Fotografia (Imatge i Expressió)/La fotografia

El fenomen òptic sobre el qual es basa la fotografia va ser conegut per Arquimedes, i havia estat descrit per Leonardo da Vinci. Si en una habitació totalment a les fosques, es realitza un agujerito pel qual passa la llum, en la paret oposada es forma una imatge invertida de l'escena exterior. A principis del segle XI, l'àrab Ibn al-Haitham va estudiar els eclipsis de sol i la lluna, fent passar a través d'un petit forat els llamps emesos pel sol i reflectits per la lluna. Aquests llamps es projectaven en la paret oposada d'una habitació fosca, cridada Càmera Fosca.

Les fotografias solament es poden aceren una escala de tons , blancs i negres ,però ja en 1861 es van conèixer els echos fonamentals de la fotografia en color.El problema del revelat immediat ha estat resolt en l'actualitat, per exemple, amb les càmeres Polaroid, en les quals una pasta reveladora és introduïda entre la pel·lícula i el paper, quan el rotllo encara es troba en la càmera.A principis del segle XX, els afeccionats van poder adquirir les càmeres del tipus de caixa i de manxa. Després d'aquestes primeres càmeres, la indústria fotogràfica ha desenvolupat les càmeres del tipus de pel·lícula de 35 mm i la càmera reflex. L'origen de la fotografia està lligat als fenòmens òptics i químics, i va sorgir com un avanç de la tècnica.

http://www.baytex.net/paloma/hello/316716/640/FotoMemoria-2005.11.15-12.26.06.jpg

La fotografia és una manera de captar imatges, es poden fer moltes coses com per exemple pel·lícules.

La fotografia és la tècnica de gravació de imatges fitxes sobre una superfície sensible a la llum, basant-se en la càmera obscura .La càmera obscura té una lent que és el que ajuda a fer la fotografia que volem.

Antes les càmeres fotogràfiques tenien uns carrets on es guardaven les fotografies ara ja no s'utilitxen tant, i les fotografies es poden guarden en ordinadors,mòbils, etc... També les fotografies eren de color blanc i negres ara estan més modernitzades i es veuen en colors més vius.Per tant, s'anomena fotografia al procediment que permet obtenir fotografies a través de la llum. La fotografia es pot classificar a l'àmplia denominació de tractament d'imatges i, per aquesta raó ha fascinat tant a científics com a artistes. Antes de que el termini fotogràfic s'utilitzés per indicar aquesta tècnica d'impressions químiques de la imatge, va ser coneguda com daguerreotípia.

La fotografiaés la tècnica de gravar imatges fixes sobre una superfície de material sensible a la llum besant-se en el principi de la càmera obscura. En la càmera obscura s'aconsegueix projectar una imatge nítida captada per una lent o un conjunt de lents sobre una superfície.Per emmagatzemar aquesta imatge les càmeres fotogràfiques utilitzaven fins fa uns anys exclusivament les pel·lícules sensibles;en canvi,ara s'empren també sensor digitals.

La fotografia es pot classificar sota la més àmplia denominació de tractament d'imatges i,per aquesta raó ha fascinat tant a científics com a artistes des dels seus inicis. Els científics,sobretot,han aprofitat la seva capacitat per plasmar amb precisió tot tipus de circumstància i estudis,com els de la locomoció humana i animal. Els artistes també han estat seduïts per aquests aspectes però han tractat sempre d'anar més enllà de la simple represetnació foto-mecànica de la realitat. La paraula fotografia prové del grec i significa "dibuixar amb la llum" (de photós, llum, i graphe, escriptura).Les operacions bàsiques que porten a l'obtenció d'una fotografia són, essencialment, la presa de vista (o exposició), i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible; la menor o major complexitat d'ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir.La història de la fotografia inicia a principis del segle XIX, quan el 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques,

Història

Breu cronologia dels antecedents Esquema d'una Càmera obscura de 1772 aproximadament

L'antecedent de la creació fotogràfica, és la necessitat de plasmar la realitat a través d'una nova forma de veure el temps, expressat amb l'ajuda de les càmeres i no de l'expressió artística, com ho havia estat fins a la data. Com antecedents de la fotografia se sol anomenar la càmera obscura, a diverses investigacions sobre la reacció de les sals de plata a la llum, així com a les tècniques artístiques de la figura.

