Cooperativisme a Catalunya, federació farmacèutica/La Federació Farmacèutica
Antecedents històrics[modifica]
La primera iniciativa que pretén aglutinar el sector farmacèutic a Espanya té origen en l’antic Col·legi d’Apotecaris de Barcelona l’any 1531, es va tractar de la creació d’un magatzem que servia de dipòsit per emmagatzemar medicaments i productes ben diversos d’ús habitual per part dels apotecaris. El magatzem també incloïa aquells productes més difícils de compondre, per tal de facilitar la feina dels professionals del sector.
Després d’aquesta iniciativa dels apotecaris de Barcelona va seguir un llarg silenci que es va allargar fins al principi del segle XX .Tres segles en què la disgregació de la clase farmacéutica fou absoluta sense cap noticia sobre l’existència d’organitzacions econòmiques col•lectives dels farmacèutics.
Durant el primer quart de segle XX alguns van voler fundar una cooperativa farmacéutica espanyola. Així, l’any 1914, en una asamblea de la Unió Farmacéutica Nacional (UFN) es va plantejar la necessitat de crear aquesta cooperativa per tal de facilitar l’obtenció industrial de productes químics, i per evitat l’entrada de productes químics patentats amb noms diferents dels científics.
El secretari del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, publicà un article a la revista d’aquesta entitat en què defensava la conveniència de crear una cooperativa de consum i producció per preservar la puresa en el subministrament de medicaments i per abaratir els preus.
També tenien unes entitats que es coneixen amb el nom de Centres Farmacèutics .Aquests organismes eren de carácter local i que aglutinaven uns quants farmacèutics de la seva àrea d’actuació als quals proporcionaven els productes i els medicaments que els demanaven. Eren d’agrupacions comercials amb la forma jurídica de societat anónima que actuaven com a intermediàries.
El 1924 la comercialització d’especialitats farmacèutiques per part dels adroguers van unir els farmacèutics.
Decidits a fer front a aquesta injustícia la Junta Directiva de la UFN va prendre la determinació de fundar una cooperativa nacional. El 26 d’octubre d’aquell mateix any, en una asemblea de la UFN que va tenir lloc a Sevilla alguns representants van presentar una ponència en què defensaven la creació de l’esmentada cooperativa i proposaven un pla de propaganda per explicar el projecte a tots els farmacèutics espanyols.
Així doncs, pel que fa a l’aspecte comercial, l’esmentada ponència prohibia la venda a crèdit i la comercialització dels productes a un preu més baix que el del mercat. En l’àmbit financer, la ponència establia la necessitat que la cooperativa tingués un fons de reserva, l’obligació de distribuir els beneficis en funció de les compres fetes i de pagar un interès tenint en compte el capital aportat, a més de la igualtat de dret de vot de tots els socis independentment de les seves aportacions.
Finalment, es preveia la creació de sucursals arreu d’Espanya convidant els ja esmentats Centres Farmacèutics (a Madrid , Merida ...), a integrar-se a la cooperativa.
La majoria de farmacèutics van acollir el projecte amb fredor i escepticisme . La iniciativa de fundar una cooperativa d’àmbit estatal havia fracassat.
Però, l’ideal cooperativista promogut per aquest sector va arrelar en un grup reduït de professionals de Barcelona que, moguts per unes grans dosis de voluntat i determinació, van fundar la primera cooperativa farmacèutica d’Espanya l’any 1928.
La dècada de 1920 va ser una època de llibertat i diversió. Després dels trasbals que va suposar la Primera Guerra Mundial, la població tenia ganes de divertir-se i d’oblidar ls desastres de la guerra. S’iniciaven els feliços anys vint, caracteritzats per l’eclosió de la indústria de l’oci i pel paper preponderant dels Estats Units, l’emergent primera potència mundial en l’àmbit de la moda, el cinema, la música o l’art. Es van aferrar al nou clima de llibertat (en el tema de la dona). Els anys vint també van ser l’era del jazz.
Aquells feliços anys vint, però, van tenir un mal final amb l’afebliment de l’economia i el crac de la Borsa de Nova York (1929) que va tenir repercussions a tot el món en provocar una crisi mundial.
La situació de la majoria de farmacèutics espanyols no va ser bona. Patien les fortes imposicions de les entitats distribuïdores, les que van aprofitat l’aparició de les primeres especialitats farmacèutiques per imposar les seves pròpies normes econòmiques i de distribució. A més havien de suportar la competència dels adroguers.
Ofegats per aquesta situació l’any 1928 un grup de farmacèutics de Barcelona, van decidir unir-se per tal de podder comprar i després repartir-se entre ells el màxim volum de partides d’especialitats farmacèutiques que es podien vendre més fàcilment i, d’aquesta manera, obenir els màxims descomptes. Naixia la Federació Farmacèutica, la primera cooperativa d’aquest sector que es creava a Espanya.
