El Plàstic/classificació

Segons la matèria prima

Podem classificar els polímers en:

• Naturals: són els que es troben a la natura, i que formen els éssers vius. Ex: La cel·lulosa, cautxú natural....
• Semisintètics: s'obtenen a partir de la transformació de polímers naturals. Ex: Nitrocel·lulosa, cautxú volcanitzat...
• Sintètics: s'obtenen industrialment a partir de la transformació dels monòmers. Ex: Niló, poliestirè.....

Segons la seva constitució

• Homopolímer: El monòmer que es repeteix al llarg de la cadena sempre és el mateix.
• Copolímers: La unitat que es repeteix està formada per dos tipus diferents de monòmers.

Segons el seu comportament mecànic enfront de la calor

Es poden dividir de la següent forma:

• Termoplàstics
• Termostables
• Elastòmers.

Plàstics Termoplàstics

Els plàstics més utilitzats pertanyen a aquest grup. Les seves macromolècules estan disposades lliurement sense entrellaçar. Gràcies a aquesta disposició, s'estoven amb la calor adquirint la forma desitjada, la qual es conserva en refredar.

Els tipus més comuns i les seues aplicacions són:

• Polietilè (PE): Bosses, recipients, contenidors... És un dels plàstics més utilitzats. El polietilè té textura sedosa, és flexible, tenaç i lleuger. Hi ha dues varietats:
  • El polietilè de baixa densitat (LDPE), la cadenes moleculars són molt ramificades. Esservir en làmines i bosses, tubs de tinta a bolígrafs, ...
  • El polietilè d'alta densitat (HDPE), les cadenes moleculars són poc ramificades. S'empra en envasos, joguines, aïllaments elèctrics, envasos per a productes de neteja.
• Polietilè tereftalat (PET): És transparent i impermeable a components gasosos com el CO2 de les begudes gasoses, resistent als àcids i temperatures extremes. S'usa per a ampolles de refrescos, envasos per a forn i congelador, cintes de vídeo i àudio, roba de tergal, ...
• Tefló (PETf: politetrafluoroetilè): Té la mateixa composició que el polietilè, però amb àtoms de fluor, en lloc d'hidrogen. Té una gran estabilitat química, és molt resistent als atacs químics i resistent a temperatures relativament altes. És un bon aïllant elèctric i és antiadherent.
• Polipropilè (PP): És tenaç, lleuger i barat. Es pot doblegar moltes vegades sense trencar-se. S'usa en cubs, carpetes, carcasses d'electrodomèstics, ampolles, resistents, caixes, xeringuilles...
• Clorur de polivinil (PVC): Hi ha dues varietats, la flexible i la rígida. A la manera flexible s'usa molt per recobrir conductors elèctrics, mànegues de jardí, ... i en la forma rígida, que té alta resistència mecànica i duresa, la seva aplicació més coneguda és a canonades, canaletes,

perfils, marcs de portes i finestres, aïllants elèctrics, impermeables, antics discs de música (vinils)...

• Poliestirè (PS): És un plàstic força fràgil i lleuger, però molt resistent als atacs químics i a la humitat. S'usa per safates de menjar, envasos de iogurt, gots i plats de plàstics, ... La varietat més coneguda és el poliestirè expandit (EPS) o porexpan (suro blanc). El qual és molt lleuger i excel·lent aïllant tèrmic. Molt emprat per embalatge d'objectes fràgils com a protectors, planxes aïllants...
• Poliamides (PA): El més conegut és el niló. Plàstic molt resistent a la tracció i tenaç. S'empra per corretges, engranatges, ...
• Polimetracrilato (PMMA): Conegut com metacrilat, és un plàstic transparent que imita al vidre, però més tenaç, dur, rígid i transparent.
• Policarbonat (PC): Són plàstics de gran resistència mecànica, tèrmica i química. Gran resistència a l'impacte. S'empra per a cascs, viseres, carcasses, finestres d'avions, CD `s, ...
• Polièsters Saturats: Ampolles per a begudes, envasos alimentaris...

