Història de l'art català/El Turó de la Seu Vella de Lleida - arquitectura contemporània
El Turó de la Seu Vella[modifica]
El Turó de la Seu Vella conté un grup d’edificis de gran rellevància cultural per a la ciutat de Lleida. Està capitanejat pel conjunt religiós de la Seu Vella, que compta amb la catedral, un claustre, un campanar, i la canonja. Tot el conjunt del turó hi va patir diverses modificacions al llarg del temps.
L'església es va començar a edificar el 1203, sent Pere Coma el mestre d'obres, al lloc que abans ocupava una construcció religiosa àrab. Va ser consagrada a finals de l'any 1278, quedant com una mostra del madur romànic de l'època a Catalunya, que introduïa elements com la volta gòtica.[1] La canonja es va fundar el 1168, amb una funció benèfica destinada a l'alimentació de pobres i peregrins. Al llarg del temps es va organitzar en naus, i el seu ús ha passat per sala capitular, biblioteca, capella, etc. Contenia unes pintures murals que avui es conserven al Museu Diocesà de Lleida.[2] Al voltant de principis del segle XIV es comença a construir el claustre, conclós ja al segle XV. És un dels més grans d'Europa, amb quatre galeries i una forma lleugerament trapezoidal. Se situa entre els peus de l'església i un lateral de la canonja, i conté una de les portes monumentals que dona accés al conjunt: la Porta dels Apòstols, farcida d'escultura de finals del segle XIV i principis del XV. Al costat sud-oest es va alçar el campanar, entre el 1364 i el 1416, gairebé dos-cents anys després de l'inici de les obres. Té una planta octogonal de dotze metres de diàmetre al primer tram, i nou al tram superior. Devia haver comptat amb onze campanes, encara que sols es conserven dues.[3] A més, el conjunt compta amb la presència del castell del rei, conegut com La Suda, erigida sobre una antiga construcció similar, d'època àrab, a la zona més alta del turó. Es va construir entre els segles XII i XIV, i va ser un important centre de poder a la ciutat durant segles.[4]
El conjunt del turó va ser fortificat durant la Guerra dels Segadors, i va ser utilitzat com a hospital i magatzem d'armes, perdent les seues funcions religioses el 1707, durant la Guerra de Successió, quan es va convertir finalment en caserna militar, sofrint severes transformacions arquitectòniques. Al segle XIX, amb la Guerra d'Independència, va patir noves destruccions, i no seria fins al 1918 que es va convertir en monument històric. Amb la Guerra Civil, però, es va utilitzar com a camp de concentració i caserna, fins al 1948, quan van començar les obres de recuperació i restauració del conjunt.[5]
L'edifici dels jutjats[modifica]
El Canyeret, un dels barris de la ciutat de Lleida el qual era un antic barri de barraques i edificacions d'escassa qualitat, s'hi va dur a terme una de les operacions urbanístiques més grans que s'han executat mai a la ciutat de Lleida. La transformació d'aquest barri situat entre la Seu Vella i la resta del Centre Històric va suposar l'equipament de l'edifici dels jutjats, l'Audiència, el Col·legi d'Arquitectes, d'entre d'altres edificacions.[6]
L'edifici dels jutjats de Lleida es va començar a construir gràcies a Siurana, les obres que ressegueixen la forma que té el Turó de la Seu Vella varen acabar l'any 1986. Però malgrat això, s'hi va dur una ampliació l'any 2011 la qual segons expliquen les fonts escrites varen ser aturades per la crisi i la falta d'inversions. Aquest factor no tan sols va repercutir en l'edifici dels jutjats.[6] La proposta arquitectònica que varen escollir per a fer aquest gran edifici va ser adjudicada a Lluís Domènech i Montaner, el qual va signar el projecte arquitectònic. [7]
La plaça dels Apòstols[modifica]
La Porta dels Apòstols és l’entrada principal, la qual dona peu al monumental Claustre de l’Esplanada dels Apòstols, l’arquitecte d’aquesta obra va ser Ignasi Miquel Parcerissa, l’obra va ser feta en el 1982. L'esplanada que s'hi desplega als peus d'aquesta portalada és degut a la construcció del baluard de l'Assumpció (l'any 1641).[8]
Cap a finals del segle XVIII[9] s’hi introdueixen nous elements procedents de l’estil gòtic i és en aquest marc de temps en el qual es construeixen molts elements arquitectònics d’entre els quals hi torbem la plaça dels Apòstols. La Seu Vella de Lleida, és una catedral que s’ubica al bell mig del centre històric de Lleida i destaca especialment pels treballs escultòrics. Aquesta plaça pública ubicada al Turó de la Seu Vella de la demarcació de Lleida és considerada bé cultural d’interès local (BCIL) l’any 1998[10] i posteriorment la Seu Vella, declarada Monument Nacional l'any 1918[11]. Aquesta fou aprovada per part de la comissió d’urbanisme de Lleida. Aquesta va ser restaurada per l’arquitecte Ignasi Miquel Parcerisa l’any 1984[12] . Es tracta d’una plaça que s’articula als peus de la porta dels Apòstols catedral de la Seu Vella de forma esglaonada. Aquesta a la vegada funciona com a catifa pavimentada per a l’accés cap al claustre de la Seu Vella, aquest paviment a la vegada, protegeix les mateixes muralles de les possibles filtracions d’aigua.
