Història espanyola i catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aquesta época es > aquesta època es
m Corregit: La industria de les armes es perfecciona, són de silex o > La indústria de les armes es perfecciona, són de sílex o
Línia 145: Línia 145:
Es troben els Homo Neanderthal. Es dediquen a la caça i utilitzen armes de sílex perfeccionades anomenades musteriense (indústria lítica) i tenen algunes creences religioses perque enterren els seus morts. Viuen en coves i es vesteixen amb pells.
Es troben els Homo Neanderthal. Es dediquen a la caça i utilitzen armes de sílex perfeccionades anomenades musteriense (indústria lítica) i tenen algunes creences religioses perque enterren els seus morts. Viuen en coves i es vesteixen amb pells.
c)Paleolític superior (35.000 a 7.000 a.C.)
c)Paleolític superior (35.000 a 7.000 a.C.)
Destaca l'home de Cromanyo molt similar a l'actual, alt i d'especte modern el qual conviu amb altres grups d'homes. La industria de les armes es perfecciona, són de silex o os (arpons, puntes de fletxes, ganivets. Apareix l'art rupestre en les coves que tenia un caracter magic per afavorir la fertilitat i la caça d'animals. Es calculen en uns 50.000 habitants aprox. que estarien a la peninsula hiberica. Conviuen en coves o cavanes. Epoca de clima fred.
Destaca l'home de Cromanyo molt similar a l'actual, alt i d'especte modern el qual conviu amb altres grups d'homes. La indústria de les armes es perfecciona, són de sílex o os (arpons, puntes de fletxes, ganivets. Apareix l'art rupestre en les coves que tenia un caracter magic per afavorir la fertilitat i la caça d'animals. Es calculen en uns 50.000 habitants aprox. que estarien a la peninsula hiberica. Conviuen en coves o cavanes. Epoca de clima fred.
d)Neolitic (7.000 a 2.500 a. C.)
d)Neolitic (7.000 a 2.500 a. C.)
Neolític vol dir pedra nova, en aquesta època es troben les primeres destrals per tallar arbres, amb una superficie mol pulida.
Neolític vol dir pedra nova, en aquesta època es troben les primeres destrals per tallar arbres, amb una superficie mol pulida.

Revisió del 17:08, 23 nov 2014



Index

I.Concepte i objectius de la historia II. La investigació Històrica (mètodes) III. Historiografia i filosofia de la història I. La Prehistòria II. La història Antiga: Orígens d'Espanya, les colonitzacions i els pobles preromans (800 a 200 a.C.) III. Hispania romana (218 a.C. a 409 d. C) IV. L'Espanya visigoda (s.V al IIX) V. Espanya musulmana: Al-Andalús (711 – 1492) VI.L'espanya medieval Cristiana (s.IIX a XV) VII.L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514) VIII.L'imperi de Carles I (1517 a 1556) IX.L'imperi de Felip II (1556 a 1598) X.La conquesta i colonització d'America (s. XVI) La historia: Conceptes, fonts i mètodes

I.Concepte i objectius de la historia Que es la història? Per a què serveix? La historia és una ciència que te com a objectiu reconstruir el passat de l'home per a poder comprendre el present i preveure el futur. La historia recull tots els esdeveniments protagonitzats per l'home en el passat i que han configurat la civilització actual (esdeveniments polítics, socials, econòmics i culturals). La història serveix per coneixens millor. Som hereus dels nostres avantpassats i els errors del passat han de servir per evitar-los (la historia es mestre de la vida). II. La investigació Històrica (mètodes) Com es la història? Com s'interpreta? L'historiador consulta unes fonts d'informació o documents, analitza uns fets i els interpreta elaborant una hipòtesi o explicació de les causes i conseqüències d'aquells fets. L'historiador ha de ser crític i imparcial. Consultar diverses fonts i contrastar-les. Ha de investigar amb llibertat i evitar la manipulació.






a)La interpretació històrica: El mètode científic:

Es basa en analitzar els fets investigant:

1)Les causes i conseqüències a curt, mitja i llarg termini, es ha dir l'encadenament dels fets o causalitat històrica.
2)S'analitza la connexió dels diversos fenòmens històrics: Polítics, socials, econòmics i culturals.





b)Les fonts i els documents:

Cal fer-ne un estudi crític, verificar-les i contrastar-les. Es poden classificar en fonts primàries i fonts secundaries. Les primàries són les que s'interpreten directament per 'historiador i les secundaries són generalment investigacions escrites d'altres historiadors que consulta l'historiador. També es pot classificar les fonts de diverses maneres: Documents escrits, objectes arqueològics, obres d'art, testimonis orals i material fotogràfic i audiovisual.

