Guia Ubuntu/Triar una versió de l'Ubuntu Unity

Salta a la navegació Salta a la cerca

"SABORS" I DERIVATS D'UBUNTU

El projecte Ubuntu aporta actualment diferents versions per a satisfer tots els gustos. Cadascun adapta la versió principal d'Ubuntu afegint o eliminant programari, usualment canviant l'aspecte de l'entorn de l'escriptori. També, en algunes versions, porta programari especialitzat. Moltes de les versions són oficials, però n'existeixen centenars d'altres que no ho són. Cal saber que, un cop instaŀlat, es pot canviar el tipus d'Ubuntu a qualsevol altre, de tal manera que ara no és crític prendre una decisió.

De fet, no és imprescindible haver de triar-ne una. Utilitzant un CD d'Ubuntu obtindreu Ubuntu amb el seu escriptori per defecte, el Unity. Si en voleu un altre, llavors si que haureu de prendre una decisió i llegir una mica més.


Versions oficials[modifica]

Versions reconegudes i suportades per Canonical

Les versions oficials de l'Ubuntu són aquelles que són desenvolupades directament per Canonical, que les ofereix gratuïtament i, a més, n'ofereix suport tècnic.

Canonical treu una versió nova regularment cada sis mesos d'aquestes versions, però per la majoria d'aspectes tractats aquesta guia us servirà encara que utilitzeu una versió més recent o més antiga.

Podreu trobar més informació al web oficial d'Ubuntu:

http://www.ubuntu.com/about/about-ubuntu/flavours


Kubuntu[modifica]

Escriptori KDE

Aquesta versió d'Ubuntu, també distribuïda per Canonical, utilitza l'entorn d'escriptori KDE en lloc del Unity. Kubuntu té més opcions de configuració, potser massa per a un usuari novell. Kubuntu, entre altres diferències amb l'Ubuntu, fa servir el rekonq com a navegador web i el Kmail per al correu (tot i que el Firefox i altres programes estàndards d'Ubuntu també se l'hi poden afegir).

El KDE (K Desktop Environment) és un entorn de finestres i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les biblioteques Qt de Trolltech les quals disposen d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries d'un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen.

El KDE funciona amb la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin.

Actualment, una gran part de les biblioteques del KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows gràcies al projecte KDElibs/win32.

La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions. Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les aplicacions del mateix. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català.

Edubuntu[modifica]

Edubuntu

Inclou programari educatiu i un entorn atractiu per als més menuts. Està pensat per a entorns educatius. Per a més informació visiteu www.edubuntu.org.

Si us hi fixeu, les icones del Firefox, impressora i d'altres, tenen un estil més juvenil.

Hi ha una nova versió d'Edubuntu cada dos anys, coincidint amb la versió de llarga durada LTS:

Ubuntu GNOME[modifica]

D'ençà que Ubuntu va canviar a l'escriptori Unity per defecte la comunitat de GNOME va trobar el seu lloc en aquesta versió.

Més informació:

https://ubuntugnome.org/

https://www.gnome.org/

https://ca.wikipedia.org/wiki/GNOME

Ubuntu MATE[modifica]

https://ubuntu-mate.org/

Aquí hi trobareu la guia d'Ubuntu MATE del wikillibres editada en català:

https://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_Ubuntu/%C3%8Dndex_MATE_Edition

MythBuntu[modifica]

Amb les característiques d'enregistrament de vídeo digital de MythTV, MythBuntu és un dels sistemes operatius més populars per veure la tele des de l'ordinador. Al igual que el Xubuntu utilitza l'escriptori Xfce, de tal manera que el fa un s.o. molt lleuger i ràpid.

La primera versió va sortir amb la 7.10 i actualment hi ha una nova cada dos anys amb l'LTS.

Per a més detalls de MythBuntu, vegeu www.mythbuntu.org

Per a més informació de MythTV aquí http://ca.wikipedia.org/wiki/MythTV

www.mythtv.org

Lubuntu[modifica]

Escriptori LXDE

Aquesta és la que té com a entorn d'escriptori l'Lxde (http://lxde.org/). Va aconseguir ser versió oficial amb la versió 11.10

És una versió més lleugera, pensada per a aprofitar ordinadors vells o amb maquinari reduït. El seu escriptori no és tan atractiu com els dos anteriors. Però podreu instal·lar Lubuntu allà on altres sistemes operatius no poden. Requeriments mínims de maquinari: 192 MB de memòria RAM, 333 Mhz de processador i només 1,5 GB de disc dur. Perquè us feu una idea: Un cop arrencat un Live-CD, l'Ubuntu utilitza uns 790.000. KB de memòria, mentre que el Lubuntu només en necessita uns 600.000. KB.

