Aliances entre entitats del Tercer Sector Ambiental (TSA) i entitats del Tercer Sector Social (TSS)

El Pla de suport al tercer sector ambiental (2011-2014) té com objectiu principal identificar línies d’actuació, mesures i accions encaminades a promoure, consolidar i enfortir l’associacionisme i el voluntariat ambiental, i a reconèixer la tasca social que realitzen les entitats ambientals.

En la sessió d’inici, les sessions de debat i els formularis en línia hi participen un total de 160 persones, que representen a 119 entitats i organitzacions. Quant a les aportacions rebudes, se’n recullen un total de 261, que es tenen en compte en la redacció del Pla.

El Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya s'organitza per àmbits que es defineixen en diferents línies d'actuació i, aquestes, al seu temps, en mesures concretes a executar.

El present document pretén ser útil per a l'assoliment de la Mesura 38 “Potenciar espais de relació amb el conjunt del tercer sector” recollida dins de la Línia d'actuació 12 “Enfortir les relacions entre les entitats i la resta de la societat. Potenciar el treball col·laboratiu amb altres agents i actors socials, que afavoreixi la construcció d’un model relacional més fort” que és dins de l'Àmbit 3 “Societat”. El present document és un punt de partida molt millorable, per la qual cosa és public i modificable a vikillibres cercant-lo com a “Aliances entre entitats del Tercer Sector Ambiental (TSA) i entitats del Tercer Sector Social (TSS)” el podrem modificar, consultar, etc.

Perquè[modifica]

Distingim raons quant a funció i estructura que ens poden motivar a establir aliances entre les dues tipologies d'entitats.

Perquès funcionals[modifica]

A grans trets les entitats del TSS cerquen mantenir, millorar i augmentar el benestar de les persones. Les entitats del TSA cerquen el mateix però canviant l'expressió “el benestar de les persones” per “la Natura i el medi ambient”.

Podem convenir que les millores ambientals augmenten el benestar de les persones i que les persones que participen en determinades accions de millora ambiental i/o a la Natura poden veure augmentat el seu benestar. D'aquesta manera podem observar un sòlid pont de complementarietat entre les entitats del TSA i del TSS. Els objectius d'ambdues tipologies d'entitats poden veure's reforçats clarament.

També hem de tenir en compte que la matèria primera que uneix les persones associades en un o altre tipus d'entitats és el mateix: sensibilitat envers la cerca de la justícia i el benefici públic.

Perquès estructurals[modifica]

Resulta obvi que una entitat del TSA si quan treballa pels seus objectius habituals ambientals, a més, aconsegueix millorar el benestar de determinats col·lectius sempre serà més atractiva tant per les pròpies persones associades, col·laboradores i voluntàries, com per a persones que encara no ho són. I també ho serà per al seu entorn, premsa i per als “sponsors” actuals i futurs. I el mateix podem dir a la inversa per a les entitats del TSS.

L'existència i objectius d'ambdues entitats es veuen publicitades entre famílies de persones pertanyents a una entitat que no és la pròpia.

Enfortir la relació entre les entitats del TSA i la resta de la societat inclou tant que aquestes siguin més inclusives com que aquestes col·laborin més amb entitats del TSS. Abordarem per separat aquestes dues estratègies complementàries i mútuament enfortidores.

Treballs per a fer més inclusives les entitats ambientals[modifica]

La societat sol ser molt més diversa que el col·lectiu que forma part i col·labora a les entitats ambientals. Qüestions com l'edat, l'origen cultural, la formació o les capacitats físiques, sensorials i mentals poden ser elements excessivament definidors de les persones que participen com a sòcies o voluntàries en aquestes entitats.

Com podrem observar en el gràfic següent, segons el I Plan Nacional de Accesibilidad 2004-2012, la proporció de persones fàcilment excloses és enorme: 40%.


