Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Hisop (Hyssopus officinalis)

L'hisop (Hyssopus officinalis) pertany a la família de les labiades (Labiateae), i a la subfamília i tribu Nepetoideae i Mentheae respectivament. El nom d'Hyssopus prové de l'hebreu אזוב(ezob), i officinalis ens indica el seu caràcter medicinal. La trobem principalment a les regions eurosiberianes, normalment adaptada a zones muntanyoses i rocoses. Pel que fa a l'hàbitat en el Principat predomina en les zones pirinenques i prepirinenques del nord de Catalunya.

Hyssopus officinalis 004

Propietats[modifica]

L'hisop és carminatiu, antihelmíntic, emmenagog, cicatritzant (aplicació local) i va bé per les vies respiratòries. En gargarismes s'utilitzaria per tractar les inflamacions de gola. Altres aplicacions locals inclouen els hematomes, blaus i talls.

Contraindicacions[modifica]

Insomni.

Mode de preparació[modifica]

5-10 g per litre d'aigua. 3 tasses diàries.

Cultiu[modifica]

Se sembra, planta o esqueixa a la primavera o l’estiu. Es una planta molt resistent, pot aguantar molt el secà. S’adapta molt bé a climes freds i càlids. Es planta cada 50 cm. És perenne.