Xubuntu[modifica]

Xubuntu

Xubuntu és una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn gràfic Xfce optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris com Unity, Gnome o KDE. Un Xubuntu LiveCD utilitza una mica més de memòria que el Lubuntu, i una mica menys que l'Ubuntu, parlem d'uns 718.000 KB. Sembla que Lubuntu li està prenent territori a Xubuntu. Però realment parlem de petites diferències.

O sigui, si cerqueu un escriptori més lleuger que el que té l'Ubuntu per defecte, tan bo pot ser el LXDE (Lubuntu) com el Xfce (Xubuntu). Pot ser us pot ajudar a decidir-vos comparan l'estètica de cadascun o el programari que hi bé inclòs.

Lubuntu vs Xubuntu[modifica]

LXDE vs Xfce


LXDE és l'escriptori utilitzat per Lubuntu i el Xfce el del Xubuntu. Aquests escriptoris treballen molt bé i no hi ha notable diferència de velocitat d'un a l'altre. Arranquen un PC amb només 1GB de Ram i un microprocessador d'uns 1100 MHZ en menys de 50 seg. L'aturada uns 5 seg.

El gestor de finestres del Xfce és el Xfwm i el del LXDE el Openbox. Visualment tots dos són prou atractius i funcionen molt bé. Pot ser, el quadre inferior (tipus doc) que fa poc han afegit al Xfce, el fa encara més atractiu i funcional.

LXDE utilitza Pcmanfm com a gestor d'arxius i Xfce el Thunar. Tots dos funcionen més ràpid que el Nautilus, el que en fa ús Ubuntu.


Quant a programari:

  • Gràfics: Ambdós tenen Escaneig senzill per l'ús dels escànners i el mateix lector de PDFs. Per tractament d”imatges, LXDE té Paint i Xfce el Gimp que és notablement millor.
  • Internet: Tots dos utilitzen Pidgin per missatgeria instantània i Transmission per baixades Bit Torrent. Per navegar per internet ambdós utilitzen Firefox.

Pel correu electrònic LXDE té Sylpheed (http://en.wikipedia.org/wiki/Sylpheeds) i Xfce el molt popular Thunderbird.

  • Oficina: Abiword és el processador de textos per ambdós escriptoris. Mentres LXDE té Osmo com a calendari de tasques, Xfce utilitza Orage. Un no té res a envejar de l'altre.
  • Multimèdia: Xfburn, que és un programa de gravació de CDs, és l'utilitzat pels dos entorns i funciona mol bé. LXDE té el reproductor GNOME player que va molt bé i, sense afegir-hi res, ja pot reproduir pel·lícules DVD comercials. En canvi, Xfce té un reproductor anomenat Parole que, inicialment, no és capaç de reproduir pel·lícules si no l'hi afegiu els connectors adients.

Resumint. Tots dos escriptoris estan prou bé i tots dos són recomanables per a ordinadors amb recursos reduïts. A qualsevol dels dos escriptoris es pot afegir qualsevol programa d'un a l'altre. De fet és difícil dir quin és millor perquè tos dos funcionen molt bé i són prou atractius. Com sempre, amb Linux n'hi ha per triar i remenar!

Ubuntu Kylin[modifica]

Un dels mercats de la comunitat d'Ubuntu que creix molt ràpidament és el xinès. Per satisfer les necessitats d'aquest nou mercat, la comunitat xinesa d'Ubuntu ha creat una versió d'Ubuntu especialment dissenyada per als usuaris xinesos, Ubuntu Lylin.

A més de gaudir d'un escriptori totalment traduït al xinès, aquesta versió també inclou programari que habitualment molts usuaris xinesos voldrien tindre instal·lat.

Entre altres avantatges hi ve inclòs el calendari xinès integrat amb un paquet ofimàtic xinès molt popular.

Sens cap mena de dubte, aquesta versió d'Ubuntu farà augmentar exponencialment el nombre d'usuaris d'Ubuntu a nivell mundial.

