Guia Jove/Les persones joves participen

Sempre participen els mateixos?


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Parles sempre del mateix i amb les mateixes persones.
  • Et centres més en l’àmbit de la representativitat (entitats formalment constituïdes) i treballes amb la lògica de significativitat i la flexibilitat (adaptar-se a nous canals, maneres de fer i nous perfils de joves).
  • Quan defineixes els temes o àmbits de participació juvenil (sobre què i per a què participar) no tens en compte la dimensió afectiva de les persones joves.


Descripció[modifica]

La gent jove realment no participa? Qui no participa? Quin perfil de jove participa? Quina és la finalitat d'aquesta participació? D’on sorgeix la iniciativa de participar?

El concepte participar vol dir en el seu origen etimològic formar part d’alguna cosa, ser una part inherent d’algun projecte o procés. En el cas d’allò públic que afecta a l’àmbit col·lectiu, com a participar entenem que els i les joves formen part en aquelles polítiques, projectes i/o activitats que els interessen o els afecten en tant que joves i/o ciutadans en general. I per a poder materialitzar aquesta voluntat hem d’establir diverses estratègies, metodologies i espais que permetin aquesta participació.

La participació és inherent a les polítiques de joventut ja sigui en la seva dimensió substantiva (la definició estratègica de polítiques de joventut mitjançant plans locals, programes, etc.) com en la seva dimensió operativa (la dinamització juvenil) entesa com a metodologia així com a finalitat última de les polítiques: “educar en participació” i “la participació com a procés”.

Ningú posa en dubte la necessitat d’incorporar tant la veu (els i les joves com a interlocutors) com l’acció dels i les joves en l’àmbit de les polítiques de joventut (els joves com a agents transformadors) i tenim a l’abast un bon grapat de recursos i programes per a desenvolupar la participació com a metodologia; així com per fomentar l’educació en participació tant des de la dinamització juvenil com des de l’educació formal i no formal. A l’hora, però, de valorar la participació juvenil en les polítiques, ja sigui adreçades als i les joves com a col·lectiu o com a ciutadans, fàcilment sorgeix l’afirmació tàcita de que els i les joves no participen o que sempre participen els mateixos.

Davant aquesta constatació, compartida en bona part pel gruix de professionals de joventut, us convidem a una reformulació de la problemàtica tot preguntant-nos: els i les joves realment no participen? Quins són els i les joves que no participen? Quins són els i els joves que participen? Quina és la finalitat o objectiu d’aquesta participació? D’on sorgeix la iniciativa o voluntat de participació?

Desenvolupament[modifica]

Si analitzem les dades de l’Enquesta de Participació i Política 2017, trobem que els i les joves de 15 a 29 anys presenten un interès elevat per la política, essent un 61,1% dels i les joves bastant o molt actius. No obstant, aquest interès pren la forma de participació poc institucionalitzada i mitjançant components més expressius i d’abast més comunitari, en particular a través de les xarxes socials (30,9%). Tanmateix, un 30,2% dels i les joves diuen col·laborar o participar d’alguna entitat amb graus d’implicació diversos, ja sigui com associats o associades (12,7%) o multiactivistes (17,5%).

Semblaria, doncs, que hi ha motiu per la inquietud front la participació juvenil ja que la participació formal ha caigut fins a 20 punts, tot i que es mantenen nivells de participació més elevats que el 2011, a travès de la participació digital.

La realitat, però, és que els i les joves són un col·lectiu divers i hom no pot deixar de preguntar-se en primer lloc perquè un 40% dels i les joves no participen, i dels que si que ho fan, un 30,9% no és involucrat en una causa o projecte, sinó a travès de les xarxes socials. La segona pregunta natural és com podem abordar la participació juvenil en aquells municipis en els quals no hi ha un entramat d’entitats juvenils prou ric o plural o cultura participativa?

Afrontem, doncs, el dilema d’esbrinar si participa aquell que pot (dimensió cognitiva) o participa aquell què vol (dimensió afectiva), a la qual se li ha d’afegir un tercer element segons la teoria del voluntarisme cívic (participa a aquell a qui se li demana). Així doncs, des dels mecanismes i espais de participació generats cal abordar si mitjançant la dinamització juvenil es contribueix a reproduir o a trencar amb aquest triple condicionant (participa qui pot, qui vol i a qui se li convida). També hi ha estudis que identifiquen els diferents moments del cicle vital com a element de participació. Per exemple, participen més els estudiants o els i les joves emancipades.