Plàstics Termostables

Les seves macromolècules s'entrecreuen formant una xarxa de malla tancada. Aquesta disposició no permet nous canvis de forma mitjançant calor o pressió: només es poden deformar una vegada.

Els tipus més comuns i les seues aplicacions són:

• Fenols (PF Baquelita): Excel lent aïllant elèctric i tèrmic. Alta duresa i rigidesa. Es troba en mànecs de d'estris de cuina, plaques de circuits impresos electrònics, mecanismes, aïllants elèctrics, interruptors, bases d'endoll...
• Amines (MF Melamina): Molt resistents a la calor, la humitat i la llum. S'empren per a recobriment de taulers de fusta principalment, recobriments per a paper, clavilles, interruptors...
• Resines de polièster: És un plàstic amb alta resistència mecànica. S'empra per a cascos d'embarcacions, teulades, dipòsits, panells de cotxes, canyes de pescar, esquís, piscines, fibres i teixits ...
• Resines epoxi (EP): Bona resistència mecànica i química, bons aïllants elèctrics. S'usa en revestiments de llaunes d'aliments, adhesius, material esportiu, ales d'avions...

Elastòmers

Les seves macromolècules s'ordenen amb un baix grau d'entrecreuament; és a dir, en forma de xarxa de malla amb pocs enllaços. Aquesta disposició permet obtenir plàstics de gran elasticitat que recuperen la seva forma i dimensions quan deixa d'actuar sobre ells una força.

Els tipus més comuns i les seues aplicacions són:

• Cautxú: S'obté de l'arbre del cautxú. Es barreja amb sofre en un procés anomenat vulcanització, per augmentar la duresa i la seua resistència a la tracció i agents químics. S'empra en pneumàtics, juntes, soles de sabates, mànegues, articles de goma ...
• Neoprè: És un cautxú sintètic incombustible. S'empra per a vestits de busseig, corretges industrials, genolleres ...
• Poliuretà: S'empra per fer matalassos, seients, peces de vestir elàstiques (lycra o elastà), pell artificial, parafangs .... Poden presentar la forma d'escumes (és la famosa goma escuma).
• Silicona: Tenen com a base el silici. Són resistents als agents químics, la humitat, la calor, a l'oxidació. S'utilitza per a segellar juntes contra la humitat, pròtesis, recobriments, sondes i tubs d'ús mèdic, tancaments hermètics ...

Fibres, recobriments i adhesius

Recobriments polimèrics

Són recobriments polimèrics per substitució de pintures. S’obtenen recobriments de gran espessor amb nul·la emissió de VOC i la possibilitat de recobrir grans peces, amb la possibilitat d’utilitzar polímers de reciclatge (PCCP) i reciclatge de polímers.

Entre els possibles camps d’aplicació per a aquests recobriments trobam els sectors:

• Indústria química.
• Aeroespacial.
• Naval.
• Automoció.

El seu tret diferencial és la millora de les propietats i el seu impacte mediambiental, degut a la possibilitat de realitzar recobriments polimèrics sense necessitat d’emprar dissolucions ni dissolvents.

Adhesius

L' adhesiu és una substància que pot mantenir units a dos o més cossos per contacte superficial. És sinònim de cola . La seva importància en la indústria moderna és considerable. En funció dels seus component podem classificar-los en:

• Sintètics. Tenen com a base de polímers derivats del petroli:
  • coles de poli-vinil-acetat,
  • coles etilè,
  • coles de poliuretà,
  • coles de cautxú sintètic,
  • adhesius anaeròbics o de cianoacrilat.
• D'origen vegetal. Tenen com a base de derivats de la patata, el blat de moro ... En trobam
  • Coles de midó,
  • Dextrines,
  • cautxús naturals ...
• D'origen animal. Tenen com a base de pells d'animals: coles de gelatina o de derivats lactis: coles de caseïna.