GNU/LINUX per usuaris/Primers passos/L’entorn de l’escriptori de KDE/Zones de l’entorn

Salta a la navegació Salta a la cerca

El primer que ens trobarem a l’iniciar KNOPPIX és una pantalla com la que veiem en la captura 2.1. Com en la majoria d’entorns, les parts principals de KDE són l’escriptori i el panell (figura 2.2). La zona de l’escriptori ens serveix per situar-hi accessos directes, carpetes, arxius, hi tenim situada la paperera, etc. En aquesta zona de la pantalla també hi veurem les finestres de les diferents aplicacions que obrim. El panell ens serveix per iniciar programes, canviar de pantalla virtual, tenir-hi informació, etc.

Les parts principals del panell (figura 2.2) són les següents:

  • Botó KDE: des d’aquest botó podem iniciar totes les aplicacions instal lades en el sistema. Per obrir qualsevol dels programes, només hem de clicar sobre seu i, navegant pels menús, escollir l’aplicació fent clic amb el botó esquerre del ratolí.
Figura 2.1: L’entorn d’escriptori KDE.


Figura 2.2: El panell.
  • Botons d’escriptoris virtuals: aquests quatre botons etiquetats ens serveixen per moure’ns pels escriptoris virtuals. Aquesta característica de la majoria d’entorns d’escriptori en GNU/Linux i UNIX ens permet disposar del número d’escriptoris que vulguem. A cadascun d’ells hi podem obrir les aplicacions que necessitem. Per exemple, mentre en un hi tenim obert el navegador i el correu electrònic, en un altre hi podem estar escrivint el manual de KNOPPIX, etc. Al clicar sobre algun dels quatre botons etiquetats que apareixen, es canvia d’escriptori.
  • Barra d’icones: per no haver d’anar sempre al menú d’aplicacions, podem situar accessos directes en aquesta barra. Així, per obrir les aplicacions que més utilitzem només caldrà fer un sol clic.
  • Data i hora: a l’extrem dret del panell sempre hi podrem veure la data i l’hora.
  • Llista de tasques: totes les aplicacions obertes a l’escriptori tindran el seu propi botó en aquest llistat. Per obrir la finestra corresponent només fa falta clicar sobre el botó corresponent. Tornant a clicar es minimitza de nou i si cliquem amb el botó dret se’ns obrirà el menú que ens permet moure la finestra a un escriptori virtual diferent, tancar-la, recollir-la, etc.
  • Botó KNOPPIX: tot i que aquest no és un menú pròpiament de KDE, a la distribució KNOPPIX s’hi afegeix aquest menú desplegable que ens permet configurar de forma més ràpida alguns dels aspectes del sistema com són la configuració de xarxa, targetes de so, etc. De totes maneres, el fet que KNOPPIX detecti tot el hardware a l’arrancar, farà que la majoria d’aspectes del sistema no necessitin cap modificació addicional.