Viquipèdia/La Viquipèdia a classe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 135: Línia 135:


=== Donar autonomia a l'alumne o al grup ===
=== Donar autonomia a l'alumne o al grup ===
Guia per l'equip pedagògic o el professor, l'alumne (i/o el grup) aprèn amb el seu grup a superar certes etapes importants en l'adquisició d'autonomia.
Guidé par l'équipe pédagogique ou l'enseignant, l'élève (et/ou le groupe) apprend avec son groupe certaines étapes importantes de l'autonomie.
# Qüestionar i apropiar-se de l'assumpte a tractar: l'alumne ha de comprendre el que el professor li demana, i ha d'adaptar-se a les regles "enciclopèdiques". Ha de «delimitar» el seu assumpte, és a dir mesurar-ne l'abast i les seves relacions amb el context. Els mètodes clàssics com el ''« QQQOCP»'' (''qui? què? quan? on? com? per què?'') poden ajudar a l'alumne i al grup a estructurar una problemàtica i a delimitar el seu camp de treball. L'alumne extreu les paraules claus que li permetran determinar i organitzar el seu treball i recercar millor els documents susceptibles de il·lustrar-lo.

# Cercar i la consulta de les fonts (documents fiables, verificables i adequats a l'assumpte) serà la segona etapa. Viquipèdia facilita la recerca, però no impedeix, ni reemplaça una cerca a les biblioteques, els centres multimèdia de recursos o la consulta a experts…;). Un documentalista pot ajudar l'alumne a examinar millor i sintetitzar les seves fonts, sobretot a internet. Un viquipedista experimentat pot explicar quins tipus de fonts seleccionar i conservar per a fer servir a Viquipèdia. L'alumne aprèn en aquest estadi a fer servir les eines de cerca. Li cal encara desenvolupar el seu sentit crític per jerarquitzar i retenir la informació més pertinent.
Guiat per l'equip pedagògic o el professor, el cria (i/o l'agrupa) aprèn amb el seu grup certes etapes importants de l'autonomia.
* La selecció d'informació és una 3a etapa que requereix un treball més profund i una comprovació de la adequació i fiabilitat de les informacions (Viquipèdia és cada vegada més estricte en aquest aspecte).
# Le questionnement et l'appropriation du sujet à traiter : l’élève doit comprendre ce que l'enseignant lui demande, et s'adapter aux règles "encyclopédiques". Il doit « cerner » son sujet, c'est à dire en mesurer la portée et ses liens avec le contexte. Des méthodes classiques telles que le ''« QQQOCP »'' (''qui ? quoi ? quand ? où ? comment ? pourquoi ?'') peuvent aider l'élève et le groupe à structurer une problématique et baliser son champ de travail. L’élève dégage des mots clés qui lui permettront de chapitrer et organiser son travail et mieux rechercher les documents susceptible de l'éclairer.
Viquipèdia no accepta més que continguts referenciats o fàcilment verificables. Si una classe (o un grup d'estudiants) vol anar més lluny i per exemple fer una obra original, poden - a partir de la seva experiència a Viquipèdia - introduir-se en un projecte més creatiu amb altres eines col·laboratives (viquillibres, viquiversitat..) o fer servir el programari wiki per crear junts una cosa nova (una novel·la, una obra teatral, un assaig, una base de dades, una tesi col·laborativa, etcètera. ). Per aquestes raons, és una bona eina per a la « Pedagogia documental » i l'autonomia de l'alumne i del seu grup.

L'alumne pot i ha d'aprendre a confrontar diferents fonts i fer emergir dissens i consens.
# La interrogació i l'apropiació de l'assumpte a tractar : l'alumne ha de comprendre el que el professor li demana, i adaptar-se a les regles "enciclopèdiques". Ha de «delimitar» el seu assumpte, és a dir en mesurar l'abast i les seves relacions amb el context. Dels mètodes clàssics com el ''«Qqqocp»'' (''que ? què ? quan ? on ? com ? per què ?'') poden ajudar l'alumne i el grup a estructurar una problemàtica i abalisar el seu camp de treball. L'alumne extreu de les paraules claus que li permetran amonestar i organitzar el seu treball i recercar millor els documents susceptible d'il·luminar-lo.
* La presa de notes, la síntesi i el referenciar la informació. Viquipèdia no accepta el plagi, i no és un lloc on abocar tota la informació existent. Una vegada l'alumne està en possessió dels documents pertinents, n'ha d'extreure la informació prenent i organitzant notes responent a les questions formulades en la primera etapa d'interrogació de l'assumpte.
# La recherche et la consultation de sources (documents crédibles, vérifiables et adaptés au sujet) sera la seconde étape. Wikipédia facilite la recherche, mais n'empêche pas, ni ne remplace une recherche au CDI, en bibliothèque, centre multimédia de ressources ou auprès d'experts…). Un documentaliste peut aider l’élève à mieux interroger et synthétiser ses sources, notamment sur internet. Un wikipédien confirmé peut expliquer quels type de source sélectionner puis conserver pour Wikipédia. L'élève apprend à ce stade à utiliser les outils de recherche. Il lui faut encore développer son sens critique pour hiérarchiser et retenir l'information la plus pertinente.
* L'apropiació de les informacions / reescriptura / síntesi i organització o vulgarització de les informacions: A partir de les notes preses en l'etapa precedent, l'alumne construeix i organitza el seu saber. Se n'apropia reescrivint amb les seves pròpies paraules el que ha retingut de les fonts documentals... sempre per respondre a l'objectiu inicial (eventualment reorientat a la vista del contingut de la informació trobada).

* La restitució: L'alumne restitueix en aquesta etapa el seu saber. Sobre Viquipèdia, a diferència dels deures clàssics, ho fa també perquè altres en puguin disposar i millorar-ho. Però aquest treball pot ser precedit o ser seguit d'una exposició oral, d'un treball escrit, d'un pòster, d'una pàgina web...
# La recerca i la consulta de fonts (documents creïbles, verificables i adaptats a l'assumpte) serà la segona etapa. Wikipédia facilita la investigació, però no impedeix, ni reemplaça una investigació al Cdi, en biblioteca, centra multimèdia de recursos o a la vora d'experts…;). Un documentalista pot ajudar l'alumne a interrogar millor i sintetitzar les seves fonts, sobretot sobre internet. Un wikipédien confirmat pot explicar quins tipus de font seleccionar després conservar per a Wikipédia. L'alumne aprèn en aquest estadi a utilitzar les eines d'investigació. Li cal encara desenvolupar el seu sentit crític per jerarquitzar i retenir la informació més pertinent.
Una vegada assimilat el mètode, es pot aplicar de forma repetida i refinada a altres temes.
* La sélection d’information est une 3ème étape qui nécessite un travail plus approfondi et une vérification de la justesse et crédibilité des informations (Wikipédia est de plus en plus vigilant sur ce point).

* La selecció d'informació és una 3a etapa que requereix un treball més profund i una comprovació de la justesa i credibilitat de les informacions (Wikipédia és cada vegada més vigilant sobre aquest punt).
Wikipédia (comme wikispecies ou wikiversité) n'accepte que des contenus sourçés ou facilement vérifiables. Si une classe (ou un groupe d'apprenants) veut aller plus loin et par exemple faire oeuvre de création, ils peuvent - fort de leur expérience sur wikipédia - s'engager dans un projet plus créatif avec d'autres outils collaboratifs (wikibook, wikiversité..) ou utiliser un moteur wiki pour créer ensemble quelque chose de nouveau (un roman, une pièce de théâtre, un essai, une bd, une thèse collaborative, etc. ). Pour ces raisons, c'est un bon outil pour la « ''[http://fr.wikipedia.org/wiki/P%C3%A9dagogie_documentaire Pédagogie documentaire]'' » et l'autonomie de l'élève et de son groupe.

Wikipédia (com a wikispecies o wikiversité) no accepta més que continguts sourçés o fàcilment verificables. Si una classe (o un grup d'estudiants) vol anar més lluny i per exemple fer obra de creació, poden - fort de la seva experiència sobre wikipédia - introduir-se en un projecte més creatiu amb altres eines collaboratifs (wikibook, wikiversité..) o utilitzar un motor wiki per crear junts alguna cosa de nou (una novel·la, una obra teatral, una prova, una pg., una tesi collaborative, et cetera. ). Per aquestes raons, és una bona eina per a la « ''[http://fr.wikipedia.org/wiki/P% C3% A9dagogie_documentaire Pedagogia documental]'' » i l'autonomia de l'alumne i del seu grup.
L'élève peut et doit apprendre à confronter différentes sources et faire émerger des dissensus et consensus.

L'alumne pot i ha d'aprendre a confrontar diferents fonts i fer emergir dissensus i consens.
* La prise de note, la synthèse et le référencement de l'information. Wikipédia n'accepte pas le plagiat, et n'est pas un lieu où déverser toute l'information exsitante. Une fois l’élève en possession des documents pertinents, il doit y prélever l’information en prenant et organisant des notes répondant aux questions posées dans la première étape de questionnement du sujet.

* La presa de nota, la síntesi i el référencement de la informació. Wikipédia no accepta el plagi, i no és un lloc on abocar tota la informació exsitante. Una vegada l'alumna en possessió dels documents pertinents, n'ha d'extreure la informació prenent i organitzant notes responent a les preguntes formulades en la primera etapa d'interrogació de l'assumpte.
* L’appropriation des informations / réécriture / synthèse et organisation ou vulgarisation des informations : À partir les notes prises dans l’étape précédente, l’élève construit et organise son savoir. Il se l'approprie en réécrivant avec ses propres mots ce qu’il a retenu de ses sources documentaires... toujours pour répondre à l'objectif initial (éventuellement réorienté au vu du contenu de l'information trouvée).

* L'apropiació de les informacions / reescriptura / síntesi i organització o vulgarització de les informacions : A marxar les notes preses en l'etapa precedent, l'alumne construeix i organitza el seu saber. Se n'apropia reescrivint amb les seves pròpies paraules el que ha retingut de les seves fonts documentals... sempre per respondre a l'objectiu inicial (eventualment reorientat a la vista del contingut de la informació trobada).
* La restitution : L'élève restitue à cette étape son savoir. Sur Wikipédia, à la différence d'un devoir classique, il le fait aussi pour que d'autres puissent en disposer et l'améliorer ensuite. Mais ce travail peut être précédé ou suivi d'un exposé oral, d’un devoir écrit, d’un panneau, d’une page sur un site internet... en citant plus facilement ses sources (bibliographie..).

* La restitució : L'alumne restitueix en aquesta etapa el seu saber. Sobre Wikipédia, a diferència d'un deure clàssic, ho fa també perquè altres en puguin disposar i millorar-lo llavors. Però aquest treball pot ser precedit o ser seguit d'una exposició oral, d'un deure escrit, d'un plafó, d'una pàgina sobre un indret internet... citant més fàcilment les seves fonts (bibliografia..).
Une fois la méthode acquise, elle peut-être répétée et affinées pour d'autres sujets.

Una vegada el mètode guanyat, ella potser repetida i refinades per a altres assumptes.


== Creences i expectatives del contribuent (alumne, estudiant fins i tot professor) ==
== Creences i expectatives del contribuent (alumne, estudiant fins i tot professor) ==

Revisió del 21:34, 5 març 2010

Introducció

En aquest document, la noció d' « alumne » abasta tot els tipus d' « aprenents » que ja saben llegir i escriure. Inclouen els alumnes de les escole i instituts, i els estudiants de les universitats i escoles tècniques, però també els membres d'universitats de la 3a edat o del temps lliure, i per què no els autodidactes que volen aprendre amb altres, etcètera. Als nivells superiors, la distinció entre ensenyant i estudiant s'atenua, el segon sovint és aprenent del primer.

Per a tots aquests estudiants, Viquipèdia sembla poder ser un suport de models d'educació basats en la participació més activa dels individus en la seva pròpia formació, revalorant l'aprenentatge, no com a acumulació de saber i coneixement, sinó com a factor de «progrés global de la persona».

Perquè aquest Viquillibre ?

La idea d'aquest llibre es tracta de crear un «kit de supervivència» per al professor que vulgui fer servir la Viquipèdia a classe; ja sigui en una dinàmica de pedagogia clàssica, ja sigui en pedagogia activa.


Viquipèdia permet en efecte que els alumnes treballin a partir dels seus centres d'interès. Això pot afavorir la seva motivació, el seu esperit d'exploració, i consegüentment l'aprenentatge del treball compartit i cooperatiu, qualitats útils en la vida professional i social.