Parlem de les barreres d’accés informatives que condicionen la participació, de la voluntat política d’erigir o implementar un tipus de participació i no una altre però també de com opera la desigualtat social en la participació juvenil. Efectivament trobem que a major nivell d’estudis dels i les joves, i dels progenitors, major és el seu interès per participar i la manifestació de conductes participatives. Ens trobem en el binomi inclusió social/ participació ciutadana, on a banda de les barreres d’accés a la informació trobem distàncies afectives vers la mateixa (la valoració de la utilitat per mi i pel grup amb el qual m’identifico). Tot i això, la manca de dades disgregades étnicament no ens aporten coneixement sobre com participen les persones migrades o amb un transfons familiar migratori, tot i que hi ha estudis que vinculen el sentiment de pertinença i l’acceptació de la seva legitimitat per part de les institucions i la ciutadania com a un element diferenciador en els nivells de participació política.

Dit d’una altra manera, sense menystenir la línia de participació més estructurada que funciona amb alguns tipus de joves, hem de cercar estratègies per afavorir la participació d’aquells joves que no estan ni als espais habilitats pels adults (casals, espais joves, processos) ni responen als interessos que els professionals de la joventut els hi pressuposem. I per quins motius els i les joves es mobilitzen? Doncs per fets i qüestions significatives per elles, vinculades a la seva proximitat, i amb un retorn immediat sobre la seva vida i necessitats. Exemples d’aquesta afirmació serien la programació d’activitats que responguin als seus interessos, recursos útils pel seu projecte de vida o processos polítics rellevants per la seva experiència vital com a individu tot sorgint formes d’expressió i de mobilització ciutadana1.

Tanmateix, els i les joves organitzats, els i les joves associats, no formen part del trencaclosques quotidià dels i les professionals dedicats a la dinamització juvenil en tant que ja són joves apoderats, amb cultura participativa i tenen, i si no els tenen els reivindiquen, canals per fer sentir la seva veu i alhora per cercar suport en la seva acció (projectes autogestionats). El focus, doncs, l’hem de posar en aquells/es joves que no tenim detectats/des; el que no vol dir que estiguin menys organitzats, tot i que siguin en grups informals, o que no tinguin capacitat per liderar iniciatives grupals.

I on són aquests joves? Des d’un punt de vista de la dinamització, es fa ineludible no abordar el medi obert com a metodologia i espai d’intervenció per detectar, connectar i mobilitzar els joves en relació als interessos i necessitats que tinguin. I l’excusa pot ser ben diversa: des d’activitats de lleure, a organitzacions esportives a esdeveniments culturals i artístics. Exemples d’aquesta metodologia és el projecte A les Places!2 De la ciutat de Granollers.

D’altra banda, un recurs emprat des de les polítiques juvenils per fomentar la participació dels i les joves que “s’escapen” dels canals formals i institucionalitzats, i així, arribar a la pluralitat dels i les joves és desenvolupar programes, serveis i projectes per “educar en la participació” o per “promoure la participació a l’aula”. Aquets acostumen a fonamentar-se en el desenvolupament de la dimensió cognitiva de la participació (participa aquell que pot, aquell que sap, aquell que coneix i aquell a qui se li convida), però sovint deixen de banda la dimensió afectiva (participa aquell que vol) i tornen a partir d’una visió homogènia dels i les joves. Podríem dir que davant la detecció de dificultats per fomentar la participació dels i les joves des de la dinamització juvenil una estratègia recurrent és anar allà on els i les joves “no poden marxar o tenen l’obligació d’escoltar”.


Quan allò que ens ha motivat a entrar a l’aula és l’aprenentatge del procés de participació, com succeeix en el marc de programes com els Delegats 3D o projectes d’aprenentatge i servei, aquesta entrada pot no condicionar l’èxit dels nostres objectius educatius en relació a la participació. Ans al contrari, quan es treballa una etapa o un moment del procés sense vinculació a un resultats més o menys immediats (fases de diagnosi o propositives de plans, audiències públiques, etc.) sovint reafirmen la distància afectiva dels i les joves vers la participació.

