El Plàstic/reciclatge
Molts de les avantatges dels productes plàstics es converteixen en un desavantatge en el moment que rebutgem ja sigui l'envàs perquè és descartable, o bé quan tirem objectes de plàstic perquè se'ns han trencat.
Si bé, els plàstics podrien ser reutilitzats o reciclats en la seva gran majoria, el cert és que avui aquests residus són un problema de difícil solució, fonamentalment en les grans ciutats. És realment una tasca costosa i complexa per als municipis encarregats de la recollida i disposició final dels residus, ja que a la quantitat d'envasos se li ha de sumar el volum que representen.
Per les seves característiques els plàstics generen problemes en la recollida, trasllat i disposició final. Algunes dades ens alerten sobre això. Per exemple, un camió amb una capacitat per transportar 12 tones de deixalles comuns, transportarà a penes 6 o 7 tones de plàstics compactat, i tot just 2 de plàstic sense compactar.
Dins del total de plàstics descartables que avui van a les escombraries es destaca en els últims anys l'augment sostingut dels envasos de PET, provinent fonamentalment d'ampolles descartables d'aigües de taula, olis i begudes alcohòliques i no alcohòliques. Les empreses, buscant reduir costos i emparades en la manca de legislació, vénen substituïnt els envasos de vidre pels de plàstic retornables en un començament, i no retornables posteriorment. Aquesta decisió implica un permanent canvi en la composició de les escombraries.
L'ús massiu dels plàstics[modifica]
La majoria dels objectes que estan al nostre voltant estan constituïts totalment o parcial per algun d'ells. Això ha donat lloc a un gran desenvolupament de la indústria, el que ha generat problemes ambientals. Atès que els plàstics són relativament inerts, els productes acabats no representen cap perill per el fabricant o l'usuari. No obstant això, s'ha demostrat que alguns dels monòmers usats en la fabricació de plàstics produeixen efectes cancerígens en la salut. Així, el benzè, una matèria primera utilitzada en la fabricació del niló és un carcinogen.
La indústria del plàstic, presenta uns problemes ambientals i per a la salut, similars als de la indústria química. La majoria dels plàstics sintètics no poden ser degradats per l'entorn, al contrari que la fusta, el paper, les fibres naturals, o fins i tot el metall o el vidre, no es s'oxiden ni es descomponen amb el temps. S'han desenvolupat alguns plàstics degradables, però tot i ells segueixen sense complir les condicions òptimes per als abocadors d'escombraries. El que sigui degradable, no significa que els materials desapareguin, sinó que es fan física i químicament més petits, donant lloc a substàncies que poden ser més perilloses encara que les inicials.
L'eliminació dels plàstics suposa un problema ambiental. El mètode més eficient per solucionar aquest problema és el reciclatge i la no generació de residus. Tot i que el reciclatge es considera una bona opció, sempre suposa una despesa energètic que es pot minimitzar si el residu no ha estat generat, el que es pot aconseguir adquirint productes amb el mínim embalatge.
Molts dels plàstics resisteixen mica la temperatura i perden la seva forma o es destrueixen totalment. Molts d'ells són inflamables i desprenen en alguns casos, a causa de la combustió, productes molt tòxics que reben el nom de dioxines (àtoms de Cl, estables, resistents al medi ambient i l'ésser humà). La degradació excessivament lenta que pateixen fa que ocupin molt espai en els abocadors.
Reciclatge dels plàstics[modifica]
Hi ha quatre tipus de reciclatge de plàstics:
Primari[modifica]
Conversió del rebuig plàstic en articles amb propietats físiques i químiques idèntiques a les del material original. Es realitza amb termoplàstics dels tipus: PET, HDPE, LDPE, PP, PS i PVC. És necessari un procés de separació i neteja.
Secundari[modifica]
Es converteix el plàstic en articles amb propietats inferiors a les del polímer original. S'usa en termoestables que estan contaminats. En aquest cas no és necessari netejar, es barregen amb tapes d'alumini, paper, pols, ... i es molen i fonen junts en un extrusora. S'usen com àrids en la construcció de carreteres.
Terciari[modifica]
El polímer es degrada en compostos químics bàsics i combustible. Es diferencia dels anteriors en que a més d'un canvi físic hi ha un canvi químic. Els mètodes més usats són piròlisi i gasificació. En el primer es recuperen les matèries primeres dels plàstics, de manera que es poden refer polímers purs amb altres propietats i menys contaminació i, en el segon s'obté gas que pot ser usat per a produir electricitat, metanol o amoníac.
Quaternari[modifica]
Es crema el plàstic per utilitzar l'energia tèrmica alliberada d'aquest procés en altres processos, és a dir, s'usa com a combustible per obtenir energia. El principal problema d'aquest mètode és la generació de contaminants gasós i de cendres altament contaminants.