Aquest Viquillibre ha estat començat coredactat per autors que són alumnes i/o professors i/o que tenen una experiència de treball col·laboratiu, però es convida a d'altres redactors, correctors o relectors a associar-s'hi.

Condicions prèvies materials, i condicions d'èxit

Es poden fer servir la Viquipèdia en paper, però el treball sobre suport informàtic és ideal, si és possible en un aula informàtica, però no necessàriament

Es recomana:

  • partir d'un projecte pedagògic concret, la utilitat del qual pugui ser compresa i desenvolupada per l'alumne;
    Par exemple un grup d'alumnes pot iniciar-se començant per millorar la pàgina que parla del seu municipi natal, o del municipi on està situada l'escola completant-hi els capítols Història, geografia, geologia, medi ambient, i il·lustrant-lo amb algunes fotos o il·lustracions acuradament acompanyades d'una text; El 2010, tret d'a algunes excepcions, les pàgines dels petits municipis sovint encara són molt pobres en informacions). (veure també al final d'aquest viquillibre el capítol consagrat als exemples de projectes).
  • disposar de diversos ordinadors, connectats a la Internet en Adsl, un del quals connectat a un videoprojector.
    També és possible instal·lar el motor de wikipédia (el programari lliure MediaWiki) a la intranet de l'establiment per exercitar-s'hi abans de modificar directament viquipèdia.
    Treballar sobre un suport paper també és possible, però menys pràctic, més pesat i probablement menys pedagògic.
  • crear un compte d'«usuari» (individual) i comprendre l'interès de fer-ho; Sobretot Permet al professor seguir els seus alumnes i a l'alumne trobar l'històric de totes les seves contribucions, o seguir els articles que ha creat o ha modificat, etcètera. Ofereix també una pàgina personal de presentació, i una pàgina personal de discussió. El contingut d'aquestes pàgines ha de ser respectuós amb els altres, sobri, clar i argumentat, en la mesura del possible (és també un exercici pedagògic interessant).
  • iniciar-se prèviament en les regles bàsiques de Viquipèdia, és a dir;
- comprendre els principis fonamentals de Viquipèdia anomenats els cinc pilars.
- comprendre les funcions més útils i habituals de les pestanyes que apareixen sobre les pàgines de viquipèdia (en « mode lectura » o en « mode modificació »)
- llegir l' ajuda sobre els errors més corrents
  • És útil iniciar prèviament els alumnes a la tècnica de redacció d'un bon pla (en el sentit de Viquipèdia, que a diferència d'una redacció escolar no comprèn generalment conclusió, però inclou relacions hipertexts, i una introducció que ha de ser sòbria, clara i curta. Aquest treball es pot preparar eventualment per una iniciació als mapes conceptuals i mentals (adaptats als principi de les categories, articles, paràgrafs i subparàgrafs de Viquipèdia).

Contingut d'aquesta guia

  • Condicions prèvies
  • Material i condicions d'èxit
  • Per què fer servir Viquipèdia
  • Avantatges i interès de treballar amb Viquipèdia, amb alguns casos particulars
  • Cóm fer servir Viquipèdia com a font documental, i sobretot cóm avaluar la pertinència de la font.
  • Temors i expectatives del contribuent (alumne, estudiant...)
  • Temors i esperes del professor (o de l'equip pedagògic)
  • Recerca documental amb Viquipèdia
  • Com explotar el resultat d'una recerca bibliogràfica: creació de glossari, de síntesi
  • Comprendre la noció de dret d'autor, propietat intel·lectual i de citació, per tant comprendre el plagi
  • Com fer servir Viquipèdia a classe i sobretot com fer servir la construcció de Viquipèdia com a suport d'ensenyament.
    Què es pot aprendre de Viquipèdia en tant que lector ?
    Què es pot aprendre de Viquipèdia en tant que redactor (Aprendre la dinàmica col·laborativa, per l'experimentació).
  • Exemples de projectes escolars

Perquè fer servir Viquipèdia ?

Viquipèdia : una eina feta per i per als seus usuaris, que és útil comprendre millor i saber utilitzar bé

En pocs anys, Viquipèdia ha esdevingut en termes de volum, l'eina pedagògica més important, produïda i facilitada per les Tecnologies de la informació i de la comunicació per a l'educació i per l'enginyeria pedagògica.

En ser feta per i per als seus usuaris, molts d'ells han intentat facilitar-ne l'ús pedagògic: Els portals, el sistema de categories, els enllaços d'hipertext i els articles connexos, els enllaços externs, i l'aspecte multilingüe permeten a un gran nombre de persones trobar-hi gratuïtament el que busquen entre milions d'informacions, en les principals llengües del món... i anar força més enllà per als que es deixen portar per la seva curiositat o gust de saber. Més que d'altres eines, Viquipèdia és el que en fan els seus dissenyadors i els seus usuaris, tot modificant-la permanentment.

Una eina basada en preocupacions pedagògiques

La majoria dels assumptes tractats del parvulari a la universitat tenen actualment els seus articles corresponents a Viquipèdia.
En els cassos en que encara falten, professors i alumnes poden construir-los junts. L'alumne s'exercita llavors a posar-se ell mateix en la postura d'un pedagog, mentre que el pedagog també pot intentar comprendre millor les necessitats de l'alumne i ajudar-lo a respondre-hi, eventualment ajudat per membres competents de la comunitat de Viquipèdia, com l'alumne ha d'aprendre a trobar i a demanar.

Nombrosos articles de Viquipèdia es poden millorar, simplificar, il·lustrar, posar-hi fonts o completar. Esmerçar-se-hi té en si un interès pedagògic.

Una eina polivalent

Viquipèdia és un gran projecte multilingüe que és a l'hora generalista i especialista. Viquipèdia està en evolució permanent i no té equivalent. Viquipèdia és una eina enciclopèdica de cultura general i especialitzada. Sembla a la vegada adaptat a les «joves» generacions acostumades a les aplicacions de la informàtica, i també a les necessitats dels dels ensenyants que aprecien que els seus alumnes es confrontin a la complexitat i a l'extensió dels camps culturals, científics i tècnics contribuint a augmentar i millorar aquest corpus.
Viquipèdia facilita i accelera certes cerques, obre l'esperit a nombroses questions «connexes» a cada tema tractat, però no reemplaça la pedagogia (Llegiu « [[:w:Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és|Allò que la Viquipèdia no és] » ), ni produirà miracles pedagògics sense treball. A més a més, amb el temps les pàgines tècniques es compliquen i es poden fer malcarades, sobretot per als més joves. Llavors es pot acudir a viquillibres, i fer-los servir o crear-los pels professors i els seus joves alumnes.
Viquipèdia - com tot allò que és nou i agafa un gran volada - és objecte de mites i realitats que el pedagog pot i deu aprendre a desxifrar amb els seus alumnes (El professor, pot amb els seus alumnes estudiar la validesa de les fonts de Viquipèdia (i veure com millorar-les), els avantatges/inconvenients del fet que la informació no sigui quallada, o del fet que els articles siguin redactats per una comunitat que inclou nombrosos no-experts (pot ser l'ocasió d'una reflexió sobre l'expertesa, el consens, l'expertesa collaborative o aprenent, la millora continua, etcètera).

Viquipèdia és un projecte enciclopèdic que es defineix com a multilingüe, «universal» («  El projecte d'enciclopèdia lliurement distribuïble que cadascun pot millorar) ». El seu contingut està escrit, estructurat i il·lustrat per internautes voluntaris gràcies a la tecnologia «wiki» que facilita altament la intel·ligència collaborativa, sobre la base de regles senzilles (evolutives, però compartides) elaborades pels mateixos viquipedistes.
El contingut de Viquipèdia, que es ot difondre lliurement, està disponible a la web, per a un gran nombre de gent.


Viquipèdia és molt consultada pels alumnes i estudiants però pocs alumnes dels col·legis gosen contribuir-hi espontàniament. Nombrosos professors (actius o retirats) i estudiants hi contribueixen, per plaer, o per produir ells mateixos l'eina de coneixement que s'apropa al que pressenten com que els hi és més útil (allò que s'ha escrit sobre Viquipèdia respectant les regles de base, es trobarà més tard, sovint millorat i/o il·lustrat per altres, enriquit de relacions internes i externes, i de vegades traduït en altres llengües). Alguns col·laboren per altruisme, altres entenen què col·laborar a Viquipèdia dipositant-hi el seu saber, és fer fructificar el seu capital de coneixement.


Tres grans maneres d'ensenyar i d'aprendre amb Viquipèdia

Es pot aprendre de Viquipèdia de dues maneres, que corresponen respectivament a dos enfocaments pedagògics molt diferents:

  1. La primera és fer de l'alumne un lector-estudiant amb un enfocament que és el de la pedagogia clàssica (cerca, consulta i explotació d'informacions).
  2. un segon enfocament (el de la pedagogia activa) hi afegirà una dimensió suplementària; la de la contribució. Fa també de l'alumne un redactor i eventualment il·lustrador que s'integra dins d'una comunitat aprenent.
  3. Hi ha encara una tercera via, per a estudiants de bon nivell, és la de l'estudi de la Viquipèdia en si mateixa.


L'alumne-lector

L'ensenyat fa servir Viquipèdia com recurs d'informació, perquè l'alumne aprengui a valorar aquesta font d'informacions i de coneixements, tot comprenent i mesurant els límits. En aquest cas el projecte Viquipèdia es fa servir passivament i parcialment traient-ne profit del seu contingut valorat pel treball de l'alumne que s'ha de formar a l'anàlisi crítica del que hi troba.

L'alumne lector i contribuent

Esdevenint un de contribuent actiu, l'alumne paren altres habilitats. S'inicia a les satisfaccions i restriccions d'un treball col·laboratiu, participant a la construcció útil d'un saber que quedarà.
El projecte enciclopèdic i el programari MediaWiki esdevenen llavors un doble suport de pedagogia activa.

Més val ensenyar a algú a pescar que no pas donar-li un peix diu un cèlebre proverbi. L'analogia no és gaire bona perquè en aquest afer no es dona la mateixa situació que apareix en la sobreexplotació dels recursos naturals com és el cas de la pesca. Contribuir a Viquipèdia, és aprendre a pescar (la informació, el coneixement), augmentar el recurs tot proposant al conjunt pescadors de treballar de manera col·laborativa i durable, perfeccionant la canya de pescar i l'art de manejar-la. L'alumne pot així participar en la construcció de la «societat del coneixement» i no només experimentar-la.
Això no és cert més que per als alumnes que tenen accés a la Internet, el que exclou encara molt d'éssers humans del planeta. Viquipèdia intenta fer les seves pàgines i les seves il·lustracions més «lleugeres» de manera que es puguin descarregar més fàcil i ràpidament via un telèfon portàtil, però encara hi ha nombrosos problemes a resoldre (accés, empremta ecològica dels sistemes, etcètera). Aquests últims aspectes també poden ser objecte d'una reflexió ètica i pedagògica. La classe pot contribuir a trobar solucions a aquests problemes.
A títol d'exemple, de les agències governamentals (totes les agències americanes no sotmeses a la confidencialitat imposada per la defensa o la seguretat nacional), i un nombre creixent de científics i estudiant o certs serveis d'arxiu publiquen ara les seves dades, tesis o estudis sota llicència lliures i gratuïta, fent-los així més fàcilment disponibles als països i persones pobres). Aquest pas no és sempre altruista (s'obté notorietat, i altres retorns), però allò contribueix a millorar el contingut enciclopèdic i la verificabilitat del contingut de Viquipèdia.

L'estudiant que estudia l'objecte «Viquipèdia»

Un tercer mode d'utilització pedagògica de Viquipèdia, més aviat reservat a estudiants d'alt nivell, és la de l'estudi de Viquipèdia.
Observar, descriure i desxifrar el més objectivament possible (és a dir de manera tan neutra com sigui possible i amb el mínim d'a priori possible), el sistema, les bases i el procés fins i tot la construcció i l'evolució de la Viquipèdia, a la manera d'un etnosociòleg, d'un ecòleg o d'un etòleg o de filòsof. Aquest enfocament és ric en ensenyaments.
Viquipèdia, lluny d'autoofegar-se o de produir un caos informe de dades com predeien alguns dels seus primers detractors, ha esdevingut en efecte un laboratori: un sistema auto catalitzat, en plena autoorganització. Aquest laboratori únic i relativament transparent ofereix tots els seus arxius, les seves pàgines de discussió. Això tampoc té equivalent. Comença també a produir eines estadístiques que poden ajudar a estudiar aquest camp nou, el de la construcció col·laborativa i visible d'una infosfera, fins i tot d'un element nou de la noosfera, que pocs prospectivistes havien vist venir abans dels anys 1990. Però, el mètode d'estudi més positiu i més pedagògic potser no és - com s'ha fet - de demanar als estudiants que esmunyin voluntàriament errors en el projecte enciclopèdic per veure en quant temps serien corregits, aixó des d'un cert punt de vista significa imposar a aquests estudiants, amb el pretext de rigor científic, de posar-se en situació « anticol·laborativa», promocionant el sabotatge o el vandalisme com a eina d'estudi, el que és una manera d'introduir un curiós biaix en el sistema que s'estudia pretenent fer una prova imparcial.

