Guia Linux Mint 9/Instaŀlació Linux Mint

Podeu descarregar el sistema operatiu Linux Mint de franc. Generalment consta d'un arxiu ISO de 700MB que s'ha de gravar en un CD. El CD es pot arrencar i proporciona un sistema operatiu "viu" que es pot provar sense que afecti al vostre ordinador. Si us agrada el que veieu al LiveCD, llavors podeu decidir instal·lar el sistema al disc dur. Totes les eines necessàries (partiment i eines d'instal·lació) són presents al CD.


Descarregant la ISO[modifica]

Nota: Si no teniu una connexió de banda ampla, o si la vostra connexió a Internet és molt lenta i 700MB és massa per vosaltres podeu demanar un CD des d'aquí: http://on-disk.com/index.php?manufacturers_id=70

Per descarregar-vos una imatge de CD o DVD, isiteu la pàgina de descàrrega de Linux Mint: http://www.linuxmint.com/download.php

Inicialment us apareixerà l'última versió de Mint (en el moment d'editar aquesta guia és la 10), però si voleu descarregar-vos la versió 9 (que és en la qual es basa aquesta guia), haureu de prémer la pestanya "All Versions" i prémer a "Isadora".

Hauríeu de veure una pàgina com aquesta:

Ara, escolliu la darrera versió i l'edició que us interessa. Per exemple, si trieu Live CD 32-bit The standard version, hauríeu de veure una pàgina com aquesta:

En aquesta pàgina, hauríeu de poder veure:

    •  una signatura MD5
    •  un enllaç torrent
    •  una llista de servidors de descàrrega

L'arxiu que heu de descarregar és un arxiu ISO. Existeixen dues víes per a descarregar aquest fitxer, fent servir torrent (un protocol Peer to Peer) o mitjançant un servidor de descàrrega (que pot ser amb protocol HTTP o bé FTP). Un cop ha finalitzat la descàrrega, podeu assegurar-vos que la ISO no s'ha corromput comprovant la seva signatura amb l'MD5.

Via Torrent

Torrent és un protocol Peer to Peer (P2P). Bàsicament, enlloc de descarregar les dades des d'un lloc centralitzat, un torrent us permet descarregar parts del fitxer ISO de diferents persones que el tenen arreu d'Internet. A més gent descarregant el fitxer ISO, més velocitat de descàrrega s'aconsegueix. Aquesta es la via preferida i recomanada per a descarregar Linux Mint.

Instal·lar un client Torrent Primerament, necessiteu una aplicació per a poder fer servir el torrent.

Si féu servir Linux, llavors podeu instal·lar el "Transmission". Si féu servir Linux Mint, Transmission es troba instal·lat per defecte. Si féu servir Windows, llavors podeu utilitzar l'Azureus ( http://azureus.sourceforge.net/ ).

Descarregar l'arxiu Torrent

El següent pas és seguir l'enllaç al torrent des de la pàgina web de Linux Mint i descarregar l'arxiu .torrent. Aquest arxiu és molt petit i el podreu obrir amb el vostre client torrent. El client torrent segurament us preguntarà on voleu descarregar la ISO, seleccioneu una destinació al vostre disc dur i espereu fins que la descàrrega s'hagi completat. Més informació sobre el protocol torrent: http://en.wikipedia.org/wiki/BitTorrent

Via un servidor de descàrrega

Si no podeu fer servir el protocol torrent o si no us vé de gust, llavors doneu un cop d'ull a la llista de servidors de descàrrega i seleccioneu-ne un. Us proporcionarà un enllaç al mateix arxiu ISO, que només heu de clicar per tal de començar la descàrrega. Nota: Recordeu que l'ample de banda està limitat i, a més gent descarregant des d'un servidor, més lenta serà la descàrrega per a tothom que la faci des de dit servidor.

Llegiu les Notes de la Versió[modifica]

La descàrrega probablement s'allargarà durant almenys una hora. És un bon moment per a familiaritzar-se amb les noves característiques que s'inclouen a la versió que esteu descarregant.

Les Release Notes (Notes de la Versió) són bàsicament una pàgina web que mostra la següent informació:

• Quines són les noves característiques que s'inclouen en aquesta versió? • Quins són els problemes coneguts d'aquesta versió? • Com actualitzar des de la versió anterior?