Porcentaje de diferentes colectivos de personas con algun tipo de discapacidad o mobilidad reducida frente a personas sin discapacidades. Fuente: I Plan Nacional de Accesibilidad 2004-2012
Porcentaje de diferentes colectivos de personas con algun tipo de discapacidad o mobilidad reducida frente a personas sin discapacidades. Fuente: I Plan Nacional de Accesibilidad 2004-2012


Si afegim a aquest gràfic, per exemple, persones jubilades “capacitades”, menors de 18 anys, persones nouvingudes i persones filles de persones immigrants, el perfil amb el que treballen les entitats del TSA és francament minoritari. I això perjudica, clarament, els objectius ambientals que totes persegueixen.

Per tant, i malgrat que les entitats del TSA no volen ser excloents en la teoria, ho són a la pràctica. Sovint sense ser-ne conscients. Les entitats ambientals hem d'aprendre a diferenciar els significats d'integrar i incloure. Integrar un element extern a un conjunt implica que aquell element extern es modifica per a entrar a formar part del conjunt, però el conjunt no ha fet cap canvi per a incorporar aquest element. Per contra, incloure implica que tant l'element que entra al conjunt, com el conjunt que l'acull fan canvis. Volguda o inconscientment, les entitats ambientals, com a molt, tenen objectius integradors i no inclusius. És a dir, volen incorporar noves persones però sovint no realitzen cap canvi suficient per a incloure persones diverses.

Hem de ser conscients que probablement molts de nosaltres mateixos necessitarem, amb l'edat cada cop més degenerativa, facilitats per a poder continuar participant.

En aquest apartat apuntem algunes propostes que poden contribuir a que les entitats ambientals siguin més inclusives. Abans, però, apuntem unes qüestions prèvies per a situar-nos convenientment.

Algunes qüestions prèvies[modifica]

  1. Fer les entitats ambientals més inclusives és extraordinàriament simple i es pot avançar molt tenint en compte uns pocs criteris bàsics i clars. La dificultat rau en el fet que els criteris siguin entesos i assumits per totes les persones actives a les entitats, incloses les que es van incorporant. Exemple: incloure a cada activitat oberta un full on rebre emails de persones interessades en rebre informació ambiental general i/o del tema o espai on desenvolupa l'activitat i/o per a col·laborar com a voluntari/a i/o per a fer-se sòcia.
  2. El treball a favor d'incloure persones de diferents col·lectius és molt transversal i va des dels propis locals de les entitats fins als materials que es creen i les accions i activitats que s'organitzen. I també és un treball transversal des del punt de vista del “cicle de vida” de qualsevol d'aquests aspectes: des del seu naixement fins a la seva repetició, difusió, organització, execució, etc. Exemple: una exposició criada amb dos nivells tant d'alçada com conceptual implicaria, per exemple, que la part baixa es dediqui a la canalla amb un còmic en color que poden recollir en blanc i negre per a acolorir a casa i la part elevada es pot dedicar als adults amb la seva pròpia estàtica i nivell de continguts.
  3. L'actitud i capacitat d'escoltar de manera oberta i amb el mínim de prejudicis possible per part de les persones que formen part de les entitats del TSA és extraordinàriament important. Sovint moltes entitats ambientals es troben en l'altre cantó quan demanen aquesta actitud, per exemple, a responsables públics per a incorporar aspectes ambientals a les seves decisions. D'aquesta manera esdevé important ser proactiu. Exemple: abans d'editar un joc provar-ho amb canalla i si no els diverteix, o no els diverteix i enganxa prou, s'ha de refer.
  4. Qualsevol reflexió, formació, vescanvi d'impressions o simulació que contribueixin a que les persones actives al TSA es posin en la pell de les persones diferents, ajudarà molt a entendre els altres punts de vista i facilitarà molt els canvis necessaris. Exemple: una persona quan s'acosta a l'entitat per a col·laborar-hi es sol sentir força vulnerable i hi ha molts conceptes, sigles, informacions que no coneix. Si ens posem al seu lloc comprendrem més fàcilment les necessitats d'acollida i amicals que necessita.
  5. Els beneficis aconseguits per a persones “diferents” de retruc beneficien la resta de persones. Exemple: fer els materials amb mides de lletra més gran inclou persones més grans i persones amb dificultats visuals. Però també fa els materials més agradables a les persones que tenen bona visió.
  6. Hi ha una màxima en inclusió i accessibilitat per a persones amb diversitat funcional mental, física, sensorial, cultural, etc. i és: abans de fer res: pregunta'ls directament! Exemple: tenim una persona cega en una activitat i no sabem com atendre'ls. El que hem de fer és adreçar-nos a aquella persona, indicar-li que no sabem què fer, que la volem incloure i li demanem si us plau si ens pot indicar com. Sovint res irrita més a una persona amb dificultats que no es compti amb ella ni tan sols quan la volem ajudar.
  7. Sovint les poques actuacions que es realitzen per a fer més inclusius espais, accions, materials, etc. es fan “per a” les persones amb problemes d'accessibilitat, però “sense” elles. D'aquesta manera ens trobem amb molts casos molt benintencionats però que fins i tot poden haver anat en direcció contrària a allò pretès. Exemple: si gaudim d'aliances amb entitats del tercer sector social, o simplement tenim persones sòcies de l'entitat amb condicions adverses, les hi podem demanar la seva opinió sobre unes millores que volem endegar. Potser coneixem familiars o alguna entitat amb la que mai hem establert contacte... aquesta seria una ocasió interessant per les dues parts!