1521 La primera publicació sobre la càmera obscura és la de Cesare Cesariano, un alumne de Leonardo da Vinci. D'altra banda Georgius Fabricus experimentava ja amb les sals de plata, notant algunes de les seves propietats.

1558, Giovanni Battista della Porta per les seves publicacions sobre la càmera obscura es va fer popular entre els pintors de l'època. Gerolamo Cardano aporta una lent en l'obertura de la càmera.

1600, durant el segle XVII, la càmera obscura que fins a aquest moment era una habitació com a tal es transforma en un instrument portàtil de fusta. Johann Zahn va transformar aquesta caixa en un instrument semblat a l'usat en els principis de la fotografia. Carl Wilhelm Scheele i Jean Senebier van descobrir que les sals de plata actuaven amb l'acció de la llum.

1685, d'acord a tractats publicats per Zahn la càmera ja estava llesta per a la fotografia, però van haver de passar 130 anys més perquè pogués donar els primers fruits concrets, encara els químics no estaven llests.

1777, el suec Carl Wilhelm Scheele publica el seu tractat sobre el clorur de plata i l'acció de la llum en llatí i alemany, el 1780 en anglès i un any més tard en francès. En l'estil de les pintures d'artistes coneguts d'aquest segle com Canaletto o Jean Auguste Dominique Ingres, sembla evident l'ús d'aquesta poderosa eina, la càmera obscura. El Physionotrace per fer perfils inventat per Gilles Louis Chretien van despertar en la burgesia francesa l'apetit per la iconografia.

1801, pocs anys abans de la seva mort l'anglès Thomas Wedgwood va fer els últims descobriments en els procediments per a capturar imatges, però fins a la seva mort el 1805 no va assolir fer-les permanents. ___________________________________________

La fotografia es el procés de capturar imatges y almacenarles a un medi de material sensible a la llum, basantse al principi de la cámara obsucra, amb el cual es consegueix projectar una imatge captada per un petit forat sobre una superfície, de tal forma que la mida de la imatge queda reduïda i augmenta la seva nitidesa.

Història de les càmeres

Inicis

Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836.

La història de la fotografia inicia a principis del segle XIX, quan el 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata.El 1839 Louis Daguerre va fer públic el seu procés per a l'obtenció de fotografies basat en la plata denominat Daguerrotip, que resolia alguns problemes tècnics del procediment inicial de Niepce i reduïa els temps necessaris d'exposició. El seu procediment resulta ser l'antecessor de l'actual fotografia instantània de Polaroid. Gairebé al mateix temps Hèrcules Florence, Hippolythe Bayard i William Fox Talbot van desenvolupar altres mètodes diferents. El creat per William Fox Talbot es basava en un paper cobert amb clorur de plata que és molt més proper al de la fotografia d'avui dia, ja que produïa una imatge en negatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgés. Per aquests temps el Daguerrotip era molt més popular ja que era particularment útil per als retrats, costum comú entre la classe mitja burgesa de la Revolució Industrial. És un fet que gràcies a l'enorme demanda d'aquests retrats, molt més barats que els pintats, la fotografia va ser impulsada enormement.

Innovacions tècniques i científiques

Daguerrotip de 1837. La cinta d'un tartà. Primera fotografia en color. Presa per James Clerk Maxwell realitzant tres fotografies successives cada vegada amb la lent després d'un filtre diferent: vermell, verd i blau. Per a la captació de les imatges es va emprar la càmera obscura que va sofrir constants millores en el seu disseny i grandària, així com en les lents òptiques o objectius utilitzats, a causa de les aportacions de diferents investigadors. D'altra banda, els procediments fotogràfics utilitzats durant el segle XIX van ser el daguerrotip, el calotip, el colodió humit i el gelatino-bromur. Aquests dos últims són els que més van evolucionar el coneixement fotogràfic mitjançant una sèrie de millores al Calotip creat per William Fox Talbot.