c)La cronologia i l'espai:

Els fets humans tenen valor històric si poden situar-se en un lloc i un moment determinats (quan, on, com i per què). La cronologia serveix a l'historiador per ordenar els fets i encadenar-los. Els sistemes de datació poden ser els següents:

1)Arqueològics: S'utilitzen la cronologia relativa o l'estudi de l'estratigrafia (estrats o capes del terreny) i la cronologia absoluta basada en anàlisis químics com el C14.
2)Documentació escrita: Es pot classificar segons les eres o sistemes de datació de les diverses civilitzacions (a Roma es contava a partir de la fundació de la ciutat, l'any 1 era el 753 a.C, la era cristiana comte com a any 1 el del naixement de crist i actualment es troba en el 2006. La era musulmana anomenada hègira que es basa en la fugida de Mahoma de La Meca situa l'any 1 en el 622 d.C).
3)El calendari nostre actual es basa en el calendari Roma corregit per Juli Cessar i per el Papa Gregori (anomenat ara calendari gregorià). Es un calendari solar d'origen egipci dividit en 365 dies i 12 mesos (els musulmans utilitzen el calendari lunar).
4)Les divisions de l'historiador mes usades són:

Eres, edats, períodes, èpoques, mil·lennis, segles, generacions, dècades, cicles.

5)Els historiadors tenen en compte el tipus de temps per l'anàlisi de les causes:

El temps curt (esdeveniments propers, actuals) el temps mitja (per les crisis, els canvis, les conjuntures) i el temps llarg (economia, estructures, mentalitats). El temps històric registra una acceleració al llarg del temps. En l'actualitat els canvis son més ràpids.

La història i les ciències auxiliars

Són imprescindibles per ha la recerca.











III.Historiografia i filosofia de la història

a)El naixement de la història com ha ciència:

Apareix a Grècia al s. V a.C. Herodot (pare de la història) considerat el primer historiador, utilitza la paraula història la qual en grec significa investigació. Fa una història sobre els grecs i els pobles beins recollint relats de nombrosos testimonis en els seus viatges. Tucidides s. IV a.C. és historiador en el sentit més científic, modern, ja que estableix un mètode per investigar basat en la crítica, la objectivitat i l'encadenament causal (anàlisi de les causes dels fets immediats, profundes i llunyanes). Fa una història sobre la guerra del Peoloponès entre Atenes i Esparta en la qual va participar. Polibi s. II a.C. estableix el mètode basat en l'anàlisi del mode, temps i causa (com, quan i per que). Fa una història sobre Roma i dels conflictes que te en la seva expansió.

b)Evolució i sentit de la història, teories i lleis:
1)La interpretació cíclica: 

Teoria de Polibi segons la qual les societats evolucionen com un ser viu, neixen, es desenvolupen, envelleixen i moren. Es una procés determinista.

2)La interpretació lineal: 

Es una interpretació oposada a la cíclica i destaquen 3 interpretacions: La interpretació cristiana establerta per Sant Agustin a principis de la edat mitjana segons la qual la humanitat avança cap a la divinitat i salvació (cap a deu). La interpretació positivista: apareix en el s. XIX on segons Compte la humanitat ha passat per 3 estadis, el teològic (Deu), el metafísic (idees) i el positiu (ciència). La humanitat es guiada per la raó i la ciència. La raó i la ciència es cap ha on evolucionarà la humanitat. La interpretació Marxista: de Karl Marx en la qual la humanitat evoluciona a través de la lluita de classes cap a una societat igualitària i comunista.

3)La interpretació de síntesi: 

Segons l'anglès Toynbee: Les civilitzacions segueixen el proses cíclic, però tenen un nexe entre elles i deixen la seva herència, per tant la evolució històrica tendeix cap a una comunitat mundial, basada en la solidaritat i la tolerància (nova religió).

4)Les forces actives de la història:

Són materials (economia) i espirituals o intel·lectuals (ideologia), psicologia. Per al marxisme les forces actives son materials en canvi pel cristianisme i el positivisme son espirituals (Deu, la raó). En el segle XX. Els historiadors de l'escola francesa tenen una postura eclèctica i consideren que son tan importants els factors materials com els espirituals.

5)Els protagonistes: 

Són els homes, els individus excepcionals, les elits i les masses socials. Ja Tucidides deia que alguns individus amb intel·ligència i audàcia influeixen en les masses socials. Marx considerava que son protagonistes les masses socials. Altres com Ortega i Gaset consideraven que les elits o les generacions (minories innovadores) mouen les masses socials. En cada època hi ha dues generacions que actuen: la que té el poder i la que vol aconseguir el poder.