També contenen captures de pantalla i normalment són fàcils de llegir. Evidentment, podríeu trobar tot això per vosaltres mateixos simplement fent servir el sistema, però així us en podríeu perdre algunes coses i seria una pena no conèixer l'existència d'una característicaper que no vau llegir les notes de la versió. Les notes de la versió per a Linux Mint 9 Isadora estan disponibles aquí: http://www.linuxmint.com/rel_isadora.php L'única cosa que cal tindre en compte, és que les notes de la versió estan escrites en anglès.

Comprovar el MD5[modifica]

Heu llegit les Release Notes, no podeu esperar més per jugar amb les noves característiques i la vostra descàrrega acaba de finalitzar amb èxit. Esteu a punt per gravar el CD i arrencar des d'ell...però ei! Espereu un moment! Si el vostre CD es defectuós, experimentareu errors i ningú podrà ajudar-vos. Les dues raons principals per les quals un CD es defectuós són:

•Alguna cosa ha passat durant la descàrrega i el vostre arxiu ISO no és exactament com l'original.

•Alguna cosa ha passat durant la gravació i el vostre CD no és exactament com hauria de ser.

La signatura MD5, que es troba a la pàgina de descàrrega, es una forma ràpida d'assegurar-vos que el vostre arxiu ISO es exactament com hauria de ser. Per tant, anem a comprovar aquest arxiu ISO abans de gravar-lo i ens estalviarem molts errors potencials que ens atacarien els nervis. Si esteu fent servir qualsevol versió de Linux probablement tindreu l'md5sum instal·lat. Obriu una terminalon es troba el vostre arxiu ISO (per exemple, si "linuxmint-9-gnome- i386.iso" està a l'Escriptori), i escriviu: (Per obrir terminal premeu Menu - Consola)

        cd
        cd Escriptori
        md5sum linuxmint-9-gnome-i386.iso

Aquesta ordre hauria de retornar una sèrie d'estranys caràcters que representen la signatura MD5 del vostre fitxer ISO: Aquesta signatura es una representació exacta del vostre arxiu ISO (això és, qualsevol arxiu que fos remotament diferent, tindria una signatura diferent).

Compareu la signatura amb la que hi ha a la pàgina de descàrrega del lloc web de Linux Mint. Si les dues signatures són iguals, llavors sabreu que el vostre arxiu ISO es exactament igual a l'original i podreu preparar-vos per a gravar-lo en un CD. En cas que estigueu fent servir Windows, és possible que no tingueu l'md5sum instal·lat. El podeu aconseguir aquí: http://www.etree.org/md5com.html

Deseu l'arxiu ISO i l'md5sum.exe al mateix lloc (diguem, per exemple, a C:\) i executeu "cmd.exe". A l'entorn de línia d'ordres, escriviu les següents ordres:

        C:
        cd \
        md5sum     linuxmint-9-gnome-i386.iso
                                    

Ara compareu la signatura amb la que hi ha al lloc web.

Gravar la ISO a CD[modifica]

Ara ja teniu un arxiu ISO comprovat mitjançant MD5. Esteu a punt per gravar-lo a un CD. Nota: Algunes edicions podrien requerir un DVD. Bàsicament, si la ISO és més gran que 700MB, necessitareu un DVD (preferiblement, un DVD-R).

Feu-vos amb un CD-R verge (un CD-RW també pot servir, però se sap que tenen problemes de compatibilitat), agafeu el vostre retolador favorit i etiqueteu el CD. Pot semblar estúpid però passa sempre que no podem recordar on vam deixar aquest retolador i, abans que no ens n'adonem, tenim vint CDs sense etiquetar sobre l'escriptori...així que assegureu-vos d'etiquetar el vostre CD-R.

Inseriu el CD-R verge a la unitat i prepareu-vos per gravar la ISO.

Si esteu fent servir Linux amb Gnome, feu clic dret al fitxer ISO i seleccioneu "Escriure al Disc". O també, amb Brasero, utilitzeu Enregistra una imatge ...

Si feu servir Linux amb KDE, executeu K3B i al menú "Eines" seleccioneu "Grava imatge de CD".