No han d'oblidar-se les aportacions de George Eastman i la seva empresa Kodak, que ens permeten concloure el camí cap a la instantània fotogràfica. En el camp de les investigacions científiques efectuades amb la utilització de la fotografia han de ressaltar-se els estudis sobre locomoció humana i animal d'Étienne Jules Marey i Eadweard Muybridge.

La fotografia en color

La fotografia en color va ser desenvolupada durant el segle XIX. Els experiments inicials no van ser capaços d'aconseguir que els colors es quedessin fixats en la fotografia. La primera fotografia en color va ser obtinguda pel físic James Clerk Maxwell el 1861. No obstant això, la primera pel·lícula fotogràfica en color -Autochrome- no va arribar als mercats fins a 1907. La primera pel·lícula fotogràfica en color moderna, KodaChrome, va ser utilitzada per primera vegada el 1935. Les més modernes, llevat de aquesta, han estat basades en la tecnologia desenvolupada per Agfacolor el 1936.

Holografia

L'holografia és una tècnica avançada de fotografia, que consisteix en crear imatges sobre suport pla que per il·lusió òptica semblen ser tridimensionals.A més, processades i il·luminades de forma adequada, les imatges poden aparèixer sortint-se dels seus límits, enfora o endins del marc, i l'observador, sense necessitat de cap accessori, les pot veure sense discontinuïtats i variant les perspectives depenent de la seva posició.

L'holografia va ser inventada el 1947 pel físic hongarès Dennis Gabor (1900-1979), que per això va rebre el Premi Nobel de Física el 1971. El descobriment va ser un inesperat resultat de la recerca per millorar els microscopi electrònic, en què Gabor va plantejar un problema interessant: quan s'il·lumina una escletxa amb llum d'un sol color, s'obté una figura de franges que permet conèixer la forma i dimensions de l'escletxa. Tenint la informació, què necessitaríem per veure l'escletxa? Gabor va descriure el procés de descodificació de la informació fotografiada: calia trobar la manera de registrar la inclinació dels rajos de llum que arriben a la pel·lícula fotogràfica.

La diferència entre l'holografia i la fotografia s'entén millor si es considera què és, de fet, una fotografia en blanc i negre: una recopilació punt per punt de la intensitat dels rajos de llum que formen una imatge. Cada punt de la fotografia recull només una cosa, la intensitat de l'ona de llum que ilumina aquell punt particular. En el cas d'una fotografia en color es recull una mica més d'informació (en efecte, la imatge s'emmagatzema tres vegades vista des de tres filtres de color diferents) de forma que a més de la intensitat es fa una reconstrucció de la longitud d'ona de la llum.

Fotografia digital

Els conceptes de digitalitzar imatges en escàners i convertir senyals de vídeo a digital precedeixen al concepte de prendre quadres fixos digitalitzant senyals d'un arranjament d'elements sensors discrets. El propòsit era proporcionar informació de navegació als astronautes a bord durant missions espacials. L'arranjament en mosaic registrava periòdicament fotos fixes de les localitzacions d'estrelles i planetes durant el trànsit i quan s'apropava a un planeta, proporcionava informació addicional de distàncies per a l'orbitaje i com a guia per a l'aterratge. El concepte va incloure elements de disseny que presagiaven la primera càmera fotogràfica digital.

Texas Instruments va dissenyar una càmera fotogràfica analògica sense pel·lícula el 1972,. La primera càmera digital registrada va ser desenvolupada per l'empresa Kodak, que va encarregar la construcció d'un prototip a l'enginyer Steven J. Sasson el 12 de desembre de 1975. Aquesta càmera usava els llavors nous sensors CCD desenvolupats per Fairchild Semiconductor el 1973. La càmera fotogràfica registrava les imatges en una cinta de casset i va tardar 23 segons a capturar la seva primera imatge i el mateix temps per recuperar-la, el desembre de 1975. Aquest prototip de càmera fotogràfica era un exercici tècnic, no previst per a la producció.

