Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)/El sistema nerviós

El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix. Processa aquesta informació i ocasiona reaccions en altres parts del cos. Està constituït per milers de milions de neurones i altres cèl·lules especialitzades anomenades glies, que faciliten la funció de les neurones.

Encara que el sistema nerviós constitueix una unitat morfològica i funcional, per a simplificar el seu estudi sol dividir-se en dos apartats:

  • Sistema nerviós central, que comprèn l'encèfal i la medul·la espinal, i
  • Sistema nerviós perifèric, a què corresponen els dotze parells de nervi]]s que surten de l'encèfal, els trenta-un parells que surten de la medul·la espinal i les ramificacions que s'estenen fins a la perifèria.

Les neurones generen i condueixen impulsos entre i dins els dos sistemes. En resposta als estímuls, les neurones sensorials del sistema nerviós perifèric generen i propaguen senyals al sistema nerviós central que les processa i n'envia noves de retorn als músculs i les glàndules. Les neurones del sistema nerviós dels animals estan intercomunicades en alineaments complexos i utilitzen senyals electroquímics i neurotransmissors per tal de transmetre impulsos d'una neurona a la següent. La interacció entre diferents neurones forma els circuits neurals que regulen la percepció del món d'un organisme i què està passant al seu cos, d'aquesta manera també regulen el seu comportament.

El sistema nerviós es troba en molts animals multicel·lulars però difereix enormement entre espècies pel que fa a la complexitat.

En els humans[modifica]

Sistema nerviós central[modifica]

El sistema nerviós central (SNC) dels humans és la part major del sistema nerviós. Inclou el cervell i la medul·la espinal. La cavitat espinal subjecta i protegeix la medul·la espinal, mentre que el cap conté i protegeix el cervell. El SNC es troba recobert per les meninges, un mantell protector de tres capes. El cervell, a més a més, es troba protegit pel crani, mentre que la medul·la espinal està protegida també per les vèrtebres.

Sistema nerviós perifèric[modifica]

El SNP dels humans és un terme regional que designa un col·lectiu d'estructures nervioses que no es troben en el SNC. Els cossos de les cèl·lules nervioses sí que es troben en el SNC, tan en el cervell com en la medul·la espinal, i els processos cel·lulars d'aquestes cèl·lules, coneguts com axons, s'estenen a través de les extremitats i la pell del tors. La gran majoria dels axons que comunament són coneguts com a nervis, es consideren pertanyents al SNP.

Els cossos cel·lulars dels nervis aferents del SNP es troben en els ganglis dorsals.

Microanatomia[modifica]

El sistema nerviós està, a petita escala, constituït principalment per neurones. De totes maneres, les cèl·lules glials també juguen un rol important.

Neurones[modifica]

Les neurones són cèl·lules excitables per electricitat que es troben al sistema nerviós i que processen i transmeten informació. Les neurones constitueixen el component central del cervell, la medul·la espinal dels vertebrats, el cordó nerviós ventral dels invertebrats, i els nervis perifèrics. Existeixen nombrosos tipus diferents de neurones: les neurones sensorials responen al tacte, so, llum i altres estímuls que tenen un efecte sobre els òrgans sensorials i envien senyals a la medul·la espinal i al cervell, les neurones motores reben senyals del cervell i la medul·la espinal i ocasionen contraccions musculars i tenen efecte sobre les glàndules, les interneurones connecten neurones a altres neurones del cervell i a la medul·la espinal.

Cèl·lules glials[modifica]

Les cèl·lules glials són cèl·lules no neuronals que proporcionen suport i nutrició, mantenen l'homeòstasi, formen la mielina, i participen en la transmissió de senyals en el sistema nerviós. S'estima que en el cervell humà el nombre de cèl·lules glials és aproximadament el mateix que el de neurones.

Les cèl·lules glials proporcionen suport i portecció a les neurones. Les quatre funcions principals d'aquest tipus cel·lular són: embolcallar les neurones i mantenir-les al seu lloc, facilitar nutrients i oxigen a les neurones, aïllar-les d'altres neurones, destruir els patògens i eliminar les neurones mortes.

Desenvolupament[modifica]

Alguns dels esdeveniments importants del desenvolupament neural de l'embrió inclouen el naixement i la diferenciació cel·lular de les neurones a partir de precursors cèl·lules mare, la migració de les neurones inmadures des dels seus llocs de formació en l'embrió fins a la seva posició final, l'allargament dels axons de les neurones i el guiatge dels axons del conus de creixement en l'embrió seguint els patrons postsinàptics, la generació de sinàpsis entre axons i els seus companys postsinàptics, i finalment els canvis en les sinàpsis que es donen al llarg de la vida que es creu que són el fonament de l'aprenentatge i la memòria.