6)Teoria del Imperialisme o llei del més fort:

L'estableix Tucidides i es basa en 3 punts: Qualsevol imperialisme es odiat pels seus súbdits. L'ambició humana no te límits. El mes fort s'imposa sobre el mes dèbil i fa la llei que li convé.

7)Teoria de corrupció del poder polític

El poder polític canvia y degenera segons Polibi que estudia els sistemes polítics grecs. Monarquia (un rei)-> Tirania Aristocràcia (el govern dels millors)-> Oligarquia (el poder d'uns pocs) Democràcia (poder del poble)-> Oclocràcia (el poble no sap aprofitar la democracia)

8)Teoria de la lluita de classes:

Segons Karl Marx la história avança a traves de la lluita de classes o revolucions. Estableix la tesi que la burgesia son els explotadors i la antítesi es el proletariat i la síntesi es la societat socialista. Teoría determinista i revolucionaria basada en la dialectica tesi=burgesia antítesi = proletariat síntesi = Societat socialista

9)Teoria del desafiament i la resposta:

Segons ToynBee les dificultats empenyen l'home a buscar una solució més intel·ligent per a cobrir les seves necessitats (així la civilització egípcia o grega entre altres, s'hauria desenvolupat més donades les dificultats geogràfiques i l'agricultura s'ausía desenvolupat quan el clima agues provocat una gra sequia i la desaparicio dels aliments expontanis).

10)Teoria de la llibertat i la riquesa:

Braudel i altres historiadores demostren que la democràcia només es pot donar en paisos rics o en èpoques de prosperitat perquè no es respecten les llibertats si no hi ha benestar econòmic.

Història d'Espanya I.La Prehistòria

a)Paleolític inferior (800.000 a 90.000 a.C)

Apareixen les primers restes d'homes a la penìnsula destacant el jaciment d'Atapuerca. Homo Antecessor El més antic trobat a Atapuerca Es troben restes de l'Homo Neanderthal que auria viscut cap als 100.000 anys a.C. en una epoca de clima fred i que vivien en coves. Es dedican a la caça i recolecció. Utilitzen el foc, viuen en coves, tenen armes de sílex i viuen en petits grups. L'Homo Heidelbergensis és una mica més modern i es troba a la fi del període entre l'home neanderthal. Fabricava armes de sílex, coneixeia el foc i tendría certes creences religioses perque enterrava als seus morts.

b)Paleolític mitja (90.000 a 35.000 a.C)

Es troben els Homo Neanderthal. Es dediquen a la caça i utilitzen armes de sílex perfeccionades anomenades musteriense (indústria lítica) i tenen algunes creences religioses perque enterren els seus morts. Viuen en coves i es vesteixen amb pells.

c)Paleolític superior (35.000 a 7.000 a.C.)

Destaca l'home de Cromanyo molt similar a l'actual, alt i d'especte modern el qual conviu amb altres grups d'homes. La indústria de les armes es perfecciona, són de sílex o os (arpons, puntes de fletxes, ganivets. Apareix l'art rupestre en les coves que tenia un caracter magic per afavorir la fertilitat i la caça d'animals. Es calculen en uns 50.000 habitants aprox. que estarien a la peninsula hiberica. Conviuen en coves o cavanes. Epoca de clima fred.

d)Neolitic (7.000 a 2.500 a. C.)

Neolític vol dir pedra nova, en aquesta època es troben les primeres destrals per tallar arbres, amb una superficie mol pulida. Arriba l'agricultura, la ramaderia a la peninsula desde orient. Aquests pobles es situen a les costes en coves o petits poblats. Practiquen el comerç, la mineria (Gava). Tenen unes destrals pulides. Fan ceramica decorada o llisa destacant la cermaica cardial (decorada), tenen pintures rupestres amb escenes de caça o recolecció que es troben en abrics de les ostes de llevant.. Enterren els morts de vegades en foces.

e)Epoca dels metalls: El bronze i el ferro (2.500 a 800 a. C.)

Es produeixen diverses invacións de pobles alguns de procedencia oriental, que porten la metalurgia del bronce que s'estableixen a llevant, a Andalucia, Mallorca i Menorca. S'estableixen a les costes en poblats fortificats (destaca la cultura de “Los Millares”, “El Argar”, “Balearica”. Venen armes de bronze (coure + estany), practiquen el comerç i poden explotar els minerals. Enterran als seus morts en aixobars amb les seves joies d'or i plata, armes, ceramica, etc en tombes megalítiques: dolmens i tombés de corredor trobades per tota la península. A Mallorca es troben Taules i Navetes (pag. 13). Tenen ceramica llisa o decorada. Més endevant arriban invasións indoeuropees dels pirineus que portaran el ferro i que tenen un tipus d'enterrament de incineració i camps d'urnes o be inhumació i túmuls.

