Història de l'art català/El Turó de la Seu Vella de Lleida - una visita senyalitzada

Introducció i estat de la qüestió[modifica]

La idea d’aquest treball és posar en plantejament la relació del visitant amb el complex monumental del turó de la Seu Vella. D’entre els punts que englobarem en aquest projecte ens trobarem amb la revalorització dels recursos museístics i explicatius que podem trobar en el recorregut de la Seu i analitzar-ho des del punt de vista dels responsables del Consorci a través d'un treball de camp previ.

A partir d’aquí, tindrem en compte les mancances i possibles millores que hi detectem en el nostre pas per la Seu així com la proposta d’elaboració de textos de caire didàctic i explicatius en determinats punts que considerem adequats.

Prèviament donarem una breu síntesi i anàlisi dels recursos actuals i de com aquests interactuen amb el visitant, tant positiva com negativament. Plafons, cartel·les, recursos tecnològics, guies, etc. Com interactuen aquests recursos amb la comprensió del patrimoni per part del visitant?

Com bé marca l’esquema de continguts del projecte, el recorregut que durem a terme constarà dels 3 grans elements patrimonials del turó de la Seu Vella: les muralles, la Seu Vella i el Castell del Rei (Suda). Tot i que aquest últim no reclama un itinerari per se, la Seu Vella ja el té marcat des del seu accés. Valorarem alguns punts molt concrets que queden dins del recorregut principal com ara la pròpia església, la Canonja, el claustre i algunes de les portalades.

Durem a terme un procés de selecció i jerarquització de parts, i elaborarem una sèrie de propostes de textos que puguin complementar les explicacions ja existents o puguin crear descripcions ex novo, que facilitin la major comprensió d’espais que sovint queden aïllats i, conseqüentment oblidats.

Anàlisi del recorregut[modifica]

Plafó explicatiu localitzat als peus de l'escalinata a la Porta dels Fillols.

L'any 1995, Jaume Fresquet juntament amb Imma Lorés en el seu article "La Seu Vella i el seu Pla Director. El marc d'intervenció" dins la revista Ressò de Ponent manifestaven el següent:

"En l’actualitat, el conjunt de la Seu Vella està mancat d’un equipament suficient per a la visita i no disposa de dotacions per a poder-hi portar a terme activitats culturals pròpies d’aquest tipus de conjunts ".[1]

De la mateixa manera, manifesten el següent en la publicació "La recuperació dels valors històrics en la intervenció en una catedral medieval. El pla director de la Seu Vella de Lleida" a la revista Lambard:

"No solament s'han menystingut tots els referents estructurals que no pertanyen al moment medieval que s'ha volgut potenciar, sinó que el conjunt ha anat quedant despullat de tots els elements mobles que en un monument d'aquesta mena ajuden a conferir i fer entenedor el seu caràcter de síntesi històrica, artística i, fins i tot, social.

[...] Fer esment de la desvinculació sentimental que es produí entre ciutat i turó a partir de la militarització d'aquest i de la mateixa Seu i que ha tingut com a conseqüència una reutilització inadequada del conjunt i una desconnexió física del contínuum urbà." [2]

A partir d'aquí, hem volgut comprovar de manera presencial i realitzant un treball de camp, com aquesta realitat ha canviat en aquests 26 anys.

L'inici de la ruta que vam seguir per dur a terme la nostra visita va començar amb l'accés per l'anomenada Porta del Lleó. A partir d'aquí, el terreny està adaptat per tal de que el visitant segueixi un itinerari gairebé premeditat. Així doncs, vam deambular fins arribar a la Porta dels Fillols, on vam començar a veure la tipologia de recursos didàctics (cartells, plafons, etc.) que presenta el Turó de la Seu Vella en tot el seu conjunt. En primer lloc, en aquesta portalada, apareix a peu de les escales un plafó d'aproximadament 1,50 metres, indicant certes direccions (Entrada a la Seu i localització del Castell del Rei) en diverses llengües (català, castellà, anglès i francès). Pujant les escales i al lateral dret, un altre plafó, en aquest cas de caràcter explicatiu, dona una sèrie de descripcions sobre la portada, com ara la cronologia, les diverses instal·lacions, ornamentacions i la seva funcionalitat en el seu moment. Es tracta d'una selecció de dades essencials per la fàcil i ràpida comprensió del visitant.

