Fotografia (Imatge i Expressió)/La càmera fotogràfica digital i el seu funcionament

Una càmera fotogràfica és un dispositiu emprat per prendre fotografies, sigui individualment o en seqüència. El seu nom prové del llatí càmera obscura, que significa "cambra fosca" i es refereix a un mecanisme antic per projectar imatges en el que una habitació (o cambra) funcionava de manera similar a com ho fan actualment les càmeres. Les càmeres poden treballar amb l'espectre visual o qualsevol rang de l'espectre electromagnètic.

Tota càmera digital, te com a objectiu capturar les imatges, guardar-les en la memòria interna de la càmera o una targeta especial, després transferir-les al ordenador; en terminis tècnics, transforma els impulsos lluminosos a bits, de tal manera que el PC o MAC a la que es descarrega la informació la desxifra.

la cambra obscura va tenir el seu primer inventor a Bagdad. Va ser el matemàtic àrab Alhacén, nascut en 965, doncs en el seu llibre "Tractat Òptic" tira per terra les teories gregues predominants en aquella època que els rajos lluminosos s'emeten des del ull cap als objectes visualitzats. A través dels seus experiments i d'una descripció detallada dels ulls, afirma que la cosa és totalment a l'inrevés: els objectes emeten els rajos lluminosos.

Una camara digital és la camara fotografica que en lloc de capturar y guardar fotografies en pel.licules fotográfiques com les cameres fotografiques conviencionals, el que fa és guardar-ho digitalment mitjançant un dispositiu electronic, o en cinta magnetica usant un format analògic amb moltes cameres de video. (Laura Pons)

(Laura Pons)

Així, l'observació d'aquest fenomen va donar origen al que posteriorment va ser inventat sobre la base de les teories d'Alhacén: La càmera fotogràfica.

Ús

Va ser utilitzada antigament com a ajuda per al dibuix. La imatge, projectada sobre paper o un altre suport, podia servir de pauta per dibuixar sobre ella. Posteriorment, quan es van descobrir els materials fotosensibles, la cambra obscura es va convertir en càmera fotogràfica estenopeica (la que usa un simple orifici com a objectiu).

Aquestes càmeres estaven molt limitades pel compromís necessari en establir el diàmetre de l'obertura: suficientment reduït perquè la imatge tingués una definició acceptable; suficientment gran perquè el temps d'exposició no fos massa llarg. L'ús de lents o jocs d'elles com a objectiu va convertir definitivament la cambra obscura en càmera fotogràfica i des d'aquest moment va ser evolucionant en diferents èpoques.

Al segle XIII Roger Bacon coneixia ja el fenomen de la cambra obscura encara que, probablement, fins al segle XV, no se li va donar aplicació pràctica com a instrument auxiliar per al dibuix. Al segle XVI es construeixen càmeres portàtils amb un objectiu de major diàmetre dotat de lents, amb el que la imatge guanyava en definició i lluminositat. Artistes dels segles XVI i XVII, com Johannes Vermeer i uns altres van usar cambres obscures per ajudar-se en l'elaboració dels seus esbossos i pintures.

La fotografia digital,al contrari que la fotografia de film tradicional,fa servir sensor electrònics per tal de gravar la informació de la imatge en un suport electrònic,en lloc de fer canvis químics a la superfície del film. Avantatges del digital Els avantatges de la fotografia digital sobre la tradicional són: -Podem veure les fotos de forma immediata,sense necessitats de revelat,i per tant podem veure si una fotografia no ha quedat bé i repetir-la. -A l'hora d'imprimir,només imprimim les còpies que volem guardar en paper. -Al ser en format digital,es poden emmagatzemar de forma indefinida sense pèrdua de qualitat.

La càmera digital te diferents funcions:

• Equilibri i ajust de balanç de blancs: Els mètodes que utilitza la càmera digital per controlar el balanç de blancs són de forma automàtica ( la càmera es la que calcula el balanç en cada fotografia ), definida pel fotògraf o usuari ( eligeix entre diferents situacions de iluminacions), definida a través d'un punt de mesurament sobre la imatge.

• Ajustes de tons de color: En mode automàtic l'equilibri s'establirà d'aquesta forma, automàticament a través de la càmera digital. En Mode manual s'utilitzen 4 equilibri de blancs: Brillant, fluorescent, nublat i llum del dia.

