Cooperativisme a Catalunya, federació farmacèutica/Història de les cooperatives a Catalunya
El cooperativisme del segle XIX fins a la II República[modifica]
Durant el 1r terç del segle XIX Catalunya va sofrir una depressió econòmica. La guerra de la Independència, guerres civils (Carlines ) i la pèrdua sucesiva de colònies. Van frenar el progrés industrial i el comerç cátala.
A mitjans de segle, van arrelar a Catalunya els primers moviments obrers.
El 5 d’agost del 1835 van calar foc a la fàbrica anomenada “El vapor”, on treballaven 600 obrers. Es va crear “l’Asociación General de Tejedores”, que a vegades tenia carácter d’una associació de socors mutu i d’altres vegades apareixía om una cooperativa de treball...
També van aparèixer en aquesta època societats de resistencia que foren prohibides al 1854, cosa que va afectara 40000 obrers i provocà una vaga.
Encara què hi ha dubtes de si pot considerar-se una cooperativa aquesta “Asociación General de Tejedores”, hi ha altres entitats, com per exemple la cooperativa de sabaters de Bcn, que encara no tenien caràcter benn definit. Altres podrien ser les cooperatives de construcció a Mataró (1877), la Equitativa a Palmaos(1887) la Económica de Palafrugell, constituïda el 1865 que fou la més vella....
L’any 1865 fou fundada a Canet de Mar una cooperativa de consum , que encara avui (amb un altre nom) es disputa amb l’anterior la veterania del moviment.
A mesura que la influencia llibertària dins del moviment obrer anava prenent cos i la gent del camp anava a treballar a les indústries i es crearen les societats de resistència.
L’any 1865, es va convocar un Congrés on assistiren 8 cooperatives; es va discutir el tema de “la cooperació com a mitjà de defensa dels interessos dels treballadors”. I es què, en aquell temps, els obrers no podien fer cap altra cosa que defensar-se mitjançant el mutualisme i la cooperació .
Després del cop d’estat del General Pavia la Federació Espanyola de la 1a INTERNACIONAL, es declarará fora de la llei i es van crear moltes cooperatives. L’any 1913, va tenir lloc el 1r Congrés Cooperatiu espanyol a la Universitat de Barcelona.
El 1914 va tenir lloc la V Assemblea de les cooperatives. Pel juny d’aquest mateix any es va crear “la Escuela Cooperativista”com a Seccó de la Federació Comarcal de Barcelona. El seu programa d’enseyament fou:
- Història de la cooperació i les seves classes.
- Orientació de la cooperació .
- La cooperació en el seu aspecte comercial .
- Gestió política de la Cooperació .
El 1920 es va crear la Unió de cooperatives per a la Fabricació de Pastes de sopa. Per l’octubre de 1921 es celebra una assemblea regional, on es discuteix principalment sobre les relacions entre cooperatives de consum i les de producció.
En aquests anys també es creará la Fàbrica Cooperativa d’Aigües Carbòniques.
Durant aquest anys les cooperatives agrícoles van tenir força empenta i es funden cellers cooperatius. Al 1912 s’havia creat el primer celler cooperatiu d’Espanya, que va tenir molt d’èxit. Al mateix temps que s funden els sindicats agrícoles que s’estenen per Catalunya.
Durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, el moviment cooperatiu cátala es manifestà sempre que li fos favorable l’ocasió, sobretot en nombrosos actes públics. Per aquella època , s’inicià una certa tendència a la concentració cooperiva.
L’any 1927 , les quatre cooperatives de consum més importants van ser la Equitativa de Palamós , la Flor de Maig , la Unió Cooperativista Barcelonesa i El Model del segle XX.
El 24 de febrer de 1928 , la Federació de Cooperatives de Catalunya , anaven a Madrid per discutir el projecte de reglament.
Mentrestant, pel maig de 1929, a l’Exposició Internacional de Barcelona es va donar a conèixer a tots els visitants del món, l’existència d’un moviment cooperatiu a Espanya, que es concentrava sobretot al nord del país.
Al principi de 1931, abans de la proclamació de la II República, un bon nombre de sindicats agrícoles, s’organitzaren federativament en l’anomenada Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
La cooperació durant la República[modifica]
En proclamar-se la República s’arrosegarà a tothom a un entusiasme popular. La majoria de cooperativistes s’identificaven amb el nou règim, ja que donaven moltes més llibertats que abans. Els cooperativistes varen buscar la defensa i la propagació del moviment.
Efectivament es va promulgar una Lleí de Cooperació, però van surgir dubtes sobre com aplicar-la (sobretot a les cooperatives de producció).
El govern de la Generalitat de Catalunya va fer publiques unes bases per al foment de les cooperatives de treball.
A les Corts constituents fou aprovat l’article II de l’Estatut de Catalunya, que adjudicava a la Generalitat la legislació en materia cooperativa.