Més endavant ens trobem amb la Porta de l'Anunciata, la qual consta de restes escultòriques importants al Museu de Lleida.[3] Dit això, aquí el visitant es troba amb una fortes mancances d'informació al respecte d'aquesta portalada. No consta de cap recurs que pugui tan sols indicar el nom corresponent ni cap característica descriptiva. Sabem doncs, que es tracta d'un accés força principal a l'església i que, en l'actualitat desemboca a l'únic recinte dedicat a la restauració al Turó (on originalment podíem arribar a trobar el Palau del Bisbe, per aquest motiu també és coneguda com a Portal del Bisbe).[4]

Seguint el nostre camí, arribem a la portalada de Sant Berenguer, oposada a la de l'Anunciata, la qual està a l'altra banda del transsepte de l'Església. Ens trobem, doncs, amb les mateixes circumstàncies. Aquesta portalada no presenta cap recurs que indiqui el nom, la descripció, utilitat o cronologia.

Muralles[modifica]

Porta del Lleó.

El recorregut que pot realitzar el visitant pel conjunt de les muralles de la Seu és gairebé de pas obligat per entrar al turó. Durant anys, la via d'accés al turó fou només una, però aquesta realitat ha canviat fins arribar a dia d'avui: actualment el turó de la Seu Vella consta de tres accessos diferenciats.

- La Porta del Lleó: principal accés a la Seu i, en aquest cas, per on començà el nostre recorregut. Es troba als peus del turó i a la fi del Carrer Sant Martí, eix vertebrador que travessa tot el centre històric de la ciutat. Aquesta porta permet també l'accés de vehicles i a més a més, el carrer està dotat d'una parada d'autobusos i autocars, així com diverses places d'aparcament.

- Els ascensors sud: recentment s'ha obert aquest accés a través d'un parell d'ascensors que desemboquen al Carrer del Canyeret, casc antic de la ciutat. Tot i que, han estat objecte de destrosses, vandalisme i insalubritat al llarg dels anys. Darrerament, l'ajuntament va dur a terme una campanya de renovació d'aquests elevadors, posant de manifest les freqüents avaries i l'estat vandàlic continuu en què es trobaven. [5] A més a més, aquest accés resulta de crucial importància ja que connecta el recinte emmurallat amb un dels eixamplaments per excel·lència de l'eix comercial de Lleida, la Plaça de Sant Joan. Per tant, és un accés directe pels vianants del centre de la ciutat cap al conjunt monumental.

- L'ascensor nord: a la vessant nord del complex és on trobem l'últim dels accessos al recinte fortificat. En aquest cas, ens tornem a trobar amb un accés únic per a vianants que desemboca al conegut Parc de Santa Cecília, des dels pous de gel fins a un dels baluards del recinte, el baluard Louvigny, original baluard del rei i contraguàrdia.[6]

Els baluards són un dels elements arquitectònics del conjunt amb menys referències explicatives. Des de la vista del visitant general, passen completament desapercebuts i, al llarg del recorregut, no trobem cap informació al respecte. L'itinerari, a més a més, tampoc està adaptat per a que aquest espai sigui de vital importància en la visita al Turó i per tant, converteix les fortificacions de la Seu Vella en un dels elements oblidats del conjunt.

Seu Vella[modifica]

La Canònica[modifica]

Un cop ubicades a les portes de l'oficina, entrem doncs a l'estança que alberga la Canonja del conjunt. És oficialment l'oficina de turisme del Turó així com l'alberg de diversos òrgans de govern i de gestió patrimonial del conjunt monumental de la Seu Vella. A més a més, la Canonja és l'únic accés obert al públic cap a la zona del claustre i l'església. Per tant, és un espai de pas obligatori pel visitant si aquest vol accedir a l'interior del temple, és per això que el Consorci ha fet d'aquest lloc gairebé un indret comercial (els usuaris poden comprar diversos materials relacionats sobretot amb el turisme de la Seu i de la ciutat així com les seves entrades per accedir a l'interior). La Canonja és també el lloc de cabuda per diversos congressos, reunions, jornades i d'altres activitats que tenen lloc al Turó. Dit això, la sensació de l'usuari en aquest espai és d'un estat de desinformació bastant notable.