Avantatges i interès de treballar amb Viquipèdia

En tots els casos, ja sigui fer servir la Viquipèdia o contribuir a Viquipèdia no és ni especialment fàcil, ni particularment difícil. Per a uns és un joc o un plaer, per a d'altres és un assumpte de curiositat, en tots els casos és sempre una activitat que mobilitza temps, atenció i energia. En el segon cas (contribuir a Viquipèdia) es poden afegir les motivacions suplementàries següents:

  • sentir-se útil, d'haver millorat l'eina i/o el seu contingut;
  • poder trobar més tard les pròpies contribucions, enriquides o corregides per altres, la qual cosa pot ser un mitjà de capitalitzar i millorar un saber, amb un «retorn de la inversió» potencialment interessant i de vegades sorprenent.

Un altre manera de treballar

Viquipèdia no és el resultat d'un miracle sinó el resultat d'un enorme treball, altruista, de centenars de milers de voluntaris. I Viquipèdia, si bé facilita l'organització i l'accessibilitat del coneixement, no evita pas un esforç de comprensió i d'assimilació.
Convé de no esperar-ne ni més, ni menys del que pot aportar, sabent que l'interès i els beneficis pedagògics de treballar amb Viquipèdia varien també segons el tema tractat.
L'interès de Viquipèdia varia també segons l'objectiu i el nivell d'informació buscat, i també segons l'edat i l'experiència del contribuent o del lector, i això variarà a mesura que Viquipèdia s'enriquirà i s'estructurarà. L'aventura no està acabada. Ningú no sap el que serà Viquipèdia en 5, 10 o 20 anys, però se sap que serà sens dubte allò que els seus contribuents en faran.

Participar en la construcció de Viquipèdia sembla doncs que presenta per al professor i la seva classe diverses virtuts pedagògiques complementaries a les de l'ensenyament «clàssic». Professors i alumnes sempre poden millorar activament certs continguts, la forma i l'estructura de Viquipèdia per fer-ne una eina més adaptada a les seves necessitats (mentre les seves modificacions es mantinguin conformes a les regles i principis fundadors del projecte enciclopèdic).

Motivació : Cadascun pot participar a Viquipèdia en un projecte real, concret, visible, útil a ell mateix i als altres, per a avui i per al futur. A diferència de la majoria dels exercicis escolars, aquest haurà estat concretament útil. El fet de fer una obra útil motiva a nombrós contribuents. Molts estudiants (alumnes, estudiants, curiosos..) que havn contribuït significativament a millorar Viquipèdia se senten orgullosos d'haver contribuït així al major projecte enciclopèdic que existeix, i feliços de poder utilitzar-lo coneixent millor el seu funcionament i els seus límits.

Cultura : Contribuir a Viquipèdia és un dels mitjans concrets de comprendre que, contràriament a nombrosos recursos i riqueses, el saber no s'esgota quan es comparteix; es clarifica, creix i s'enriqueix del dels altres i de la trobada amb els altres.

Treball de llarga durada: Viquipèdia permet als professors, a una escola o a un grup d'alumnes de seguir fàcilment i millorar un projecte d'un any rere l'altre, o sobre d'una llarga durada (superant la dels estudis).

Aprenentatge de la cooperació i la col·laboració (sol o en grup) en un projecte comú d'estructuració i transmissió de sabers. Això aquí es pot fer via l'escriptura d'un article o d'un conjunt estructurat d'articles que es completen entre ells, però també per la il·lustració, l'hipertext i el treball amb desconeguts on cal respectar els diferents nivells d'expertesa, coneixement i competències variats. El treball col·laboratu permet sovint de despertar competències o de revalorar qualitats individuals i de grup; Alguns presentaran qualitat per trobar, jerarquitzar i sintetitzar les fonts, mentre que altres es dedicaran a redactar, traduir, vulgaritzar, o corregir, o també a il·lustrar o formatejar, les relacions internes i externs, categoritzant, etcetera. Viquipèdia es podria considerar des d'aquest punt de vista com una de les nombroses formes d'aprenentatge de l'altruisme, de la vida social i de la democràcia participativa.

  • prendre per què es necessiten regles comunes (a la Viquipèdia, com a la vida en societat); Aprendre a administrar la delinqüència (que existeix també a Viquipèdia) o a fer respectar els límits establerts pels principis fundadors de Viquipèdia perquè l'enciclopèdia es desvii)
  • Aprendre a treballar en xarxa,
    Mentre que la societat de la informació i de la comunicació es desenvolupa i apareix el risc d'ofegar l'alumne en la inflació d'informació, Viquipèdia, a condició de disposar d'una connexió a Internet i d'un ordinador ofereix una possibilitat inhabitual: cadascun pot explorar una síntesi del coneixement sobre nombrosos subjectes, i contribuir en tot moment a millorar el que concerneix a subjectes que l'interessen o dels quals n'és especialista.
  • desenvolupar noves relacions entre estudiant i mestre. Els contribuents externs (un eventual padrí ) es poden associar a la relació alumnes-professor. Cada article disposa a més a més d'una pàgina de discussió. Les relacions interwiki permeten treballar fàcilment sobre un article en diverses llengües, amb socis de (o en) diversos països.

Comprendre la propietat intel·lectual : Treballar a la Viquipèdia és un mitjà d'aprendre amb exemples concrets què són les diferents formes de propietat intel·lectual, copyright, llicència, etcètera., el seu origen, la seva utilitat, el seu respecte i les alternatives existents

- aprendre a reflexionar i justificar les vostres eleccions en triar el text i les imatges a afegir, el·liminar o modificar, per respecte als que han escrit anteriorment, és a dir, amb un esperit de millora continua;
- aprendre els límits i les virtuts de l'escrit, de la imatge, de la història i de la memòria... el que significa formar-se individualment i col·lectivament a l'anàlisi crític dels continguts i de les seves fonts. Coconstruir Viquipèdia, és també aprendre a fer servir millor Viquipèdia i internet i les fonts d'informació en general, comprenent que és un projecte enciclopèdic, amb els seus avantatges i els seus límits que són sobretot els del coneixement i de la informació (neutralitat, veracitat...). En particular, l'alumne, aprèn a referenciar les seves informacions amb fonts fiables (i per tant verificables).
- Aprendre a estructurar el pensament, el coneixement i a expressar-se (redactar un article de qualitat a Viquipèdia és tan difícil i pedagògic com fer una molt bona redacció o un bon anàlisi de text).
Contribuer a Viquipèdia, encoratja els autors a millorar el contingut però també la forma de la seva expressió escrita (sabent que el format de Viquipèdia canvia segons la mida de la pantalla i l'ordinador utilitzat). L'alumne aprèn a utilitzar (sense excés) la il·lustració, les referencies (bibliogràfiques i d'altres) quan poden completar i aclarir el contingut. Els contribuents coapprenen a escriure de manera més senzilla, més lògica, més clara, més precisa i eficaç (cosa que, a Viquipèdia ràpidament se'n adona que no és no tan fàcil). Aquest treball permet als alumnes dels diferents nivells desenvolupar el seu vocabulari, la seva gramàtica, la seva ortografia (nombroses pàgines tenen referències etimològiques que remeten també a les arrels gregues, llatines, o autòctons del català).
- Com que Viquipèdia es construeix col·laborativament de manera heurística, evolutiva i col·lectiva, és un dels bons mitjans d'aprendre a estructurar un projecte (portada, article, subarticles, desenvolupament lògic dels articles..) tot inserint-lo en un context pels enllaços d'hipertext, notes a peu de pàgina, referències, etcètera. (és també aprendre a estructurar i contextualitzar el vostre pensament)
- aprendre a traduir (sol o en grup) un text del català cap a una altra llengua practicada a classe, o a l'invers a utilitzar informacions escrites en una altra llengua que cal traduir al català. Viquipèdia proposa en efecte (columna de l'esquerra) enllaços (anomenats «interwikis») que permeten navegar en un senzill clic de ratolí a la pàgina homòloga d'una altra llengua, i d'allà en una altra llengua, etc.
- aprendre la gestió de les responsabilitats al si d'un projecte comú

Viquipèdia apunta a un nivell de qualitat almenys equivalent al de l'Encyclopædia Britannica o Universalis.
Viquipèdia no és ni un diccionari, ni un fòrum ni un anuari web, ni un lloc de discurs institucional o promocional.

  • obertura cap a altres eines col·laboratives . Quan l'alumne ha comprès les bases del treball col·laboratiu, sol o en el marc de la seva formació, llavors, molt fàcilment pot en paral·lel iniciar-se a altres eines col·laboratives construïdes sobre el mateix principi que Viquipèdia, per exemple:


Wikimedia commons, viquillibres, viktexts, etcètera.)

Donar autonomia a l'alumne o al grup

Guia per l'equip pedagògic o el professor, l'alumne (i/o el grup) aprèn amb el seu grup a superar certes etapes importants en l'adquisició d'autonomia.

  1. Qüestionar i apropiar-se de l'assumpte a tractar: l'alumne ha de comprendre el que el professor li demana, i ha d'adaptar-se a les regles "enciclopèdiques". Ha de «delimitar» el seu assumpte, és a dir mesurar-ne l'abast i les seves relacions amb el context. Els mètodes clàssics com el « QQQOCP» (qui? què? quan? on? com? per què?) poden ajudar a l'alumne i al grup a estructurar una problemàtica i a delimitar el seu camp de treball. L'alumne extreu les paraules claus que li permetran determinar i organitzar el seu treball i recercar millor els documents susceptibles de il·lustrar-lo.
  2. Cercar i la consulta de les fonts (documents fiables, verificables i adequats a l'assumpte) serà la segona etapa. Viquipèdia facilita la recerca, però no impedeix, ni reemplaça una cerca a les biblioteques, els centres multimèdia de recursos o la consulta a experts…;). Un documentalista pot ajudar l'alumne a examinar millor i sintetitzar les seves fonts, sobretot a internet. Un viquipedista experimentat pot explicar quins tipus de fonts seleccionar i conservar per a fer servir a Viquipèdia. L'alumne aprèn en aquest estadi a fer servir les eines de cerca. Li cal encara desenvolupar el seu sentit crític per jerarquitzar i retenir la informació més pertinent.
  • La selecció d'informació és una 3a etapa que requereix un treball més profund i una comprovació de la adequació i fiabilitat de les informacions (Viquipèdia és cada vegada més estricte en aquest aspecte).

Viquipèdia no accepta més que continguts referenciats o fàcilment verificables. Si una classe (o un grup d'estudiants) vol anar més lluny i per exemple fer una obra original, poden - a partir de la seva experiència a Viquipèdia - introduir-se en un projecte més creatiu amb altres eines col·laboratives (viquillibres, viquiversitat..) o fer servir el programari wiki per crear junts una cosa nova (una novel·la, una obra teatral, un assaig, una base de dades, una tesi col·laborativa, etcètera. ). Per aquestes raons, és una bona eina per a la « Pedagogia documental » i l'autonomia de l'alumne i del seu grup. L'alumne pot i ha d'aprendre a confrontar diferents fonts i fer emergir dissens i consens.

  • La presa de notes, la síntesi i el referenciar la informació. Viquipèdia no accepta el plagi, i no és un lloc on abocar tota la informació existent. Una vegada l'alumne està en possessió dels documents pertinents, n'ha d'extreure la informació prenent i organitzant notes responent a les questions formulades en la primera etapa d'interrogació de l'assumpte.
  • L'apropiació de les informacions / reescriptura / síntesi i organització o vulgarització de les informacions: A partir de les notes preses en l'etapa precedent, l'alumne construeix i organitza el seu saber. Se n'apropia reescrivint amb les seves pròpies paraules el que ha retingut de les fonts documentals... sempre per respondre a l'objectiu inicial (eventualment reorientat a la vista del contingut de la informació trobada).
  • La restitució: L'alumne restitueix en aquesta etapa el seu saber. Sobre Viquipèdia, a diferència dels deures clàssics, ho fa també perquè altres en puguin disposar i millorar-ho. Però aquest treball pot ser precedit o ser seguit d'una exposició oral, d'un treball escrit, d'un pòster, d'una pàgina web...

