Vés al contingut

Guia Jove/El diàleg amb la gent jove

Afegeix enllaços
Com dialogar amb la gent jove?


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Els espais i mecanismes estables de participació, com els consells de joventut i comissions, són espais informatius i de detecció de necessitats, tot i que no són espais de presa de decisions i la gent jove no assumeix un rol de protagonisme.
  • Existeixen dificultats per accedir a individus i col·lectius de joves dinàmics, que estan al marge dels canals d’interlocució habituals.
  • No generem complicitats amb nous col·lectius.


Descripció

[modifica]

Per què és important crear espais de diàleg amb la gent jove? Perquè ells també són ciutadans i ciutadanes amb dret a participar en les decisions que els afecten, a poder influir-hi i a formar-ne part. Aquests canals permeten tenir un coneixement sobre les seves necessitats i demandes, però també cal la seva participació activa i directa.

Més enllà d’aquest dret, els espais de participació haurien de servir per millorar les capacitats i les competències personals de les persones joves. Haurien de ser espais on es fomentés l’autonomia, la creativitat, l’experimentació, l’esperit crític, l’escolta activa, la capacitat de negociar, de raonar o d’escollir, en base al consens, entre altres qüestions.

Per aconseguir aquests objectius, cal tenir present que actualment vivim un canvi d’època pel que fa al que significa participar i la relació entre ciutadania i Administració, com recull la publicació «Repensant la participació de la ciutadania al món local» [1]. o la publicació editada per la Direcció general de Joventut: Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb joves en l’àmbit local             

Cal adaptar-se als canals i als espais naturals de la ciutadania i s’han de generar espais i processos que redefineixin les regles del joc. Fins ara, la participació ciutadana i juvenil ha estat molt reglamentada, molt de dalt cap a baix i molt limitada per aspectes metodològics.  

En el cas de la població jove, no hi ha un rebuig a la participació, sinó a les formes tradicionals de participació i a les pràctiques “enquistades” en les organitzacions. Així mateix la població jove es veu afectada per factors de l’estructura social que fan referència a l’accés a la participació i a les formes de dur-la a terme, igual com passa amb la població adulta. Resulta molt important tenir en compte el territori i el context socioeconòmic per tal d’adaptar les actuacions a les necessitats, i és important aportar elements per a la reflexió, la consciència i la capacitació per a la participació.

Hi ha un ventall de possibilitats per establir espais de diàleg amb el jovent. Més enllà dels espais formals de participació, com els consells de joventut, les taules joves, etc., cal reconèixer noves fórmules que permetin el treball conjunt entre l’Administració i la gent jove, a partir de la generació d’un vincle de confiança.

Desenvolupament

[modifica]

Perquè el diàleg es pugui dur a terme, cal tenir un vincle de confiança amb la gent jove. És molt difícil generar espais de participació que funcionin si no hi ha aquest treball previ de dinamització juvenil o si no es fa de forma continuada. És cert que el nombre d’habitants dels diferents municipis i les dinàmiques pròpies faciliten o no aquesta proximitat, però sempre es poden cercar mecanismes per arribar a la diversitat de la població juvenil a través dels diversos actors d’un territori. La referència que aporten els equipaments juvenils  o els diversos espais on es mou la gent jove, i els professionals que treballen amb persones joves, són claus per generar aquest vincle i afavorir el diàleg.

Així mateix el diàleg amb la gent jove resulta molt més motivador si es desenvolupa des de l’acció participativa amb lògica de procés, més enllà de reunions puntuals i infinites. Per tant, quan es plantegin activitats seria interessant que puguin esdevenir un marc d’acció i debat entorn temàtiques que els afectin. A l'apartat d'enllaços estan referenciats alguns municipis que han fet una aposta decidia per els pressupostos participatius juvenils.

La dinamització juvenil permet identificar els projectes personals i col·lectius de joves i, per tant, acompanyar-los i facilitar aquesta tasca. Per aconseguir això cal escoltar, dialogar, conèixer, aprendre i compartir amb ells. Escoltar per entendre i conèixer les seves propostes. Dialogar per unir les inquietuds i la innovació dels joves amb l’experiència dels professionals. Conèixer per incorporar les seves formes i metodologies. Aprendre per adquirir nous coneixements respecte als col·lectius. Compartir per facilitar els processos on els joves són protagonistes i acompanyar-los. Des de l'equip de foment de la participació han creat un petit guió per tenir en compte a l'hora de dissenyar pressupostos participatius.

A l’hora de posar en pràctica la tasca d’establir un diàleg amb la gent  jove, cal tenir present alguns aspectes o altres com proposa la publicació reptes i oportunitats dels pressupostos participatius juvenils, realitzat a partir d'un grup de treball format per diferents municipis amb experiència amb la matèria:

