Guia Ubuntu/Triar una versió de l'Ubuntu11.04

El projecte Ubuntu aporta actualment diferents versions per a satisfer tots els gustos. Cadascun adapta la versió principal d'Ubuntu afegint o eliminant programari, usualment canviant l'aspecte de l'entorn de l'escriptori. També, en algunes versions, porta programari especialitzat. Moltes de les versions són oficials, però n'existeixen centenars d'altres (com, per exemple, K-UAB-Untu, una derivació pròpia de la Universitat Autònoma de Barcelona). Cal saber que, un cop instaŀlat, es pot canviar el tipus d'Ubuntu a qualsevol altre, de tal manera que ara no és crític prendre una decisió.

Versions oficials

Les versions oficials de l'Ubuntu són aquelles que són desenvolupades directament per Canonical, que les ofereix gratuïtament i, a més, n'ofereix suport tècnic.

Canonical treu una versió nova regularment cada sis mesos d'aquestes versions, però per la majoria d'aspectes tractats aquesta guia us servirà encara que utilitzeu una versió més recent o més antiga.

Ubuntu

La distribució Ubuntu conté l'escriptori Unity, que és una gran novetat a Ubuntu, per ser el primer cop que es canvia l'escriptori principal des que es va crear l'Ubuntu. Actualment té traducció a més de 35 llengües i forma part oficial del projecte GNU.

Unity és l'escriptori estàndard de l'Ubuntu, hi trobareu molta informació d'aquest per internet. Així que, si no sabeu quina opció triar, aquesta seria una bona opció.

Entre d'altres programes, inclou el Firefox i LibreOffice.

Kubuntu

Aquesta versió d'Ubuntu, també distribuïda per Canonical, utilitza l'entorn d'escriptori KDE en lloc del Unity. Kubuntu té més opcions de configuració, potser massa per a un usuari novell. Kubuntu, entre altres diferències amb l'Ubuntu, fa servir el Konqueror com a navegador web i el Kontact per al correu (tot i que el Firefox i altres programes estàndards d'Ubuntu també se l'hi poden afegir).

El KDE (K Desktop Environment) és un entorn de finestres i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les biblioteques Qt de Trolltech les quals disposen d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries d'un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen.

El KDE funciona en la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin.

Actualment, una gran part de les biblioteques del KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows gràcies al projecte KDElibs/win32.

La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions, per exemple, quan l'usuari surt de la sessió. Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les aplicacions del mateix. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català.

Lubuntu

Aquesta és la que té com a entorn d'escriptori l'Lxde (http://lxde.org/). Aquesta és una versió més lleugera, pensada per a aprofitar ordinadors vells o amb maquinari reduït. El seu escriptori no és tan atractiu com els dos anteriors. Però podreu instal·lar Lubuntu allà on altres sistemes operatius no poden. Requeriments mínims de maquinari: 192 MB de memòria RAM, 333 Mhz de processador i només 1,5 GB de disc dur. Perquè us feu una idea: Un cop arrencat un Live-CD, l'Ubuntu utilitza uns 790.000. KB de memòria, mentre que el Lubuntu només en necessita uns 600.000. KB.

Edubuntu

Inclou programari educatiu i un entorn atractiu per als més menuts. Està pensat per a entorns educatius. Per a més informació visiteu www.edubuntu.org.

Si us hi fixeu, les icones del Firefox, impressora i d'altres, tenen un estil més juvenil.

Gobuntu

Gobuntu va ser una derivació oficial enfocada a subministrar una distribució GNU/Linux que posseís per complet únicament programari lliure, per a les arquitectures de computadors i386 i AMD64. L'última versió oficial de Gobuntu va ser la 8.04, ja que a partir de llavors Ubuntu permetia aquesta opció en la seva pròpia instal·lació.

Xubuntu

Xubuntu és una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn gràfic Xfce optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris com Unity, Gnome o KDE. Un Xubuntu LiveCD utilitza una mica més de memòria que el Lubuntu, i una mica menys que l'Ubuntu, parlem d'uns 718.000 KB. Sembla que Lubuntu li està prenent territori a Xubuntu. Però realment parlem de petites diferències.

O sigui, si cerqueu un escriptori més lleuger que el que té l'Ubuntu per defecte, tan bo pot ser el LXDE (Lubuntu) com el Xfce (Xubuntu). Pot ser us pot ajudar a decidir-vos comparan l'estètica de cadascun o el programari que hi bé inclòs.

Principals versions independents

Ubuntu Server

Edició per a servidors web, de correu, o servidors d'empreses. www.ubuntu.com/products/whatisubuntu/serveredition

Mobile and Embelded

Dissenyat per a dispositius ultralleugers, per a més informació: www.ubuntu.com/products/mobile.

