La catedral i la ciutat: orígens, evolució de la ciutat tardoantiga i medieval, història, catedrals anteriors,...[modifica]

Orígens de la ciutat de Barcelona[modifica]

Es desconeixia completament les restes arqueològiques de la ciutat de Barcelona datades dels segles VI i VII. Gràcies a aquestes troballes podem explicar i posa-nos en context el que podem observar a la ciutat actual de Barcelona.

Barcino, en l'antiguitat era una de les ciutats que mantenien certes funcions administratives, religioses i econòmiques. La seva estructura urbanística no tan sols perdura sinó que es fortaleix. Es concep a això com a la construcció d’una ciutat com a un espai de poder, esdevenint el centre administratiu.

Les diferents fonts escrites fan referència sobre el paper, de gran importància, que varen prendre els bisbes.

En el segle VI, la seu episcopal de Barcelona va servir d’escenari per a dur-hi a terme dos concilis, els quals varen ser fonamentals i causals d’una reforma arquitectònica, impulsat pel bisbe Ugnas, el qual va tenir gran influència en el sector nord de la ciutat. Ell proposà una ampliació i monumentalització d’aquest sector i del Grup Episcopal de Barcelona.

Aquest projecte d’ampliació consistia a la vegada en restaurar alguns dels edificis construïts anteriorment com per exemple: el baptisteri o l’aula episcopal.

Les excavacions que es varen dur a terme en el nucli antic de la ciutat no ens han ajudat a aportar noves dades. Però tot i això cal diferenciar la necessitat de restaurar i construir noves edificacions solventant les necessitats del poder civil i religiós de les arquitectures domèstiques (compartimentació de les domus).

Un dels complexos més importants a Barcelona varen ser els conjunts termals (balena, datades del segle VI d.C.) i el grup episcopal. Aquestes es coneixen i són tan rellevants pel que fa al tractament constructiu i en l'àmbit funcional. El poder dels eclesiàstics era d’unes dimensions molt rellevants en l’època i és per això que eren aquests els promotors de molts conjunts termals com els que podem trobar a Roma, Nàpols, o Luca.

A la ciutat de Barcelona també s’hi han trobat restes d’aquest tipus de construccions tant a l’interior com a l’exterior de les muralles.

En expedicions com ara la que es va dur a terme l’any 1997 al solar del Mercat de Santa Catarina, hi varen trobar restes de necròpolis, la qual configura una zona funerària. Aquest tipus de restes es troben principalment a la segona meitat del segle VI d.C.

Catedrals anteriors[modifica]

Les basíliques a Barcelona són un conjunt d’Esglésies que han estat declarades per la Santa Seu com a “basíliques menors”. Diferenciades de les “basíliques majors” les quals són les que es varen fundar a Roma. Actualment existeixen 9 basíliques a la ciutat.

La primera catedral de Barcelona, estava vinculada a la residència d’una família de la ciutat d’un cert elit local.

Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia (1298 - 1420), Jaume Fabre, Bernat Roca, Arnau Bargués, Jaume Solà, Batromeu Gual, Andreu Escuder

Basílica de la Mare de Déu de la Mercè (1765 - 1775), Josep Mas i Dordal

Basílica de Santa María del Mar (1329 - 1383), Berenguer de Montagut

Basílica de Santa Maria del Pi (1319 - finals del segle XIV), Guillem Abiell, Francesc Basset, Bartomeu Mas, Pere Castelló i Pau Mateu
Basílica de Sant Josep Oriol (1915 - 1930), Enric Sagnier i Villavecchia
Església del Sants Just i Pastor (1342 - 1574), Bernat Roca
Temple Expiatori del Sagrat Cor (1902 - 1961), Enric Sagnier i Villavecchia
Monestir de Jonqueres (1868), Jeroni Granell
Temple Expiatori de la Sagrada Família (1882 - en construcció), Antoni Gaudí

Bibliografia[modifica]

Beltrán de Heredia Bercero, J. (2015, maig). Barcelona, una ciudad condal y episcopal. Enciclopedia Del Románico En Cataluña , 1108–1118.

Beltrán de Heredia Bercero, J. (2008). De la ciudad tardoantigua a la ciudad medieval: Barcelona en el siglo XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Beltrán de Heredia Bercero, J. i Nicolau i Martí, A. (nd). Barcelona: Topografia dels espais de poder a l'època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal. A Catalunya a l'època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X) . Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Bonnet, C. i Beltrán de Heredia, J. (nd). Acta Antiqua Complutensia: Guerra y rebelión en la Antigüedad tardía. El siglo VII en España y su contexto mediterráneo . Alcalá de Henares: Luis A. García Moreno - Sebastián Rascón Marqués.

Beltrán de Heredia Bercero, J. (2011, maig). The very beginnig of Europe? Cultural and Social Dimensions of Early-Medieval Migration and Colonisation (5th-8th century). Relicta Monografieën

Beltrán de Heredia Bercero, J. (2008). Topografía de los grupos episcopales urbanos: Barcelona. A Obispo y arquitectura (Occidente).

Beltrán de Heredia Bercero, J. (2009, desembre). La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII. Barcelona Cultura .
Pladevall i Font, A. (1999). Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense Mediterrània Entre a els segle IV i X . Enciclopèdia Catalana.
Autors. (1999). Catalunya a l'Època carolíngia: art i cultura Abans de l'Romànic (segles IX i X). MNAC.
Barcino | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. (2016). El resplendor de una colonia romana. Recuperat de http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/barcino
Roig, Josep L. (1995). Historia de Barcelona. Barcelona: Primera Plana S.A.