La Fotografia, un art

La fotografia no ha estat sempre considerada un art. La seva integració a l'art va ser un proces molt discutit que va començar amb els fotografs retratistes. El retrat fotografic va collir el lloc de el retrat pintat ja que aquest era molt mes barato.Una gran quantitat de pintors van decidir convertirse en fotografs retratistes per sobreviure. Aquests pintors van ser alguns dels que varen lluitar perquè la fotografía fos considerada un art.

Càmera electrònica analògica

Les càmeres fotogràfiques electròniques de mà,van aparèixer en 1981 amb la demostració de Sony Mavica (càmera de vídeo magnètica). Aquest model no ha de ser confós amb les càmeres fotogràfiques més modernes de Sony que també usen el nom de Mavica. Aquesta era una càmera fotogràfica analògica basada en la tecnologia de televisió que gravava en un "disquet de vídeo" d'una polzada x 2. Essencialment era una càmera de vídeo que registrava imatges fixes. La qualitat de la imatge era considerada igual a la de televisions de l'època.

Les càmeres fotogràfiques electròniques analògiques semblen no haver assolit el mercat fins a 1986 amb la Cànon RC-701. Cànon va presentar aquest model en les Olimpíades de 1984. La captura i impressió d'una imatge va requerir originalment l'accés a equip com un framegrabber, que estava per sobre de l'abast del consumidor mig. Els discs de vídeo van tenir després diversos dispositius lectors disponibles per veure en una pantalla, però mai no van ser estandarditzats al ritme dels ordinadors.

Els primers en adoptar-les van ser els mitjans periodístics, on el cost va ser superat per la utilitat i la capacitat de transmetre imatges a través de les línies telefòniques. Aquesta capacitat per transmetre imatges sense recórrer a satèl·lits fou molt útil durant les protestes de Tiananmen de 1989 i la primera guerra del Golf el 1991.

La primera càmera fotogràfica analògica per a venda als consumidors va poder haver estat la Cànon RC-250 Xapshot el 1988. Una càmera fotogràfica análogica notable produïda el mateix any era el Nikon QV-1000 C, que va vendre aproximadament 100 unitats i registrava imatges en escales de grisos, i la qualitat d'impressió en diari era igual a les càmeres fotogràfiques de pel·lícula. En aspecte s'assemblava a una càmera fotogràfica digital moderna rèflex.

Fotografía digital

Aquesta categoría inclou la majoria de les cameres digitals compactes. Se caracteritzen per tenir una gran facilitat d'ús i operació i enfocament senzill; aquest disseny llimita les capacitats de capturar imatges en moviment, tenen una profunditat de camp amplia per la cuestió de l'enfocament. Això permet que alguns objectes estiguin enfocats al mateix temps, cosa que facilita l'ús, encara que és també una de les raons per les quals els fotògrafs professionals troben les imatges preses per aquestes cameras planes o artificials.Aquestes cameras son ideals per a prendre imatges i l'ús ocasional.Frecuentment guarden els arxius de imatge en format JPEG.

Aplicacions científiques de la fotografia

La fotografia ha constituït des dels seus inicis un mitjà de gran utilitat en la investigació científica. Gràcies a la seva utilització en l'àmbit científic es té la possibilitat d'enregistrar fets que no poden ésser observats directament, com per exemple aquells que es desenvolupen en temps molt breus (fotografia ultrarràpida) o molt llargs (fotografia de baixa velocitat), aquells que succeeixen a escala microscòpica, aquells que afecten a regions molt grans de la Terra o de l'espai (fotografia aèria, orbital, astronòmica), aquells relacionats amb radiacions no visibles per l'ull humà, etc.

Entre les més importants aplicacions de la fotografia en el camp científic destaquen la fotografia ultraràpida i estroboscòpica, la fotografia estereoscòpica, la fotografia infraroja i ultraviolada, la fotografia aèria i orbital o la fotografia astronòmica. [modifica] Fotografia com a art

Quan els coneixements en òptica van ser suficientment avançats, els pintors descobriren la manera de projectar una imatge sobre una pel·lícula de paper amb oli. Això els permetia prendre notes ràpidament, amb el desavantatge de la inversió de la imatge i la seva mida reduïda. Això coincideix amb el creixement del realisme en la pintura.