Es va estructurar en tres òrgans, que es regien per les seves pròpies Juntes Directives, amb funcions separades i complementàries :
1.La Secció Social de la qual depenien les funcions directives de l’entitat a més de les relacionades amb la prevenció, la mutualitat i les assegurances.
2 .La Secció de Compres encarregada de la compra –venda .
3.La Secció d’Elaboracions que dirigia els seus esforços cap a la possible fabricació transformació i comprovació de productes farmacèutics.
El difícil caminar de la cooperativa[modifica]
El 2 d’agost de 1928 , va tenir lloc una assemblea de constitució de la Federació Farmacèutica, durant aquella assemblea es va nomenar el primer Consell d’Administració.
A més dels membres que van constituir la primera Junta, alguns farmacèutics, més es van adherir a la Cooperativa acabada de crear. Eren pocs però estaben molt ben avinguts.
Una altra de les decisions que es van prendre en aquells inicis va ser la creació d’una publicació mensual que servís com a portantveu de l’entitat i com a mitjà de propaganda de la Cooperativa. El gener de 1929 va aparèixer el primer número de la publicació que es va repartir gratuïtament per tot l’Estat.
L’1 de gener de 1930 la societat va firmar un nou contracte de subministrament d’especialitats. Es va permetre que els socis poguessin fer les comandes per telèfon i es va establir un repartiment setmanal .
La inauguració de la primera seu social[modifica]
L’any 1932 Franklin D.Roosevelt accedia a la presidència dels Estats Units gràcies a un ambiciós programa de reformes que ha passat a la història amb el nom de NEW DEAL.A Espanya s’havia proclamat la II República.
El 1932 tres anys després de la seva fundació, la Federació va viure la inauguració de la primera seu social i va trencar les cadenes que lligaven l’entitat a les cases subministradores. La Federació va iniciar el servei de subministrament d’especialitats pel seu compte. La tasca d’adquirir especialitats farmacèutiques necessàries per proveir els socis no va ser gens fàcil . Però, al cap de dos mesos d’haver-se iniciat el servei, va ser necessari fer un repartiment gratuït a domicili dos cops per setmana (la iniciativa va tenir èxit).
Conflicte amb els majoristes[modifica]
Els venedors de productes farmacèutics amb més prestigi no veien amb bons ulls la “intromissió” de la Federació Farmacèutica .
Aquests venedors consideraven que les cooperatives representaven una amenaça per al món dels grans negocis farmacèutics. Per això, van crear una entitat anomenada” Comisión Reguladora de Intereses Farmacéuticos (CRIF) que es comprometia a vetllar pels interessos dels farmacèutics oferint-los alguns avantatges. La iniciativa, però, no va tenir gens d’acceptació i la CRIF aviat va deixar d’existir.
Els majoristes van crear un altre organisme el 1934, “el Cartel de Almacenistas de Drogas y Especialidades Farmacéuticas” (CAMDIEF), que pretenia aglutinar tota la classe farmacèutica , des dels productors i emmagatzemadors fins als farmacèutics detallistes, oferint als seus socis una mena de paradís farmacèutic. La Federació i una recentment constituïda cooperativa a Sevilla van interpretar la creació d’aquesta entitat com un atac frontal a les seves associacions i, van decidir continuar el seu camí amb pas ferm i no fer cas de les provocacions. Fins i tot, van haver d’acceptar que els majoristes de la seva ciutat instal•lesin un magatzem d’especialitats farmacèutiques just davant de l’edifici on tenien la seva seu.
Els anys difícils de la guerra[modifica]
Durant la Guerra Civil , la indústria i l’agricultura es van veure abocades a la ruïna absoluta i la fam es va apoderar de la població.
Durant aquells anys Federació Farmacèutica va evolucionar paral•lelament a la guerra.
El 6 de setembre del 1936 el Comité de Treballadors de Farmàcia , va prendre les regnes de la Cooperativa i un any més tard, el 2 de juliol de 1937, la Federació va ser col•lectivitzada, encara que només va durar cinc mesos, ja que el 26 de novembre el Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya va ordenar la descol•letivització de l’entitat i el 7 de desembre l’anterior Junta Directiva va reprendre les seves tasques.
A causa de l’evolució dels esdeveniments durant aquells anys difícils, els enfrontaments entre la Junta Directiva i els treballadors eren constants, la que cosa dificultava l’evolució normal de la vida a la Federació.
Constitució de la Comissió Liquidadora / Franquisme[modifica]
Les conseqüències de la Guerra van condicionar negativament l’evolució de la Federació, que el 25 de desembre de 1938 va passar a anomenar-se “Cooperativa Mercantil Farmacéutica”. La situació econòmica que vivia l’entitat va fer que es constituís una Comissió Liquidadora. Tres dies més tard, va tenir lloc una reunió per distribuir els càrrecs de la Comissió Liquidadora; en aquella reunió també es va decidir que la Cooperativa Mercantil Farmacèutica suspengués totes les seves activitats.
