Guia Jove/La gestió del conflicte

Afegeix enllaços
El conflicte és una oportunitat?


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Has viscut alguna situació de conflicte treballant amb la gent jove.
  • Davant un conflicte manquen eines per saber com abordar-lo.
  • Consideres que el conflicte també pot ser positiu.

Descripció[modifica]

El conflicte està present en la majoria de les relacions humanes. Per aquest motiu, treballar amb persones joves comporta viure diferents situacions de conflicte. Diferents maneres de fer les coses i necessitats, percepcions o objectius que poden provocar aquestes esquerdes. La forma d’abordar aquestes situacions ens diu si es volen convertir els conflictes en oportunitats. Des de la dinamització juvenil es pot treballar el conflicte com una oportunitat educadora, inclusiva i transformadora.

A l’hora d’abordar els conflictes juvenils, tant si són interpersonals com intergrupals, és important tenir en compte dos enfocaments:

  • L’orientació psicològica: el conflicte està situat dins de l’individu.
  • L’orientació sociològica: el conflicte no es refereix únicament a l’individu, sinó també als grups i a la comunitat.

Cadascun dels joves amb qui es treballa és, per tant, una motxilla de conflictes en plena gestió. En aquest sentit, els professionals juvenils que els acompanyen en aquest procés poden fer molt perquè la gestió creadora i positiva del conflicte s'acabi imposant al costat fosc, és a dir, a una possible cronificació de prejudicis, estereotips, agressivitat i mals aprenentatges respecte a les possibles solucions. Podeu consultar el «Catàleg d’activitats per combatre els rumors i estereotips sobre diversitat cultural»[1] de l'Ajuntament de Barcelona.

Es disposa d’una gran quantitat d’espais on treballar el conflicte amb la gent jove. Espais tancats, com el centre educatiu  i l’equipament; o espais oberts, com el carrer, la ciutat i el barri; és on es disposa d’una gran quantitat d’eines òptimes per educar en el conflicte i per al conflicte. S’ha d’utilitzar una estratègia lúdica, activa, cooperativa i participativa que fomenti la reflexió i l'esperit crític. És convenient utilitzar tècniques de visualització, dramatització (jocs de rol, teatre, vídeo…) i fer servir bàsicament l'enfocament socioafectiu —viure en la pròpia pell la situació que es vol treballar—.

En el món educatiu, molt sovint, ja sigui a l’escola, a la família, al carrer o als espais de lleure, s’utilitzen les estratègies correctes, però a vegades no som conscients de la seva eficàcia en el procés de la gestió del conflicte.

Desenvolupament[modifica]

En un conflicte entre dues persones joves o més, en un espai obert o tancat, és important saber què ha passat abans d’entrar a intentar gestionar-ho. Qui hi intervé?  Per què? Com ha passat? On ha passat? Per a qualsevol tipus de conflicte sempre ha d’haver-hi una anàlisi, una diagnosi i unes estratègies d’intervenció que se’n derivin. Segons l’espai on es desenvolupi el conflicte poden haver-hi algunes especificitats, però també cal tenir present que molts conflictes es poden donar d’una forma més integral en ambdós tipus d’espais. Resulta interessant la publicació «Diagnosi sobre les violències que afecten les persones joves»[2] per saber més del tema.

En els espais oberts, els conflictes habitualment són grupals. Hi conviuen grups diversos on cadascú té una cultura, una identitat, un estil de vida comú i moltes vegades hi ha una relació afectiva entre els membres. Al carrer es pot trobar diversitat de tipus de violències. Per anar una mica més enllà sobre aquesta qüestió és interessant llegir els articles «Joves i espai públic. Ens han pres la plaça?»[3].

En els espais tancats s’acostumen a donar conflictes de caràcter més interpersonal. Són espais tancats on cal tenir present les actituds i els comportaments dels i les joves envers les xarxes de relació fora de l’espai. Per exemple, es podria donar el cas d’una persona jove amb una possible actitud agressiva dins d’un esplai, un casal o una aula davant d’un conflicte. Es podria donar el cas d’un conflicte amb els seus companys i companyes, amb el professional de referència o, fins i tot pot provocar un conflicte de caràcter col·lectiu.

Sempre cal observar i detectar la relació de les persones en conflicte, sobretot els elements que ens puguin ajudar des de la posició de la gent jove en cada moment i en l’espai físic. Cal identificar les seves dinàmiques per crear el contacte i entrar en diàleg, en aquest cas és important mostrar un interès col·lectiu i comú.

Després d’entrar en contacte i obtenir les seves percepcions (que no són les veritats objectives) s’han de fer preguntes obertes a les persones implicades, evitant saber qui té la raó o no. Desprès d’identificar i examinar tots els elements amb la finalitat de comprendre millor què ha passat, s’ha de fer una diagnosi i dissenyar una planificació particular i especial d’una estratègia d’intervenció per a la gestió del conflicte i la seva transformació positiva. A continuació es mosstren alguns tipus d’estratègies que es poden seguir.

Tipus d'estratègies[modifica]

La prevenció del conflicte[modifica]

En el context juvenil significa prevenir la violència en el conflicte i afavorir l’educació en el desenvolupament de les habilitats i les estratègies necessàries per abordar i resoldre els conflictes. En els espais oberts cal tenir presents els recursos comunitaris de l’entorn d’actuació, d’aquesta manera quan explota un conflicte ja tenim totes les informacions necessàries per intervenir-hi. En els espais tancats, en canvi, com que hi ha una relació molt més propera i un coneixement específic, cal desenvolupar més la part dels motius personals i les responsabilitats individuals. Tanmateix, sempre hem d’estar atents a les seves xarxes fora de l’espai: la família, l’institut, els llocs d’oci i el carrer. Com a professional de la intervenció juvenil s’ha de desenvolupar el treball en xarxa per crear un coneixement socialment responsable de carrer, de barri, per aconseguir una ciutat educadora, i això requereix fer un estudi global. Un exemple seria la «Monografia comunitària de Tortosa» per ajudar a detectar les necessitats i les habilitats  individuals i col·lectives dels i les joves en un entorn global.

