Guia Jove/Els centres educatius

Afegeix enllaços
L’institut és un espai participatiu?


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Es vol que la gent jove aprengui a participar i adquireixi les habilitats per poder fer-ho.
  • Es vol fomentar la participació del col·lectiu jove perquè sigui més protagonista en les qüestions que li afecten, en el centre i en el seu entorn.
  • Costa establir vincles entre el centre educatiu i el municipi a l’hora de plantejar intervencions socioeducatives més integrals. 


Descripció[modifica]

Per participar cal aprendre. L’entorn educatiu es converteix en un espai privilegiat per treballar amb la gent jove aquelles competències bàsiques que marcaran les seves trajectòries de vida. Cooperar, prendre decisions col·lectivament, treballar en grup, etc. són habilitats molt lligades a la participació. Perquè la gent jove s’impliqui en el seu entorn cal que tingui coneixements i eines que li permetin desenvolupar un paper actiu en la societat.

L’àmbit educatiu també és un sector clau socialitzador per treballar la participació juvenil, perquè és un espai on es concentra una gran diversitat de perfils joves i on es desenvolupa gran part de la vida diària d’una persona jove. Com a espai educatiu i socialitzador representa una oportunitat per fomentar la participació juvenil.

Per això és tan important incorporar el centre educatiu com un element estratègic en el treball participatiu amb la gent jove. Convertir la comunitat educativa en una aliada per introduir aprenentatges i pràctiques participatives en aquestes etapes és clau per aconseguir una ciutadania més crítica i compromesa amb el seu entorn.

La realitat posa en evidència que molts municipis no compten directament amb un institut al mateix municipi, però això no impedeix que es pugui dur a terme una actuació coordinada amb el municipi que acull el centre, que normalment és la capital de comarca, i amb altres ens supramunicipals, com els consells comarcals, que poden adoptar una posició més protagonista quan es dóna aquesta situació.

Més enllà de l’institut, cal plantejar aquest enfocament de forma més oberta, perquè també existeixen altres espais educatius, com les escoles de música, d’idiomes, de lleure educatiu, etc. que poden ser elements importants en la intervenció en joves, tot i que aquesta fitxa se centrarà més en l’àmbit de l’educació reglada, principalment en la secundària. 

Desenvolupament[modifica]

Per ampliar i complementar la feina que s’està duent a terme des de l’equipament juvenil o des dels diferents projectes juvenils i la que desenvolupa el centre educatiu, és imprescindible la coordinació entre ambdós mons per generar complicitats socioeducatives i treballar aspectes que incrementin la participació de la gent jove en el centre i el seu entorn més proper. El rol dels professionals de joventut en aquest sentit és clau.

Malgrat que la «Llei d'Educació de Catalunya»[1] reconeix formes de participació de l’alumnat, no n’especifica gaire més. I és que el dia a dia d’un centre educatiu, a vegades, no està pensat per garantir una participació que promogui un rol més actiu de la gent jove. Hi ha òrgans i figures representatives, però no s’aprofiten realment, ni es doten d’eines per poder avançar.

Aquests factors es poden superar amb la voluntat dels diversos agents educatius per generar una comunitat democràtica i un espai d'aprenentatge participatiu i de convivència. Per concretar una mica més, a l'hora d'intervenir, s’identifiquen tres àmbits de treball:

  • A l’aula es passa molt de temps i hi acostuma a haver un clima de confiança. Per tant, és un espai que els nois i les noies de l’institut senten molt seu. Es poden treballar temes que afecten la convivència, l’organització i el funcionament de l’aula. També es poden treballar temes que estan més relacionats amb l’aprenentatge, sobretot els continguts que es donen i com es donen a l’aula.
  • Al centre es poden treballar temes relacionats amb la gestió i el govern del centre: millorar el funcionament dels òrgans que tenim (consell escolar, junta de delegats i delegades, associació d’estudiants...), garantir que la informació arribi a tothom, participar en la gestió de les instal·lacions del centre, etc. A més, es poden treballar temes que afecten la convivència i l’animació del centre.
  • L’entorn és important perquè el centre educatiu no és una illa, sinó que es troba en un barri, en un poble, en una ciutat. I això fa que sigui inevitable que el centre es relacioni amb aquest context que l’envolta. Participar de l’entorn és la participació del centre educatiu cap enfora, amb altres persones i col·lectius que no formen part de l’institut, com poden ser les associacions veïnals, l’Ajuntament, els esplais, el casal de joves, etc.

Es pot enfocar la intervenció amb tres lògiques diferents, però alhora complementàries.

1. Educar en participació[modifica]

La primera de les lògiques seria incloure els continguts pedagògics en matèria de participació que contribueixin a l’adquisició de competències participatives per part de l’alumnat, el professorat i d’altres agents de la comunitat educativa (equips directius, famílies, etc.).