Més endavant es descobriren tècniques usant aigua i clara d'ou que feien possible aconseguir que la imatge per si mateixa es quedés gravada en paper. Aquesta tècnica es va anar perfeccionant gràcies a la comprensió del fenomen químic implicat i a una continua experimentació amb materials alternatius. Ben aviat va ésser possible tenir una caixa amb un paper fotosensible amagat de la llum, un canó amb el qual enfocar-la i un obturador per fer passar la llum el temps suficient perquè s'impressionés la pel·lícula.

Fotografía com a art

La fotografia com a art, ciència i experiència humana foren evolucionant en paral·lel durant aquest temps. Quant va ésser possible fer de la càmera un dipòsit mòbil fàcil de fer servir, aparegué la possibilitat d'influir en l'espectador mitjancant la posició de la càmera i el seu enfocament, amb la qual cosa permetien traslladar la subjectivitat del fotògraf a la fotografia, a més a més d'anar construint un llenguatge artístic.

El llenguatge fotogràfic va partir de l'herència de la pintura; nogensmenys, amplià ràpidament el seu lèxic gràcies a la facilitat per fer enquadraments extrems (picats, contrapicats, etc.), la captura del moviment amb llargs temps d'obturador i la decisió del moment. La pressió sobre el fotògraf per marcar la seva subjectivitat en la fotografia forjà un llenguatge ple de subtileses però perfectament comprensible, molt directe per a qualsevol observador.

Avui en dia la fotografia és practicada per milions de persones en tot el món amb bones càmeres fotogràfiques. Es prefereixen actualment les càmeres amb bona òptica i moltes opcions que afegeixen flexibilitat. Pel contrari, en les destinades al consumidor, l'òptica i l'obturador són dirigits per l'electrònica, traient gran part de la imprevisibilitat del fet de fer una foto. L'aparició de les càmeres digitals, càmeres mixtes amb vídeo i la fotografia en entorns de realitat virtual compliquen, enriquint, el futur d'aquest art.

Rèplica del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

La Lomografia

La lomografia és un fenomen fotogràfic de culte estès a nivell mundial. Fa referència a una càmera compacta de la marca LOMO que té unes característiques molt peculiars. Es tracta d'una càmera totalment automàtica, d'alta sensibilitat, capaç de registrar color i moviment sense necessitat de flaix i sense deformació. La lomografia emfatitza la fotografia informal i despreocupada. El que normalment es traduiria com un defecte o accident (sobresaturació de colors, defectes òptics, sobreexposició, etc.) es considera aquí un tret particular i artístic.

Tipus de càmeres lomogràfiques

   * ActionSampler
   * ColorSplash
   * Diana
   * Fisheye
   * Frogeye Underwater
   * Holga
   * Horizon Perfect
   * Lubitel 166
   * Oktomat
   * Pop 9
   * SuperSampler
   * Single use

Evolució Històrica de la càmera

El primer fotògraf va ser Joseph-Nicéphore Niépce en 1826, utilitzant una càmera feta de fusta fabricada per Xerris i Vincent Chevalier a París. No obstant això, encara que es considera "oficialment" que aquest va ser el naixement de la fotografia, la invenció de la càmera pot ser rastrejada molt abans. Però no va anar fins a la invenció de la fotografia «moderna» que es van poder preservar les imatges preses per aquestes càmeres, mentrestant s'havien de dibuixar manualment les fotografies per a conservar la imatge capturada per elles. La primera càmera que va anar prou petita com per a considerar-se portàtil i pràctica per a la fotografia va ser construïda per Johann Zahn en 1685, encara que passarien 90 anys més perquè la tecnologia es percatara de les possibilitats d'aquest aparell. Les primeres càmeres fotogràfiques eren similars en essència al model de Zahn, encara que generalment amb una millora en l'enfocament. Abans de cada exposició una placa sensibilitzada era inserida davant de la pantalla d'observació per a poder gravar la imatge. El popular daguerrotipo de Louis Daguerre utilitzava plaques de coure en el procés, mentre que el procés calotipo inventat per William Fox Talbot gravava les imatges en paper.

Referències

Ricardo Sainza 3ºB examen