II.La història Antiga: Orígens d'Espanya, les colonitzacións i els pobles preromans (800 a 200 a.C.)

a)Els primers noms d'Espanya

Els textos mes antics que parlan de la peninsula son a la biblia, on li donen diversos noms com el de tarsis. Els primers colonitzadors son els fenisis que li donen el nom de “SPHAN” que significa terra de conills i derivara a “HISPANIA” que utilitzaran els Romans i del qual vindrà el nom actual, Espanya. Després també arriben els grecs que tenen 3 noms “Ofiusa” terra de serps, “Ibería” terra del Ebre (Iber) i “Hespería” terra d'occident o cap a ponent.

b)Els pobles colonitzadors histórics (800 a 200 a.C.)

Arriben pel mediterrani els fenisis procedents de l'actual Liban i els grecs, busquen metalls i materiaes primeres. No conquesten el territori, ni fan la guerra, perque es dediquen al comerç de tot tipus de productes pacrificament. Els fenisis són els primers en arribar i funden colonies, la mes antiga Cadiz (Gales) formada entre 1.000 i 800 anys a.C. Porten un nivell cult, superior, escriptura amb un alfabet antaseden de l'actual, religio, art, luxe. Destaquen en la fabricació de teixits (monopoli de color purpura). Fabriquen i interacanvien o fan d'intermediaris amb altres pobles (Egipcis) amb armes, joies, etc i fins i tot trafiquen amb esclaurs. S'estableixen a Llevant i Andalucia. Entren en competencia amb els grecs (es reparteixen les zones d'influencia) al sud els fenicis i al nord els grecs. Els grecs s'estableixen a Catalunya i llevant a l'epoca 800 a 600 a.C. Funden Empuries i altres colonies i comercien amb tot tipues de ceràmiques. Porten una cultura superior, escriptura perfeccionant l'alfabet (que després l'erataran els grecs i més tard els romans convertinse així en el que utilitzem actualment), moneda, ceràmica (decorada i de gran cualitat) i tot tipus d'objectes luxosos. Utilitzen un sistema d'intercambi basat en una mena de modes, peces d'or, plata i bronze. Escriuen sobre la peninsula descrivint les seves riqueses, pobles i costums. Tenen religió la seva relació amb els indigenes son en principi pacifiques pero tenen enfrontaments amb els grecs per motius comercials i per controlar els territoris. Els cartaginesus son fenisis procedents de cartabo (tunicia actual) que arriben a la peninsula i la conquereixen explotan les seves mines de plata. Funden una colonia cartago Nova (cartagena) l'any 230 a.C. Estan enfrontats amb grecs i després amb els romans pel domini comercial del mediterrani. Són anomenades guerres púniques que van acabar amb la victoria de roma i la destrucció de Cartago. Amb motiu d'aquestes guerres els cartaginesos comencen a ocupar el sud de la península (2ª guerra púnica) ocupen la ciutat de Saun, colonia grega aliada dels romans, i els romans vindran a la peninsula derrotaran als cartaginesos i destruiran cartago ocupant així tota la península. 1ª Guerra Púnica (264 – 242 a.C.) s. III a.C. 2ª Guerra Púnica (218 – 202 a.C.) s. III a.C. 3ª Guerra Púnica (149 – 146 a.C.) s. II a.C. Els generals cartaginesos que venen a España son Amilcar, Barca, Asdrubar i Anibal. Anibal esten la conquesta per llevan, ocupa Sagunt.

c)El primer regne històric: Tartessos (1000 a 500 a.C.)

Tartessos es un regne integrat per 200 ciutats. Esta cituat a Andalucia a la Vall del Guadalquivir. La capital es deia Tortesos peró no s'ha trobat mai, posible procedencia oriental, ja que aquesta cultura desapareix cap al 530 a.C. Tenien reis Gargoris, Habis, Gerion, Argantoni ... (els grecs parlen de la riquesa del rei Argantoni). Es dedicaven a l'agricultura, comerciaben amb fenisis i grecs. Controlaven les rutes dels metalls: plata, coure, estany, ferro. Tenien escriptura, lleis, art i religio d'influencia oriental.

d)Els Ibers (600 a 200 a.C.)