Com a dada interessant, sembla se que Ubuntu també s'utilitza per a una supercomputadora a la Xina. Llegiu més en aquest enllaç: http://www.muylinux.com/2014/05/19/ubuntu-tianhe-2

Ubuntu Studio[modifica]

Ubuntu Studio

Aquesta distribució, amb escriptori Gnome per defecte, està especialment pensada per aquells usuaris que volen utilitzar l'Ubuntu com a plataforma de treball multimèdia. Tot i que no inclou alguns dels programes usuals en altres distribucions, com Openoffice, sí que inclou el principal programari específic d'edició i creació multimèdia, com ara GIMP, Ardour o Blender. També inclou la majoria de controladors i altres llibreries específiques, com ara FFADO. Això fa que només la imatge d'instal·lació ocupi 1,8 GB i no sigui possible instal·lar-la a través d'un CD, havent-se d'utilitzar un DVD o una memòria externa. Tampoc té l'opció LiveCD, pel que és necessari instal·lar-la. En les versions 8.04 i 9.04 el seu nucli per defecte no és el mateix que la resta de distribucions Ubuntu, sinó que utilitza el RealTime Kernel, una variant del Linux enfocada a la interpretació de música en directe. També té la seva pròpia aparença visual així com un conjunt de sons propi per defecte.

web oficial de l'Ubuntustudio

Per a més informació, vegeu : w:Ubuntu Studio

Ubuntu Server[modifica]

Edició per a servidors web, de correu, o servidors d'empreses. www.ubuntu.com/products/whatisubuntu/serveredition


Altres versions basades en Ubuntu (no oficials)[modifica]

Hi ha moltíssims sistemes operatius basats en Ubuntu. Les versions no oficials simplement vol dir que no reben el suport de Canonical, que és el mantenidor d'Ubuntu. Però això no vol dir que siguin ni pitjor ni millor. Simplement que Canonical no es pot fer càrrec de tantes i tantes versions diferents que hi ha d'Ubuntu.

Donat que hi ha moltíssimes versions i s.o. basats en Ubuntu, en aquesta guia hem triat només unes quantes que a continuació comentarem. Les que hem pensat són més rellevants per la seva utilitat o bé per l'abast que han arribat a adquirir.

Si voleu, podeu fer una ullada del què parlem al web d'Ubuntu:

https://wiki.ubuntu.com/DerivativeTeam/Derivatives

Deunidó! Oi que si?



Fluxbuntu[modifica]

Fluxbuntu

Si aneu just de maquinari (hardware) o teniu en un racó de casa un vell ordinador que no sabeu què fer-ne, aquesta és la vostra distribució. Els requeriments de maquinari són mínims: Pentium 2, 128 MB de Ram. La instaŀlació ocupa només 1.2 GB; amb el Thunderbird i l'OpenOffice.org, 1.8 GB. També es pot instaŀlar en una clau usb. Utilitza com a gestor de finestres el Fluxbox enlloc del Unity, un entorn molt més lleuger i, per tant, més ràpid. No és tan atractiu, però sí molt funcional. Tot i que oficialment se segueix treballant amb el projecte, la última versió estable disponible és la 7.10, pel que es pot considerar Lubuntu com a una nova distribució equivalent. Si en voleu més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluxbuntu i http://www.fluxbuntu.org/


Ebuntu[modifica]

Ebuntu és una futura branca planejada d'Ubuntu apareguda a la llista de correu d'Ubuntu.

Està basada en l'entorn d'escriptori Englightenment E17 i optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris (Gnome o KDE). Ja veieu, moltes distribucions lluiten per ostentar el primer lloc de "lleugeresa".

La distribució vindrà en un CD, i inclourà Abiword, Gnumeric i Sylpheed Claws en lloc de l'eina ofimàtica OpenOffice.org i el client de correu Evolution.

Goobuntu[modifica]

Goobuntu és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu que Google fa servir dins les seves oficines. Prop de la meitat dels 20.000 empleats de Google fan servir aquesta versió modificada d'Ubuntu. Alguns han suggerit que Google podria estar planificant llançar al mercat la distribució d'una forma més extensa.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Goobuntu


Com hem dit, existeixen centenars de derivacions. Sense arribar a ésser una llista exhaustiva, es poden trobar moltes de les derivacions a la llista de derivats de la wiki d'Ubuntu.

Linux MInt[modifica]

Linux Mint és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Ubuntu (des del 7 de setembre de 2010 també té una edició basada en Debian).

