Guia Ubuntu/Configuració bàsica unity

IMPORTANT[modifica]

Sempre que en aquesta guia parlem dels Paràmetres del sistema, o ajustos del sistema, o bé del centre de control, caldrà accedir-hi prement les següents tecles: Premeu el cercle que hi ha a la part superior dreta de l'escriptori (que també serveix per apagar l'ordinador) i, tot seguit, premeu al menú que es desplega l'opció Paràmetres del sistema.

Resolució de pantalla[modifica]

Es pot donar el cas què, després d'una instaŀlació, la resolució de pantalla no quedi ben configurada. En aquest cas podreu configurar-la amb els Paràmetres del sistema: Maquinari - Pantalles. En el cas d'Ubuntu 11.10, l'opció Monitors ja surt al menú de la tecla d'ús per sortir del sistema.

En el cas què, per qualsevol motiu, la resolució de pantalla és tant dolenta que no us permet veure-la bé, podeu configurar-la des de terminal de la següent manera: premeu les tecles Alt i F2. A la finestra emergent, on diu Executa una ordre escriviu-hi l'ordre:

$ xrandr -s 1024x768

si per exemple voleu configurar la resolució a 1024x768,

o bé

$ xrandr -s 800x600

per a 800x600

Si la resolució que voleu no es troba disponible, potser us cal activar els controladors privatius de la vostra targeta gràfica tal com s'explica al proper punt.

Instaŀlació de controladors privatius[modifica]

Si instaŀleu els controladors privatius, l'Ubuntu ja no utilitzarà els controladors lliures.

És millor no utilitzar els controladors privatius si no és absolutament necessari (per exemple, si no podeu configurar la resolució de pantalla o no es veu correctament), donat que els controladors privatius no s'actualitzen amb la mateixa freqüència que els lliures.

Per a instaŀlar els controladors privatius, primer cal assegurar-se que teniu connexió a internet. Preferentment de banda ampla, donat que aquests es baixaran automàticament des d'Internet. Per verificar-ho manualment feu aneu al Paràmetres del sistema - Sistema - Fonts de Programari. A l´última pestanya, "Controladors addicionals, hi trobareu llista de controladors disponibles si és que en hi ha.Per fer-ne ús, feu clic al botó que activa al controlador que us convingui. Potser se us demani de reiniciar l'ordinador, seguiu les instruccions que se us indiquin.

Es important saber què, els controladors privatius estan típicament escrits pels fabricants de maquinari (la targeta gràfica, per exemple). Els controladors lliures poden estar escrits pels fabricants o per tercers. Els programadors de controladors (lliures o privatius) no tenen capacitat de seguir l'evolució de totes les possibles distribucions. Però els desenvolupadors de cada distribució tenen la possibilitat d'adaptar els controladors lliures perquè funcionin bé en la seva distribució. En canvi els desenvolupadors de la distribució no tenen permís per adaptar els controladors privatius a la distribució. Per això els controladors privatius poden no estar disponibles en tots els casos, o donar més problemes quan canvia la versió del sistema gràfic, el nucli o cap component relacionat de la distribució (conseqüència dels problemes intrínsecs de no garantir la llibertat dels usuaris). Quant compreu components per a l'ordinador, o un ordinador nou, convé triar maquinari que tingui controladors lliures, perquè el pugueu fer servir amb el màxim de garanties, i és bo que traslladeu aquest requeriment als venedors.

Targetes gràfiques Nvidia[modifica]

Primer cal habilitar el controlador gràfic tal com s'explica al punt anterior Instaŀlació de controladors privatius. Seleccioneu el controlador privatiu Nvidia i reinicieu l'ordinador. Tot seguit podreu configurar la targeta gràfica executant des d'un Terminal la següent ordre: $ nvidia-settings

Acceleració gràfica 3D amb targetes ATI[modifica]

Fglrx és el controlador gràfic de Linux per a targetes gràfiques ATI Radeon i ATI FireGL family. Conté programari lliure i privatiu.