La provenció[modifica]

La provenció es basa en la idea que el conflicte no s’ha de prevenir perquè és positiu. S’ha de treballar perquè quan es produeix el conflicte es resolgui de manera positiva (J. Burton).

La gestió del conflicte[modifica]

En aquest cas també hem de tenir en compte les consideracions següents:

  • Separar la violència del conflicte.
  • Separar la persona del procés i del problema. Cal entendre el problema com a part d'un procés, abordar-lo mitjançant la cooperació i afrontar-lo entenent les necessitats de cadascú.
  • Cal fomentar la creativitat i la imaginació a l'hora de buscar solucions per satisfer les necessitats o els interessos de les parts.
  • És necessari ensenyar a la gent jove a abordar el conflicte i entendre la diferència com una forma d'enriquiment mutu.

Durant el procés[modifica]

Hem de tenir en compte els punts clau següents:

  • Amb la gent jove és important crear un espai de confiança necessària per generar una atmosfera adient, que generi seguretat i que pugui expressar-se, tant entre els joves i les joves com entre els joves i el professional.
  • Aclarir percepcions, malentesos i exposar les divergències perceptives.
  • Aprendre a gestionar les emocions i la resposta que donem a les emocions dels altres és un punt important en relació amb el treball amb joves.
  • Fomentar els elements connectors: el "nosaltres" en lloc del "tu versus jo" als espais juvenils, per exemple, és interessant crear una identitat col·lectiva, que el jove senti que forma part d’alguna cosa col·lectiva que li pugui exigir coresponsabilitat. Als espais oberts es pot donar suport més a la veu individual de cadascun dels membres del grup per tenir la diversitat d’opinions.
  • Projectar cap al futur, reconèixer el passat i aprendre’n.
  • Fomentar el llenguatge de la responsabilitat com a alternativa al de la culpa: facilitar la reconciliació.
  • Desenvolupar acords verbals o escrits acceptats per totes les parts afectades, sempre que sigui possible.

Tècniques de resolució de conflictes[modifica]

Algunes de les tècniques de resolució de conflictes són les següents:

  • La negociació: és la manera fonamental de resolució de conflictes, generalment voluntària. Implica la discussió entre les parts en disputa amb l'objecte d'arribar a un acord o arranjament del conflicte que els enfronta. En la mesura que no hi ha intervenció de tercers, la negociació permet a les parts en conflicte mantenir el control sobre el procés i l'acord que en pugui resultar. Per aprofundir-hi existeix el manual de consulta «Tècniques de negociació i resolució de conflictes»[4].
  • L’arbitratge: les parts en conflicte accedeixen a presentar el seu cas davant un tercer participant neutral i independent, que escolta els arguments de tots dos costats i, posteriorment, adopta una decisió, normalment final i vinculant. L'arbitratge es produeix entre parts enfrontades, sense espai per a la cooperació, en el qual no hi ha confiança ni és previsible que es restableixin les relacions en un període de temps.
  • La mediació: com a mètode de resolució alternativa de conflictes implica la intervenció en el procés d'una tercera part neutral i imparcial. Aquest paper consisteix a assistir a les parts per aconseguir una comunicació efectiva en l'anàlisi del conflicte i en la recerca d'una solució acceptable per a tothom. L’«Anuari dels Silencis Mediàtics» recull cinc casos d’èxit en mediació.
  • La programació neurolingüística estudia com el llenguatge afecta els nostres pensaments, conductes, emocions i accions i se centra en el valor del llenguatge en les relacions personals.
  • El treball de processos o psicologia orientada a processos es basa en la idea que, el que es necessita més en els col·lectius i entre les persones, és la consciència. Parteix de la base que el mateix grup té ja la saviesa necessària per trobar el seu propi camí. Només cal tenir l’habilitat d’apreciar i incloure les diferents idees. Els trastorns del grup i els seus conflictes contenen un potencial amagat que permet que el grup guanyi profunditat en les seves relacions, consciència del seu sentit de fons i sostenibilitat. Aquest paradigma té com a referent Arnold Mindell .

Finalment, els conflictes no sempre es resolen, però amb la mediació o amb altres mètodes de gestió positiva del conflicte poden transformar-se. No obstant això, hi ha situacions on no és possible trobar una solució.


PARAULES CLAU:
Convivència, cohesió, exclusió, inclusió, resolució, consens, negociació, prevenció, visibilitat, canvi, acords, mediació, transformació, arbitratge, comunitat, transformació, educació.


Referències[modifica]

  1. ↑ (PDF) (en català) Catàleg d’activitats per combatre els rumors i estereotips sobre diversitat cultural. Ajuntament de Barcelona, 2015.
  2. ↑ Berga, A; Sáez, L; Fàbregues, S; Meneses, J. «Diagnosi sobre les violències que afecten les persones joves» (PDF) (en català). Direcció General de Joventut. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya, 2013.
  3. ↑ Canelles, N. «Joves i Espai Públic. Ens han pres la plaça?» (PDF) (en català). Diputació de Barcelona.
  4. ↑ Mendieta, C. «Tècniques de negociació i resolució de conflictes» (PDF) (en català). Manuals de Formació Municipal. Àrea de Règim Interior, Hisenda i Planificació. Diputació de Barcelona [Barcelona], 11, 2002.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Guia_Jove/La_gestió_del_conflicte&oldid=74453»