Cap a una Cooperativa forta( 1946- 1960)[modifica]
La precarietat amb què va començar a caminar Federació Farmacèutica, tant des del punt de vista econòmic com de mitjans (capital humà , instal·lacions ...) es va veure aguditizada pels anys convulsos de la Guerra Civil i la duresa extrema de la postguerra.Malgrat tot va aconseguir fer avançar el seu projecte i enfotir-lo amb el pas dels anys.
La Federació durant la segona meitat dels anys quaranta , un cop va haver adaptat la seva vida social a les noves dispocisions vigents amb el vistiplau del Ministeri de Treball i la Comissió Liquidadora va començar un període més tranquil i calmat, encara que el creixement va ser molt lent. Però, l’estabilitat adquirida aleshores va permetre que a finals de la dècada de 1950 l’entitat pogués fixar uns objectius més ambiciosos.
La situació de tranquil•litat que es vivia aleshores a la Federació Farmacèutica contrastava amb l’agitació internacional provocada per la segona Guerra Mundial. Milions de persones d’arreu del món van patir les conseqüències d’un conflicte que es va allargar fins a 1945. A les ciutats la població havia de fer front a la mala situació a la que vivien.
A Espanya, que no va intervenir al conflicte, la Guerra Civil havia acabat i el general Franco governava amb mà de ferro, un país en ruïnes on l’adquisició de qualsevol producte estava racionada (gasolina, tabac, menjar...) .
La represa de l’obra social i altres iniciatives :[modifica]
Durant la segona meitat de la dècada de 1940 la Federació Farmacèutica atenent la voluntat del nucli fundacional va reprendre l’obra social , conscient que més enllà de l’activitat econòmica la Cooperativa havia d’oferir una imatge més “humana i generosa” i més decidida als seus socis. L’any 1948 , la Junta va aprovar un subsidi de cirugia pels socis i família. Aquest mateix any va fer un projecte de reglament de la Secció d’Obres Socials Laborals, adreçada als treballadors de la Cooperativa.
Un altre aspecte sobre que es va treballar en aquest moment va ser la futura creació d’una entitat que aglutinés totes les cooperatives farmacèutiques de l’Estat Espanyol que, malgrat les adversitats, van prosperar durant els anys de la postguerra.
L’any 1952 es va debatre una qüestió important : la creació d’un laboratori de control de primeres matèries mesura ja recollida pels fundadors. Però a causa del seu elevat cost i l’existència d’un laboratori del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona amb les mateixes característiques en via de funcionament, no es va fer. Aquest fet evidencia, novament, la voluntat de modernització i el creixement de l’entitat durant aquest període.
La celebració de les noces d’argent:[modifica]
L’any 1953 es va resoldre un dels grans misteris de la vida :L’ESTRUCTURA DE L’ADN. I Losif Stalin, moria després d’haver dirigit la Unió Soviètica durant tres dècades.
Però sens dubte el fet més destacat d’aquell 1953, va ser la conquesta per primera vegada del cim més alt del món, l’Everest (8.840m) pel neozelandès Edmund Hillary i el nepalès Tensing Nnorgay que formaven part d’una expedició britànica.
Aquell any, els socis de Federació Famacèutica també van fer el seu propi cim, Monserrat per retre homenatge a la Moreneta i celebrar la commemoració del XXVè aniversari de la fundació de l’entitat.
Federació Farmacèutica va celebar els seus primers 25 anys en un clima de calma i tranquil•litat. L’entitat havia emprès una etapa de creixement lent però segur.
El 10 de març de 1958, la Junta va aprovar el projecte d’adquirir un solar per construir-hi una seu social pròpia.
Els anys seixanta[modifica]
Els anys seixanta han passat a la història amb el nom de dècada prodigiosa. La moda i la música de Gran Bretanya van marcar al món sencer. També aquesta década es va carecteritzar per la defensa del pacifisme o rebuig dels joves al sistema. L’aïllament a què estava sotmesa l’Espanya de la dictadura es va trencar. És l’època de “desarrollismo”.
Els anys seixanta per a la Federació Farmacéutica van ser prodigiosos : En primer lloc, perquè fou durant aquesta década que la Cooperativa va estrenar unes noves instal·lacions per a la seva seu social, que eren a l’alçada d’una entitat que havia experimentat un creixement important. En segon lloc, perquè la Federació, fins aleshores limitada a Barcelona i la rodalia va estendre el seu àmbit d’actuació territorial amb l’obertura de diversos magatzems.