El primer que cal fer per a correccions d'errors del nucli i del controlador fglrx (per a targetes gràfiques ATI), és el següent: (Des del terminal)

$ sudo aptitude update

$ sudo aptitude dist-upgrade

Després:

$ sudo apt-get update

$ sudo apt-get install linux-restricted-modules

$ sudo apt-get install xorg-driver-fglrx

$ sudo aticonfig –initial

$ sudo aticonfig –overlay-type=Xv

Per a comprovar si tenim acceleració 3D:

$ glxinfo | grep direct ¹

Si respon “Direct rendering: Yes”, vol dir que Sí tenim 3D. Qualsevol altre missatge voldria dir que no.

Més informació: http://guia-ubuntu.org (usuario doméstico – video)

¹ Per a aconseguir el símbol “|” cal prémer Alt Gr i els dos guionets verticals que s'acostumen a ubicar al costat del número 1.

Ratolí[modifica]

Si us sembla que el ratolí es mou massa ràpid, aneu al Paràmetres del Sistema - Maquinari - Ratolí, on podreu configurar entre altres coses la velocitat del punter del ratolí.

Teclat[modifica]

Als Paràmetres del sistema - Maquinari - Teclat, hi trobareu els ajustos bàsics del teclat. Al apartat Paràmetres de la disposició , hi trobareu el tipus de teclat. Normalment, si heu triat l'idioma català, ja estarà configurat correctament. En el cas d'un Live CD, potser haureu d'afegir el teclat "Català (Espanya, L amb punt volat).


Si heu configurat bé el vostre idioma durant la instal·lació triant el tipus de teclat adient, no hauríeu de tindre cap problema. Però en el cas que el teclat no funciona com cal (que no faci bé accents, la @, etc.) ho podreu configurar amb el Terminal:

$ sudo dpkg-reconfigure keyboard-configuration


Haureu de respondre algunes preguntes. El teclat més comú, si no sabeu quin teniu exactament, és el "PC genèric de 105 tecles". País d'origen "Espanyol" i disposició del teclat "Español - Català (Espanya, L amb punt volat)".

Reproductors multimèdia per fitxers SWF. GNASH, SWF i Adobe Flash Player[modifica]

Gnash és un projecte de GNU per crear un reproductor de Flash lliure. Els programadors pretenen escriure un reproductor que pugui funcionar separat i una extensió per al Mozilla Firefox i el Konqueror. Posteriorment s'escriuran extensions per altres navegadors. El fet d'escriure un reproductor de Flash lliure fa anys que és una prioritat del projecte GNU, ja van demanar ajuda per al projecte GPLFlash. El podreu instal·lar amb el Centre de programari de l'Ubuntu, fent una cerca del terme Gnash. De privatius, en teniu el SWF i el Adobe Flash Player.

Una altra opció per a instaŀlar-ho, és intentar de reproduir un vídeo amb youtube. Tot seguit un assistent us preguntarà quin reproductor voleu instaŀlar.

Hora i Data[modifica]

Per a configurar l'hora i la data hi podreu accedir al configurador de dues maneres:

1. Paràmetres del Sistema - Data i Hora.

2. Fent clic a l'indicador d'hora que hi ha al planell superior i, tot seguit, fent clic a Paràmetres de la data i hora...

Crear documents PDF[modifica]

Avui en dia és molt útil poder tenir l'opció de crear documents pdf per a compartir-los amb tothom i no tenir problemes de versions de programari o formats de document. També, a moltes copisteries, si voleu imprimir-hi documents, els demanen amb format pdf.

Tal com es comenta al capítol Ofimàtica amb l'LibreOffice, aquest programa té l'habilitat d'exportar documents amb format pdf. Però amb altres programes, com per exemple l'Abiword, podreu fer ús del paquet cups-pdf que a Ubuntu hi és disponible als seus repositoris.