És un poble que arriba a Espanya d'origen d'esconegut i es veurà influït pels fenicis i els grecs. Sabem moltes coses dels Ibers a traves dels Romans que conqueriran Espanya. Viuen en poblats o ciutats independents, que avegades estan federades. Al sud els Ibers són més rics. Tenen una societat jerarquitzada i fins i tot esclaus en alguns casos. Els ibers de llevant i Catalunya tenen una vida mes austera i senzilla. Estan gobernats per reis o princeps, cabdills, i asamblees magistrals. Un caracter independen, orgullós, guerrers. Un sentit de la fidelitat al cabdill que pot arriba a la mort. En temps de pau practiquen la caça i la dança. Fan la guerra fins i tot són mercenaris. Tenen unes armes característiques i fan una ceramica decorada amb pintures. Tenen art, religio, escriptura. Hi ha diversos pobles o tribus al sud i llevant. Són morenos de cabells negres y molt jerarquitzats. Turdetans (Sevilla) Bastetans (Granada) Oretans (Jaen) Laietans (Barcelona) Ausetans (Girona) Cessetans (Tarragona)

e)Els celtes i centíbers (600 a 200 a.C.)

Es situen al centre i nord de la península. Estan organitzats en tribus i clans. Tenen capdills o reis, asamblees, consells i clienteles militars (juren fidelitat al capdill) Viuen en pobles o ciutats una mica fotificades. Es una societat més igualitaria cap al nord, perque son mes pobres. I més aristocratica cap al centre i sud. Son molt guerres, de vegades lluiten com a mercenaris o es dediquen al saqueig (bandolers). Els celtes son rosos amb ulls blaus y tenen una democràcia primitiva y els centíbers són barregats y tenen una societat gerarquitzada. Galics (Galícia) Asturs (esturies) (no se sap si son celtes) eren matriarcals (no escribien) Cantabres (Cantabria) Vacceus (Castella – Valladolid) Celtibers(castella – Soria Lusitans (Portugal) asaqueijaven les ciutats de sevilla Als asturs y cantabres els romans els van esclavitzar i porta a Belgica. Pero ells es van escapar i tornar i finalment els romans els van exterminar envoltant la seva ciutat amb una muralla por incomunicarlos y que axí es devilitesin per la fam, i uns altres es van suïcidar. III.Hispania romana (218 a.C. a 409 d. C) Els romans ocupen la península en la segona guerra púnica, en la cual s'enfronten amb els carteginesos. Neo Escipio (general roma) desembarca amb tropes a ampuries l'any 218 a.C. amb les primeres tropes i va ocupar el litoral fins Andalucia derrotant els cartaginesos. Despres continua la conquesta de l'imperi romá a l'interior de la peninsula. Les tribus hispániques oposen una gran resistencia: comencen amb la revelio dels ilergets (Lleida) cabdills Indibili Mandoni, després son els activers com els lucitans (viriat). I després els arèvacs (numància), els cantabres i els esturs (Campanyas dirigides per Octavi Cesar August 29 a 19 a.C.) i es tardarà dos segles en pacificar i romanitzar el territori. La romanització d'Espanya va consistir en que es va adobtar la llengua llatina desapareixent les llenguas anteriors (excepte el vasc) per primeravegada Espanya va ser administrada per un sol poble, els romans, una sola cultura, el mateix dret, les mateixes costums. També es va unificar en la religio, primer la romana (politeista) i després la cristiana (monoteista). La cultura, el dret els costums dels romans, l'economia va experimentar un desenvolupament important. es van crear noves ciutats i es van fer moltes obres publiques: ponts, carreteres, calçades, amfiteatres, crcs aqüeduptes, teatres, monuments commemoratius. Hisania al principi es va dividir en 2 provincies anaxionen-se ha l'imperi roma. Despres es van fer més divicions fins arribar a 6, incorporan-se a l'imperi roma. Provincies (Capital) Tarraconense (Tarraco) La més important Gallaecia (Bràcara) Actualment Braga Lusitània (Emerita Augusta) Actualment Merida Bètica (Corduba) Actualment Cordoba Cartaginense (Nova Cartago) Baleàrica (Pollentia) Els romans ho censaven toto i feien cadestres (cenç de les terres) .Demanen tributs que enviaven a Roma. A la diòcesi de es Hispània s'afageix una provincia Africana. Mauritania Tingitana (Tingis). Tambe safegeix una provicincia del Nord del Marroc (Tanger). Colònia Favencia Julia Augusta Paterna Barceino La erencia de Roma ha arribat fins als nostres dies: El dret, la llengua, la religio, les ciutats o municipis, algunes construccions, els ponts entre altes, l'art, els costums, etc. Els habitants d'Hispania es calculen en uns milions, Barcelona tenía 4.000 habitants i el nom oficial era “Colonia Favencia Julia Augusta Paterna Barcino”. D'Hispania van ser 2 importants emperadors romans. Traja (98-117) i Adria (117-138) s.II . També ban destacar alguns escriptors o filosofs com Sèneca, Marcial, Quintilia i Lucà. També va ser ispa l'emperador Teodosi (s. IV) el qual va convertir el cristianisme en la religio oficial de l'imperi. I també va dividir l'imperi en 2 parts per administrarlo millor, encara que els resultats van ser la decadencia i desaparició de l'imperi occidental. A partir del s.XIII comença la crísi i decadencia de roma i entren a Espanya les primeres invasions barbars entrant a la peninsula els Francs i els Alemanys. Els quals saqueixen i destrueixen algunes ciutats com Barcelona. L'economía comença a empobrirse, la gent avandona les ciutats. I a grups de vandolers, els quals estenen l'anarquia i vandolereisme (Bagaudes). El s.V hi ha noves invacions varvares i s'enfonsa l'imperi d'occident (476). L'art de l'epoca romana es influit pel grc. L'economía, tenen l'agrcultura molt semblant. Hi havia 2 llatins, el classic i el bulgar. Les llengues romanques desendeixen del llati bulgar. Com erencia ens van deixar el dret, les lleis (moltes es conserven avui en día). IV.L'Espanya visigoda (s.V al s.VIII)