Als costats de la porta dels Apòstols hi trobem testimonis d’una estructura porxada. No podem saber si realment es van construir o no, hi trobem evidències i testimonis que diu que si va existir i alguns altres testimonis que ho contradiuen. Sabem que va existir en les evidencies que trobem en el que està encastat en la façana occidental del claustre s’interpreta com la base de les pilastres que formarien part del porxo. Hi trobem un gust clàssic en els carreus de gres que se sobreposen a una filada sense decoració. Una altra evidencia és la coincidència de la traça de l’alçat lateral, elaborada per un mestre.
El disseny s'atribueix a Jaume Cascall[8] a on a partir d'aquest referent hi varen treballar plegats altres artistes. Però malgrat això, durant la Guerra Civil del 1936 moltes de les escultures que culminaven al gran portada principal i altres elements varen ser deteriorats, i és per això que podem afirmar que l'obra de la Seu Vella ha estat, múltiples vegades, un escenari de canvis importants al llarg de tota la història.
Amb el pas del temps i la deterioració natural de La Seu Vella de Lleida han hagut d’intervenir molts professionals per poder dur a terme varies restauracions. Algunes d’elles, segons la pàgina del Turó de la Seu Vella pel 30 d’octubre del 2019, són: La restauració de la Porta dels Apòstols, amb la finalitat d'aturar els seus processos de degradació a més d'intervenir en la rematada de la façana i millorar-ne la coberta i la restauració dels pisos interiors i el templet del Campanar.
Per aquestes restauracions la Generalitat de Catalunya ha destinat 1,7 milions d'euros i tenien previst acabar les restauracions sobre el primer trimestre de l’any 2021 en principi, però aquestes intervencions van ser paralitzades per la emergència sanitària, pel que no es tornen a reprendre fins el 5 de maig de 2020.[13]
Referències[modifica]
- ↑ Barral i Altet, Xavier. «Arquitectura romànica tardana: fi del segle XII i segle XIII» (en català). enciclopèdia.cat. [Consulta: 25/11/2021].
- ↑ «Canónica» (en castellano). Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 25/11/2021].
- ↑ «Seu Vella» (en català). Inventari Arquitectónic Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25/11/2021].
- ↑ «Castillo del Rey/Suda» (en castellano). Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 25/11/2021].
- ↑ «Síntesis histórica» (en castellano). Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 25/11/2021].
- ↑ 6,0 6,1 Tort, Joan. «El Punt Avui». El Canyeret fa 30 anys, 23 maig 2014.
- ↑ «govern.cat». S'inicien les obres d'ampliació de l'edifici judicial del Canyeret, a Lleida, 13 octubre 2010.
- ↑ 8,0 8,1 Macià i Gou, Montserrat. Seu Vella: Guia històrica i arquitectònica.. Generalitat de Catalunya, 1997, p. 99.
- ↑ «Seu Vella. Referent de l'escultura romànica.» (en català). Patrimoni Cultural. [Consulta: 16/11/2021].
- ↑ «Seu Vella» (en català). Inventari Arquitectònic de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 16/11/2021].
- ↑ Macià i Gou, Montserrat. Seu Vella: Guia històrica i arquitectònica.. Generalitat de Catalunya, 1997, p. 30.
- ↑ #LleidArquitectura, 9 juny 2015 [Consulta: 16/11/2021].
- ↑ Macià i Gou, Montserrat. Seu Vella de Lledia. Guia històrica i arquitectònica (en català). Generalitat de Catalunya, 1997. ISBN 84-393-4412-0.
Bibliografia consultada[modifica]
- La Seu Vella i lleida a l’època moderna. 4. Lleida: Amics de la Seu Vella i Pagès Editors, 2002-2003.
- «Proceso constructivo» (en es). Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. [Consulta: 27 novembre 2021].
- «S'inicien les obres d'ampliació de l'edifici judicial del Canyeret, a Lleida». Generalitat de Catalunya, 13 octubre 2010.
- «Pla Especial del Turó de la Seu Vella». La Paeria, Ajuntament de Lleida, 1994.
- Macià Gou, Montserrat. Seu Vella: Guia històrica i arquitectònica. Generalitat de Catalunya, 1997. ISBN 84-393-4412-0.
- Carles Sàez Llorca. Ignasi Miquel, arquitecte. Demarcació de Lleida del COAC, 1999.
- «Lleida mostrarà de manera virtual l'original porta dels Apòstols de la Seu Vella». NacióLleida, 13 febrer 2017.
- Porta Casanellas, Jaume. Descobrir Lleida passejant per l'arquitectura del segle XX. March Editor, 2005.
- Tort, Josep. «El Canyeret fa 30 anys». El Punt Avui, 23 de maig 2014.