Una vegada assimilat el mètode, es pot aplicar de forma repetida i refinada a altres temes.

Creences i expectatives del contribuent (alumne, estudiant fins i tot professor)

  • L'angoisse de la page blanche ; c'est souvent la première difficulté du wikipédien débutant.
    Elle est facilement levée en apprenant pas à pas, mais "en vrai" a améliorer Wikipédia.
    Il est recommandé d'apprendre les bases de la syntaxe Wiki en lisant l'aide, puis en s'essayant dans le le « bac à sable » (c'est une page d'essais « ratissée » chaque heure, c'est à dire dont le contenu est automatiquement remis à neuf toutes les heures afin que les débutants puissent sans crainte le modifier à volonté et s'y ainsi familiariser avec le wiki. Les élèves y apprendront à créer des hyperliens, insérer des images ou galeries d'images, utiliser des modèles, construire des tableaux, écrire des formules mathématiques, etc.). Si quelqu'un efface par inadvertance la page, cela ne dérangera absolument personne).
    L'élève peut (seul ou en groupe) ensuite s'essayer à compléter ou améliorer un paragraphe existant (en expliquant le pourquoi de ses ajouts et retrait dans la boite de dialogue), puis à créer une page.
  • L'angoixa de la pàgina en blanc; és sovint la primera dificultat del wikipédien principiant.
    Elle és fàcilment aixecada aprenent no a no, però "en veritat" té millorar Wikipédia.
    és recomanat assabentar-se de les bases de la sintaxi Wiki llegint l'ajuda, després intentant-se en l'el « batxillerat a sorra » (és una pàgina de proves « rasclada » cada hora, és a dir del qual el contingut és automàticament posat en nou cada hora per tal que els principiants puguin sense temor modificar-lo a voluntat i s'hi així familiaritzar amb el wiki. Els alumnes hi aprendran a crear hiperrelacions, inserir de les imatges o galeries d'imatges, utilitzar models, construir quadres, escriure fórmules matemàtiques, et cetera.). Si algú esborra per inadvertència la pàgina, allò no desendreçarà absolutament personne).
    L'élève pot (sol o en grup) llavors intentar-se a completar o millorar un paràgraf existent (explicant el perquè dels seus afegitons i retirada en la coixeja de diàleg), després a C3% A9er_une_page crear una pàgina.
  • Le pédagogue peut rassurer les élèves et encourager leurs premiers pas en leur montrant :
  • El pedagog pot tranquil·litzar els alumnes i donar suport els seus primers passos ensenyant-los :
- la facilité qu'il y a à corriger ou améliorer une page (qui ne doit pas inciter à "faire n'importe quoi", ce qui serait source de consommation inutile de ressource en mémoire, et bande passante (c'est l'occasion d'une réflexion collective et individuelle sur les impacts écologiques des outils informatiques et de l'Internet, qu'on peut aussi avec Wikipédia contribuer à diminuer). Les bases sont acquises en quelques dizaines de minutes
- la facilitat que hi ha a corregir o millorar una pàgina (que no ha d'incitar a "fer qualsevol cosa", la qual cosa seria font de consum inútil de recurs en memòria, i banda transitada (és l'ocasió d'una reflexió col·lectiva i individual sobre els impactes ecològics de les eines informàtiques i de la Internet, que es pot també amb Wikipédia contribuir a disminuir). Les bases són adquirides en algunes desenes de minuts
- l'intérêt de la fonction "prévisualiser" et des relectures attentives avant de cliquer sur le bouton "publier"
- l'interès de la funció "previsualitzar" i de les relectures atentes abans de fer clic sobre el botó "publicar"
- la possibilité (pour de vraies difficultées non résolues par l'aide en ligne) de demander de l'aide à un expert, un parrain, un administrateur, un bistrot, etc.
- la possibilitat (per a verdaderes difficultées no resoltes per l'ajuda en línia) de demanar ajuda a un expert, un C3% A9s padrí, un administrador, una taverna, etc.


  • Pour ne pas démotiver les débutants, l'idéal est que l'équipe pédagogique inclue au moins un contributeur expérimenté (élève, étudiant, enseignant, intervenant extérieur) ou que le pédagogue ait pris le temps de s'initier aux bases et règles fondatrices de Wikipédia, faute de quoi, des contributions jugées non conformes au projet encyclopédique risquent d'être rapidement effacée.
    Par exemple une poésie collaborative, une rédaction sur ses vacances, une autobiographie, un article sur l'établissement scolaire (sauf s'il s'agit d'un monument historique, d'un lycée HQE ou ayant une caractéristique exceptionnelle), la publication des dessins des élèves n'ont pas leur place dans Wikipédia, alors qu'une analyse de texte, un résumé de roman connu, un commentaire argumenté sur un tableau connu, etc. y ont leur place, s'ils sont sourçés et neutres.
  • Per no desmotivar els principiants, l'ideal és que l'equip pedagògic inclogui almenys un contribuent experimentat (alumne, estudiant, professor, intervenint exterior) o que el pedagog hagi pres el temps d'iniciar-se a les bases i regles fundadores de Wikipédia, a falta de què, de les contribucions jutjades no conformes al projecte enciclopèdic arrisquen de ser ràpidament esborrada.
    Par exemple una poesia collaborative, una redacció sobre les seves vacances, una autobiografia, un article sobre el centre escolar (excepte si es tracta d'un monument històric, d'un liceu Hqe o tenint una característica excepcional), la publicació dels dibuixos dels alumnes no tenen no la seva plaça en Wikipédia, mentre que una anàlisi de text, un resum de novel·la coneguda, un comentari argumentat sobre un quadre conegut, et cetera. hi tenen la seva plaça, si són sourçés i neutres.
  • Beaucoup d'élèves sont intimidés à l'idée que leur production pourra être lue dans le monde entier, et qu'elle pourra être supprimée ou critiquée par d'autres personnes, inconnues d'eux. En restant anonyme, ils sont souvent frustrés que leur travail ne leur soit pas personnellement attribué ou reconnu, et en travaillant sous leur nom propre (en page de discussion notamment), ils prennent le « risque » que leurs erreurs soient visibles ou conservées par l'historique de la page.
    Wikipédia est heureusement un travail commun en constante correction où chacun à droit à l'erreur (Rappel : Apprendre dans le « bac à sable », puis prendre l'habitude d'utiliser la fonction "« prévisualiser »", ou encore apprendre à faire des brouillons (sur n'importe quel logiciel de traitement de texte) sont des moyens de fortement réduire le nombre de ces erreurs. De plus les contributeurs expérimentés savent combien ils ont appris de leurs erreurs ou tâtonnements).
  • Molts alumnes són intimidats a la idea que la seva producció podrà ser llegida al món sencer, i que podrà ser suprimida o ser criticada per altres persones, desconegudes d'ells. Continuant sent anònim, són sovint frustrats que el seu treball no els sigui personalment atribuït o reconegut, i treballant sota el seu nom propi (en pàgina de discussió sobretot), prenen el «arrisca» que els seus errors siguin visibles o conservats per l'històric de la pàgina.
    Wikipédia és feliçment un treball comú en constant correcció on cadascun a dret a l'error (Crida : Aprendre en el « C3% A9dia:Bac_% C3% A0_sable batxillerat en sorra », després prendre el costum d'utilitzar la funció " « previsualitzar » ", o també aprendre a fer esborranys (sobre qualsevol programari de tractament de text) són mitjans de reduir fortament el nombre d'aquests errors. De més els contribuents experimentats saben quant s'han assabentat dels seus errors o tempteigs).
  • « Un article de Wikipédia n'appartient à personne ». C'est une des bases du travail collaboratif que d'offrir son savoir et son travail, en acceptant que tout le monde soit en droit d'y ajouter ou retirer du contenu, de le modifier ou même de proposer sa suppression ou sa fusion avec un autre article (ce qui doit néanmoins être justifié et souvent discuté). Parfois l'élève ou l'enseignant estiment qu'il fallait conserver leurs modifications... Ils peuvent dans ce cas négocier en appuyant leur demande sur un argumentaire construit (argumenter, convaincre, ou savoir reconnaitre des erreurs sont également des processus pédagogique). Un contributeur n'a aucune garantie qu'un article évoluera comme il le souhaitait, et souvent il découvre que ces évolutions l'enrichissent. En cas de conflits apparemment insolubles, il reste possible d'afficher les points de vues contradictoires, mais sourcés et argumentés.. On peut aussi solliciter l'aide d'un parrain volontaire ou de wikipompiers. Enrichir consiste de plus en plus à améliorer des articles, plutôt qu'à en créer, sauf pour les spécialistes.
  • «Un article de Wikipédia no pertany a ningú» . És una de les bases del treball collaboratif oferir el seu saber i el seu treball, acceptant que tothom sigui en dret d'afegir-hi o retirar del contingut, de modificar-lo o fins i tot de proposar la seva supressió o la seva fusion amb un altre article (allò que ha de ser justificat no obstant això i sovint ser discutit). De vegades l'alumne o el professor consideren que calia conservar les seves modificacions... Poden en aquest cas negociar repenjant la seva demanda sobre una argumentació construïda (argumentar, convèncer, o saber reconnaitre dels errors són igualment processos pedagògic). Un de contribuent no té cap garantia que un article evolucionarà com el desitjava, i sovint descobreix que aquestes evolucions l'enriqueixen. En cas de conflictes aparentment insolubles, continua sent possible d'anunciar els punts de vistes contradictòries, però sourcés i argumentats.. També es pot sol·licitar l'ajuda d'un padrí voluntari o de C3% A9dia:R% C3% A9solution_de_conflit wikipompiers. Enriquir consisteix cada vegada més a millorar articles, més que a crear-ne, excepte per als especialistes.


Temors i expectatives del professor

Beaucoup d'enseignants ont d'abord craint que certains élèves copient paresseusement le contenu de Wikipédia sans le comprendre et sans citer leur sources, ou sans analyses critiques (plagiat), ou qu'ils apprennent des choses entachées d'erreurs. Ceci arrive, comme cela arrivait quand des élèves copiaient sans les comprendre des passages entiers de livres, ou les solutions d'un exercice. Mais créer du contenu dans wikipédia permet à l'élève de comprendre qu'avec Google ou des logiciels plus spécialisés, il est facile pour l'enseignant de repérer un plagiat (Wikipédia est très bien référencé et suivi par Google).

Molts professors han temut en principi que certs alumnes copiïn mandrosament el contingut de Wikipédia sense comprendre-ho i sense citar el seu fonts, o sense anàlisis crítiques (plagi), o que s'assabenten de coses embrutades d'errors. Això succeeix, com allò succeïa quan alumnes copiaven sense comprendre'ls passatges sencers de llibres, o les solucions d'un exercici. Però crear del contingut en wikipédia permet a l'alumne comprendre que amb Google o dels programaris més especialitzats, és fàcil per al professor de localitzar un plagi (Wikipédia és molt ben referenciat i és seguit per Google).

  • Certains pédagogues ont interdit à leurs élèves d'utiliser Wikipédia. Avec le temps, le contenu de Wikipédia s'enrichit et les pages s'allongent, ne permettant plus aux élèves de simplement copier un contenu court et basique. Ils doivent analyser les articles pour y trouver l'information requise.
  • Certs pedagogs han prohibit als seus alumnes utilitzar Wikipédia. Amb el temps, el contingut de Wikipédia s'enriqueix i les pàgines s'allarguen, no permetent ja als alumnes simplement copiar un contingut curt i bàsic. Han d'analitzar els articles per trobar-hi la informació necessària.
  • d'autres enseignants ont au contraire demandé à leurs élèves ou étudiants de trouver et corriger les erreurs de wikipédia, ou de créer des pages manquantes.
  • altres professors han demanat al contrari als seus alumnes o a estudiants que trobin i corregeixin els errors de wikipédia, o creïn pàgines mancades.


Certains enseignants pensent que wikipédia est anarchique et qu'ils ne pourront pas évaluer le travail de chacun dans une dynamique collaborative.

Certs professors pensen que wikipédia és anàrquic i que no podran avaluar el treball de cadascun en una dinàmica collaborative.
Wikipédia n’est pas aussi anonyme ni anarchiquement modifié que les apparences ou ses détracteurs ne le laissent croire.


Wikipédia no és tan anònim ni anàrquicament modificat com les aparences o els seus detractors el deixen creure.