- Noves instal·lacions pels nous temps
Després de 30 anys de vida les instal·lacions de Federació Farmacèutica havien quedat ja petites. Així doncs, l’any 1957, es va aprovar el projecte de compra un solar per construir-hi una seu pròpia perquè d’una banda, servís de garantia econòmica per als socis i, de l’altra, donés prestigi a l’entitat.
Es va construir un inmoble de sis pisos més l’entresòl al carrer d’Ausíac March. L’inici de l’activitat al nou edifici va coincidir amb la gran nevava que va caure el dia de Nadal del 1962, que va fer que molts treballadors s’haguessin de quedar a dormir a l’edifici per la impossiblitat d’arribar als seus domicilis.
- Inici de l’expansió territorial (1964- 1965) :
L’objectiu de l’entitat era donar servei a tots els farmacèutics de Catalunya i més enllà del principat.
Entre els anys 1961 i 1965 la cooperativa va obrir magatzems a : Lleida, Girona, Reus, Tortosa, Valls i Castelló.
En els orígens, tots aquests magatzems funcionaven d’una manera molt diferent acom ho fan ara. Les comandes es preparaven manualment.
Orígens dels magatzems[modifica]
- Lleida: L’interès que van mostrar alguns grups de socis de la ciutat va fer que el Consell Rector donés llum verda per buscar local .Es va fer l’any 1964.
- Girona : El seu establiment no va ser gens fàcil . L’interès que van mostar alguns farmacèutics davant la possibilitat d’integrar-se a la Cooperativa amb l’opertura d’un magatzem a la ciutat va topar amb l’oposició d’uns altres grups que no veia el projecte amb bons ulls. A principis de 1964 es va posar en funcionament, i al 1965 es va canviar a un altre més gran.
- Reus: El 1965 va començar a funcionar el magatzem.
- Tortosa: va començar a funcionar l’agost de 1965 donant servei a les comarques de l’Ebre, el nord de Caselló i el Baix Aragó.
- Valls : El 1964 va entrar en funcionament. Era un magatzem petit, que donava servei a un nombre molt reduït de farmacies, limitades a l’àmbit de la comarca de l’Alt Camp.
- Castelló: Va ser l’ultim magatzem que es va obrir, el 26 de juny de 1965.
- La continuïtat de la política d’expansió :
L’encert d’aquesta política s’evidencia amb la continuïtat que ha tingut al llarg de la història de la Federació Farmacèutica, ja que s’han obert nous magatzems i s’han ampliat o canviat d’emplaçament molts dels ja existents.
Les males condicions d’aquests locals han posat de manifest que la primera expansió territorial es va fer amb uns mitjans financers insuficients, la qual cosa va tenir com a conseqüència una crisi econòmica important.
Malgrat això, la vida continuava i la Federació havia de satisfer correctament la demanda dels seus socis en totes les zones on hi havia magatzems. Per això, al principi dels anys seixanta l’entitat va iniciar una segona onada d’expansió que va permetre la seva consolidació pel que fa al patrimoni.
- Vic : es va inaugurar el dia 1 de febrer de 1971 .L’increment de la demanda per part dels socis va fer que amb el temps el magatzem de Vic s’hagués de complementar amb uns locals auxiliars.
- Girona: L’increment de vendes i el creixement de socis van fer que el Consell Rector aprovés el trasllat del magatzem de Girona. El 1970, es va aprovar la compra d’uns terrenys per construir-hi un edifici de dues plantes i soterrani.
- Lleida : Es va poder ampliar l’any 1974 , amb l’obertura d’un nou local .
- Tortosa : La manca d’espai va aconsellar prendre una decisió respecte aquest magatzem. L’octubre de 1974 es va rtraslladar a un local més ampli.
- L’Hospitalet del Llobregat : La culminació d’aquesta segona fase d’expansió territorial va ser la compra d’un edifici a l’Hospitalet del Llobregat, ja que el magatzem de Barcelona estava sobresaturat. Consta de dues plantes i un soterrani; va ser inaugurat l’any 1975, amb la tecnologia més moderna del moment i 255 treballadors.
Malgrat la possibilitat d’ampliar el magatzem de Barcelona, es va considerar que el problema de la congestió no s’acabaria de resoldre i es va emprendre la recerca d’uns terrenys o un edifici ja construït a la zona de Barcelona i la seva rodalia per allotjar-hi un magatzem que donés servei a tota la província i servís per descongestionar el carrer d’Ausiac March.
La casualitat va fer que per aquelles dates la Cooperativa de Crèdit ACOFAR, de la qual Federació formava part, també busqués un edifici o terreny per establir-hi la seva seu.