Canvis mentals[modifica]

La immensa major part dels canvis ambientals que les entitats ambientals proposem requereixen de la participació de la proporció més elevada possible de persones. A més, la diversitat de perfils importants a l'hora d'assolir la major part d'aquests canvis sol ser molt elevada. Per tant, no només sol ser molt important implicar un nombre elevat de persones si no que la diversitat d'aquestes hauria de ser elevada.

Sovint oblidem que les entitats estan formades per persones. Tant, que sovint les entitats parlem d'objectius, accions i activitats sense tenir en compte la naturalesa i les situacions de les persones a les que ens volem adreçar. D'aquesta manera, habitualment, les entitats -les persones actives en elles- no intenten posar-se en la pell d'un ventall massa ampli de persones. I quan es pensa en un perfil de destinataris, aquest és un ventall habitualment massa similar al seu propi perfil. El primer canvi mental és ser -realment- conscients d'aquesta situació.

Les persones actives i voluntàries a les entitats ambientals solen tenir perfils més ambientals que socials. D'aquesta manera, una entitat pot tenir més fàcilment persones actives formades en ciències ambientals o en biologia que en comunicació o en dinàmica i gestió de grups. Per tant, el primer canvi mental que s'ha de tenir en compte és que les qüestions de comunicació de l'entitat les han de liderar les persones més formades i amb més experiència en comunicació. Malauradament, les qüestions de comunicació, cas d'haver-hi persones expertes -cas difícil en especialment en entitats petites o poc professionalitzades-, no sol recaure en elles.

Les persones vivim en universos paral·lels que, de vegades, tenen massa pocs punts de contacte. La proximitat física no té perquè ser una proximitat real: uns veïns d'orígens culturals diferents poden creuar-se pel carrer com a màxim punt de contacte entre ells. Les entitats hem de contribuir a barrejar universos al si de les nostres activitats, accions, espais, materials, objectius, voluntaris, associats, equips directius i continguts.

Reestructurar les entitats ambientals per a acollir infants i joves actius pel seu entorn és cabdal per a la supervivència de les entitats del TSA. Això implica priorització temporal, espacial, econòmica i mental per part de les persones actives, els materials i les estructures a les entitats del TSA.

Aquests són només una part dels canvis mentals que les persones actives a les entitats hem d'escometre abans de fer els canvis doncs els canvis sense convenciments importants no acaben realitzant-se o, si es realitzen, es realitzen massa lentament, o tenen poca durada o fermesa.