- Chaque modification est archivée, datée et associée à l'IP ou au compte identifiée du contributeur (ces informations sont accessible par l'historique de la page).
- Cada modificació és arxivada, datada i sòcia de l'Ip o del compte identificada del contribuent (aquestes informacions són accessible per l'històric de la pàgina).
- Les discussions sont signées (ou l’IP est automatiquement inscrite en guise de signature pour tout contributeur non inscrit et non « loggé ».) :- Chaque modification d'un article, création ou suppression de page est archivée et datée, avec l’IP du contributeur ou son pseudo (ou son vrai nom si le contributeur a accepté de le donner).
- Les discussions són signades (o l'Ip és automàticament inscrita a tall de firma per a molt contribuent no inscrit i no «loggé».) :- Cada modificació d'un article, creació o supressió de pàgina és arxivada i datada, amb l'Ip del contribuent o el seu pseudo (o el seu verdader nom si el contribuent ha acceptat donar-lo).

Ceci permet à un élève, étudiant, thésard, etc de faire suivre (ou corriger) son travail par un ou plusieurs enseignants. Des statistiques automatiques (quantitatives) sont également possibles.

Això permet a un alumne, estudiant, thésard, etc de fer seguir (o corregir) el seu treball per un o diversos professors. Estadístiques automàtiques (quantitatives) són igualment possibles.


Cas particular (joves, discapacitats, experts, temes emergents, autoformació...)

  • Très jeunes enfants : contribuer nécessite d'abord une maîtrise minimale de l'écriture et de la lecture, mais en maternelle, wikipédia peut servir à préparer des cours ou fournir des images librement utilisables. Wikipédia junior ou des wikilivres juniors peuvent être complété par les enseignants pour mieux répondre à leurs besoins pédagogiques.
    Au fur et à mesure que les élèves grandissent, ils peuvent s'essayer à contribuer au niveau permis par leurs capacités. Il est utile de leur apprendre à faire des brouillons et prévisualiser un texte jusqu'à ce qu'il soit jugé encyclopédiquement utile et nécessaire et sans fautes, et donc bien relu par le groupe et l'enseignant, afin de ne pas encombrer l'encyclopédie d'erreurs.
  • Molt joves nens : contribuir requereix en principi un domini mínim de l'escriptura i de la lectura, però en parvulari, wikipédia pot servir per preparar cursos o subministrar a imatges lliurement utilitzables. Wikipédia júnior o wikilivres júniors poden ser completats pels professors per respondre millor a les seves necessitats pedagògiques.
    Au fur i a mesura que els alumnes creixen, es poden intentar a contribuir al nivell permès per les seves capacitats. És útil ensenyar-los a fer esborranys i previsualitzar un text fins que sigui jutjat enciclopèdicament útil i necessari i sense faltes, i per tant bé sigui rellegit pel grup i el professor, per tal de no carregar l'enciclopèdia d'errors.
  • Préadolescence : A cet âge, certains élèves, bouillonnants de créativité et parfois de malice, utilisent volontiers wikipédia de manière ludique, en s'essayant à tester ses limites.. Il est utile de les faire réfléchir au fait qu'ils ne sont pas tout à fait anonymes quand ils modifient ou dégradent wikipédia, et qu'ils prennent des responsabilités en ce faisant, outre le risque d'être interdit de modification (pour eux, l'ordinateur familial, ou pour toute la classe)
  • Preadolescència : A aquesta edat, certs alumnes, bull de creativitat i de vegades de malícia, utilitzen amb molt de gust wikipédia de manera lúdica, intentant-se a provar els seus límits.. És útil fer-los pensar ben mirat que no són del tot anònims quan modifiquen o degraden wikipédia, i que prenen responsabilitats en així, a més a més del risc de ser prohibit de modificació (per a ells, l'ordenador familiar, o per a tota la classe)
  • handicapés ou personnes isolées, mais connectées à Internet : Wikpédia est fait pour pouvoir être utilisé par des personnes isolées, ou touchées par certains handicaps. Il permet de manière générale à une large communauté de travailler sans se déplacer et de manière asynchrone. Des élèves handicapés, hospitalisés, dispersés dans le monde, ou en stage (en entreprise ou en collectivité) peuvent ainsi continuer à contribuer à un projet commun.
    Leur enseignant peut toujours identifier et discuter ou corriger leurs contributions (tant qu'elles ne sont pas anonymes et trop prolixes. Dans ce dernier cas, il est possible de fixer des règles pour faciliter le travail du pédagogue ; par exemple grouper les modifications après les avoir prévisualisée ou préparées sur un brouillon et communiquer brièvement et clairement sur la page de discussion de l'article concerné. Il est aussi possible de les basculer (valider) sur internet à jours fixes).
    De premières versions sz wikip&dia qont consultables par téléphone ou assistant personnel et des versions-papier/DVD (allemand/français)sont destinées aux personnes non raccordées à Internet. L’encyclopédie (y compris les légendes des cartes et images) est aussi utilisable par des aveugles via des logiciels adaptés de lecture (c'est pourquoi il ne faut pas s'étonner qu'une image de théière soit légendée "théière" et éventuellement accompagnée d'un descriptif qui semble inutile à ceux qui voient, mais qui est nécessaire aux non-voyants).
  • minusvàlids o persones aïllades, però connectades a Internet : Wikpédia és fet per poder ser utilitzat per persones aïllades, o és afectat per certs handicaps. Permet de manera general a una àmplia comunitat de treballar sense desplaçar-se i de manera asincrònica. Dels alumnes minusvàlids, hospitalitzats, dispersats al món, o en curset (en empresa o en col·lectivitat) poden continuar així contribuint a un projecte comú.
    Leur ensenyant sempre pot identificar i discutir o corregir les seves contribucions (mentre no siguin anònimes i massa prolixes. En aquest últim cas, és possible fixar regles per facilitar el treball del pedagog; per exemple agrupar les modificacions després d'haver-los previsualitzat o haver preparat sobre un esborrany i comunicar breument i clarament sobre la pàgina de discussió de l'article concernit. És tan possible bolcar-los (validar) sobre internet a dies fixes).
    De primeres versions sz wikip&dia qont consultables per telèfon o ajudant personal i dels versions-papier/Dvd (allemand/français)sont destinades a les persones no enllaçades amb Internet. L'enciclopèdia (incloent-hi les llegendes de les targetes i imatges) és tan utilitzable per cecs via programaris adaptats de lectura (és per què no cal sorprendre's que una imatge de tetera sigui acompanyada d'una llegenda "tetera" i eventualment acompanyada d'un plànol que sembla inútil als que veuen, però que és necessari als non-voyants ).



Viquipèdia com a font d'informacions

L'idée que l'élève soit obligé de douter de ses sources, et ait l'obligation de les valider est particulièrement intéressante pour le pédagogue. Elle le prépare à une recherche bibliographique pertinente. De plus, croiser ses sources, valider ses renseignements, évaluer le degré de confiance pépare les compétences scientifiques, mais prépare aussi à être plus autonome et moins vulnérable et crédule dans la vie.

La idea que l'alumne estigui obligat a dubtar de les seves fonts, i tingui l'obligació de validar-los és particularment interessant per al pedagog. El prepara per a una investigació bibliogràfica pertinent. De més, creuar les seves fonts, validar les seves informacions, avaluar el grau de confiança pépare les competències científiques, però prepara també a ser més autònom i menys vulnerable i crèdul en la vida.
L'élève qui y travaille comprend vite que Wikipedia n'est jamais une source absolue qu'on puisse recopier sans réfléchir ; ceci est finalement plutôt positif dans une approche pédagogique. Le copier-coller est ainsi doublement risqué ! ;


L'élève que hi treballa comprèn de pressa que Wikipedia no és mai una font absoluta que es pugui copiar sense reflexionar; això és finalment més aviat positiu en un enfocament pedagògic. El copier-coller és així doblement arriscat ! ;

  1. ni le pédagogue, ni wikipédia n'acceptent le plagiat est expliquée, et replacée de manière équilibrée.,
  1. ni el pedagog, ni wikipédia no accepten el plagi és explicada, i reposada de manera equilibrada.,
  2. chacun reste in fine responsable de la vérification des sources et de l'usage fait de l'information.
  1. cadascun es queda in fine responsable de la comprovació de les fonts i de l'ús fet de la informació.




Par contre, dans la mesure où le référencement est encouragé dans les articles, tous les éléments pour juger d'une information et de sa neutralité peuvent éventuellement être présents dans un article. Ainsi une université américaine (Middlebury College) fait utiliser les articles de Wikipedia comme point de départ d'une recherche bibliographique comme le souligne un article de rue89.

En canvi, en la mesura que el référencement és animat als articles, tots els elements per jutjar d'una informació i de la seva neutralitat poden eventualment ser presents en un article. Així una universitat americana (Middlebury College) fa utilitzar els articles de Wikipedia com a punt de sortida d'una investigació bibliogràfica com ho subratlla un article de rue89.


Wikipédia peut servir ainsi de base comme bon exemple de démarche de recherche d'informations dans l'univers d'informations qu'est Internet. Cela peut être déroutant dans une vue classique de la recherche d'informations dans des ouvrages figés, mais validés, que sont les dictionnaires et les encyclopédies, mais permet de prendre pied dans l'univers plus changeant des domaines en constante évolution, comme notamment le domaine des technologies de l'information.

Wikipédia pot servir així de base com a bon exemple de pas d'investigació d'informacions en l'univers d'informacions que és Internet. Allò pot ser confonent en una vista clàssic de la investigació d'informacions en obres quallades, però validades, que són els diccionaris i les enciclopèdies, però permet prendre peu en l'univers que més converteix àmbits en constant evolució, com sobretot l'àmbit de les tecnologies de la informació.


Cerca d'informacions i plagi

Quel est le problème que nous rencontrons avec le plagiat ?

Quin és el problema que trobem amb el plagi ? Dans un premier temps, nous sommes contents que l'élève nous livre une information de valeur. Il a ainsi prouvé une certaine capacité de rechercher d'informations.

Al principi, som contents que l'alumne ens lliura una informació de valor. Ha provat així una certa capacitat de recercar d'informacions. Ensuite, il y a deux cas :

Llavors, hi ha dos casos :

  • Si l'information n'est pas pertinente, nous sommes déçus et pouvons facilement détecter l'imposture. L'élève a ainsi fait l'erreur de ne pas valider la pertinence de ses informations. Soit qu'il n'a pas compris la question, soit qu'il ait été trop paresseux pour chercher à comprendre ;
  • Si la informació no és pertinent, som decebuts i podem fàcilment detectar la impostura. L'alumne ha fet així l'error de no validar la pertinència de les seves informacions. O bé que no ha comprès la pregunta, o bé que hagi estat massa mandrós per intentar comprendre;
  • Si l'information est pertinente, et qu'il "oublie" de citer ses sources, il cherche à se faire évaluer sur une production qui n'est pas la sienne. Ici encore il y a deux cas :
  • Si la informació és pertinent, i "oblida" citar les seves fonts, intenta que se'l faci avaluar sobre una producció qui no és el seu. Aquí encara hi ha dos casos :
    • Souvent, il peut s'agir d'une erreur d'appréciation, soit parce qu'il pouvait avoir compris que la consigne était de redonner l'information demandée, soit parce qu'il n'a pas appris à citer correctement ses sources. L'enseignant avait-il clairement exprimé son attente ? Et d'ailleurs, l'élève n'a-t-il pas rencontré des enseignants qui étaient satisfaits de ce résultat ?
    • Sovint, es pot tractar d'un error d'apreciació, sigui perquè podia haver comprès que la consigna era de retornar la informació demanada, sigui perquè no ha après a citar correctament les seves fonts. El professor havia expressat clarament la seva espera ? I d'altra banda, l'alumne no ha trobat professors que eren satisfets d'aquest resultat ?
    • La notion de plagiat n'est avérée que si l'élève est conscient que l'objectif de l'exercice est de fournir le résultat d'une réflexion de sa part, et donc que son niveau de compétence en gestion de sources documentaires était suffisant et que la demande de l'enseignant était claire.
    • La noció de plagi no és verificada més que si l'alumne és conscient que l'objectiu de l'exercici és de subministrar al resultat d'una reflexió la seva part, i per tant que el seu nivell de competència en gestió de fonts documentals era suficient i que la demanda del professor era clara.

Que es pot aprendre de Viquipèdia en tant que lector ?

Premièrement, Wikipédia est malgré tout une source d'informations importante. Certains articles sont d'excellentes synthèses sur des sujets extrêmement variés, et cela particulièrement dans les sujets d'intérêts des jeunes générations.