Època difícil després de l’expansió[modifica]
A les acaballes de la dictadura Franquista i l’inici de la transició la Federació Farmacèutica va tornar a patir un sotrac econòmic important , agreujat , en aquesta ocasió , per l’incendi que va destruir una planta del magatzem de l’Hospitalet el 24 d’agost de 1977.
Es va haver de reorganitzar el magatzem. El final de la dècada de 1970 va ser un període econòmicament molt delicat per a la Federació Farmacèutica. Però, l’any 1978 la Cooperativa celebrava els cinquanta anys d’existència.
La consolidació de la cooperativa als anys 80[modifica]
Durant l’època dels anys vuitanta Espanya deixa definitivament la transició amb l’arribada al poder dels socialistes. El 1981 l’assalt d’un grup de militars comandats pel tinent coronel Tejero al Congrés dels Diputats, acabar com un ensurt i el país es disposava, per fi, a viure en plena democràcia.
Va ser en aquest període, que es va fer el referèndum sobre la permanència a l’OTAN, es va despenalitzar l’avortament...
Durant aquest període la qüestió financera va ser una preocupació important per a la Federació Farmacèutica ( després d’uns quants exercicis negatius) .
Per resoldre la qüestió es va posar un nou president. Els seus objectius van ser:
- Redreçar la situació econòmica.
- Replantejar les necessitats de tota la xarxa de magatzems amb visió de futur.
- Modernitzar el funcionament de la Cooperativa.
Abans d’analitzar el que va ser la tercera fase d’expansió, cal parlar d’una situació que va afectar considerablement a la Federació: la crisi provocada per una part dels transportistes autònoms de la província de Barcelona .El conflicte va provocar un ambient molt enrrarit.
Finalment, els treballadors van guanyar el plet que havien interposat i la Federació va haver de fer front a la gran despesa que comportava el pagament dels efectes retroactius als transportistes.
Va comportar el tancament definitiu del magatzem de Valls , el canvi de plantejament del de Barcelona el canvi d’emplaçament dels de Girona i Tortosa , el canvi d’ubicació i posterior ampliació dels de Lleida i Castelló, dos canvis d’emplaçament a Reus i l’obertura de dos magatzems nous a Terrasa i València.
El replantejament dels magatzems que funcionaven fins aleshores era una mesura urgent atesa la precarietat dels locals. Els que funcionaven fins aleshores no tenien prou espai per allotjar tots els productes i en la majoria de casos hi havia la possibilitat d’ampliar-los.
El nou magatzem de Terrasa[modifica]
El desembre del 1985 la Federació va obrir a Terrasa un nou magatzem amb dos objectius clars:
- Donar servei als socis de Barcelona des de fora de la ciutat.
- Tenir un local amb prou espai per, amb vista al futur més immediat poder-hi introduir les noves tecnologies i utilitzar-lo en cas de necessitat com a magatzem regulador o de proveïment dels altres. Inicialment es va edificar una única nau de 5039 metres quadrats, l’any 2000 es va triplicar l’espai i el van convertir en el més gran de tots els magatzems.
Amb l’ampliació es va construir un soterrani destinat a zones de transports (càrrega i descàrrega ).A Terrasa la Federació també hi té secció d’encàrrecs.
Actualment en el magatzem de Terrasa hi treballen 100 persones que donen servei a 750 farmàcies.
A València el magatzem consta d’una nau d’una sola planta de 5061 metres quadrats de surpefície. Amb l’incorporació de les noves tecnologies es va procedir a la robotització que ha estat ampliada dues vegades.
Present i futur de la Federació[modifica]
Les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies no han passat desapercebudes a Federació Farmacéutica, que en els darrers anys ha modernitzat les seves instal·lacions i els seus magatzems(actualment la gran majoria de magatzems estan robotitzats). Paral•lelament, el servei d’informàtica de la Federació, anomenat Informàticaper a l’Oficina de Farmacia (IOF), ha dissenyat un programa per a la gestió de la farmàcia.
L’any 1969, es va fer un pas important amb la contractació del primer ordinador. L’any 1976, es va substituir per uns altres models.
Més tard, els ordinadors van arribar a tots els magatzems ( a Barcelona l’any 1988, i a partir d’aquest any als magatzems d’aquesta zona).
Tots els ordinadors de Federació van quedar comunicats entre si mitjançant xarxes telefòniques, de manera que podien compartir imformació. El 1998 hi va haver un nou canvi d’ordinadors centrals.
Pel que fa a la imformàtica externa, la introducció del codi nacional per als medicaments fou la base que va permetre un desenvolupament espectacular.
També cal destacar com a segona gran renovació que la Cooperativa va aportar a la farmacia, l’inici l’any 1980, de l’ús de la microfitxa com a sistema d’emmagatzemament d’informació actualitzada.
Modernització dels magatzems[modifica]
A partir del 1989, un cop el problema de l’espai va estar resolt, es va iniciar la robotització dels magatzems, de manera que una part de l’extracció dels medicaments va passar a ser automàtica.