El 10 de febrer de 1933 vingueren a Barcelona, per tal de tenir una de llurs reunions periòdiques, la majoria dels components del Comitè Executiu de l’Aliança Cooperativa Internacional (A.C.I). Aquesta reunió venia a representar el reconeixament per part del moviment cooperatiu mundial de la majoria d’edat del moviment cooperatiu català.
El Parlament català al febrer de 1934, aprovará la llei de Bases de la cooperació i un mes després la Llei de Cooperatives. A la resta d’Espanya la cooperació va estar més dispersa que a Catalunya . Però igualment va rebre molta influencia del socialisme.
Una bona prova de la impotància de la cooperació catalana respecte a la espanyola , ens la dona la Federació Nacional de Cooperatives. Durant 2 anys havien ingressat 55 cooperatives noves.
El Vè Congrés Nacional de la Federació Nacional de Cooperatives es celebrà a l’octubre de 1934 i va comptar amb 465 societats. En aquest assistiren moltes cooperatives catalanes. Els temes tractacts van ser la creació d’una cambra central de compres, organització de la propaganda...
La cooperació durant la Guerra Civil[modifica]
Una de les carecterístiques més acusades de la nostra cooperació havia estat sempre la dispersió.
La lleí de 1931, establí capital insuficient per a desenvolupar-se, poca oferta de mercat. Així la majoria eren petites cooperatives que, malgrat tots els esforços sovint treballaven aïllades, aquest individualisme els apartavea de les activitats col•lectives, això fou la causa dels sovintejats fracassos dels intents d’establir compres en comú .
Arrant del 18 de juliol de 1936 es produïren alguns incidents en pretendre determintats sectors sociala la col•letivització d’algunes cooperatives d consum. El dia 29 de juliol fou dictat un decret en aquest sentit. El 30 de juliol per mitjà d’un altre decret, es van legalitzar les cooperatives que es constutuïssin de nou, amb l’objectiu de posar en funcionament indústries paralitzades.
El dia 6 de setembre de 1936 fou constituïda la Unió de Cooperadors de BCN, que agrupava 45 cooperatives (10000 famílies). Els primers la economia no els anava gaire bé. D’altra banda, algunes de les cooperatives fusionades a contracor, feien el que podien per obstaculizar-la inconscientment, portades per l’egoisme de la individualitat.
A l’any 1937 els elements de la CNT que s’havien mostrat contraris al cooperativisme com a arma de lluitat per el proletariat, s’adonaren que les cooperatives podien ser per a ells un element més per a controlar l’economia de Catalunya , i es dedicaren a constituir cooperatives confederals, al marge de la Unió de Cooperadors .
El Consell Superior de la Cooperació (organisme de la Generalitat), al maig de 1937, emprengué una tasca de correcció i captació de les anomenades cooperatives confedederals. Després d’això emprengué una tasca de depuració de les noves cooperatives creades arran de la guerra.
El dia 5 de Febrer de 1938 es creà una comissió per ordre del conseller de Treball encarregat del Departamente d’Economia de la Generalitat de Catalunya, com a conseqüència de la proposta feta molt de temps abans per la Comissió d’Aplicació del Decret de Col•lectivitzacions del Consell d’Economia de Catalunya, ja que moltes empreses obligades a col•lectivitzar-se defugien la col•lectivització emparant-se sota el nom de cooperatives de producció. Un any més tard fou decretada la dissolució de les cooperatives de producció que no reunissin les condicions especifiques per ostentar aquest nom .
Seguint el patró establert per a la creació de la Unió de Cooperadors de Barcelona es fusionaren també en una sola entitat les quatre fabriques cooperatives existents en aquell moment. Aquest organisme prestà durant bastants anys bons serveis a les cooperatives afiliades i havia establert també secció de bosses de paper i d’aglomerats de carbó . La Guerra Civil, plantejà al cap de pocs mesos, problemes de proveïment que el Govern de la Generalitat intentà de resoldre per mitjà de les cooperatives.
A fi de juny de 1938, segons estadístiques de la Cooperativa Central de Abastecimientos, hi havia a Catalunya, en 27 comarques, 383.733 famílies cooperativistes.
Durant els tres darrers dies de juliol de 1938, tingué lloc el VIè Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya. Es van tractar diversos temes: La creació d’una Caixa de Crèdit Cooperativa, la intensificació a la creació de cooperatives de segon grau ...
Els dies 16, 17 i 18 de desembre de 1938 tingué lloc un I Congrés Extraordinari de la Federació de Cooperatives de Catalunya amb un únic objectiu : la creació de la Caixa de Crèdit Cooperativa.
A primers d’abril de 1938, les tropes franquistes començaren a trepitjar terra catalana, quan es complia el 2n aniversari de la sublevació militar feixista. Van confiscar els béns marxistes de les cooperatives dels pobles.
Les cooperatives durant el Franquisme[modifica]
Un cop acabada la guerra, el nou govern, va ordenar la dissolució de totes les cooperatives , creades durant la Guerra Civil (eren considerades les “rojas”).