En primer lloc, Wikipédia és malgrat tot una font d'informacions important. Certs articles són excel·lents síntesis sobre assumptes extremadament variats, i allò particularment en els assumptes d'interessos de les joves generacions. Mais comme on a appris à aller au delà de notre dictionnaire lorsque nous étions petits et même s'il reste un compagnon indispensable, il faut savoir prendre de la distance avec Wikipédia.

Però com s'ha après a anar més enllà del nostre diccionari quan érem petits i fins i tot si queda un company indispensable, cal saber prendre distància amb Wikipédia. Apprendre à citer, référencer ses sources, à ne pas faire de plagiat.

Aprendre a citar, referenciar les seves fonts, a no fer plagi. Apprendre à évaluer la pertinence d'une source. D'ailleurs le nombre de références dans un article est un bon indicateur de son sérieux.

Aprendre a avaluar la pertinència d'una font. D'altra banda el nombre de referències en un article és un bon indicador de la seva serietat.


Par mimétisme, il est ainsi possible de comprendre comment construire un document digne de sérieux.

Per mimetisme, és així possible comprendre com construir un document digne de serietat.


Que es pot aprendre de Viquipèdia en tant que redactor-contribuent

La structure, les principes de gestion et de fonctionnement de wikipédia et son mode de gestion interne des conflits sont proches de ceux de la démocratie participative, ce qui est déjà en soi très pédagogique.

L'estructura, els principis de gestió i de funcionament de wikipédia i el seu mode de gestió interna dels conflictes són propers als de la democràcia participativa, el que és ja en si molt pedagògic.


Apprendre la dinàmica col·laborativa i aprendre d'aquesta dinàmica

Tous les contributeurs expérimentés disent que « wikipédier » est une très bonne école de modestie et de sociabilisation ; pour les élèves et leurs enseignants, comme pour tous les contributeurs qui durent, mais aussi pour tout contributeur de haut-niveau. Ces derniers doivent expliquer simplement des données parfois complexes, sous peine d'être invité à reformuler plus clairement son sujet.

Tots els contribuents experimentats diuen que « wikipédier » és una molt bona escola de modèstia i de sociabilisation; per als alumnes i els seus professors, com per a tots els contribuents que duren, però també per a tot contribuent d'alçària-nivell. Aquests últims han d'explicar simplement dades de vegades complexos, sota pena de ser convidats a reformular més clarament el seu assumpte.


École de modestie : On ne signe pas ses articles ou ses modifications (mais on signe ses affirmations, interrogations ou réponses dans la page de discussion). Chacun doit respecter les principes fondateurs du projet Wikipédia. Chaque rédacteur doit accepter que ses articles ou modifications soient sourçés, contredits ou à leur tour modifiés.. ce qui impose à chacun d’argumenter clairement, préciser ou clarifier le contenu des articles et des modifications (des discussions sont possible sur chaque page de discussion, sur la page des contributeurs déclarés ou sur des pages dédiées. Des pages « brouillon » sont également possibles. La tolérance est ici plus difficile qu’il n’y paraît parfois, surtout quand on pense être spécialiste d’une question. Se forcer à expliquer un point de vue est en général un bon moyen de l'éclaircir, voire de le modifier.

Escola de modèstia : No se signen els seus articles o les seves modificacions (però se signen les seves afirmacions, interrogacions o respostes a la pàgina de discussió). Cadascun ha de respectar els principis fundadors del projecte Wikipédia. Cada redactor ha d'acceptar que els seus articles o modificacions siguin sourçés, contradits o en el seu torn modificats.. el que imposa a cadascun argumentar clarament, precisar o aclarir el contingut dels articles i de les modificacions (discussions són possible sobre cada pàgina de discussió, sobre la pàgina dels contribuents declarats o sobre pàgines dedicades. Pàgines «esborrany» són igualment possibles. La tolerància és aquí més difícil del que hi apareix de vegades, sobretot quan es pensa ser especialista d'una pregunta. Forçar-se a explicar un punt de vista és en general un bon mitjà d'aclarir-lo, fins i tot de modificar-lo.


Aprenentatge per l'experimentació de la lògica col·laborativa

L'élève et l'enseignant peuvent découvrir les intérêts mutuels, les bénéfices partagés (et l'« effet boule de neige ») du travail collaboratif, bien conduit. Des partenaires externes découvrent aussi ces effets : par exemple, fin 2008, les archives fédérales allemandes ont offert 100 000 photos d’archives à Wikipédia pour illustrer des dizaines de milliers d’articles. En retour les wikipédiens ont spontanément et en quelque semaines aidé les archivistes à corriger ou améliorer des centaines de légendes qui comportaient des erreurs (par exemple pour les photos prises à l’étranger durant les guerres mondiales). Dès les premières minutes, des articles ont utilisé ces images d’archives, qui sont devenus des centaines puis des milliers dans les semaines qui ont suivi.. En retour, les archivistes et historiens auront via les mots clé de wikipédia accès à beaucoup d’informations connexe éventuellement utiles pour eux (et pour les usagers de ces archives). Ils pourront à leur tour s'ils le souhaitent améliorer les pages où figurent les photos...

L'alumne i el professor poden descobrir els interessos mutus, els beneficis compartits (i el «efecte bola de neu») del treball collaboratif, ben conduït. Socis externs descobreixen també aquests efectes : per exemple, finals de 2008, l'arxiu federal alemany ha ofert 100 000 fotos d'arxiu a Wikipédia per il·lustrar desenes de milers d'articles. En canvi els wikipédiens tenen espontàniament i en aproximadament setmanes ajudat els arxivers a corregir o millorar centenars de llegendes que implicaven errors (per exemple per a les fotos tretes a l'estranger durant les guerres mundials). Des dels primers minuts, articles han utilitzat aquestes imatges d'arxiu, que s'han fet centenars després dels milers en les setmanes que han seguit.. En canvi, els arxivers i historiadors tindran via les paraules clau de wikipédia accés a moltes informacions connex eventualment útils per a ells (i per als usuaris d'aquest arxiu). Podran en el seu torn si el desitgen millorar les pàgines on figuren les fotos...


Comprendre la lògica col·laborativa

Ceci peut se faire de deux manières complémentaires ; 1) via une approche théorique (plus difficile pour un jeune public), et 2) via l'expérimentation.

Això es pot fer de dues maneres complementàries; 1) via un enfocament teòric (més difícil per a un jove públic), i 2) via l'experimentació .


La théorie : Étudier les 50 dernières modifications faites sur un article (article assez riche, article de qualité, article scientifique, ou article très polémique (en consultant et étudiant l'historique de sa page), ou étudier quelques exemples de contenu de pages de discussion peut aider à comprendre comment se construit collaborativement un article de qualité, et quels sont les « trucs » facilitateurs et les « pièges » à éviter.

La teoria : Estudiar les 50 últimes modificacions fetes sobre un article (article bastant ric, article de qualitat, article científic, o article molt polèmic (consultant i estudiant l'històric de la seva pàgina), o estudiar alguns exemples de contingut de pàgines de discussió pot ajudar a comprendre com es construeix collaborativement un article de qualitat, i quins són les «coses» facilitateurs i els « trampes » a evitar.


La pratique : Expérimenter ensuite cette logique en créant ou améliorant concrètement un vrai article est souvent plus motivant et pédagogique. C'est en outre un facteur d'amélioration de la compétence rédactionnelle d'élèves motivés. « Passer à l'action » en améliorant Wikipédia est le meilleur moyen de comprendre sa logique, cette fois non pas avec une classe de 20 à 30 élèves, mais avec une communauté de centaines de milliers de contributeurs directs ou indirects et de lecteurs potentiels encore bien plus nombreux.

La pràctica : Experimentar llavors aquesta lògica creant o millorant concretament un verdader article és sovint més incitatiu i pedagògic. És a més a més un factor de millora de la competència redaccional d'alumnes motivats. «Passar a l'acció» millorant Wikipédia és el millor mitjà de comprendre la seva lògica, aquesta vegada no amb una classe de 20 a 30 alumnes, però amb una comunitat de centenars de milers de contribuents directes o indirectes i de lectors potencials encara ben més nombrosos.


Comment le pédagogue peut-il réunir des conditions qui encourageront l'élève/l'apprenant à passer à l'acte ?

Com el pedagog pot reunir condicions que animaran l'alumne/l'estudiant a passar en l'acte ?
L'évaluation (la note) n'est souvent pas la première motivation (des biais sont d'ailleurs possibles, car le rédacteur risque de s'interdire un certain nombre de choses et l'évaluation de la contribution d'un auteur dans un groupe est assez difficile (par exemple le contenu qualitatif ou quantitatif ajouté par un élève ne dit rien du travail fait en amont pour trouver l'information qui est synthétisée dans l'ajout). Par ailleurs, il est difficile d'ajouter quelque chose lorsque l'article est déjà très complet (par exemple un article de qualité).


L'évaluation (la nota) no és sovint la primera motivació (biaixos són d'altra banda possibles, ja que el redactor arrisca que se'l prohibeixi un cert enumera de coses i l'avaluació de la contribució d'un autor en un grup és bastant difícil (per exemple el contingut qualitatiu o quantitatiu afegit per un alumne no anomena res del treball fet més amunt per trobar la informació que és sintetitzada en l'afegitó). D'altra banda, és difícil afegir alguna cosa quan l'article és ja molt complet (per exemple un C3% A9dia:Article_de_qualit% C3% A9 article de qualitat).


Le débutant peut aussi s'initier à la logique collaborative dans le bac à sable, qui peut être l'espace de premiers "cours" (ex : faire un glossaire, proposer des résumés d'idées présentés par les participants, rédiger un plan de cours... Pour des élèves plus expérimentés, un site comme la wikiversity peut aussi être un bon pont.

El principiant es pot també iniciar a la lògica collaborative en el batxillerat a sorra, que pot ser l'espai de primers "cursos" (ex. : fer un glossari, proposar resums d'idees presentats pels participants, redactar un pla de curs... Per a alumnes més experimentats, un indret com la wikiversity també pot ser un bon pont.


Exemples i suggeriments de projectes pedagògics (escolars o estudiants)

La plupart des modifications faites dans le cadre d'un atelier ou projet pédagogique ou de formation concernent un chapitre, un article, et plus rarement un groupe d'article de wikipédia. Tous les exemples cités ci-dessous doivent se faire (que le travail soit noté ou non) sous le contrôle des enseignants, éventuellement aidés d'experts qu'ils auront sollicités (qui peuvent par exemple valider un brouillon avant publication ou corriger l'article une fois jugé provisoirement terminé). Les encadrants ne doivent pas céder à la tentation de faire à la place des étudiant les opérations dont ils auraient éventuellement l'habitude (catégorisation, liens, sourçage...), mais les aider (par l'exemple et la réflexion créatrice) à expérimenter la démarche collaborative et la recherche de qualité.

La majoria de les modificacions fetes en el marc d'un taller o projecte pedagògic o de formació concerneixen un capítol, un article, i més rarament un grup d'article de wikipédia. Tots els exemples citats ci-dessous s'han de fer (que el treball sigui anotat o no) sota el control dels professors, eventualment ajudats d'experts que hauran sol·licitat (que poden per exemple validar un esborrany abans de publicació o corregir l'article una vegada jutjat provisionalment terminat). Emmarcant-los no han de cedir a la temptació de fer al seu lloc dels estudiant les operacions de què tindrien eventualment el costum (categorització, relacions, sourçage...), però ajudar-los (per l'exemple i la reflexió creadora) a experimentar el pas collaborative i la investigació de qualitat.


Suggestion : Dans le cas d'un articles de haut-niveau (synthèse ou vulgarisation d'une thèse de doctorat très technique par exemple), l'article final peut éventuellement signaler (dans son historique, dans sa page de discussion, voire dans l'article même) la date de validation, voire un lien direct vers la dernière version validée par un expert, l'auteur de la thèse. L'enseignant contribuant ainsi lui-même à améliorer l'outil devenu incontournable qu'est Wikipédia. De nombreux enseignants (retraités ou lors de leur temps libre) sont déjà des relecteurs et correcteurs de Wikipédia. Ici la différence est qu'ils font ce travail directement et "collaborativement" avec les élèves (et éventuellement avec d'autres contributeurs), pour l'intérêt général et non seulement pour le cursus annuel de leurs élèves.

Suggeriment : En el cas d'un articles d'alçària-nivell (síntesi o vulgarització d'una tesi de doctorat molt tècnic per exemple), l'article final pot eventualment assenyalar (en el seu històric, a la seva pàgina de discussió, fins i tot a l'article mateix) la data de validació, fins i tot una relació directa cap a l'última versió validada per un expert, l'autor de la tesi. El professor contribuint així ell mateix a millorar l'eina feta ineludible que és Wikipédia. Nombrosos professors (retirats o en el moment del seu temps lliure) són ja de relectors i correctors de Wikipédia. Aquí la diferència és que fan aquest treball directament i "collaborativement" amb els alumnes (i eventualment amb altres contribuents), per a l'interès general i no només per als estudis universitaris anuals dels seus alumnes.