Hem agrupat aquests canvis en tres fronts solapats:

  1. els espais físics
  2. les accions o activitats
  3. la comunicació

Per a adonar-nos dels canvis desitjables que hem de fer ens hem de plantejar una sèrie de preguntes. Hem vertebrat aquests apartats mitjançant respostes a aquestes qüestions.

Al final d'aquest apartat hem afegit un de referències conjunt doncs sovint les referències comparteixen camps d'acció. D'aquesta manera, els apunts que comentem quedaran del tot complets i complementats.

Els espais físics de les entitats[modifica]

És fàcil trobar-nos?[modifica]

Fins i tot equipaments i espais molt adaptats internament a acollir persones de moltes diversitats diferents no es poden considerar accessibles perquè és força difícil trobar-los per manca d'una bona i clara senyalització que condueixi correctament a qui ens vulgui trobar.

Les indicacions que fem públiques en materials, convocatòries i web han d'incorporar no només plànols clars de com arribar, si no també les formes d'arribar mitjançant (i més en el nostre cas) amb transport públic.

Es pot optar per formes originals (pintar petjades al terra del carrer/escales que condueixen la gent cap a nosaltres o els nostres espais, etc.), però allò important és que siguin cartells clars i visibles amb lletres prou grans si clares. No serveixen cartellets tímids “elegants” si aquests no destaquen prou entre el seu entorn. Sovint destacar de l'entorn pot arribar a trencar aquest entorn. La clau és “trencar-lo sense trencar-lo”.

S'ha d' indicar clarament horaris, telèfons, email, web i formes d'arribar mitjançant xarxes socials. Si cal, també, amb codis QR i braille.

D'aquesta manera, si aconseguim crear un espai inclusiu però al qual no s'hi accedeix fàcilment, en realitat no ho és d'inclusiu.

És fàcil entrar?[modifica]

En el cas de la bioclimàtica, fer un edifici més sostenible un cop aquest ja està construït és molt difícil, car, ineficient i no es sol arribar massa lluny. Per contra, si es concep aquest edifici amb aquests criteris abans de construir-se, tot va molt més coll avall. Un soterrani hàbilment connectat via les cambres a una xemeneia metàl·lica negra, pot estalviar més del 20% de l'energia de l'edifici.

En l'accessibilitat és el mateix cas: fer més accessible un espai ja construït és molt difícil. Per contra, concebre un espai perquè sigui accessible sol tenir el mateix cost que no fer-ho possible. Un exemple: més de la meitat de les queixes d'accessibilitat que refereixen els col·lectius més afectats és pel fet que les rampes no estan enrassades amb la superfície inferior doncs deixant els 2 cm màxims legals, per exemple, les cadires elèctriques i gent gran amb bastó, tomben. Fer aquestes rampes enrassades o a 2cm del terra inferior té exactament el mateix cost.

Hem de ser conscients que fer els espais 100% accessibles serà sovint gairebé impossible i no els podrem divulgar com a tals doncs un dels problemes que topen les persones més exclosos és topar-se amb espais anunciats com a accessibles i, en realitat aquests no ho són o ho han deixat de ser. Tanmateix, la idea -correcta- d'anomenar els espais “més accessibles” per comptes d'accessibles o adaptats, no ens ha de passar a l'actitud de no superar-nos.

Sovint s'accedeix als nostres locals mitjançant escales, perquè, simplement, són pisos o parts d'aquests en edificis sense ascensor, per exemple. En aquests casos és difícil millorar l'entrada que no sigui millorar la barana (les baranes dobles a 70 i 90 cm del terra serien les idònies), si els esglaons rellisquen, fer que aquests no siguin perillosos i siguin clarament visibles.

Un exercici senzill, per exemple, és intentar visionar, un per un, cadascun dels perfils diferents existents (des dels bebès fins a la gent gran que no pot caminar passant per una dona acabada d'arribar de la Xina o de la presó).