Si feu servir Windows, podeu gravar la ISO amb alguna aplicació com ISO Recorder o InfraRecorder:

http://isorecorder.alexfeinman.com/isorecorder.htm

http://infrarecorder.sourceforge.net/?page_id=5

Nota: Assegureu-vos de gravar la imatge ISO al disc, i no com un fitxer. Un error molt comú, sobretot en gent que fa servir Nero, es gravar l'arxiu ISO com a arxiu de dades. L'arxiu ISO és una imatge d'un disc i, per tant, s'ha de gravar no com a arxiu que apareixerà dins el disc, sino com una imatge ISO que es descomprimirà i es gravara el contingut d'aquesta al disc. Un cop gravat el CD, el que hauríeu de veure com a contingut no és l'arxiu ISO, sino directoris com ara "casper" o "isolinux"...Tingueu cura de gravar la imatge al disc i no l'arxiu en un disc de dades. La majoria d'aplicacions de gravació tenen una opció especial per gravar imatges ISO; o sigui, que no servirà si simplement moveu l'arxiu ISO a un nou projecte de CD.

Iniciar el LiveCD[modifica]

Col·loqueu el CD a la unitat i reinicieu l'ordinador. Hauríeu de veure la següent pantalla:

Nota: Si no podeu veure aquesta pantalla i el vostre PC arrenca com ho fa normalment, probablement la vostra BIOS no està configurada per a arrencar des del CD. Reinicieu l'ordinador i premeu F1, F2 o Escape (o la tecla que us permet entrar a la configuració de la BIOS) per tal de canviar la configuració de la BIOS i demanar a l'ordinador que arrenqui des del CD. Es pot obtenir alguna informació útil sobre la BIOS aquí http://www.configurarequipos.com/doc317.html i aquí http://ca.wikipedia.org/wiki/BIOS.

Instal·lar Linux Mint al Disc Dur[modifica]

Un cop hageu aconseguit iniciar el live CD, a la primera pantalla escolliu l'opció per defecte "Start Linux Mint" i premeu Enter. El live CD hauria d'arrencar i hauríeu de poder veure una pantalla amb una barra de progrés:

Nota: Si teniu problemes i Linux Mint no pot arrencar, proveu amb l'opció "Start Linux Mint in compatibility mode" del menú d'arrencada.

Després d'una estona el sistema hauria d'estar llest per fer-lo servir, i hauríeu de poder veure l'escriptori.

En aquest punt, Linux Mint no està instal·lat al vostre ordinador, simplement funciona des del CD. El sistema que teniu davant es el mateix que tindríeu en el vostre ordinador un cop la instal·lació ha finalitzat.

Divertiu-vos amb ell i comproveu si us agrada. Tingueu en compte que és molt lent perquè funciona des del CD. Un cop instal·lat al disc dur, Linux Mint és molt més ràpid. Quan estigueu a punt, féu doble clic a la icona "Install" que hi ha a l'escriptori. Us apareixerà l'instal·lador:

Trieu l'idioma i premeu Endavant.

Ara escolliu el lloc on us trobeu al mapa prement sobre la ciutat que tingueu més a prop. El propòsit d'aquest pas es identificar la vostra zona horària. Tingueu cura de comprovar que el camp Fus horari és correcte i cliqueu al botó "Endavant".

Nota: A vegades l'instal·lador està equivocat i no té en compte els canvis horaris que hi ha durant l' estiu i l'hivern així que, encara que s'hagi escollit la ciutat correctament, podria ocórrer que hi hagi una diferència d'una hora amb el temps correcte. Simplement ignoreu això per ara i enrecordeu-vos de comprovar que la hora es correcta després d'haver reiniciat al vostre nou escriptori Linux Mint.

A continuació seleccioneu la vostra disposició de teclat. Si no n'esteu segurs de quina disposició és la que coincideix amb el vostre teclat, cliqueu al camp de text que hi ha a la part inferior de la finestra i comenceu a escriure amb el vostre teclat. Comproveu que les tecles que heu premut coincideixen amb els caràcters que apareixen al camp de text per tal d'assegurar-vos que heu seleccionat la disposició de teclat adient. Algunes distribucions de teclat només es diferencien en els accents, nombres i signes de puntuació, o sigui que comproveu aquestes tecles també.

Com podreu veure, teniu disponible l'opció Variant catalana amb L amb punt volat.

