Llatí/Canvis fonètics del llatí a les llengües romàniques en general

Canvis fonètics[modifica]

El llatí tardà va canviar algunes fonemes respecte el llatí clàssic:

Si al fonema <c, qu> /k/ el segueix una /e/ o /i/ muta a /tʃ/. Si a /t/ el segueix una /i/ en diftong mura a /ts/.
El fonema /g/ va canviar a /gh/, i després a /χ/ en l'ibèric.
Els diftongs ae i oe passen a ser /ε/, passant primer per /ei/. El mateix passa amb au, que es converteix en ou i finalment en /o/.
El sistema de 10 fonemes vocàlics llargs i breus es va anar perdent, passant a ser 7 a la península itàlica i 5 a l'ibèrica (excepte els països no castellanoparlants).
La /m/, la /t/, la /d/ i la /k/ a final de paraula es perden.
En el castellà, la /d/ intervocàlica es perd.
En el portuguès, el castellà, l'occità i el català es perden la /n/ i la /l/ intervocàliques.