Dins d'aquest espai sorgeixen una sèrie de circumstàncies respecte a la connexió que el visitant estableix amb el seu recorregut, doncs és té una desconeixença del lloc on es troba. Aquesta estança, que donava cabuda al capítol de la Seu, és imprescindible per la completa comprensió del lloc i un espai primordial per qualsevol edificació digna de càtedra. Així doncs, irònicament el visitant estàndard -sense cap tipus de coneixença d'història de l'art- es troba desinformat i desubicat en aquest punt de l'itinerari. A la Canonja no hi ha habilitat cap tipus de recurs tecnològic, guia, cartell o indicació que assenyali la informació pertinent (nom de l'espai, cronologia, funcionalitat, descripció de l'arquitectura, curiositats, etc.).

El Claustre[modifica]

Cartells explicatius que conformen la visita del conjunt de la Seu Vella.
Capella de Tots Sants dins l'església de la Seu Vella, utilitzada com a espai d'emmagatzematge

Un cop hem accedit a l'interior del temple, ens trobem primerament amb el claustre, tant característic d'aquesta Seu. Arribats a aquest punt de la visita, l'usuari comença a observar una tipologia completament diferent en quant als recursos didàctics instal·lats: plafons de grans dimensions amb dades essencials dels diferents elements, petits cartells bicolors amb el nom corresponent de l'espai (destaquen sobretot a les nombroses capelles i galeries que conformen aquest claustre).

Amb l'ajuda d'aquests petits cartells indicatius, el visitant comprèn aquest lloc gairebé de manera indirecta: el primer instint en accedir al claustre és, doncs, un recorregut contrari a les agulles del rellotge, començant per l'ala occidental i finalitzant a l'ala septentrional, vessant que dóna accés a l'església.

Ens trobem, per primera vegada, amb recursos tecnològics que donen més dinàmica a les visites patrimonials: els codis QR. En concret, en trobem un disposat a l'ala oriental del claustre, la que dóna marge a tota la vista panoràmica de la ciutat a través dels seus gegantins finestrals. Una vegada escanejat el codi, apareix al nostre dispositiu una gravació de veu d'uns 2 minuts, on una narradora explica de forma general i entenedora les diferents característiques i, sobretot, curiositats del claustre.

Codis QR al claustre de la Seu Vella.

L'Església[modifica]

El nostre pas per l'Església de la Seu ha estat força enriquidor per arribar a certes conclusions. Hem pogut veure les instal·lacions -no patrimonials- i els recursos que el Consorci ofereix al gran públic que visita el conjunt monumental. Així doncs, una de les nostres principals observacions és la presència de dues maquetes de la Seu. Ambdós maquetes, fetes de fusta, presenten una vista general del turó de la Seu Vella sense cap explicació exhaustiva al respecte. Una d'elles però, està tancada en una gran vitrina i té instal·lats una sèrie de botons que indiquen les diverses parts del conjunt. Si bé el visitant pot creure que aquesta instal·lació funciona i és un recurs útil per dur a terme una visita complerta, la realitat no és així, ja que aquesta vitrina -la més gran del conjunt- porta anys en desús.

Davant de les capelles de la família Montcada i de la família Bisbe Colom es poden apreciar dos miralls que ens permeten visibilitzar la part superior de l'església. La part de la Capella de Sant Joan Baptista, compta a més amb una zona de presentació multimèdia.

Un altre aspecte a destacar és l'utilització d'una capella com a "magatzem". Estem parlant, doncs, de la Capella de Tots Sants, del segle XIII, i ubicada a l'extrem sud del transsepte en concret al costat de la portalada i davant de la Capella de les Graelles. Com bé hem dit, aquest espai és utilitzat per a emmagatzemar diferents materials del Consorci, sobretot les cadires que s'habiliten per dur a terme les cerimònies religioses.

Selecció de punts a senyalitzar: elaboració de textos i propostes[modifica]

Hem vist al llarg del nostre recorregut que en diversos punts -sovint els més destacats i dels quals es documenta més informació- hi han disposats uns petits cartells amb codis QR, recurs completament actual per obtenir informació de manera immediata a través d'un dispositiu mòbil. Tot i això, aquí se'ns planteja el tema de l'accessibilitat. Hem de tenir en compte tot aquell públic que no pugui fer la lectura d'aquests codis, per motius variats, com poden ser els usuaris cecs o amb dificultat en la visió, públic amb diversitat funcional o usuaris de major edat que no disposin d'un telèfon ni tinguin coneixement sobre els codis QR. Per tant, proposem afegir-hi un petit cartell/plafó a sota, per tal de rebre a aquests col·lectius i facilitar-los-hi la comprensió d'allò que estan observant.