La clau, doncs, per adreçar-se a la diversitat dels i les joves és considerar la mateixa diversitat i posar l’èmfasi en la qualitat de la participació front la seva quantitat; tot identificant des de la dinamització juvenil aquells grups informals de joves que s’apropen els espais joves i adolescents i alhora aquells que s’allunyen (dinamització a medi obert), pensant canals i mecanismes de participació específics, ad hoc i amb uns objectius vers la participació dels i les joves adaptats a la seva cultura participativa.

Així, si des de l’anàlisi de la realitat juvenil del municipi es detecta la necessitat es podran plantejar accions, estratègies i projectes participatius que contemplin la pluralitat i s’adrecin de manera específica a determinats grups informals de joves amb barreres tant cognitives com afectives que requereixin fer un pas més enllà del model de “convidar a participar” i s’adrecin a “intervenir socioeducativament per participar”, tot apoderant per participar. Per posar un exemple: en el marc d’un grup de joves que s’identifiquen amb el Hip-Hop, treballar des dels seus propis codis (graffitis, balls, etc..) i generar un procés de coresponsabilitat, cocreació i cogestió.

Podem dir, doncs, que cal vetllar perquè la participació sigui significativa per als i les joves, treballant la vessant afectiva. Aquesta significativitat variarà en funció dels interessos, les necessitats i la cultura participativa dels diversos joves tant a nivell individual com grupal (grups informals). Caldrà, però, garantir la capacitat dels i les joves d’incidir en les polítiques públiques tot iniciant les accions participatives des de baix (dimensió operativa) per poc a poc treballar la vinculació dels i els joves amb les polítiques juvenils i del territori (dimensió substantiva):

Sobretot, cal ser imaginatius i no tenir por als resultats de que els i les joves diguin, els i les joves facin, a que els i les joves s’expressin i rendir comptes de la participació dels i les joves de manera tangible tot fent-los partícips dels resultats tant des de la vessant informativa com des de l’autogestió de les accions per arribar als objectius codefinits, Un exemple, el trobaríem en els pressupostos participatius de joventut de Santa Eulàlia de Ronçana i la seva capacitat de mobilitzar els i les joves en base als seus propis interessos i la seva capacitat d’incidència.iii

La participació juvenil requereix d’eixamplar tant la seva formulació conceptual (què entenem per participació) com fomentar noves estratègies, eines i espais adaptats a les realitats de la població jove, posant més focus tal vegada en la dinamització sociocultural del col·lectiu (recolzar per fer, per crear i per què es percebin com a grups apoderats) i no tant en la interpel·lació a la participació per se. Dit d’una altra manera, centrant-nos més en el fer que no pas en el dir que hem de fer així com en experiències més significatives (amb aprenentatges i que treballin en perspectiva de procés) que no pas normativa.

A nivell de criteris per la promoció de la participació des de la dinamització podríem assenyalar els següents punts a tenir en compte:

Una major assumpció de responsabilitats per part dels joves.

Implicació per als joves en un procés d’educació per a la participació i d’aprenentatge democràtic.

Relacions més igualitàries, però major empatia amb els rols típicament adults.

Major adequació a la realitat, les necessitats i canals comunicatius i divulgatius de la informació dels joves.

La participació dels joves en el sistema de gestió de manera directa, horitzontal i sense intermediacions.

Impulsar aquells processos que proposa la gent jove i no tant la proposada pel professional/ responsable polític.

Entenem que només abordant una estratègia de dinamització multinivell (individual, grupal i comunitària) podem recollir visions i discursos diversos en termes de posició social, gènere o d’origen social, És a dir, si es vol atendre a la realitat juvenil del municipi i es vol treballar per tal d’eliminar barreres d’accés a la participació de joves en temes claus del municipi, cal reconèixer que les formes d’acció jove són diverses i passen per múltiples fórmules i que cal donar especial importància a la iniciativa de la gent jove: és a dir, recollir la seva proposta.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Guia_Jove/Les_persones_joves_participen&oldid=74625»