  • La interlocució amb la gent jove ha de servir per atendre les seves necessitats de la vida quotidiana i respondre a les diferents trajectòries des d’un punt de vista integral. Les necessitats vinculades a diferents àrees de la vida quotidiana (formació, treball, habitatge, salut...) no són independents sinó que estan relacionades. Per això, és important comptar amb la participació de la gent jove en la planificació de les actuacions amb joves, tal com ho han fet a través de les «Orientacions per a l'elaboració d'un Pla Local de Joventut» [2]. A l’hora d’establir espais de diàleg amb la gent jove, cal tenir present la pluralitat de temàtiques i de realitats socials.
  • El treball ha de ser en xarxa i amb coherència entre els serveis i els projectes en el territori. Cal treballar de forma coordinada amb els agents de la zona per dur a terme projectes integrals d’intervenció socioeducativa amb joves. També cal incorporar la gent jove en aquelles temàtiques i espais de decisió on no tenen un paper tan preponderant, com les qüestions urbanístiques, per posar només un exemple. A Ripollet han tingut present diferents agents de la comunitat i les persones joves per dissenyar un parc de patinatge o «skate park».
  • Els límits i les expectatives han de ser clars. Les regles sobre el marc en què es dóna el diàleg i els beneficis que es poden generar en aquest procés han de ser clars per ubicar les expectatives dels joves vers el propi diàleg, per tal d’establir un marc realista i evitar la frustració o el descrèdit en el seu desenvolupament. Cal claredat en allò que és innegociable, en allò que és susceptible d’abordar-se i allò que no ho és, i en el cas que no sigui possible, justificar-ho amb motius polítics, econòmics, normatius...
  • Els projectes han de tenir fases clares de treball per objectius. És necessari que facilitin aquest treball integral i tranversal per atendre necessitats reals. Els projectes permeten centrar-se en objectius, tant a curt com a mitjà i llarg termini. El treball per projectes dóna coherència a la intervenció i facilita la coherència que necessiten els joves. És important cuidar aquest aspecte per visualitzar resultats i motivar-los, ja que cal tenir present que una persona jove està en un moment vital d’experimentació i canvi que pot afectar la participació més estable i duradora. A Igualada, Cal Badia és un nou espai juvenil de referència on els mateixos joves decideixen, mitjançant un procés participatiu, com ha de ser, quins usos ha de tenir i com s’ha de gestionar aquest equipament.
  • La participació ha de ser un eix tranversal en les activitats i els projectes. Els joves i les joves han de ser protagonistes i subjectes actius en totes les fases possibles d’un projecte de dinamització juvenil, tant en l’etapa de disseny, com en les d’implementació i d’avaluació. L’Observatori Català de la Joventut ha redactat la «Guia per elaborar la diagnosi del Pla Local de Joventut» [3], que se centra en la incorporació de la participació en la fase de diagnosi. Resulta imprescindible incloure les iniciatives juvenils, formals i informals, i treballar l’autogestió com a forma activa de participació i d’adquisició de competències.
  • El treball ha de ser individual, amb el grup i amb la comunitat. Des de la dinamització juvenil es treballa amb els joves en grup, però cal incorporar un seguiment individual i una tasca amb la comunitat en la mesura del possible per poder fer l’atenció integral que es requereix. Així mateix, s’aconsegueix esdevenir un referent quan la intervenció amb el grup es fa tenint en compte la comunitat. Per exemple, un projecte de cuina es pot realitzar en el marc d’un equipament però també pot implicar trobades en la zona, visites a comerços del barri, participació a les festes majors, etc. En aquest context, s’estableixen vincles amb joves que permeten la detecció de necessitats i el seguiment personal. 
  • Cal incorporar un llenguatge proper i clar per als joves. Els professionals han de poder identificar el registre per fer-los arribar el missatge i, per tant, tenir-hi una comunicació clara i directa. El perfil socioeconòmic i cultural dels joves és divers en funció de les realitats del territori i donen lloc a diferents formes de llenguatge verbal i no verbal i de relació. No es tracta que els professionals assimilin una gran varietat de registres, sinó d’entendre’ls per cercar estratègies de diàleg actiu i clar.


PARAULES CLAU:
Canals de participació, vincle, interlocució, participació juvenil, associacionisme, processos de participació.


Referències

[modifica]
  1. ↑ Parés, M; Castellà, C; García, M. «Repensant la participació de la ciutadania al món local» (en català). Àrea d'Atenció a les Persones. Gerència de Serveis d'Igualtat i Ciutadania. Diputació de Barcelona, 2015.
  2. ↑ Direcció General de Joventut. «Orientacions per a l'elaboració d'un Pla Local de Joventut» (en català). Observatori Català de la Joventut. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya, 2011.
  3. ↑ Direcció General de Joventut. «Guia per elaborar la diagnosi del Pla Local de Joventut» (en català). Observatori Català de la Joventut. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya, 2011.

Bibliografia

[modifica]
  • Castellà, C. i Ferrer-Fons, M.. (PDF) (en català) "Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb joves en l'àmbit local". Generalitat de Catalunya [Barcelona], 2019. (en català) .
  • Palasí, E. «Estratègies per a la participació d’infants i joves» (en català). Revista Estris, núm. 163, 2008, pàg. 10-11.
  • Piedrola, I; Fabra, S. (en català) Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020. Generalitat de Catalunya, 2013.
  • «Trabajar con jóvenes» (Blog) (en castellà). [Consulta: 29 d'agost de 2023].
  • Trilla, J; Novella, A. «Educación y participación social de la infancia» (en castellà). Revista Iberoamericana de Educación, 26, 2001, pàg. 137-164.
  • VVAA. Reptes i oportunitats dels pressupostos participatius juvenils (en català). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019. 

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Guia_Jove/El_diàleg_amb_la_gent_jove&oldid=74771»