D’una banda, proposem la instal·lació de nous panells informatius amb una nova redacció més rica en contingut i accessible per a tots els públic. D’altra banda, creiem que és adient posar a la disposició dels visitants un mapa físic i virtual perquè puguin fer una ullada general dels seus punts d'interès i sàpiguen per on és més adient començar la visita i quin és l’itinerari ideal per poder entendre el Turó de la Seu Vella.

Per tant, la informació que plantegem pel que fa a la incorporació de codis QR en diversos indrets del conjunt són:

Síntesi històrica[modifica]

Al llarg de la història el Turó ha sigut un nexe vertebrador: és a dir, hi ha una comunicació entre el Turó i la ciutat. Aquesta connexió s'ha donat degut a les funcions que ha tingut; gràcies a posseir tres nivells, el seu caràcter estratègic ha estat cabdal. És degut a la presència del riu Segre com a accident geogràfic natural el qual facilita un tancament territorial i estratègic molt interessant, que fa de la ciutat una fortalesa. Tot i això, hi havia una insuficiència en la protecció i hi van construir un mur per tot el perímetre. A més a més, se li va donar un ús privat durant gran part de la conquesta islàmica amb la funció de Palau. En aquest moment la ciutat rebia el nom de Lerita o Lereda.

Un altre ús que hi ha, i el que més coneixem, és com a finalitat religiosa el qual actualment regenta la Seu Vella. Al voltant de l'any 711 els àrabs posen en marxa la conquesta a la Península Ibèrica i el 714 arribaran a Lleida. L'estança s'allargarà uns 433 anys tot i que les tropes cristianes no deixaran de sotmetre pressions. Cap al segle IX els àrabs van construir la Suda, que està localitzada cap a la part mes enlairada de la Seu. L'altra construcció a ressaltar es la edificació de la Mesquita Major -Santa Maria in Sede- que va ser erigida on es situava l'antiga catedral visigòtica. Cap a l'any 1149 la ciutat va deixar de estar sota el domini dels àrabs i els cristians van arribar al poder. Es va dur a terme una profunda cristianització dels espais i es van re-consagrar al culte, clara ostentació del poder religiós; n'és un exemple aquesta mateixa mesquita, la qual es reconvertí en catedral, reconsagrada pel bisbe Guillem Pere de Ravidats i dedicada a Santa Maria. [7]

Els baluards[modifica]

Els baluards són un element arquitectònic que protegeixen els angles de la fortificació i obliguen a que l'enemic hagi d'agafar distància per atacar. El Turó de la Seu Vella consta de diversos baluards que responen a l'existència de diverses etapes bèl·liques. Els baluards, però, que hem volgut destacar són:

- Baluard del Rei: on actualment es troba vostè. Aquest baluard es desenvolupa fins al denominat baluard de la Punta de Diamant. Es va crear al segle XVIII arran de la militarització del turó i de l'esclat de la Guerra de Successió. [8] A diferència dels altres quatre baluards que defensaven el turó, un en cada punt cardinal, el baluard del Rei és el que roman intacte, per tant estem davant d'una fita en quant a fortificació moderna. [9]

Exterior de la capçalera de la Seu Vella on proposem la incorporació d'informació.

- Baluard de Louvigny: originalment baluard de Cantelmo, construcció duta a terme durant el govern borbònic de Louvigny arran de la Guerra dels Segadors. Construcció que entra dins de la tipologia del sistema de fortificacions de Vauban. Aquestes construccions neixen gràcies al marquès de Vauban com a resposta al sorgiment de l'artilleria. D'entre les seves característiques principals es troben la planta en forma d'estrella. [10]

- Baluard de l'Assumpció: un dels quatre punts de defensa principals. Aquest baluard està incrustat i unit a través d'un tram de muralla amb tres baluards més: el del Rei, del Francès i el Punxegut.[10] Ocupa l'espai encapçalat per la Plaça dels Apòstols, una de les vessants més concorregudes del conjunt.[10]

Capçalera[modifica]

Respecte a la capçalera, proposem col·locar un codi QR que incorporarà un text informatiu a l'entrada de l'església, d'aquesta manera en cas d'estar tancada al públic, els visitants podran tenir coneixement del que amaga en el seu interior.