L'objectiu principal d'aquesta distribució és facilitar als usuaris que volen utilitzar formats privatius en la seva vida diària. Per això, incorpora un seguint de paquets privatius, prioritzant així el "confort" de l'usuari, respecte la llibertat de programari. Tot el contrari de la filosofia inicial d'Ubuntu.

Més informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Linux_Mint

http://linuxmint.com/

gNewSense[modifica]

gNewSense: Versió d'Ubuntu amb tan sols programari lliure. La Free Software Foundation dóna suport a aquesta distribució.

http://www.gnewsense.org/

http://ca.wikipedia.org/wiki/GNewSense

Peppermint Linux OS (el s.o. perfecte per als petits netbooks)[modifica]

Peppermint és un sistema operatiu basat en Lubuntu. Al punt 1.7 Lubuntu vs Xubuntu en parlem una mica.

Inclou múltiples aplicacions al núvol. Aquí trobareu una mica d'explicació de les aplicacions tipus núvol: http://xarxanet.org/informatic/recursos/petita-guia-estar-dalt-dun-nuvol-tecnologic

Un dels grans avantatges de Peppermint, en vers a altres sistemes, és que li cal molt poc disc dur per ser instal·lat. De les diverses versions disponibles de Peppermint, Peppermint Ice només necessita 1,31 GB per ser instaŀat. Un cop instal·lat, si li afegiu (que no el té instal·lat) OpenOffice i instaleu totes les actualitzacions, només ocuparà 1,92 GB del disc dur. Així doncs, en aquells netbooks que només tenen 4 GB de disc dur, aquesta versió de s.o. és la més adient.

Guadalinex[modifica]

Guadalinex: Promoguda per la Junta d'Andalusia.

Lliurex[modifica]

Lliurex: Distribució de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana anteriorment basada en Debian.

Molinux[modifica]

Molinux: Promoguda per Castella-la Manxa.

Gnome clàssic[modifica]

Per als nostàlgics de l'antic escriptori

Hi ha molts usuaris d'Ubuntu que encara troben a faltar aquell escriptori tan senzill amb el menú d'aplicacions i llocs. Doncs bé, hi ha la posibilitat d'instaŀlar una versió de Gnome molt i molt semblant al Gnome dels inicis d'Ubuntu. No funciona exactament igual, però qualsevol antic usuari de Gnome no tindrà cap problema per fer-ne ús.

Per instal·lar-ho des de Terminal: sudo apt-get install gnome-session-fallback

Per fer-ne ús, el mateix que els altres escriptoris, disponible a la pantalla d'inici.


i si no m'agrada Unity, què?[modifica]

Cap problema. Si heu instaŀlat Ubuntu amb el seu escriptori Unity i no us convenç, l'hi podeu afegir altres escriptoris ben fàcilment.

Al Centre de Programari de l'Ubuntu hi teniu molts escriptoris disponibles (a continuació us posem el nom d'alguns escriptoris seguit del paquet que cal cercar):

KDE, kubuntu-desktop (el del Kubuntu); Edubuntu, edubuntu-desktop; Xfce, Xfce4 (el del Xubuntu); Lxde, lxde (el del Lubuntu); e17, e17 (un escriptori molt lleuger, en parlem al capítol d'instaŀlació reduïda), Openbox, openbox (un altre també lleuger, per a ordinadors justets), etc., etc.

En podeu instaŀlar tants com volgueu, no hi ha límit, a part del la capacitat del disc dur del vostre PC. Un cop instaŀlats, els tindreu disponibles a la pantalla inicial on poseu el vostre nom d'usuari. Al costat del nom d'usuari, si feu clic al símbol d'una roda dentada, us apareixeran els escriptoris que hageu instaŀlat prèviament. Hi ha molts escriptoris disponibles, proveu-los i gaudiu-los, que us ho passareu bé!


Algun consell[modifica]

No és una mala idea de tindre més d'un escriptori instaŀlat, sempre que tingueu prou espai al disc dur de l'ordinador. Això us aportarà una mica més de varietat de programari i, en el cas que eventualment tingueu algun problema per iniciar el sistema amb l'escriptori habitual, opcionalment ho podreu fer amb l'altra escriptori. En el cas de tindre més d'un escriptori instaŀlat, a la pantalla d'entrada al sistema, allà on poseu el nom d'usuari i contrasenya, al costat hi teniu disponible una roda dentada on triar amb quin escriptori voleu iniciar el sistema.