Aquesta vegada la inversió es va fer amb serenitat i sent molt conscients de la importancia de la capitalització per a l’entitat. L’objectiu de l’entitat en aquesta època era la millora econòmica social i profesional dels socis.
La robotització dels magatzems de la Cooperativa s’ha fet progressivament i en diverses fases: des de Terrassa, que va ser el primer, fins al de Lleida, que ha estat el darrer i també els de Barcelona, Vic i Tortosa.
Procés que seguéix una comanda en un magatzem robotitzat[modifica]
Un cop la farmàcia ha fet la comanda, des de seu terminal d’ordinador entra en l’ordinador del magatzem corresponent, que en crea un albarà, que ja determina si el producte és d’extracció manual o automàtica. L’ordinador dóna l’ordre perquè el circuit, repartit en diversos passadissos s’activi; els canals del robot on hi ha els medicaments demanats es disparen i deixen anar el producrte en qüestió a una cinta transportadora que els trasllada fins a una caixa. Un cop la caixa està plena, el mateix circuit l’envia, amb l’albarà corresponent, fins als molls de càrrega, classificats per rutes, i el transportista la carrega al seu vehicle.
Però a banda d’això, dempre hi ha un tant per cent de producte l’extracció dels quals s¡ha de fer manualment.
Per mitjà d’un petit ordinador que la persona que extreu el gènere es col•loca al braç, amb un lector d’infrarojos incorporat en forma d’anell, el sistema informa l’extractor del producte que ha d’agafar i, un cop el té, en llegeix el codi i li dóna el vistiplau. A continuació l’empleat col•loca el medicament en una cubeta que, un cop plena, serà abocada en una caixa per mitjà de la cinta transportadora; abans d’arribar al moll de càrrega, el sistema tanca i cada caixa i hi col•loca una etiqueta amb el número de soci que ha fet la comanda i el nombre de caixes que la componen. Quan arriba l’útima caixa, una impressora treu un albarà en què s’indica per ordre alfabètic els productes que hi ha.
La radio freqüència actualment la tenen implantada pocs magatzms d’Espanya i d’Europa.
Les aules d’imformàtica i de formació[modifica]
La Federació ha fet un esforç els darrers anys per dotar tots els magatzems d’aules que disposen d’equips informàtics perquè els socis que vulguin incorporar als programes de gestió de farmàcia que ofereix l’entitat els puguin practicar i perquè els que ja els tinguin, puguin perfeccionar-ne el coneixement.
El departament d’informàtica per a l’Oficina de la Farmàcia (IOF)[modifica]
Va entrar en servei al 1989 i ha dissenyat des que es va crear tres programes de gestió farmàceutica :
- IOFFAR : basat en l’entorn de dos, no tenia una base de producció pròpia sinó comprada.
- IOFGEST : basat en l’entorn Clipter, que es va presentar el 1994.
- IOFWIN: basat en l’entorn de windows, dissenyat per la necessitat de fer un programa compatible amb Internet a causa del domini de Microsoft.
Els programaes IOFGEST i IOFWIN ofereixen als farmacèutics tres mòduls integrats :
- De gestió farmacèutica
- De formulació magistral.
- D’atenció farmacèutica.
Actualment, la Federació es troba en un procés de canvi amb l’objectiu d’universalitzar l’IOFWIN. Per això, des de l’any 2000, la Cooperativa ofereix el programa IOFWIN als seus socis.
El disseny de programes per part del departament d’IOF es complementa amb la realització de cursos que permenten aprendre com funcionen o perfeccionar el coneixement dels mòduls que inclouen Així mateix, també serveixen per comunicar les actualitzacions i novetats incorporades en aquests programes.
Desde fa prop d'un any el suport post venda d'IOF s'integra en una nova unitat de servei als socis anomenada SAS (Servei d'Atenció al Soci)
La Federació Farmacèutica més que un majorista[modifica]
La Federació presenta un altre vessant enfocat a la millora social i profesional ( a part del vessant mercantil que té) .Aquest és potser l’actiu ,és important de la Federació Farmacèutica
Avui dia, setanta-cinc anys després de la seva fundació, la Federació disposa d’una activa Secció Científica, que organitza conferències i cursos de tota mena.
- Obres socials : La creació dels subsidis per als socis de la Cooperativa i els seus familiar va sorgir per facilitar una ajuda als farmacèutics en cas de malaltia, operació quirúrgica i defunció ja que fins aleshores no tenien assistencia social de cap mena.
La Federació va instituir l’any 1948 el primer d’aquests ajuts un subsidi de cirurgia als socis. Aquesta iniciativa va tenir continuïtat amb la instauració l’any 1954 del subsidi de defunció que es concedia als hereus legals del farmacèutic.
