GNU/LINUX per usuaris/Primers passos/L’entorn de l’escriptori de KDE/Navegant per l’escriptori

Salta a la navegació Salta a la cerca

Tot l’entorn KDE està pensat perquè sigui molt intuïtiu i una mateixa operació es pugui realitzar des de diferents llocs, facilitant-ne l’aprenentatge i permetent-ne una utilització eficient i molt ràpida. D’aquesta manera, el propi usuari podrà anar navegant per l’entorn i realitzant les seves tasques sense necessitar més que una mica d’ajuda al principi. A continuació farem un repàs breu d’algunes de les accions més utilitzades per moure’ns pel sistema de fitxers personals i veure com manipular-los de forma adequada. A partir d’aquests primers passos, es pretén donar una visió general de la forma de funcionament perquè l’usuari s’hi pugui moure amb comoditat. De totes maneres, és molt recomanable que sigui el mateix usuari qui de forma intuïtiva vagi navegant per les diferents seccions que se’ns proporcionen per anar agafant confiança en l’entorn i agilitat en el seu ús.

Figura 2.4: Accessos en la barra d’icones.

Els usuaris de qualsevol sistema necessiten poder guardar la seva informació en un lloc reservat per ells. En els sistemes operatius UNIX cada usuari del sistema té un directori personal anomenat home. És en aquest directori a on hi poden emmagatzemar tots els arxius que vulguem i a on les aplicacions que utilitzem hi guarden les configuracions realitzades. Per poder-hi accedir, navegar-hi i manipular-lo l’entorn KDE ens proporciona una aplicació anomenada Konqueror, que a més d’aquestes funcions també ens proporciona la capacitat de navegació per Internet. Podem accedir-hi a partir del menú desplegable que ens apareix amb el botó KDE, però si el que volem és situar-nos directament al nostre directori personal també ho podem fer clicant directament sobre la icona de directori personal de la barra d’icones del panell (figura 2.4). Un cop obert el Konqueror observem els fitxers visibles del nostre directori personal (figura 2.5). Hem de saber que els fitxers o directoris que comencen amb un punt per defecte no es mostren ja que generalment són fitxers de configuració que utilitzen les aplicacions, sense cap necessitat que els usuaris els manipulin directament (en altres SO s’anomenen arxius ocults).

Figura 2.5: Exploració del directori personal a partir del Konqueror.

A la part esquerra el Konqueror ens ofereix una visió jeràrquica dels directoris. Els arxius i carpetes que veiem a la part dreta són els que estan dins d’aquesta selecció. Per moure’ns per la jerarquia de directoris podem utilitzar qualsevol de les dues zones, clicant directament sobre les icones que ens apareixen. També podem situar-nos directament al directori que vulguem escrivint la ruta en el quadre de text anomenat direcció, a on per defecte apareix /home/knoppix.

El funcionament de selecció d’arxius o carpetes és molt senzill. Tan sols hem de fer un requadre amb el ratolí englobant totes aquelles icones que ens interessi. Per moure-les d’un lloc a l’altre tan sols les hem d’estirar cap allà on les volem situar, que pot ser a qualsevol altra carpeta que veiem en el Konqueror o en el mateix escriptori. El fet que tot estigui integrat és una característica molt funcional dels entorns d’escriptori.

També és important conèixer les funcions que podem dur a terme a partir del botó dret del ratolí. Segons els arxius seleccionats o les accions dutes a terme, aquest menú contindrà una sèrie d’accions o altres, la majoria relacionades amb la manipulació de fitxers o amb operacions que es poden fer amb ells. A continuació en ressaltem unes quantes:


  • Crear nou - Directori/Arxiu HTML/... : aquesta opció de menú ens permet crear noves carpetes o arxius de diferents classes.
  • Amunt/Endarrere/Endavant/Recarregar: aquestes accions estan relacionades amb la navegació del sistema de fitxers. Amunt indica que ens situarem en el directori anterior a l’actual, de manera que si, per exemple, estàvem a /home/knoppix i cliquem sobre amunt ens situarem a /home. Endarrere i Endavant serveixen per tornar endarrere o endavant en l’historial de directoris visitats i Recarregar torna a llegir de disc el contingut del directori actual.
  • Buscar arxiu: aquesta eina és molt útil quan necessitem trobar algun arxiu perdut entre la informació personal. Té diferents pestanyes a partir de les quals podem realitzar recerques per nom, contingut o dates de creació/modificació. És important que escollim correctament a partir de quin directori començar a buscar, que normalment serà el personal de l’usuari (/home/nomUsuari). La recerca és recursiva.
  • Obrir a nova finestra: obre el contingut de l’arxiu o la carpeta en una nova finestra de Konqueror.
  • Obrir a pestanya de fons: obre el contingut de l’arxiu o la carpeta dins la mateixa finestra però creant una nova pestanya a la zona de navegació.
  • Obrir a una nova pestanya: igual que l’acció anterior però situant-nos a la nova pestanya.
  • Desfer: desfà, si és possible, l’última acció realitzada en el Konqueror. Hem de tenir en compte que no totes les accions es poden desfer, com quan eliminem algun arxiu.
  • Tallar/Copiar/Enganxar: accions bàsiques de manipulació d’arxius. Aquestes accions també es poden realitzar amb tan sols estirar arxius d’una zona a una altra de l’escriptori o Konqueror. Al fer-ho ens apareix un menú preguntant si volem moure, copiar o enllaçar. Enllaçar significa crear un arxiu fictici que apunta cap al real, un punter. És molt útil per no duplicar els arxius, estalviar-nos espai de disc i problemes de manteniment de revisions d’arxius.
  • Renombrar: canviar el nom del fitxer.
  • Eliminar/Enviar a paperera: situa els arxius a la paperera de reciclatge. Fins que aquesta no es buida (acció disponible clicant amb el botó dret del ratolí sobre la seva icona) els podem recuperar obrint-la i movent els arxius d’un lloc a l’altra.

Per obrir un arxiu des del Konqueror tan sols hem de clicar sobre la icona que el representa. Segons el tipus d’arxiu, el sistema ja té associades una sèrie d’aplicacions que el poden obrir, a més de la que s’obrirà per defecte. Si en vulguéssim escollir una altra podem clicar sobre l’arxiu amb el botó dret i escollir l’opció Obrir amb del menú que apareix. Per descomptat, també es pot obrir primerament l’aplicació i després el fitxer utilitzant els propis mecanismes que ens ofereixi el programa.

En el directori personal hi trobem una carpeta anomenada Desktop. Aquest directori és, de fet, l’escriptori de l’entorn KDE. Sempre que creem alguna carpeta o hi deixem fitxers, els trobarem en aquesta carpeta. La seva manipulació es pot realitzar des del mateix escriptori (utilitzant els mateixos mecanismes explicats fins ara) o bé amb el Konqueror.