Esperanto/Prefixos i sufixos I
El prefixos i sufixos poden ser més o menys concrets però s'utilitzen moltíssim en esperanto per crear noves paraules d'una manera lògica sense haver d'afegir més arrels. Amb pocs coneixement es poden saber moltes paraules
Prefixos[modifica]
Fi[modifica]
Aquest sufix indica que alguna cosa no és digna, una cosa de la qual n'hauríem de tenir vergonya:
- Viro: home.
- Fiviro: home indigne
- Rakonto: història
- "Firakonto": història que no s'hauria d'explicar perquè és vergonosa o indigna.
Mal[modifica]
Aquest sufix s'empra per expressar el contrari del que diu l'arrel com s'ha dit a la secció d'adjectius encara que pot utilitzar-se en tot tipus de paraules:
- Rapida: ràpid.
- Malrapida: lent.
- Permesi: permetre.
- Malpermesi: prohibir.
- Fermi: tancar
- Malfermi: obrir
Sufixos[modifica]
Per afegir el sufix, caldrà treure la terminació del nom (O), de l'adjectiu (A) o de la paraula que sigui abans de col·locar-la. Després la tornarem a posar segons la categoria gramatical de la paraula.
Aĉ[modifica]
Significa que una cosa és dolenta. És semblant al prefix FI- però amb un to més subjectiu.
- Domo: casa
- Domaĉo: casota
- Knabo: nen
- Knabaĉo: nen dolent
- Paroli: parlar
- Parolaĉi: parlar malament (d'algú)
Ar[modifica]
Indica un grup d'alguna cosa.
- Arbo: arbre
- Arbaro: bosc
- Homo: persona
- Homaro: humanitat
- Monto: muntanya
- Montaro: serralada
- Ŝtupo: graó
- Ŝtuparo: escala
Ebl[modifica]
Aquest sufix indica que és possible allò que assenyala l'arrel.
- Legi: llegir
- Legebla: llegible
En aquest cas passa de ser un verb (leg-i) a ser un adjectiu (leg-ebl-a libr-o, llibre llegible)
- Manĝi: menjar
- Manĝebla: menjable, comestible.
- Drinki: beure
- Drinkebla: bebible, potable.
Ej[modifica]
Indica un lloc adequat per fer-hi alguna cosa.
- Libro: llibre
- Librejo: biblioteca
- Kuiri: cuinar
- Kuirejo: cuina
- Manĝi: menjar
- Manĝejo: menjador.
Et[modifica]
Significa petit.
- Libro: llibre
- Libreto: llibret
- Knabo: nen
- Knabeto: nen petit
- Rakonto: història
- Rakonteto: historieta
Id[modifica]
Vol dir descendent de...
- Hundo: gos
- Hundido: cadell
- Reĝo: rei
- Reĝido: príncep
- Latina lingvo: llengua llatina
- Latinidaj lingvoj: llengües que procedeixen del llatí, llengües romàniques (català, castellà, francès, portuguès, italià, romanès...)
Il[modifica]
Vol dir "estri" o "eina"
- Tondi: tallat
- Tondilo: tisores
- Skribi: escriure
- Skribilo: eina per escriure (llapis, bolígraf...)
- Veturi: anar amb cotxe
- Veturilo: cotxe
- Komputi: computar
- Komputilo: Computadora, ordinador
In[modifica]
Versió femenina d'alguna cosa.
- Viro: home
- Virino: dona.
- Hundo: gos
- Hundino: gossa
- Ĉevalo: cavall
- Ĉevalino: euga
- Porko: porc
- Porkino: truja
Uj[modifica]
Recipient d'alguna cosa.
- Mono: diners
- Monujo: moneder
- Ovo: Ou
- Ovujo: Ouera
S'empra també pels noms dels països:
- Kataluno: Català (persona)
- Katalunujo: Catalunya.
- La kataluna: català (llengua)
- Hispano: Espanyol (persona).
- Hispanujo: Espanya.
- La hispana: castellà.
- Anglo: anglès (persona)
- Anglujo: Anglaterra.
- La angla: anglès (idioma)
Ul[modifica]
Persona caracteritzada per l'arrel:
- Malbona: dolent.
- Malbonulo: (persona) malvada.
- Stulta: estúpid (adjectiu)
- Stultulo: un estúpid.