Per a l’alumnat, l'oferta curricular disposa de diferents espais permeables a propostes en les quals els agents externs poden tenir cabuda, com les tutories, les matèries optatives o assignatures com l’educació per a la ciutadania. A la «Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya» es poden trobar alguns continguts que hi estan relacionats.

Malgrat tot, la participació no es pot tractar com una lliçó a aprendre, com si es resolgués amb fórmules matemàtiques, però dins de l'aula es poden generar processos vivencials i d'anàlisi de l'exercici actiu de la ciutadania que vagin més enllà d’una acció puntual. Un exemple seria el projecte «Visc, convisc, participo» impulsat pel Consell de la Joventut de Barcelona.

Una altra eina pràctica de referència per treballar educativament la participació és el document «Educar en participació», de l’Associació de Casals de Joves de Catalunya, que fa una aproximació per concebre la participació com un crèdit variable.

Per tal de maximitzar les potencialitats de l’aprenentatge participatiu es fa adient incorporar el professorat en la planificació i el desenvolupament d’aquest tipus d’intervenció, que  incrementarà la seva incidència si s’incorpora com una estratègia transversal de l’acció educativa del centre. El Programa «Delegats i Delegades en 3D» (Dinamitzar, Debatre i Decidir), de la Direcció General de Joventut, és una altra proposta metodològica per treballar la participació als centres de secundària que combina la teoria i la pràctica participativa. Aquest programa també incorpora el professorat com a agent clau, tal com exemplifica el «Vídeo del 3D».

2. Articular la participació[modifica]

A l'aula existeix la figura del delegat o la delegada de classe per generar dinàmiques de proposta, deliberació i implicació de la resta de l’alumnat en els afers de la comunitat educativa. Cal començar per allò més pròxim, la pròpia classe.

L’articulació de la participació quant al centre és una de les qüestions que més reptes planteja. Implicar l’alumnat més enllà de les figures de delegació, aconseguir més coordinació entre els delegats i les delegades a través de l’estructura formal de la Junta de Delegats/des, més pes de l’associacionisme estudiantil i obtenir més protagonisme de la gent jove en els espais de coordinació i decisió del centre, com el consell escolar, són alguns reptes que cal treballar.

En molts casos, els municipis són també els que han intentat articular la participació de la gent jove al seu entorn a través dels centres educatius. El «Programa Informació i Dinamització als Centres d'Educació Secundària»[2] (abreujat PIDCES) es concreta a cada municipi i a cada institut amb la presència i l'atenció als joves i als adolescents a través del punt d'informació jove.

Molts municipis també han establert figures que anomenen “corresponsals” per articular aquest lligam entre l’Ajuntament i la gent jove del centre educatiu, com és el cas del «Projecte Corresponsals» de l'IES Castellbisbal, al Vallès Occidental. Vilafranca del Penedès desenvolupa una idea similar mitjançat el Projecte Altaveus.

A més a més, a l’hora de planificar propostes d’interlocució a escala municipal, cal aprofitar l’alumnat actiu per promoure la seva participació als debats sobre les polítiques locals adreçades a joves en els diferents processos i espais de participació existents.

3. Actuar per transformar[modifica]

Una altra lògica d’intervenció amb gent jove a través dels centres educatius és la de prioritzar la capacitat d’impacte en l’entorn quan es du a terme una actuació que realment transformi algun aspecte de la comunitat. En aquest sentit, l’«Aprenentatge Servei-APS» és una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo. Les «Escoles + Sostenibles» també és un programa pensat per facilitar la implicació dels centres educatius en l'ambiciós projecte planetari d'imaginar i construir un món millor i més sostenible, començant per la intervenció en l'entorn més immediat.

Les potencialitats d'intervenir als centres educatius no es poden traduir en una saturació d'actors i de propostes. És necessari que els diferents agents que intervenen als centres educatius consensuïn les prioritats de treball i planifiquin de forma coordinada quins són els plans d'intervenció, acordant a qui li correspon treballar cada cosa, per tal que hi hagi coherència i continuïtat en les propostes plantejades. Els «Plans Educatius d’Entorn» són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.


PARAULES CLAU:
Institut, Ensenyament, Secundària, Batxillerat, Universitat, delegat, professorat, alumnat, consell escolar, junta de delegats, associació d’estudiants, debat, presa de decisions, dinamització


Referències[modifica]

  1. ↑ Montilla, J. «Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació» (Web) (en català). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [Barcelona], 2009.
  2. ↑ Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona. «Programa Informació i Dinamització als Centres d'Educació Secundària (PIDCES)» (en català). Àrea d'Igualtat i Ciutadania. Diputació de Barcelona [Barcelona], 2011.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Guia_Jove/Els_centres_educatius&oldid=74399»