Hi ha diverses vies possibles

Plusieurs approches sont possible, selon l'âge des élèves, le temps à consacrer au projet et l'ampleur de ce projet :

Diverses rodalies són possible, segons l'edat dels alumnes, el temps a consagrar al projecte i l'amplitud d'aquest projecte :

  • l'enseignant confie à chaque élève la mission de créer son propre article (ou un paragraphe illustré pour les plus jeunes ou si l'on manque de temps) pour apprendre et mettre en oeuvre toutes les étapes d'un article ; de la recherche de sources à l'édition finale en passant par l'exploration du contexte et la sélection d'informations pertinentes, utiles et vérifiables ;
  • el professor confia a cada alumne la missió de crear el seu propi article (o un paràgraf il·lustrat per als més joves o si a un li falta temps) per aprendre i posar en obra totes les etapes d'un article; de la investigació de fonts a l'edició final passant per l'exploració del context i la selecció d'informacions pertinents, útils i verificables;
  • l'enseignant propose à un groupe (ou quelques sous-groupes bien encadrés, ou déjà initiés au fonctionnement de Wikipédia), de répartir entre les élèves les différentes tâches et étapes de création d'un ou plusieurs articles... quitte à ce que chacun explique et discute ensuite avec le groupe ce qu'il a fait, pourquoi et comment.
  • el professor proposa a un grup (o alguns subgrups bé emmarcats, o ja iniciats al funcionament de Wikipédia), de repartir entre els alumnes les diferents tasques i etapes de creació d'un o diversos articles... a risc d'allò que cadascun explica i discuteix llavors amb el grup el que ha fet, per què i com.
  • Il est possible et intéressant pour un enseignant ou des élèves de suivre et améliorer un même projet d'année en année.
  • És possible i interessant per a un professor o alumnes seguir i millorar un mateix projecte any rere any.
  • Un devoir (individuel ou de groupe) sur un thème précis peut-être rendu par écrit, sous forme d'un brouillon de page ou de paragraphe de wikipédia, à mettre en ligne une fois corrigé et validé (avec liens internes ou externes et sources à insérer correctement).
  • Un deure (individual o de grup) sobre un tema precís potser tornat per escrit, en forma d'un esborrany de pàgina o de paràgraf de wikipédia, a posar en línia una vegada corregit i validat (amb relacions internes o externes i fonts a inserir correctament).
  • Idéalement le sujet choisi doit l'être par le pédagogue et l'élève, par exemple dans une liste d'articles à créer.
    Dans certains domaines déjà bien couverts par Wikipédia, créer une page pertinente est de plus en plus difficile. Dans d'autres domaines il manque des articles, mais il sera difficile pour les élèves de trouver des sources pour les rédiger (Exemple : artistes anciens peu connus, faune et flore rare ou au contraire commune mais peu étudiée à ce jour car sans intérêt commercial ou alimentaire démontré, etc.)
    . Pour constituer une liste de sujet on peut rechercher les liens rouges dans wikipédia ou réfléchir aux articles qu'on aimerait trouver dans sa discipline, et qui n'ont pas encore été créés. Il est enfin possible de consulter les catégories ou article de la versions anglaise ou allemande ou espagnole de wikipédia et de proposer des traductions ou articles homologues pour le wikipédia francophone.
  • Idealment l'assumpte escollit ho ha de ser pel pedagog i l'alumne, per exemple en una llista d'articles a crear.
    Dans certs àmbits ja ben coberts per Wikipédia, crear una pàgina pertinent és cada vegada més difícil. En altres àmbits li falten els articles, però serà difícil per als alumnes de trobar fonts per redactar-los (Exemple : artistes antics poc coneguts, fauna i flora rara o al contrari comuna però poc estudiada fins avui ja que sense interès comercial o alimentari demostrat, et cetera.)
    . Per constituir una llista d'assumpte es poden recercar les relacions vermelles en wikipédia o reflexionar-se sobre els articles que a un li agradaria trobar en la seva disciplina, i que no han estat encara creats. És finalment possible consultar les categories o article de la versions anglesa o alemanya o espanyola de wikipédia i de proposar de les traduccions o articles homòlegs per al wikipédia francòfon.


Ancoratge del projecte a la zona o als interessos dels redactors

La motivation des élèves, jeunes ou moins jeunes, peut être renforcée par un ancrage local du projet, ou par le choix d'un thème qui les intéresse particulièrement avec par exemple :

La motivació dels alumnes, joves o menys joves, pot ser reforçada per un ancoratge local del projecte, o per la tria d'un tema que els interessa particularment amb per exemple :

- Compléter une page existante (celle de la commune, du canton ou du district, par exemple) pour ses aspects histoire, géographie, géologie, culture, archéologie, paléontologie, économie, etc., ou ;
- Completar una pàgina existent (la del municipi, del cantó o del districte, per exemple) per als seus aspectes història, geografia, geologia, cultura, arqueologia, paleontologia, economia, et cetera., o;
- Créer une page sur l'environnement : la forêt proche, la réserve naturelle la plus proche, le réseau hydrographique (fleuve, rivière, lac et leur histoire, leur faune et flore, etc.)
- Crear una pàgina sobre el medi ambient : el bosc proper, la reserva natural més propera, la xarxa hidrogràfica (riu, riu, llac i la seva història, la seva fauna i flora, et cetera.)
- Créer une page (ou la compléter) sur un personnage historique local ou qui a marqué l'Histoire locale, ou sur un monument remarquable, un arbre remarquable, une structure géologique remarquable,
- Crear una pàgina (o completar-la) sobre un personatge històric local o que ha marcat la Història local, o sobre un monument destacable, un arbre destacable, una estructura geològica destacable..
- faire des photographies les plus pertinentes possible de la commune et des monuments et paysages environnants, légender ces photos (en bon français, mais aussi si possible en anglais et allemand) et apprendre à charger et classer ces images dans les catégories de Wikimedia Commons afin de les rendre accessible à tous, en les liant à l'article ou aux articles qui les concernent. Constituer sur WIkimedia commons un fonds de photographie anciennes pertinentes et libres (=> accord du propriétaire des droits, ou photo de plus de 70 ans, ou accord des archives, etc.).
Une école peut ainsi au fil du temps constituer son propre petit observatoire du paysage.
- fer fotografies les més pertinents possible del municipi i dels monuments i paisatges propers, acompanyar d'una llegenda aquestes fotos (en bon francès, però tan si és possible en anglès i alemany) i aprendre a carregar i classificar aquestes imatges en les categories de Wikimedia Commons per tal de tornar-los accessible a tots, lligant-los a l'article o als articles que els concerneixen. Constituir sobre Wikimedia commons un fons de fotografia antigues pertinents i lliures (=> acord del propietari dels drets, o foto de més de 70 anys, o acord de l'arxiu, et cetera.).
Une escola pot així al fil del temps constituir el seu propi petit observatori del paisatge.
- créer une page sur un évènement marquant pour la commune (à condition de disposer de documentation suffisante, vérifiable ; et que cet évènement réponde aux critères de recevabilité de Wikipédia).
- crear una pàgina sobre un esdeveniment distingint-se per al municipi (a condició de disposar de documentació suficient, verificable; i que aquest esdeveniment respongui als criteris de receptibilitat de Wikipédia).


Une école ou formation spécialisée pourra contribuer à enrichir l'encyclopédie selon ses compétences et centres d'intérêt :

Una escola o formació especialitzada podrà contribuir a enriquir l'enciclopèdia segons les seves competències i centres d'interès :

  • Un lycée technique pourra, sous le contrôle du professeur, insérer dans Wikipédia ou sur Wikimedia Commons des photos, schéma pertinents ou explications techniques utiles (comme Diderot et d'Alembert ont tenu à le faire dans leur encyclopédie qui était alors illustrée de nombreuses gravures techniques),
  • Un liceu tècnic podrà, sota el control del professor, inserir en Wikipédia o sobre Wikimedia Commons de les fotos, esquema pertinents o explicacions tècniques útils (com Diderot i d'Alembert tenen endreçat a fer-ho a la seva enciclopèdia que era llavors il·lustrada amb nombrosos gravats tècnics)
  • Des chimistes ou physiciens amélioreront utilement les pages concernant les sujets qu'ils étudient
  • Dels químics o físics milloraran útilment les pàgines en relació amb els assumptes que estudien
  • Des étudiants en Histoire pourront, avec leurs enseignants, vérifier ou compléter des pages de Wikipédia correspondant à leur programme, de même en géographie, etc. en travaillant par exemple avec les archives nationales, départementales, municipales, etc.
  • Estudiants en Història podran, amb els seus professors, verificar o completar pàgines de Wikipédia corresponent al seu programa, igualment en geografia, et cetera. treballant per exemple amb l'arxiu nacional, departamental, municipal, etc.
  • Des étudiants en botanique pourront compléter les pages générales consacrées à la flore et aux espèces animales associées à chaque plante ou groupe de plantes (pollinisateurs, ravageurs, pathogènes, symbiotes, etc)
  • Estudiants en botànica podran completar les pàgines generals consagrades a la flora i a les espècies animals associades a cada planta o grup de plantes (polinitzadors, devastadors, patògens, simbionts, etc)
  • Des étudiants en géologie pourraient utilement compléter les pages spécialisées (c'est un bon moyen de réviser ete
  • Estudiants en geologia podrien útilment completar les pàgines especialitzades (és un bon mitjà revisar ete
  • Des étudiants en lettres pourront compléter les articles relatifs aux auteurs classiques ou modernes méconnus
  • Estudiants en cartes podran completar els articles relatius als autors clàssics o moderns desconeguts
  • Un énorme, mais passionnant travail attend les étudiants en biologie, qui pourront ainsi produire et mettre à jour l'outil dont ils n'ont pas encore osé rêver (une encyclopédie du monde vivant, mise à jour au fur et à mesure du progrès de la connaissance, qui est dans ce domaine très rapide dans les domaines génétique et de la biochimieu, mais alors que les systématiciens disparaissent, faute de formation et de renouvellement de postes ; importer sur Wikipédia le savoir des derniers experts vivants de certains groupes animaux ou floristiques pourrait être un des projets possibles. Ce serait même d'intérêt public dans certains cas. Par exmple, alors que les tiques sont les acariens piqueurs vecteurs connus du plus grand nombre de maladies infectieuses, et qu'elles semblent en pleine expansion, on ne trouve plus de naturalistes universitaires spécialisés dans leur identification (au stade larve et nymphe en particulier) ; Une enquête (de Cuisance et Rioux, 2004) a conclu qu'il n'existait en France en 2003 plus que deux spécialistes actifs en systématique des tiques en France (parti à la retraite depuis), de même pour les ichneumonidés (60 000 espèces décrites environ) ou pour de nombreuses autres espèces utiles pour l'agriculture.
  • Un enorme, però apassionant treball espera estudiant-los en biologia, que podran així produir i posar al dia l'eina del qual no han gosat encara somiar (una enciclopèdia del món viu, posada al dia a poc a poc del progrés del coneixement, que és en aquest àmbit molt ràpid en els àmbits genètic i biochimieu, però mentre que els systématiciens desapareixen, a falta de formació i de renovació de llocs; importar sobre Wikipédia el saber dels últims experts vius de certs grups animals o floristiques podria ser un dels projectes possibles. Seria fins i tot d'interès públic en certs casos. Per exmple, llavors que els paparres són els àcars picadors vectors coneguts del major nombre de malalties infeccioses, i que semblen en plena expansió, no es troben més naturalistes universitaris especialitzats en la seva identificació (en l'estadi larva i nimfa en particular); Una enquesta (de Cuisance i Rioux, 2004) ha conclòs que no existia a França el 2003 més que dos especialistes actius en sistemàtica paparres a França (marxat a la jubilació des de), igualment per als ichneumonidés (60 000 espècies descrites aproximadament) o per a nombroses altres espècies útils per a l'agricultura.
  • Des étudiants vétérinaire pourraient utilement compléter les articles sur les zoonoses, l'anatomie animale, et lister les maladies touchant les animaux domestiques ou d'élevage
  • Dels estudiants veterinari podrien completar útilment els articles sobre les zoonosis, l'anatomia animal, i llistar les malalties tocant als animals domèstics o de cria
  • Les étudiants d'une école de graphisme ou de Beaux-arts pourront contribuer à l'Atelier graphique de wikipédia et en améliorer la qualité visuelle ou l'illustration des articles concernant les arts...
  • Els estudiants d'una escola de grafisme o de Belles Arts podran contribuir a l'C3% A9dia:Atelier_graphique Taller gràfic de wikipédia i millorar-ne la qualitat visual o la il·lustració dels articles en relació amb els arts...
Exemple : Projet P8 ; atelier organisé organisé par le département d'Arts plastiques de l'Université Paris 8, qui depuis plusieurs années invite des étudiants à compléter les pages de Wikipédia consacrées aux arts plastiques et à l'histoire de l'art (incluant art "numérique", design, architecture, cinéma, etc..) Chaque étudiant s'initie ainsi au travail collaboratif, et doit pour cela créer au moins un article en s'appuyant sur la documentation existante, et éventuellement en rencontrant l'artiste en question, s'il est encore vivant. (Exemple d'article : [w:Art mycénien|Art mycénien] ; liste d'articles de P8). Ainsi chaque année, les étudiants (et tous les autres lecteurs) peuvent bénéficier d'un fond enrichi par les étudiants de l'année précédente, qu'ils peuvent à leur tour enrichir. les étudiants choisissent un artiste, une époque ou créent des articles (liens rouges) repérés par leurs enseignants (exemples de sujets proposés, consulté 2003 03 24).
Exemple : Projecte P8; taller organitzat organitzat pel departament d'Arts plàstics de l' Universitat París 8, que des de fa diversos anys convida estudiants a completar les pàgines de Wikipédia consagrades als arts plàstics i a la història de l'art (incloent art "numèric", disseny, arquitectura, cinema, etc..) Cada estudiant s'inicia així al treball collaboratif, i deu per això crear almenys un article recolzant-se en la documentació existent, i eventualment trobant l'artista en qüestió, si és encara ésser viu. (Exemple d'article : [w:Art micènic|Art micènic]; llista d'articles de P8). Així cada any, els estudiants (i tots els altres lectors) es poden beneficiar d'un fons enriquit pels estudiants de l'any precedent, que poden en el seu torn enriquir. els estudiants escullen un artista, una època o creen articles (relacions vermelles) localitzats pels seus professors (exemples de subjectes proposats, consultat 2003 03 24).
  • Des étudiants en langue, seuls ou en groupe peuvent s'exercer à traduire et améliorer des articles ou des légendes d'illustrations (dans Wikimédia commons ; Par exemple avec les 100 000 photos d'archives allemandes offerts à Wikipédia qui méritent une traduction en anglais et français au moins)
  • Estudiants en llengua, sols o en grup es poden exercitar a traduir i millorar articles o llegendes d'il·lustracions (en Wikimédia commons; Per exemple amb les 100 000 fotos d'arxiu alemany oferts a Wikipédia que mereix una traducció en anglès i francesos almenys)