Text a incloure a l'exterior de la capçalera:

Porta dels Fillols

Tot i que no coneixem com estava organitzat l'espai abans del segle XIV, al voltant de 1360 i 1362 es va incorporar el retaule major realitzat per Bartomeu de Robió i dedicat a la Mare de Déu. Més endavant entre 1400 i 1440 s'elaboren una sèrie de reformes on, per exemple, Guillem Solivella va restaurar alguns relleus de la Infància de Crist, es va policromar el retaule i es van encarregar relleus relacionats amb la Passió. Això va comportar que primer es desmuntés el retaule el 1439, i després es realitzés un nou bancal amb escenes de la Passió, encarregat a Rotllí Gautier en un primer moment, finalment acabat per Jordi Safont. D'una banda, el retaule dividia en dos l'estructura de l'absis principal, tancant el semicercle absidal de la zona el presbiteri on hi havia l'altar major. Aquest espai estava en un nivell més elevat i quedava tancat per una reixa que separava l'espai de l'altar major del creuer. D'altra banda, tot davant de l'altar en un moment donat var haver-hi un seguit d'esglaons, mentre que als laterals i a banda i banda de l'altar major hi havia bancs. L'espai també incorpora una àmplia decoració mural, anterior al retaule, que encara és visible avui dia, en el mur del presbiteri del costat de la sagristia, tot i que malauradament es conserva en molt mal estat.[11] Finalment, dins de la capçalera també podem trobar una sèrie de capelles: La capella Martorana, la capella de l'Epifanía, la capella de Concepció, la capella de Jesús dels Sescomes, la capella de Santa Margarida i la capella dels Gralla. També, trobem tot un conjunt de sepulcres dedicats a personatges il·lustres a fora de les capelles i la porta dels Fillols.

Porta de l'Anunciata

Porta de l'Anunciata[modifica]

Ens trobem davant de la Porta de l’Anunciata, una de les portes del transsepte de la catedral, que es situa davant del Palau Episcopal. Aquesta porta també era coneguda com el “portal del bisbe” segons la documentació medieval, i com el seu nom indica, era la porta d’entrada a la catedral que utilitzava el bisbe. [12]

Aquesta porta adossada al mur, a diferència d'altres, té un conjunt d'arquivoltes sense timpà i un tractament ornamental especialment ric.[13] A més a més, consta d'una cornisa on es veuen figures senceres i caps, i un crismó que apareix junt amb una inscripció d'una salutació dedicada per l'Arcàngel Gabriel a la Verge Maria; tots dos són elements que la configuren d'unes característiques de l'art tolosà de la segona meitat del segle XII. Es tracta, per tant, d'una decoració floral molt geomatitzada present als plafons i que es sustenta mitjançant uns permòdols amb figuració, tots elements tenen un bon estat de conservació. Altres elements que trobem són els arcs concèntrics amb dovelles que es troben a tots dos costats i estan esglaonats al mur.[14]

La inscripció funerària que hi ha en aquesta porta, fa referència a la mort de Guillem de Roques el 1215, per tant, sabem que en aquesta data la Porta de l'Anunciata ja estava acabada.[15]

La Canònica[modifica]

Està contemplant una de les estances cabdals de la Seu Vella, la Canonja, l'edifici que originalment albergava les dependències i institucions del Capítol; com ara la sala capitular, la Pia Almoina [16], els arxius, les capelles, els magatzems... Pel que fa a l'ubicació, es situa a la banda occidental del claustre. L'organització de la planta està contemplada en quatre naus: dues d'elles paral·leles a la galeria del claustre i les altres dues queden adossades a les primeres pel costat del castell. El que avui observem és la resposta a diverses campanyes de remodelació, reconstrucció i adequació de la planta durant el període d'ocupació militar del Turó. [17]

Durant aquests segles es va dur a terme una campanya de fortificació del Turó la qual, a la llarga, comportà la destrucció de diversos edificis i estances del Capítol. Pel que fa a la banda sud i afectant directament a la sala capitular, aquestes obres d’adequació van comportar la destrucció del nivell de l’arxiu situat sobre la sala capitular. L’escala de cargol que donava accés a aquest arxiu i a la capella del Capítol també quedà completament destruïda. [18]

Per poder conèixer i visualitzar correctament l'aspecte original de la Canonja ens hem de remuntar entre el segle XII i el XV, períodes en els quals es van iniciar les construccions dels diversos edificis que conformen aquesta dependència. [17]

Làpida amb inscripció commemorativa a l'altar de l'església de la Seu Vella.