Ubuntu Netbook Remix

L'Ubuntu per als notebooks. http://www.canonical.com:80/projects/ubuntu/unr

Més informació: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu_Netbook_Remix

MythBuntu

Amb les característiques d'enregistrament de vídeo digital de MythTV. Per a més detalls de MythBuntu, vegeu www.mythbuntu.org Per a més informació de MythTV aquí http://ca.wikipedia.org/wiki/MythTV i aquí www.mythtv.org

Fluxbuntu

Si aneu just de maquinari (hardware) o teniu en un racó de casa un vell ordinador que no sabeu què fer-ne, aquesta és la vostra distribució. Els requeriments de maquinari són mínims: Pentium 2, 128 MB de Ram. La instaŀlació ocupa només 1.2 GB; amb el Thunderbird i l'OpenOffice.org, 1.8 GB. També es pot instaŀlar en una clau usb. Utilitza com a gestor de finestres el Fluxbox enlloc del Unity, un entorn molt més lleuger i, per tant, més ràpid. No és tan atractiu, però sí molt funcional. Tot i que oficialment se segueix treballant amb el projecte, la última versió estable disponible és la 7.10, pel que es pot considerar Lubuntu com a una nova distribució equivalent. Si en voleu més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluxbuntu i http://www.fluxbuntu.org/

Ubuntu Studio

Aquesta distribució, amb escriptori Gnome per defecte, està especialment pensada per aquells usuaris que volen utilitzar l'Ubuntu com a plataforma de treball multimèdia. Tot i que no inclou alguns dels programes usuals en altres distribucions, com Openoffice, sí que inclou el principal programari específic d'edició i creació multimèdia, com ara GIMP, Ardour o Blender. També inclou la majoria de controladors i altres llibreries específiques, com ara FFADO. Això fa que només la imatge d'instal·lació ocupi 1,8 GB i no sigui possible instal·lar-la a través d'un CD, havent-se d'utilitzar un DVD o una memòria externa. Tampoc té l'opció LiveCD, pel que és necessari instal·lar-la. En les versions 8.04 i 9.04 el seu nucli per defecte no és el mateix que la resta de distribucions Ubuntu, sinó que utilitza el RealTime Kernel, una variant del Linux enfocada a la interpretació de música en directe. També té la seva pròpia aparença visual així com un conjunt de sons propi per defecte.

web oficial de l'Ubuntustudio

Per a més informació, vegeu : w:Ubuntu Studio

Ebuntu

Ebuntu és una futura branca planejada d'Ubuntu apareguda a la llista de correu d'Ubuntu.

Està basada en l'entorn d'escriptori Englightenment E17 i optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris (Gnome o KDE). Ja veieu, moltes distribucions lluiten per ostentar el primer lloc de "lleugeresa".

La distribució vindrà en un CD, i inclourà Abiword, Gnumeric i Sylpheed Claws en lloc de l'eina ofimàtica OpenOffice.org i el client de correu Evolution.

NUbuntu

nUbuntu o Network Ubuntu és un projecte d'usar la distribució Ubuntu i fer un LiveCD i un CD d'instaŀlació completa amb les eines per penetrar, testar servidors i xarxes. La idea principal és agafar la base d'Ubuntu i ajuntar-ho amb les populars eines Penetration testing.

Apart per testar xarxes i servidors, nUbuntu serà una distribució d'escriptori per usuaris de GNU/Linux avançats.

http://www.nubuntu.org/

Goobuntu

Goobuntu és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu que Google fa servir dins les seves oficines. Prop de la meitat dels 20.000 empleats de Google fan servir aquesta versió modificada d'Ubuntu. Alguns han suggerit que Google podria estar planificant llançar al mercat la distribució d'una forma més extensa.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Goobuntu

Altres versions

Com hem dit, existeixen centenars de derivacions. Sense arribar a ésser una llista exhaustiva, es poden trobar moltes de les derivacions a la llista de derivats de la wiki d'Ubuntu.

i si no m'agrada Unity, què?

Cap problema. Si heu instaŀlat Ubuntu amb el seu escriptori Unity i no us convenç, teniu dos opcions:

1. A la pantalla d'inici, on poseu la contrasenya del vostre usuari, abans d'entrar al sistema teniu l'opció de canviar l'escriptori per defecte. Si feu clic amb el ratolí on diu Sessió, com a mínim tindreu una segona opció que es diu Ubuntu Clàssic. Ubuntu Clàssic utilitza l'escriptori Gnome que ha utilitzat sempre fins ara l'Ubuntu. Si voleu a aprendre a utilitzar aquest escriptori, podeu utilitzar qualsevol guia d'ubuntu anterior a la versió 11.04 que estan basades amb Gnome.

2. Una altra opció és afegir més escriptoris per tindre més opcions. Amb Synaptic, entre d'altres, teniu aquest escriptoris disponibles: (a continuació us posem el nom de l'escriptori seguit del paquet que cal instaŀlar amb Synaptic)

KDE, kde-standard (el del Kubuntu); Edubuntu, edubuntu-desktop; Xfce, Xfce4 (el del Xubuntu); Lxde, lxde (el del Lubuntu); e17, e17 (un escriptori molt lleuger, en parlem al capítol d'instaŀlació alternate CD), etc., etc. En podeu instaŀlar tants com volgueu, no hi ha límit, a part del la capacitat del disc dur del vostre PC. Un cop instaŀlats, els tindreu disponibles a la pantalla inicial on diu Sessió.

Si voleu aprendre sobre l'ús de Synaptic, podeu fer un cop d'ull al capítol desè d'aquesta guia.

Algun consell

No és una mala idea de tindre més d'un escriptori instaŀlat, sempre que tingueu prou espai al disc dur de l'ordinador. Això us aportarà una mica més de varietat de programari i, en el cas que eventualment tingueu algun problema per iniciar el sistema amb l'escriptori habitual, opcionalment ho podreu fer amb l'altra escriptori. En el cas de tindre més d'un escriptori instaŀlat, a la pantalla d'entrada al sistema, allà on poseu el nom d'usuari i contrasenya, hi teniu disponible una pestanya on triar amb quin escriptori voleu iniciar el sistema. Aquesta es troba a la part inferior dreta de la pantalla.