Des de qualsevol aplicació, pugeu el ratolí fins a dalt de tot de la pantalla (per poder veure el menú emergent), tot seguit feu clic a Fitxer - Imprimeix, trieu Imprimeix a un Fitxer i el Format de sortida = PDF. És important saber que, per defecte, el nom del fitxer serà ".pdf". Amb Linux, qualsevol document que comenci per un punt, serà un document ocult al sistema. Així doncs, serà molt millor posar-hi qualsevol mot davant del punt per tal d'identificar fàcilment el document pdf creat.

Visualitzar documents PDF[modifica]

Ubuntu té el seu propi programa per visualitzar documents PDF. Ara bé, existeix un altre programa, anomenat Okular, que funciona millor. Aquest és originari de KDE. Jo he pogut comprovar, entre altres millores, que imprimeix els documents més ràpidament. El podreu instaŀlar amb el Centre de programari de l'Ubuntu i verificar el que jo dic.


Escànners[modifica]

Els escànners a Ubuntu normalment s'instaŀlen automàticament tan sols connectant-los a l'ordinador. L'Ubuntu incorpora un programari d'escaneig molt fàcil d'utilitzar anomenat Escaneig senzill. El trobareu al Tauler d'Inici - Aplicacions (Filtra els resultats) - Gràfics.

El seu ús no té cap característica especial d'ús per ser de GNU/Linux. És ben semblant a qualsevol programa d'escaneig que podeu haver vist en altres sistemes operatius.

Si voleu un programa una mica més complet, teniu l'opció d'instaŀlar el Xsane amb el Centre de programari de l'Ubuntu.

Usuaris i Grups[modifica]

Si voleu afegir un usuari al vostre sistema o canviar la contrasenya d'algun usuari, aquí hi trobareu la informació que us cal.

Aneu a Paràmetres del Sistema – Comptes d'Usuari

Per fer qualsevol canvi, primer haureu de prémer la tecla "Desbloca" i posar la contrasenya adient.

Per a afegir un usuari, premeu el símbol +, per a editar-lo, a la meitat dreta de la finestra hi teniu les opcions disponibles.


Si ho preferiu, també es poden gestionar usuaris amb el Terminal

Algunes ordres:

Per afegir un usuari: $ sudo adduser nom-usuari

Per canviar la contrasenya d'un usuari concret: $ sudo passwd nombre-usuario

Per canviar la contrasenya del usuari en ús: $ sudo passwd

En el cas de tindre un sol usuari al vostre PC, no és una mala idea crear-ne un de més amb drets d'usuari. Aleshores, si teniu cap problema per accedir al sistema, sempre hi tindreu una segona opció per entrar-hi i intentar de resoldre el problema, o almenys poder recuperar documents amb facilitat.

Instaŀlació de suport per a Java[modifica]

Java és un llenguatge de programació multi-plataforma. A les aplicacions escrites en aquest llenguatge els hi cal una màquina virtual per a la seva execució.

Si voleu instal·lar-ho, ho podreu fer amb el Centre de programari de l'Ubuntu. A la pestanya Cerca, poseu-hi Java i ho trobareu molt fàcilment.


Suport d'idioma[modifica]

Si voleu que el vostre programari estigui traduït al vostre idioma, o bé afegir-ne un altre, caldrà que ho indiqueu a l'apartat de suport d'idioma. Ho trobareu a Paràmetres del Sistema - Personal – Suport d'idioma.

En una nova instaŀlació, es recomana verificar que teniu correctament marcat l'idioma d'ús habitual. De fet, és molt probable què, si no ho feu, el sistema us ho demani de fer.

I si es “penja” un programa?[modifica]

Amb Ubuntu 11.04 o superior, si utilitzeu l'escriptori per defecte Unity, per tancar un programa que no respon cal fer-ho de la següent manera:

Obriu un Terminal Tauler d'Inici - Terminal. Al Terminal escriviu l'ordre Xkill. Tot seguit, el punter del ratolí es convertirà en una creu amb la qual podreu fer clic sobre el programa o carpeta que no respongui per tancar-lo. Aneu amb cura de no utilitzar xkill sobre els fons de l'escriptori o sobre el llançador de programes al lateral esquerre, que us pot provocar bastants problemes.