Viquijúnior:Sistema Solar/La Terra


Una imatge a color vista des de l'Apollo 17.
Capes de la Terra

La Terra esta composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:

  • Escorça: És la capa més superficial i té un grossària que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). La costra està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
  • Mant: És una capa intermèdia entre la costra i el nucli el qual arriba fins a una profunditat de 2900 km. El mant està compost per peridotita.
  • Litosfera: És la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un grossària de 250 km i comprèn a la costra i la porció superior del mant.
  • Astenosfera: És la porció del mant que es comporta de manera fluida.
  • Nucli: És la capa més profunda del planeta i té un diàmetre de 3475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. Aquest es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

La hidrosfera[modifica]

La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents.

La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense l'efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO2 i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i l'ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar.

La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1.4 *10 21 kg.

L'atmosfera[modifica]

La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre. Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO2 en O2. L'oxigen lliure en l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés.

Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, la estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i la exosfera. Les seves altures varia amb els canvis estacionals.

La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5.1*10 18 kg.

La Terra en el Sistema solar[modifica]

La Terra triga 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Triga 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment diürn aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts.

La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de poc més d'1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.

La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.

Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge).

El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la Eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.

La biosfera[modifica]

La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la biosfera. La biosfera va aparèixer fa aproximadament 3.5 mil milions d'anys (3,5*10 9), quan van aparèixer les primeres formes de vida i es va iniciar l'evolució. La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament.

Planisferi de la terra. Composició de fotos de satèl·lit
Mapa físic de la terra.