just després de la clau.

Practiqueu![modifica]

Si heu llegit el capítol i heu interioritzat els seus conceptes, podeu posar-los a prova als exercicis.