Pel que fa a la pensió federativa , es tractava d’una prestació a la qual tenien dret els socis en complir els seixanta –cinc anys.
L’any 1958, es va crear la Secció d’Obres Socials Laborals, adreçades als empleats de la Cooperativa, que era administrada per una comissió d’un representant de la Junta Rectora, un soci i un empleat de la Federació.
Aquesta important tasca d’assistència social teixida per la Federació va finalitzar al 1989 .
Es va obligar a les empreses subjectes a la llei a crear un fons que permetés pagar amb els interessos tots els subsidis i prestacions el què per a Federació Farmacèutica era imposible. En una asamblea força tensa es va decidir que els socis i empleats que ja estaven cobrant el subsidi continuessin fent-ho.
Secció científica[modifica]
Es va crear amb la finalitat de donar suport ràpid i proper a les necessitats professionals del dia a dia de la farmacia. Aquesta secció va anar prenent forma com a hereva de la Secció d’Elaboracions. La Secció Científica és la més antiga i la que ha donat més prestigi a la Federació .
A més de la publicació d’articles especialitzats a la revista de l’entitat, durant els anys cinquanta la tasca de la Secció Científica es va ampliar amb la creació d’un cicle de conferències que posteriorment es publicarien. Avui dia aquest cicle de conferències continua vigent. Des dels anys 60 es fan amb gran acollida per part dels socis.
Al marge de les iniciatives assenyalades fins ara la Secció Científica també disposa d’un grup de directors tècnics la tasca dels quals, a grans trets, és vetllar perquè es compleixin les normes sanitàries en la distribució dels medicaments a les farmàcies, aplicant un control exhaustiu als productes psicòtrops i estupefaents i sobretot resoldre a través del telèfon els dubtes dels socis en aspectes com ara la formulació magistral.
Actualment, la Federació disposa d’onze directors tècnics, repartits en els diverses zones. Així mateix, la Secció Científica s’encarrega d’editar el llibret o agenda d’activitats professionals de cada any, en el qual s’inclouen totes les dades corresponents als cursos monogràfics i de gestió i el Programa de Formació Continuada.
Programa de Formació Continuada (PFC) , el mèrit de ser els primers .[modifica]
L’any 1986 Federació Farmacèutica, va posar en marxa aquesta iniciativa absolutament innovadora, pionera en l’àmbit farmacèutic en aquell moment i que amb el pas del temps s’ha convertit en el programa estrella de la Federació i ha estat fins i tot copiada per altres estaments professionals.
Els cursos de formació continuada estan estructurats en cicles triennals i tenen una durada de nou o deu sessions. S’inicien el mes d’octubre i acaben el mes de juny.
Pel que fa a les temàtiques tractades, cal dir que el programa està estructurat en diferents àrees terapèutiques que responen a les necessitats formatives: les al•lèrgies en la farmàcia , el farmacèutic i la salut de la dona ...
Activitats socials[modifica]
Es remuten gairebé totes als anys vuitanta. Des d’aleshores fins ara la Cooperativa , ha impulsat una extensa gamma d’activitats que tenen com a finalitat beneficiar socialment els seus membres.
Una de les més antigues és la possibilitat de fer excursions i viatges conjuntament amb altres farmacèutics a uns preus ajustats.
Actualment es fa mitjançant una agència de viatges que ofereix els seus serveis als socis de la Federació amb descomptes i condicions de pagament avantatjoses.
Una altra de les activitats que s’ofereixen als membres de la Cooperativa és l’exposició de Pintura i Fotografia, que s’organitza cada any. Els socis poden exposar els seus treballs a la sala d’actes de l’edifici del carrer d’Ausias Marc.
També s’organitza una festa infantil anual, la Fedefesta, pel volts de Nadal, per als fills dels socis.
Haesdevingut tradicional un concert nadalenc que ofereix a la seu de Barcelona la Coral Polifònica de la Federació, nascuda el 1983, fruit de la iniciativa, d’un grup de farmacèutics aficionats al cant coral. (La Coral compta entre les seves peces habituals l’Himne de la Federació).
Altres serveis[modifica]
En l’àmbit professional, la Federació ofereix cada any un seguit de conferències, patrocinades per diferents laboratoris, en les que aquests presenten nous medicaments o productes.
També, amb l’objectiu de contribuir a la millora de la gestió econòmica dels socis, la Cooperativa organitza cursos de gestió a les seus de Barcelona i l’Hospitalet. La iniciativa, va néixer cap al final dels anys noranta.
Un dels serveis més nous que ofereix la Federació és el Club de Compres , que és el resultat de la conjunció del màrqueting i de la voluntat del soci cooperatiu. Actualment, compta amb més de 500 socis.