Inscripció commemorativa a l'altar de l'església[modifica]

Es troba davant de la inscripció que commemora la col·locació de la primera pedra de la Seu Vella. La inscripció està escrita en llatí i la traducció que Nuria Farré Barril ofereix és la següent:

"L'any del Senyor 1203, el 22 de juliol, essent papa Innocenci III i presidint aquesta església el venerable Gombau. L'ínclit rei Pere II i el comte d'Urgell, Ermengol, posaren la primera pedra d'aquest edifici, essent-hi present l'encarregat de l'obra Berenguer Obició. Pere de Coma, mestre i arquitecte".

Gràcies a tota la documentació que conservem, sabem clarament la seva situació en l'indret més important de l'interior del temple, és a dir, al costat dret del presbiteri. A través dels manuscrits conservats també tenim constància que el 29 de novembre de 1707, una ordre del comte de Louvigny impedeix l'entrada a l'edifici als membres del Capítol i d'altres eclesiàstics. S'inicia, doncs, un procés de buidament del temple i entre els milers de fragments que s'enduen, es troba aquesta làpida commemorativa. S'estima que va estar més d'un segle conservada en algun indret de la ciutat. Una teoria afirma que fou trobada per Diego Joaquín Ballester a la caserna de cavalleria el 1859; una altra teoria defensa que el 1860, l'historiador local Josep Pleyán va descobrir la làpida als interiors d'una casa del Pla. Si més no, tot i les diferències en l'autoria de la troballa d'aquesta làpida, hi ha una coincidència en la zona: ambdós indrets corresponen on actualment hi ha el Mercat del Pla. [19]

Les maquetes de l'Església[modifica]

Maqueta de la Seu Vella feta d'escaiola el 2007 i actualment en desús, localitzada a l'extrem sud del transsepte de l'església.
Maqueta de la Seu Vella de fusta, localitzada a l'extrem sud del transsepte de l'església.

Per tal de millorar la senyalització, proposem fer un canvi d'enfocament respecte a les maquetes de l'església. Actualment, les maquetes que estan exposades pràcticament no incorporen informació que els hi doni suport a o les complementi, per aquest motiu volem col·locar un codi QR que contindrà un petit text per a cada maqueta per tal d'aportar informació de rellevància al visitant.

Considerem aquestes maquetes com un recurs de gran utilitat per a les visites de grups escolars i per tant adreçades a un públic més infantil i inclús familiar. Dit això, valorem l'arreglament de la maqueta principal -maqueta d'escaiola en una vitrina-, per tal d'aprofitar-la de cara a aquestes activitats. Caldrà, doncs, una renovació del panel de botons que es troben als baixos de la maqueta, on s'indiquin les diverses parts del turó i s'il·luminin al clicar aquests botons. També, tenim la intenció de mantenir el petit text que inclou informació addicional de la maqueta on es dona reconeixement a les persones implicades en la seva realització com l'autor, la museïtzació, il·luminació, fustería, retolació i transport.

Text a incloure a la maqueta d'escaiola:

Cliqui els diferents botons d'aquesta maqueta per il·luminar les diverses parts que conformen el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida.

Pel que fa a la maqueta de fusta, és també un bon recurs per realitzar explicacions educatives adreçades a infants i al públic familiar. És per això que considerem l'afegiment d'un codi QR per facilitar una lectura més comprensible, divertida i dinàmica. Es podria, fins i tot, convertir en una visita participativa si dins d'aquest codi podríem incloure jocs o diverses endevinalles pels més petits.

Maqueta de fusta:

  1. Localitzeu el campanar
  2. Localitzeu el claustre
  3. A quin any es va ficar la primera pedra a la Seu Vella?
  4. Sabeu on està l'altar de l'església?
  5. On està ubicada la Porta de l'Anunciata?