• Mode macro: La majoria de dissenys de les càmera tenen incorporat un boto amb una flor petita, en la cual activa la funció denominada macro, permitint realitzar fotografies a objectes a una distancia molt propera a l'objectiu. Per les tomes de primer pla ens ajustam a una distància de 10 cm com a mínim i un 50 cm cm a màxim.

• El mode reducció d'ulls vermells: Per reduir el fenomen d'ulls vermells al fotografiar, el flash emiteix un petit parpadeig abans de realitzar la fotografia per reduir aquest fenomen. El resultat es que les persones tenguin suficient temps com per tancar les pupiles controlant de certa manera l'efecte dels ulls vermells.

• Modes d'escena: Les càmeres fotogràfiques tenen programats una sèrie de modes d'escena, és a dir, diferents escenes, paisatges, retrates, postes de sol, etc. Aquests modes programats són diferents d'unes càmeres a unes altres, depenen del fabricant.

• Mode platja: En el mode de fotografia platja, indicant per realitzar filmacions a devora un mar o un llac.

• Mode Paisatge: Per fotografiar paisatges no se utilitza l'il·luminació del flash i el objectiu enfoca les imatges d'enfora.

• Mode neu: Aquest programa se utilitza quan la pantalla sigui blanca, com el cas del paisatge nevat. Aquest mode impedeix que la imatge perdi color i ressalta cada color. El flash pot ajustar a flash forçat o be desactivar-lo.

• Efectes especials, modes de color fotogràfics: Les camaras digitals tenen una seria de modes distints de color perquè els puguem accionar en el moment de la toma fotogràfica, incluint així un efecte especial a la nostra imatge. Podemo trobar colquns modes com:

- Negre art o efecte negatiu - Sepia - Blanc i negre - Solarizada

Funcionament de la càmera fotogràfica

Una càmera fotogràfica és un dispositiu emprat per prendre fotografies, sigui individualment o en seqüència. El seu nom prové del llatí càmera obscura, que significa "cambra fosca" i es refereix a un mecanisme antic per projectar imatges en el que una habitació (o cambra) funcionava de manera similar a com ho fan actualment les càmeres. Les càmeres poden treballar amb l'espectre visual o qualsevol rang de l'espectre electromagnètic. La càmera és una mena de cambra tancada amb una obertura en un dels extrems perquè la llum hi entri i un gravador o superfície de visualització per capturar la llum a l'altre extrem. El diàmetre d'aquesta obertura és controlat habitualment per un mecanisme d'iris tot i que hi ha càmeres amb mida fixa.

La càmera fotogràfica

Mentre que l'obertura i la lluminositat de l'escena controlen la quantitat de llum que entra a la càmera durant la fotografia, el disparador controla la llargada del temps que la llum incideix a la superfície enregistradora. Per exemple, en situacions de baixa lluminositat, la velocitat d'obturació hauria de ser menor (més temps obert) per permetre a la pel·pel·lícula capturar la poca llum present.

Desde la aparición de la fotografía convencional hasta los más novedosos sistemas de fotografía digital, el hombre humano ha intentado cada vez más acercarse al conocimiento del funcionalismo del ojo humano para obtener imágenes. Si se analiza el proceso mediante el cual una persona puede ver, se advierte que los sistemas por los que se obtiene una fotografía se basan en los mismo principios de la visión humana. Por esa razón y para poder comprender el funcionamiento de los sensores digitales, se establecerá en este apartado una comparación entre el modo de funcionar del ojo humano y la película convencional de proceso químico y sensores digitales.

[[Fitxer:]]

ATLAS ILUSTRADO DE FOTOGRAFÍA DIGITAL, PRÁCTICA.

Referències

La fotografía digital consiste en la obtención de imágenes mediante una cámara oscura, de forma similar a la fotografía análogica. Sin embargo, así como en esta última las imágenes quedan grabadas sobre una película fotosensible y se revelan posteriormente mediante un proceso químico, en la fotografía digital las imágenes son capturadas por un sensor electrónico que dispone de múltiples unidades fotosensibles y desde allí se archivan en otro elemento electrónico que constituye la memoria

(Miriam Sitjar Carmona) [[Fitxer:[[1]]]