Fou constituida una comissió liquidadora de la Unió de Cooperadors de Barcelona .Hi havia una manca evident de col·laboració per part de les cooperatives, que en tornar a la independència orgánica toranaren en llur majoria a recloure’s a casa i a desentendre’s de tot el que fos feina col·lectiva .
La cooperativa que de sempre havia estat més important de Barcelona, La Flor de Maig, en desfer-se la Unió de Cooperadors, de les 8 sucursals que tenia va passar a tenir-ne 4.
L’any 1935, les cooperatives de producció i treball eren 300. Doncs bé, al 1940 van passar a ser només 90. El 1942 van passar a ser 65. El 2 de gener de 1942, fou promulgada la nova Llei de Cooperatives i al 16 de març de 1944 el seu reglament d’aplicació. La carecterística principal d’aquesta Llei, era la suboordinació de les cooperatives a la Central Nacional Sindicalista.
Una vegada ja publicada la nova llei, es va procedir a constituir a Barcelona la Unió Territorial. El Comité de Enlaces Cooperativos va passar a ser la secció que s’encarregava de l’economia de la Unió Territorial i la Junta Rectora, s’encarregava de cobrir amb llur personalitat les aparences de cosa autènticament cooperativista.
Les dificultats que passaren les cooperatives acabada la Guerra Civil foren sovint pitjors que les que hauvien passat durant la guerra (molts dirigents de cooperatives decidiren exiliar-se i les cooperatives es consideraven organismes marxistes “los rojos”), naturalment tot això en cada poble era diferent. Els immobles de les cooperatives que eren confiscats i llurs béns eren traspassats per la Junta de Incautaciones al Juzgado de Responsabilidades Políticas. Tot plegat, provocà molts incidents, més o menys violents segons el tarannà de les noves autoritats locals.
Fins al 1974 no es va fer una nova Llei de Cooperatives, en substituició de la feta al 1942. AL 1975, morí Franco, donant així fi a la dictadura que havia començat parcialment al 1936 i oficialment al 1939.Van ser 40 anys, on el cooperativisme cátala va sofrir tota mena d repressions, adulteracions, espoliacions.. per culpa de la dictadura franquista.
Les cooperatives després de la dictadura[modifica]
Quan mor Franco el 20 de novembre de 1975, comença un període d’estira i arronsa, d’interinitats, del que vam anomenar “transició” (de la dictadura a la democràcia).
Cooperació agrària .L’aliança.Federació de cooperatives de Consumidors[modifica]
Va haver un primer intent de constituir una Federació de Cooperatives de Consumidors, a Canet de Mar, hi assistiren 53 cooperatives d’arreu de Catalunya. La Federació fou creada finalment pel juny de 1981, sota la presidència del nou president de la Generalitat Jordi Pujol.
Legislació cooperativa[modifica]
El 3 de febrer de 1980 es va demostrar que les cooperatives catalanes negligien el punt 7é dels Principis de Rochdale( la regla d’or de la cooperació) segons el qual cal que totes les cooperatives reservin un percentatge del seus romanents al foment de l’educació cooperativa de cara al públic, empleats , socis.... Això es va resoldrre legalment quan el 9 de març de 1983 fou publicada la Lleí de Cooperatives de Catalunya
Recuperació dels béns cooperatius expoliats el 1939[modifica]
Com ja s’ha dit anteriorment , s’havien confiscat béns de centenars de cooperatives durant el Franquisme, durant els últims anys es va parlar sobre la seva recuperació, però no es va aconseguir res . Pel gener de 1978 , fou presentat un projecte de Lleí al Senat per tal de recuperar els béns de centenars de cooperatives, confiscats durant el franquisme es va acabar la legislatura sense que ni s’hagués dicutit. Al final de setembre de 1977 fou creada provisionalment la Generalitat de Catalunya amb presidència de Josep Tarradellas. Anaven passant els anys i el tema dels béns confiscats durant el Franquisme , seguia sense resoldre’s . El primer de desembre de 1987 es va firmar un document entre representants dels Ministeris de Treball i d’Agricultura d’una banda i els representants de la Confederació de Cooperatives de l’altra, on s’acordà que el Ministeri de Treball aportaria 300 milions de pessetes a les Cooperatives. I es va donar una quantitat de 500 milions per indemnitzar els bésns de les tantes cooperatives que havien estat confiscats.
Amb motiu de la Diada Internacional de la Cooperació de 1977, la Fundació Roca Galés publicà un manifest que reclamava primordialment el restabliment de la Llei de Cooperatives de Catalunya, de 1934, Cosa que el nou president del Govern, Adolfo Suárez es va descuidar quan va signar la nova constitució l’any 1978.
El 1982 es va fer la Llei sobre Cooperatives d’Euskadi.El 1983 es va fer la Llei de Cooperatives de Catalunya. El 1985 es ve fer la Llei de Cooperatives Andaluses i la Llei de la Comunitat Valenciana. El 1987 es va fer la Llei General de Cooperatives i finalment el 1989 es va fer la Llei Foral de Cooperatives de Navarra.