Un cop esteu a punt, cliqueu el botó "Endavant".

En el cas que no tingueu cap altre sistema instal·lat al vostre PC, veureu una captura com la següent amb una indicació dient: Aquest ordinador no té instal·lat cap sistema operatiu.

Aleshores, l'opció Esborra el disc i utilitza'l per complet serà la més senzilla. L'instal·lador farà tot el necessari sense la vostra intervenció. Els usuaris avançats teniu l'opció manual per més control de les particions. En el cas que tingueu algun altre sistema operatiu instal·lat, sigui windows o un altre Linux, veureu una captura com la següent.

Si voleu assignar el disc dur sencer a Linux Mint, simplement seleccioneu l'opció Esborra el disc I utilitza'l per complet. Linux Mint esborrarà totes les dades presents al disc dur seleccionat i hi instal·larà un nou sistema operatiu.

Si voleu mantindre el sistema operatiu que tingueu al PC, podeu seleccionar l'opció Utilitza l'espai lliure continu més gran. En aquest cas Linux Mint ubicarà la seva partició allà on es trobi espai lliure al disc dur.

Sempre es recomanable fer una còpia de seguretat abans de procedir amb aquest tipus d'operacions.

La darrera opció és "Manual" i us permet crear, suprimir i organitzar les particions del vostre disc dur. Aquesta opció us garanteix control absolut però també es bastant complexa, o sigui que la explicarem detalladament ara. Si seleccioneu una de les altres opcions , podeu saltar al següent capítol.

Els usuaris avançats, si voleu modificar les particions abans d'instal·lar, també podeu utilitzar el programa Gparted que bé inclòs al LiveCD.

Bé, si sou prou valents, és hora de fer particions el vostre disc dur i aquest és, probablement, l'únic pas complex del procés d'instal·lació.

Parlem d'algunes coses abans de continuar amb això.

El vostre ordinador guarda els arxius i les dades en un disc dur. És possible dividir un disc dur en particions de forma que cada partició es pot fer servir per guardar diferents tipus de dades. Per exemple, si preteneu fer servir tant Linux com Windows, llavors necessiteu almenys una partició per a cada sistema operatiu.

A Windows, a les particions se les assigna una lletra (per exemple C: o D:). A Linux, als discos durs se'ls assigna un arxiu de "dispositiu" i a les particions un número.

A Linux el vostre primer disc dur rep el nom de "/dev/sda", el segon disc dur rep el nom de "/dev/sdb" i així successivament. Les particions que hi ha en aquests discos durs s'identifiquen pel seu número, així "/dev/sda1" és la primera partició del primer disc dur. Escolliu Especificació manual de les particions (avançat) i premeu el botó Endavant.

La captura que hi ha aquí sobre, no correspon al instal·lador de Mint 9, però la que veureu al vostre PC serà molt semblant.

Ara hauríeu de poder veure una taula mostrant les particions dels vostres discos durs. A l'exemple superior podreu veure dos discos durs (/dev/sda i /dev/sdb) amb tres i quatre particions respectivament.

Com podeu veure en aquest exemple el primer disc dur té dues particions Linux (de tipus "ext3") i el segon disc dur té quatre particions Windows (dues de tipus FAT i dues de tipus NTFS).

Per tal d'instal·lar Linux Mint, heu de crear dues particions noves: una de tipus SWAP, i una altra de tipus EXT3.

Si les particions existents al vostre disc dur ocupen tot l'espai disponible i no en podeu crear de noves, llavors podreu "Editar" una partició i canviar la seva mida. Nota: Linux fa servir la partició Swap per a guardar dades al disc dur quan no hi ha suficient memòria RAM per a mantenir totes les aplicacions executant-se en memòria. La mida de la vostra partició Swap hauria de ser el doble del total de RAM disponible.

Quan creeu la partició principal per al Linux Mint, assegureu-vos de donar-li 10 GB o més (3 GB haurien de ser suficients, però segurament voldreu afegir programari i creixerà ràpidament per sobre dels 5 GB). També assegureu-vos d'assignar "/" com a punt de muntatge i de seleccionar "ext3" com a sistema de fitxers.