Un altre servei que ha comportat força beneficis als socis de la Cooperativa és la revista o butlletí. Avui dia, aquesta publicació té una periodicitat trimestral i inclou notícies del món farmacèutic, articles especialitzats....
Des de l’any 1985, la Cooperativa també ofereix als seus socis la possibilitat de col·leccionar pots de farmàcia. Cada any s’encarrega un nou pot a un taller de ceràmica, el fet de col·leccionar-los s’ha convertit en una tradició entre molts socis de la Federació.
Finalment, cal destacar que la Federació és patrona institucional de la Fundació Concòrdia Farmacèutica amb els objetius de salvaguardar i donar a conèixer el patrimoni històric i professional del món farmacèutic.
En resum es tracta d’un ampli ventall d’activitats ben diverses que indiquen un factor diferencial de la Federació respecte dels altres distribuïdors i que ens permeten dir que la Federació Famacèutica és més que un majorista.
Dintre del procés de renovació i modernització i la seva voluntat d'oferir més i millors serveis orientats als seus socis, la Federació Farmacèutica ha posat en marxa un nou departament : el SAS (Servei d'Atenció al Soci) per tal de millorar l'atenció telefònica prestada als seus socis.
Aquest nou servei, disponible al telèfon 902 34 54 54 i l'adreça de correu electrònic sas@fedefarm.es permet al professional farmacèutic disposar d'un punt de consulta i de realització de comandes específiques d'una manera àgil, eficient i efectiva.
La força d’unió per crear futur[modifica]
Un dels trets que han caracteritzat sempre la Federació Farmacéutica al llarg de la seva història ha estat la voluntat d’unir esforços amb altres entitats del sector, amb l’objectiu de defensar els interessos comuns des d’una posició de més força.
Des de l’any 1975 fins a l’actualitat, ACOFARMA ( Associació de Cooperativeas Farmacèutiques ) disposa d’un laboratori d’Anàlisi que es va fer realitat a partir d’una iniciativa de la Cooperativa.
Així mateix, la Federació ha acollit tres de les assemblees que anualment celebra ACOFARMA.
Pel que fa a la distribució farmacèutica, cal destacar que Federació Farmacèutica també és present a l’entitat que agrupa les patronals del sector, anomenada Federación Nacional de Asociaciones de Mayoristas Distribuidores de Especialidades Farmacéuticas (FEDIFAR).
Aquests dos fets posen de manifest la voluntat de la Federació de ser present en tots els fòrums de discussió del món farmacèutic per tal d’unir esforços en la tasca de vetllar pels interessos de la classe farmacèutica.
Paper de la Federació en la creació i desenvolupament d’ACOFARMA[modifica]
La primera notícia que tenim de l’interès de la Federació Farmacéutica de formar part d’una futura agrupació de cooperatives espanyoles per tal de defensar els interessos comuns és de l’any 1951.
El 2 de desembre de 1960 es va constituir l’Agrupación de Cooperatives Farmacéuticas (ACOFAR).
OBJECTIUS:
- Oferir serveis als seus socis.
- Servir d’instrument i d’intermediari financer en les seves operacions .
L’any 1964, l’entitat es va integrar en la Unión Nacional de Cooperatives de Crédito. El 12 de maig de 1972 es va constituir a Madrid l’Asociación de Cooperativas Farmacéuticas (ACOFARMA), com a cooperativa de segon grau , és a dir , com a cooperativa de cooperatives. Aquesta va rebre suport de les 33 cooperatives farmacèutiques de primer grau.
Que ofereix Acorfarma?[modifica]
D’una banda, els productes químics farmacèutics necessaris per a la formulació magistral i oficinal que passen tota mena de controls analítics de qualitat i s’envasen a la mateixa factoria.
De l’altre, una àmplia gamma de productes amb marca propia , que s’acostumen a encarregar a altres fabricants però que es venen sota la marca ACOFAR :
- gases .
- benes.
- cotó.
- compreses de cotó.
- xeringues.
- bosses d’aigua.
- .......
La Federació al capdavant de FEDIFAR[modifica]
L’any 1979 es va constituir la Federació Nacional de Asociaciones de Mayoristas Distribuidores de Especialidades Farmacéuticas (FEDIFAR).Aquesta organització aglutina principals empreses que representen la distribució farmacèutica a Espanya.
Una de les prioritats que ha tingut l’actual president de la Federació al capdavant de FEDIFAR ha estat donar un nou impuls a la distribució i el diàleg amb l’Administració el que ha permès arribar a un pacte d’estabilitat amb aquesta que garanteix la cobertura universal dels medicaments a tota la població i disposar d’un marc d’estabilitat que permeti als distribuïdors fer prospeccions de futur. Un altre objectiu de FEDIFAR ha estat la difusió d’una campanya que pretén millorar la imatge que té la farmàcia en la societat.