Referències[modifica]

  1. Fresquet, Jaume; Lorés, Immaculada. «La Seu Vella i el seu Pla Director. El marc d'intervenció...». Ressò de Ponent, núm. 126, 1995, pàg. 23.
  2. Fresquet i Folch, Jaume; Lorés i Otzet, Immaculada. «La recuperació dels valors històrics en la intervenció en una catedral medieval. El pla director de la Seu Vella de Lleida». Lambard, III, 1995, pàg. 107.
  3. Lorés i Otzet, Immaculada. La Seu Vella i el Turó. Lleida: Pagès Editors, 2007, p. 64-65. 
  4. «El conjunt monumental: Porta de l'Anunciació». Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 01/12/2021].
  5. «En servei de nou els ascensors entre el Canyeret i la Seu Vella de Lleida». El Segre, Agència Catalana de Notícies, 7 de maig 2021. [Consulta: 15/12/2021].
  6. «El nou parc de Santa Cecília obre la vessant nord del Turó de la Seu Vella a la ciutat». La Paeria, 25/3/2011. [Consulta: 15/12/2021].
  7. Macià i Gou, Montserrat. La Seu Vella de Lleida: guia històrica i arquitectònica. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1997, p. 13-15. ISBN 84-393-4412-0. 
  8. «El conjunt monumental. Segle XVIII. Guerra de Successió». Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 15/12/2021].
  9. González Pérez, Joan-Ramon. «La integritat del baluard del Rei al castell Principal de Lleida». Revista d'Arqueologia de Ponent, 3, 2003, pàg. 369.
  10. 10,0 10,1 10,2 «Fortificacions de tipus Vauban». Wikipedia, 2020. [Consulta: 20/12/2021].
  11. Lorés i Otzet, Immaculada. La Seu Vella i El Turò (en català). Lleida: Pagès editors, 2007, p. 83-84. 
  12. Lorés i Otzet, Immaculada. La Seu Vella i El Turó (en català). Lleida: Pagès editors, 2007, p. 62. 
  13. Lorés i Otzet, Immaculada. La Seu Vella i El Turó (en català). Lleida: Pagès Editorials, 2007, p. 60. 
  14. Lorés i Otzet, Immculada. La Seu Vella i El Turó (en català). Lleida: Pagès Editors, 2007, p. 62-64. 
  15. Lorés i Otzet, Immaculada. La Seu Vella i El Turò (en català). Lleida: Pagès editors, 2007, p. 63. 
  16. Institució benèfica destinada a l’alimentació de pobres i pelegrins al seu pas per la ciutat de Lleida. «El conjunt monumental: Canonja». Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 22/12/2021]. Una pintura mural important de la Pia Almoina i que decorava els murs de l'estança de la Canonja, es troba avui al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. L'estampa pictòrica, de dimensions considerables, representa l'escena que hom podia veure a diari en aquella sala: l'alimentació d'un grup de pobres, entre ells pelegrins, prostitutes i un malalt mental.
  17. 17,0 17,1 Lorés i Otzet, Immaculada. La Seu Vella i el Turó. Lleida: Pagès Editors, 2007, p. 125. 
  18. Lorés, Immaculada; Gil Gabernet, Isabel. «L'antiga canonja de la Seu Vella de Lleida: noves aportacions a l'evolució arquitectònica del conjunt dels seus edificis». Seu Vella: anuari d'història i cultura, núm. 1, 1999, pàg. 79-82.
  19. Alcoy i Pedrós, Rosa; Melgosa, Llorenç. Seu Vella. L'esplendor retrobada. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Fundació La Caixa, 2003, p. 243-244. ISBN 84-393-6126-2. 

Bibliografia[modifica]

Webgrafia[modifica]

«El conjunt monumental». Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida.

«Accessos al Turó de la Seu Vella». Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 15/12/2021].

«En servei de nou els ascensors entre el Canyeret i la Seu Vella de Lleida». El Segre, Agència Catalana de Notícies, 7 de maig 2021. [Consulta: 15/12/2021].

«El nou parc de Santa Cecília obre la vessant nord del Turó de la Seu Vella a la ciutat». La Paeria, 25/3/2011. [Consulta: 15/12/2021].

«Fortificacions de tipus Vauban». Wikipedia, 2020. [Consulta: 20/12/2021].