À l'occasion d'une exposé oral, l'enseignant peut proposer aux élèves de présenter le contenu de cet exposé en forme d'article ou de paragraphe de wikipédia, ce qui permet aux élèves de s'initier à la recherche d'illustration libres, à la mise en page adaptée à l'internet, au sourcage, etc. et qui permet à la classe de conserver une trace de cet exposé qui pourra éventuellement être complété les années suivantes.

En Ocasió d'una exposició oral, el professor pot proposar als alumnes presentar el contingut d'aquesta exposició en forma d'article o de paràgraf de wikipédia, el que permet als alumnes iniciar-se a la recerca d'il·lustració lliures, al formateig adaptat a la internet, al sourcage, et cetera. i que permet en la classe conservar un rastre d'aquesta exposició que podrà eventualment ser completada els anys següents.


Le projet peut aussi concerner l'illustration (images, sons, musique, graphes..) et passer par un autre wiki, complémentaire, avec par exemple :

El projecte també pot concernir la il·lustració (imatges, sons, música, grafs..) i passar per un altre wiki, complementari, amb per exemple :

  • créer ou compléter une nouvelle catégorie sur [Wikimedia commons] (base de donnée de médias de Wikipédia) pour y déposer et classer et légender (en Français et en anglais au moins si possible) des images qu'on ne peut inclure dans un article faute de place et pour ne pas l'alourdir (en terme de bande passante).
  • crear o completar una nova categoria sobre [Wikimedia commons] (base de dada de mitjans de comunicació de Wikipédia) per declarar-hi i classificar i acompanyar d'una llegenda (en francès i en anglès almenys si és possible) de les imatges que no es pot incloure en un article a falta de plaça i per no sobrecarregar-lo (en terme de banda transitada).


Ecociutadania, ètica

La notion de travail collaboratif, de partage de ressources culturelles et de connaissance est unanimement reconnue pour son intérêt en terme éthique et de citoyenneté.

La noció de treball collaboratif, de repartiment de recursos culturals i de coneixement és unànimement reconeguda per al seu interès a terme ètic i de ciutadania.
Wikipédia présente l'intérêt de proposer un corpus multilingue où de l'information est concentrée, plus facile à trouver, conserver et vérifier que dans les millions de blogs, pages personnelles et brèves de journaux non sourcées.
Ce corpus, en quelque sorte auto-construit et auto-entretenu, et de mieux en mieux sourcé et vérifiable (et il le sera d'autant mieux et d'autant plus que les pédagogues enseignant et universitaires s'impliqueront pour accompagner son évolution).


Wikipédia presenta l'interès de proposar un corpus multilingüe on informació és concentrada, més fàcil de trobar, conservar i verificar que en els milions de blogs, pàgines personals i breus de diaris no sourcées.
Ce corpus, d'alguna manera autoconstruït i automantingut, i de millor en millor sourcé i verificable (i ho serà encara millor i encara més que els pedagogs que ensenyen i universitaris s'implicaran per acompanyar la seva evolució).

  • Comprendre (pour y avoir contribué) l'utilité et la somme de travail que représente un article sur Wikipédia peut inciter certains élèves à ne plus avoir envie de chercher à "vandaliser" le projet ou le travail de leurs camarades. C'est un apprentissage du respect d'autrui qui est nécessaire à la vie sociale.
  • Comprendre (per haver-hi contribuït) la utilitat i la suma de treball que representa un article sobre Wikipédia pot incitar certs alumnes a no tenir més ganes d'intentar "destrossar" el projecte o el treball dels seus camarades. És un aprenentatge del respecte d'altri que és necessari a la vida social.
  • Mais, comme en témoignent les pages de discussion des articles, tout ne s'y fait pas facilement ni sans heurts : Apprendre à produire du consensus, à se mettre à l'écoute de arguments des autres, à confronter et affiner les arguments, à résoudre de manière non violente des conflits d'édition, les divergences d'interprétation et les dissensus, est certainement une des vertus du travail collaboratif. Il n'est cependant pas recommandé de plonger des élèves encore inexpérimentés dans un conflit d'édition, mais leur montrer et expliquer comment un conflit d'édition peut se résoudre est également pédagogique.
  • Però, com ho testimonien les pàgines de discussió dels articles, tot no s'hi fa fàcilment ni sense topades : Aprendre a produir consens, a posar-se a l'escolta d'arguments dels altres, a confrontar i afinar els arguments, a resoldre de manera no violenta conflictes d'edició, les divergències d'interpretació i els dissensus, és certament una de les virtuts del treball collaboratif. No és tanmateix recomanat submergir alumnes encara inexperts a un conflicte d'edició, però ensenyar-los i explicar com es pot resoldre un conflicte d'edició és igualment pedagògic.
  • Des améliorations devraient permettre d'encore réduire l'empreinte écologique et énergétique de Wikipédia. C'est aussi un message que les enseignants peuvent faire passer aux étudiants. Imprimer le moins possible, veiller à la sobriété et la justesse des textes et des illustrations, rédiger des brouillon avant mise en ligne économisent de la bande passante, de l'énergie et des ressources naturelles. La contribution des réseaux et systèmes informatiques à la dégradation de l'environnement et au changement climatique n'est plus négligeable. Enseignants et élèves peuvent chercher à la réduire via un travail plus éco-rationnalisé dans Wikipédia.
  • Millores haurien de permetre reduir encara l'empremta ecològica i energètica de Wikipédia. És també un missatge que els professors poden fer passar als estudiants. Imprimir el menys possible, vigilar a la sobrietat i la justesa texts i il·lustracions, redactar dels esborrany abans de posada en línia estalvien de la banda transitada, de l'energia i dels recursos naturals. La contribució de les xarxes i sistemes informàtics a la degradació del medi ambient i al canvi climàtic no és més menyspreable. Professors i alumnes poden intentar reduir-la via un treball més éco-rationnalisé en Wikipédia.


Emulació ?

Le travail collaboratif et partagé n'interdit pas une certaine émulation permise par la participation à des concours ou projets d'articles labellisés articles de qualité.

El treball collaboratif i compartit no prohibeix una certa emulació permesa per la participació en els concursos o projectes d'articles etiquetats articles de qualitat .
Il ne s'agit pas de battre quelqu'un ou les autres, mais simplement d'avoir le plaisir d'être reconnu comme ayant contribué à améliorer quelque chose qui peut s'apparenter à un bien commun ; un outil de culture partagée.


Il no es tracta de pegar algú o els altres, però simplement de tenir el plaer de ser reconegut com havent contribuït a millorar alguna cosa que es pot assemblar a un bé comú; una eina de cultura compartida. Une idée est aussi que des relecteurs (enseignants ou experts d'un domaine) puissent relire un article et

Una idea és també que relectors (professors o experts d'un àmbit) puguin rellegir un article i


Límits pedagògics

Wikipédia est encore dans sa prime jeunesse. Ses principales limites peuvent aussi on l'a vu être des atouts.

Wikipédia és encara en la seva prima joventut. Els seus principals límits poden també s'ha vist ser trumfos.


Le pédagogue peut de son côté rencontrer quelques limites.

El pedagog pot pel seu costat trobar alguns límits.

  • Le nombre de nouveaux articles diminue naturellement au fur et à mesure que l'encyclopédie se complète, et il sera sans doute plus difficile de compléter les pages déjà riches des grandes questions.
  • El nombre de nous articles disminueix naturalment a mesura que l'enciclopèdia es completa, i serà sens dubte més difícil completar les pàgines ja riques en les grans preguntes.
  • Un groupe d'élève trop important est plus difficile à accompagner, mais un trop petit nombre produit moins d'interactions.
  • Un grup d'alumne massa important és més difícil d'acompanyar, però un massa petit nombre produeix menys interaccions.
  • la maturité et les compétences des élèves influeront sur la vitesse d'avancement et la qualité de leurs contributions. Comme dans tout projet collaboratif, des élèves plus à l'aise avec l'outil ou la démarche peuvent s'isoler ou distancer le groupe, et inversement des élèves peu accoutumés ou moins intéressés peuvent se laisser distancer.. Il est parfois difficile d'aider chacun à découvrir et exprimer ses compétences dans un groupe.
  • la maduresa i les competències dels alumnes influiran en la velocitat d'avançament i la qualitat de les seves contribucions. Com en tot projecte collaboratif, alumnes més còmodament amb l'eina o el pas es poden aïllar o avançar el grup, i inversament alumnes poc acostumats o menys interessats es poden ser deixats avançar.. És de vegades difícil ajudar cadascun a descobrir i expressar les seves competències en un grup.
  • Certains pédagogues ou certains étudiants sont des spécialistes ou experts dans leur discipline. Quand ils débutent sur Wikipédia ils risquent de voir certaines de leurs contributions (par exemple si elles ne sont pas soigneusement sourcées) effacées par d'autres auteurs moins compétents (ou moins "à jour" qu'eux dans leur domaine. Il est recommandé à ces spécialistes de lire la page d'accueil des spécialistes avant d'introduire du contenu très complexe à un article. Se mettre à la portée du plus grand nombre (vulgarisation) est aussi très pédagogique, même pour un expert.
  • Certs pedagogs o certs estudiants són d'especialistes o experts en la seva disciplina. Quan debuten sobre Wikipédia arrisquen veure certes de les seves contribucions (per exemple si no són acuradament sourcées) esborrades per altres autors menys competents (o menys "a dia" més que ells en el seu àmbit. És recomanat a aquests especialistes de lira la C3% A9dia:Accueil_des_sp% C3% A9cialistes pàgina d'acollida dels especialistes abans d'introduir del contingut molt complex en un article. Posar-se a l'abast del major nombre (vulgarització) és també molt pedagògic, fins i tot per a un expert.


Enllaços

Viquillibres en


Exemples d'utilització de Viquipèdia per crear contingut en tant que suport pedagògic


Referències externes