GNU/LINUX per usuaris/Primers passos/L’entorn de l’escriptori de KDE/Introducció
KDE (Kommon Desktop Environment) és un entorn gràfic d’escriptori que ens proporciona una sèrie d’utilitats per facilitar la feina als usuaris. Un entorn d’escriptori és un programari que ens permet millorar la comunicació entre aplicacions, reutilitzar components, l’ús generalitzat d’estirar i deixar, ens dóna un aspecte uniforme a totes les aplicacions i molts d’altres aspectes menors. Tots aquests factors ajuden a l’usuari final a sentir-se més còmode en un ambient intuïtiu i pràctic que li permeten de treballar de forma més amena amb l’ordinador. L’objectiu final és poder controlar, utilitzar i administrar els recursos de l’ordinador de forma senzilla.
Si bé KDE és un dels entorns més evolucionats en el món del GNU/Linux i UNIX, existeixen multitud d’alternatives diferents que també permeten les mateixes accions, amb petites variacions que els diferencien. És imprescindible destacar l’entorn desenvolupat pel projecte GNU, el GNOME (GNU Network Object Model Environment). Aquesta llibertat d’elecció tan característica de GNU/Linux demostra, altra vegada, la capacitat que tenen els usuaris finals de poder escollir el programari que més els agradi o el que s’adapti més a les seves necessitats. En la distribució utilitzada per aquest curs, el KDE és l’entorn d’escriptori per defecte, per això en aquesta secció introduïrem les seves funcionalitats principals.
A més de proporcionar usabilitat, estètica i facilitat de manipulació, l’equip de desenvolupament de KDE també ha desenvolupat unes quantes aplicacions d’escriptori bàsiques: un paquet ofimàtic i altres components addicionals. Al llarg d’aquest capítol veurem algunes d’aquestes eines integrades. De totes maneres, és important recordar que les aplicacions presentades aquí no són, ni molts menys, les úniques existents, sinó que n’existeixen moltes més que poc a poc el mateix usuari anirà descobrint per poder escollir la que més li agradi.