a)Les invacions varvares:

En el 409 entren a la peninsula diversos pobles. Els Alans que després desapareixen poc després. Els vàndals, que després pasen a l'Africa. els Sueus que s'estableixen a Galicia. En el 415 entren els visigots que venen com aliats i federats de roma, i s'estableixen al Sud de França i a Espanya creant un regne amb capital a Tolosa (Toulose). El rei visigot Alaric, va saquejar roma l'any 410, el primer rei visigot d'Hispania, Ataulf, es va establir a Tarragona. Els visigots van ser expulsats de França al 507 per els Francs. Llavors es queden a Espanya i el seru rege tindra la capital a toledo, fins que desapareixen l'any 712 sota la invació dels musulmans. El rei Leovigila, va sotmetre als jueus de Galicia. El regne visigot sera docs el primer estat o regne independent i unificat de la peninsula. Sota el rei Recevint es van fer les primeres lleis ispanas mediavals, o “Fuero Juzgo”. (primers lleis d'espanya) L'economia d'Aquesta etapa es rural, pobre, les ciutats decauen, el comerç també. Algunes s'abandonen totalment. Es una epoca d'explandor económic. La cultura la mante la isglesia cristiana, ovispes cristians. Els visigots son arrians (no catolics) i de moment no es barregen amb els ispans pero després es converteixen sota Recared. Una de les figures més importants va ser Sant Isidor, la personalitat intel·lectual més important de l'tapa de Sevilla que va escriure una enciclopedia “les etimologies”. El regne visigot desapareix amb una gran rapidesa quan arriben els imbasors mususlmants. Debilitat del poder reial. Els visigots no escrivien i van apendre el llati. Els gots eren suecs

    Gots

/ \ visigots Ostrogots | | España Italia

Els reis visigots van ser escollits V.Espanya musulmana: Al-Andalús (711 a 1492)

a)La invasió musulmana
Entren els musulmans procedents del Marroc a traves de Gibraltar dirigits per Tariq l'any 1711 amb uns 12 mil soldats que derrotan al rei Rodrigo a la batalla de guadalete. I els musulmans en poc tems ocupen Espanya desapareixent el regne visigot. 

L'any 712 arriben 18 mil soldats comendats per MUZA. Després travessen els pririneus i envaeixen França en la batalla de Poaitiers l'any 732 per Carlos Martel i expulsats de França retirant-se a Espanya. Les causes d'aquesta conquesta tan rapida i desaparició del regne visigot es deuen a les divisions internes polítiques (rivalitats entre els nobles visigots) i també socials (persecució de jueus) dels visigots. Al nord d'Espanya queden alguns nuclis sense ocupar. A Asturies els cristians dirigits per Pelai derrota als musulmans a la batalla de cobadonga l'any 722. Es el primer nucli cristià que existeix

b)Evolució i organització política:

Al principi la península depen políticament de Damasc (711 a 756) i es gobernada per Valis. Amb Ald. Al-Rahman I es crea un emirot independent (756 a 912), l'emir es com un rei de poder polític religiós. Al-Andalús es converteix en un estat ric i poderos comparant amb el nord d'Espanya cristià, pobre i atrasat. Ald. Al-Rahman III es crea un califat independent (912 a 1031) destacant la ciutat de Cordoba per la seva riquesa cultural i económica. En aquest període apareixen les campanyes destructives Al-mansur contra les ciutats d'Espanya, BCN es saquejada entre d'altres. Al-Andalús segueix sent superior a l'Epanya cristiana pero els cristians s'han anat organitzant en regnes avançant les seves conquestes. En els segles XI el califat es desintegra i apareixen els regnes Taifes, independents i amb lluites entre ells. Això provoca la seva debilitat i l'expansió dels cristians cap al sud. Al s. XI venen del Marroc els Almoràvits que reunifiquen Al-Andalús, després venen unes segones Taifes, al s.XII venen els almohades i almoràvits pero seran derrotats pels regnes cristians (Batalla de les nabes de Tolosa 1212). La reconquesta cristiana avança i només quedara un regne musulmà, Granada, fins a 1492 quan els reis catòlics acaben la reconquesta amb l'ocupació de Granada. Hi havia 2 tipus de musulmans Arabs (Arabia) eren cavallers ->es van establir a Andalucia. Berebers (Marroc) eren els d'infanteria Califa (per damunt de tots, religiós que l'Emir) Taifa (reis independents controlats per Valis) VI.L'espanya medieval Cristiana (s.IIX a XV)

a)Evolució política

Espanya queda dividida en dues parts diferenciades el nord cristià, muntanyós, pobre i fragmentat políticament i el sud musulmà, ric, organitzat i unificat durant els primers segles. Els cristians comencen la reconquesta del territori cap al sud en un procés que dura els primers segles pero que es constant i que es basara en la guerra i la repoblació. De vegades satura per falta de gent i de recursos econòmics. L'ideal de croada apareix a partir del segle XI per influencia de les croades a terra santa, i aixó dona més unitat i força a la reconquesta. Els motius religiosos sempre seran secundaris. L'espanya cristiana està dividida en diversos nuclis aïllats Asturies apareix el primer regne, la primera resistencia armada (Cobadonga, Belai) 722 l'any de la batalla). Desde Asturies s'inicia una expansió cap a Galicia i Lleo. Convertint-se en territori en regne de Lleo. Castella és un comtat que es independent a partir del s.X. Lleo i Castella de vegades estan units per raons familiars i o de conquesta, peró de vegades se separen, a causa de les arenàcies, fins que s'uneixen definitivament amb el rei Ferran II el Sant l'any 1230. És el regne més gran poblat i que consta de més territoris. Arago i Navarra també apareixen dos regnes que van expandint-se cap al sud que de veades també estan units o se separen. A Catalunya els francs conquesten la zona del nord crean la marca hispànica. Que depen de França i esta governada per comptes destacant le compte de Barcelona el qual es va anexionar els altres contats. Guifré “El Pilós” actua amb certa independencia respecte el rei de França (s.XIX). Més endavant el principat de Catalunya s'uneix al regne d'Arago mitjançant el matrimoni de Ramo Berenge IV compte de Barcelona 1150 amb Peronella filla del rein d'Arago que destaca per la seva expansió conqueridora va ser Jaume I. Que conquesta Mallorca i Valencia. Aquest rei signa amb Franá el tractat de Cobell (1958) en el qual el rei francès reconeix la independencia de Catalunya. Catalunya accepta les conquestes de Castella sobre murcia tancant se l'expansió a la peninsula i desenvolupant-se després un imperi comercial pel mediterrani. Amb els reis catolics s'uneixen el regne de Castella i el Ferrant d'Arago casant-se Sevilla de Castella Posteriorment s'incorporen Navarra i Granada.

b)Expanció cultural i económica

Es produeix a partir dels sXI, XII igual que en Europa. Es una época de feudalisme i d'expanció de l'art románic. Creixen les ciutats, milloren l'economía. En especial el s.XIII apareix la burgesia, les corts, les universistats i l'art gotic. En el s XIV, guerres, lluites feudals, fam i pestes. Durant aquest període es formen les llengues romániques derivades de l'antic llatí vulgar, castella, galleg, catala. Apareixen els tetos en llengues romániques, pero també busca encara el llatí en els textos oficials o religiosos. VII.L'Espanya dels reis Catòlics (1469 a 1514)

a)La unió de les dues corones

Isabel i Ferran es van casar 1469. Isabel es va convertir en reina de Castella 1474 pero va entrar en guerra amb Joana “La Beltraneja” i el rei de Portugal per la cuestio dinastica (Joana era filla d'Enric IV, l'impotent, germà d'Isabel). La guerra acaba amb la victoria d'Isabel al 1479 i aquell mateix any es convertex en rei d'Arago, el rei Ferran. La unió dels dos regnes no va ser total ja que cada territori conservava les seves lleis fronteres i institucions. Pero Espanya només tindrà una dinàstica monàrquica. I per tant presenta una unificació.

b)La monarquia autoritaria i l'Estat

Els reis van concentrar els poders en les seves mans, submeten a la noblesa després de la guerra civil, controlant també a l'església i centralitzant la administració, els impostos i la justicia. Es creen les bases i l'estat modern i de la monarquia autoritária. Les tropes pasan de ser particulars a ser reials. Es centren les bases de lautoritat de l'estat


c)Politica Religiosa i social:

Es molt enèrgica per evitar les tensions socials. La noblesa va ser submesa però no van perdre ni els seus privilegis ni les seves riqueses. Es va crear el tribunal del “Santo oficio” o inquisició per perseguir els jueus conversos. Els jueus van ser obligats a convertirse i els que no van voler van ser expulsats d'España l'any 1492, es calculen uns 500 mil jueus expulsats. També els moriscos de granada van ser obligats a convertirse, i o van fer masivament per quedarse pero sense convicció. Els reis van abolir la servitud dels pagesos de remença per la sentencia de Guadalupe l'any 1486. La noblesa va ser sotmesa al poder reial per a no perdren els privilegis i fins i tot es van establir les proves de sang per accedir als carrecs municipals o de cort.




Pagesos de remença estaban adscrits a la terra, no podien marxar

d)Política exterior, les guerres i les aliances.

El rei Ferran es el que porta la política exterior. I exten el seu poder amb la guerra preparant el futur imperi espanyol. Amb la guerra de Granada s'acaba la reconquesta al 1492 ocupen la ciutat de Granada. Els reis catòlics ocuparan pocs anys després el nord d'Africa amb l'ocupació de melilla i Oran per evitar noves invasions. Al 1492 Colon al servei dels reis catòlics descobreix America i s'inicia l'expansió colonial que donara un gran prestigi i riquesa a Espanya. Las guerres d'Italia (1494 – 1516) van suposar l'ocupació del regne de Napols i la derrota dels Francesos per l'exercit espanyol, els tersos espanyols, dirigits per Gonzalo de Córdoba, el gran capita. Al 1512 les tropes dirigides pel duque de Alba van ocupar navarra a la corona Espanyola definitivament. Les aliances van consistir sobretot en casar els fills dels reis catòlics amb prínceps hereus d'altres regnes. Amb Portugal l'aliança va ser amb el casament de les princeses Isabel i Maria amb els princeps Alfons i Manel. Els princeps Joan i Joana es van casar amb Margarita i Felip d'Habsburg fills de l'emperador alemany. Catalina la van casar amb Enric XIIX d'Anglaterra. D'aquests matrimonis derivara l'Imperi de Carles I rei d'Espanya i Emperador d'Alemanya i de Joana (La loca) i de Felip (El hermoso). VIII.L'Imperi de Carles I o V(1517 a 1556)

a)L'Erencia:

De part de la seva mare Joana Carles gobernara Castella, Arago, Napols i terres d'America. De part del seu pare Felip d'Absburg, hereda Austria, Països Baixos i el franc comtat. També ereda el dret de ser elegit Emperador d'Alemania i per tant es convertira en Carles V emperador.

b)Els conflictes i les guerres imperials.

Es un imperi molt extens, que inclou paisos diversos d'Europa i era causa de molts conflictes, rivalitats, lluites territorials i guerres. L'emperador va mantenir els territoris que havia hertetat. Carles es pasara la seva vida lluitant per europa. Aquestes guerres es pagaven amb l'or que venia d'America cap a Espanya, i que malgrat tot van deixar arruinades les finances reials. Les guerres amb França. Ni ha 4. Per qüestions territorials (fronteres) i per rivalitat personal entre el rei Francesc I i Carles cosí seu. Generalment Espanya guanya les guerres i controla l'expansionisme frances. Les guerres a Italia es produeixen per diverses qüestions territorials. Les tropes imperials saquejen Roma i empresonen el Papa. L'emperador ocupa el ducat de Milà. Les guerres amb els turcs. Es produeixen enfrontaments amb els valcans, ja que els turcs desde constantinobla van envaint Europa i choquen amb els territoris d'Austria. També es lluita amb els turcs en el Mediterrani i en el Nord d'Africa. Les guerres d'Alemanya van ser constants i es produeixen per qüestions nacionalistes i religioses (alguns prínceps electors defencen els protestants). I també de tipus nacionalista, volen ser independents de l'emperador). Sucaven els conflictes quan l'emperador dona llibertat religiosa.

c)Els conflictes a Espanya:

Quan arriba Carles no parla castella, porta una cort d'extrangers i reclama molts diners. Es produeix una revelio de les ciutats contra el rei anomanada comunitats (comuneros). Exigeixen al rei que cambíi i s'adapti als costums castellans, parti castella, etc. Els comuneros perden pero el rei cambia de política i apren castella (es retirara i morira a Espanya). A valencia també es va produir una revelió de tipus socials, protestaven el artesans contra els nobles, s'anomenaven les Germanies. Van ser derrotats.