Un cop totes les particions estiguin creades, podeu seleccionar punts de muntatge per a cada una. Els punts de muntatge representen el lloc on aquestes particions seran visibles des de Linux Mint. La vostra partició principal Linux Mint hauria de fer servir "/", altres particions fan ús de "/media/" seguit del seu nom respectiu.

Assegureu-vos de seleccionar Formata per a la partició Linux Mint, però no per a les particions que ja teníeu.

Un cop tot estigui a punt, tanqueu els ulls, reseu una pregària i cliqueu a Endavant. Si aquest pas us espanta una mica, es normal. Us hauria de fer pujar l'adrenalina un nivell fent-vos gaudir l'experiència encara més. No us amoïneu, aquest era l'únic pas realment complex en aquesta instal·lació i segurament trobareu la resta ben fàcil.

Nota: Si us trobeu missatges avisant-vos sobre la mida del cluster, simplement ignoreu-los..

Qui sou?

Escriviu el vostre nom real i un nom d'usuari i contrasenya. Cada cop que feu servir Linux Mint, fareu servir el vostre compte i aquest nom d'usuari i contrasenya. Un cop Linux Mint estigui instal·lat, podreu definir altres comptes si més persones han de fer servir aquest ordinador.

Doneu un nom al vostre ordinador. Aquest nom el farà servir el vostre ordinador a la xarxa o a diversos llocs del sistema. Si mai havíeu pensat com anomenar els vostres ordinadors, ara és el moment. Molta gent escull noms de flors (dàlia, rosa, tulipa) o de planetes (mart, júpiter, plutó) per als ordinadors de la seva xarxa. És decisió vostra però assegureu-vos d'escollir noms que us agradin i que siguin fàcils de recordar.

Nota: No feu servir majúscules al nom d'usuari ni al nom de l'ordinador.

Important: L'usuari, amb la contrasenya que ara establiu, serà l'usuari administrador del sistema. Més endavant, aquest usuari serà qui tindrà privilegis per a tasques administratives del sistema. Es aconsellable que les contrasenyes siguin llargues, amb lletres i números, difícils de relacionar amb l'usuari per tal de que siguin difícils d'esbrinar. Un cop tingueu el sistema instal·lat, és bo canviar la contrasenya cada cert temps, Menú – Administració – Usuaris i Grups.

Quan estigueu a punt, cliqueu al botó Endavant.

Arribat aquest punt, hauríeu de poder veure un sumari de totes les vostres eleccions. Potser tindreu una mica de por de clicar Instal·la però ja heu perdut una estona partint el disc i no voleu tornar enrere ara de cap de les maneres.

També existeix un botó Avançat ... que us permet fer coses tan avançades que, si les coneixeu, llavors probablement no estareu llegint aquesta guia ara mateix :)

Quan estigueu a punt, cliqueu al botó Instal·la.

La instal·lació s'allargarà entre 5 i 20 minuts, variarà bastant segons el vostre maquinari.

Nota: L'instal·lador descarregarà els paquets des d'Internet per tal de suportar el llenguatge que heu escollit. Assegureu-vos que el vostre ordinador es troba connectat correctament a Internet per tal que això funcioni. En cas contrari, premeu "skip" i podreu afegir suport per al vostre idioma després que la instal·lació hagi finalitzat i hàgiu reiniciat al vostre nou sistema. El suport d'idioma el trobareu a Menú – Administració – Suport d'idioma.

Un cop la instal·lació hagi finalitzat, cliqueu al botó Reiniciar ara i el sistema live tancarà.

Quan se us demani, ja podeu treure el CD de la unitat i prémer la tecla Enter. El vostre PC ja està preparat.

Iniciant el sistema[modifica]

Un cop amb l'ordinador ja reiniciat, hauríeu de poder veure aquesta pantalla. Això és el "menú d'arrencada" també conegut com "Grub". Si teniu Microsoft Windows o un altre sistema operatiu instal·lat al vostre ordinador, Linux Mint els hauria d'haver detectat durant la instal·lació i haurien d'aparèixer aquí.

Un cop Linux Mint ha terminat de carregar-se, hauríeu de poder veure una nova pantalla convidant-vos a escriure el vostre nom d'usuari i la vostra contrasenya. Aquesta pantalla es el "Gnome Login Manager" i es coneix com "GDM". Entreu el nom d'usuari i la contrasenya que vau escollir durant la instal·lació.