Guia de Literatura/Estructures i figures literàries
Els recursos literaris són les tècniques preestablertes que un escriptor aplica al text perquè guanyi en densitat literària. És un ús determinat de la llengua per aconseguir un efecte en el lector o guiar la seva interpretació. Segons el camp de la llengua amb què es relacionin, es divideixen en recursos fonètics, morfosintàctics o semàntics.
També s'anomenen figures retòriques o tropos.
Fonètics[modifica]
Aliteració[modifica]
L'aliteració és un dels recursos literaris relacionats amb la fonètica. Consisteix en repetir un so per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l'aliteració no es basa en característiques objectives de cada fonema, sinó en les suggerències que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'onomatopeia. L'aliteració està molt present a la poesia, tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres per qüestions humorístiques.
Morfosintàctics[modifica]
Hipèrbaton[modifica]
L'hipèrbaton és una figura retòrica que consisteix a alterar l'ordre natural de la sintaxi d'una llengua canviant de posició els elements d'una frase. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracte d'un registre literari o per raons de rima i mètrica. Ex: I amb hàbils mots la passió naixent
Del meu estil pogués fer presonera; J.V. Foix
Semàntics[modifica]
Metàfora[modifica]
La metàfora és un dels recursos literaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions. Un exemple típic de comparació: "les teves dents semblen perles" o "són com perles"; la metàfora podria ser "les perles de la teva boca" La metàfora té un alt poder suggeridor.
Quan un text es basa en una metàfora continuada, es parla d'al·legoria. Va ser molt usada a l'Edat Mitjana. Una metàfora culturalment acceptada és un símbol.
Ironia[modifica]
La ironia és una figura retòrica molt utilitzada en poesia, consistent en negar el que es diu literalment, és a dir, dir el contrari del que es vol dir.
Per exemple, Miquel Martí i Pol va utilitzar la ironia en:
No demano gran cosa;
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure un paper sense pautes.
Metonímia[modifica]
La metonímia és un recurs retòric de la poesia que altera la semàntica. És la designació d'una cosa amb el nom d'una altra que hi té una relació de contigüitat lògica o física (el continent pel contingut, el tot per una part, l'efecte per una causa, la matèria per l'objecte, l'autor per l'obra, la marca pel producte...). Un exemple podria ser he comprat un picasso o és el bateria del grup.
Lítote[modifica]
La lítote és un recurs literari consistent en negar allò que es vol afirmar. Un exemple és no és dolent (volent dir que és bo).
Quiasme[modifica]
El quiasme és una figura literària semàntica que es basa en l'encreuament de les parts d'una o més frases. Un senzill exemple seria quin pedestal per l'estàtua.