Les accions o activitats organitzades per les entitats[modifica]

Ja ho tornarem a comentar a l'apartat de comunicació, però és molt important indicar quins públics en podran gaudir i participar plenament o quins no. Això és cabdal doncs la major part de les persones amb dificultats d'accessibilitat no solen pretendre arribar dalt del pic de l'Aneto, però sí que la informació sigui fidel i actual. Aquesta informació, encara que indiqui que una acció o activitat els és privada, almenys els ha inclòs i respectat amb la informació presentada.

En el document confeccionat per a les Reserves Naturelles Catalanes “Accueillir le public handicapé” hi ha exemples de com abordar el tracte a persones sordes, cegues, amb dificultats mentals o de desplaçament. Si les analitzem la major part de recomanacions, en realitat, fan les activitats molt més adequades per a les persones més “capacitades”: treballar més les sensacions i sentits que no les qüestions únicament intel·lectuals, disposar d'una pissarra per a escriure els noms dels que parlem i fer esquemes, aportar lupes i pots als participants perquè ells cerquin i descobreixin de manera autònoma els secrets de la natura, indicar clarament l'índex del que es farà abans de començar, etc.

Les comunicacions interna i externa de l'entitat[modifica]

Continguts[modifica]

Sovint ens preguntem si allò que volem transmetre és fàcil d'entendre per part del públic al qual ens adrecem. Hi ha uns criteris internacionals estàndard que, precisament, es diuen de “Lectura fàcil”. Fins i tot hi ha associacions que vetllen per promocionar-la. A l'apartat de referències hi ha algunes útils. Quant als continguts podem dir que un text serà més fàcil d'entendre com més criteris dels següents tinguem en compte (n'hi ha més):

  1. Una idea per frase, un tema per paràgraf
  2. Evitar conceptes abstractes
  3. Explicar el significat de paraules difícils
  4. Explicar en positiu és més fàcil d'entendre que en negatiu
  5. Evitar les paraules acabades en “-ment”.
  6. Estructurar el text de manera clara i coherent

Si els textos passen per la revisió d'aquestes associacions es pot usar el logo de Lectura Fàcil com a certificat d'aquests criteris.

Formes i formats[modifica]

Contràriament al que hom pugui pensar, per exemple, la negreta o les majúscules són més difícils de llegir que les versions normal i minúscula de qualsevol tipus de lletra.

Contràriament al que hom pugui pensar, també, els textos justificats són més difícils de seguir que els que tenen llargades de les frases diferents.

Tipus de fonts com l'Arial, que pot semblar més clara i neta, és més difícil de llegir que altres com la Times New Roman.

La mida de les lletres, és clar, com més gran, menys gent gran necessitarà anar a buscar els ulleres “a prop” i més còmoda serà la lectura per a tothom. A més, la majoria de les persones que neixen cegues s'operen i aconsegueixen una resta de visió.

El contrast de colors és molt important. I no només al textos i els seus fons. Sovint veurem plànols en relleu fets amb metall (llavors d'un sol color) pensant en persones cegues. Si bé qualsevol estructura tridimensional ajudarà més que la seva versió bidimensional, si no hi afegim colors contrastats, perdrem moltes oportunitats comunicatives. I tothom entenem molt millor un plànol en relleu que un de pla.

Una estètica gòtica, en webs, per exemple, sol dificultar l'accés a la informació. Per tant la simplicitat de disseny, a més, soldrà ser més atractiva estèticament.

Les distàncies i alçades poden acostar o allunyar la informació al públic al qual ens volem adreçar. Quantes exposicions tenen una versió infantil a la part baixa en forma de còmic acolorit per als nens?

Les persones, amb l'edat hem adquirit formes més abstractes de llegir el nostre entorn. Una errada típica és centrar-nos en intentar comunicar-nos amb adults defugint formats “infantils”. En aquest sentit, recents estudis de museologia expliquen que aquests formats “infantils” atreuen més als adults que els formats “adults” quan en realitat, els formats “adults” haurien d'incloure els “infantils”, quan no prioritzar-los.

Referències útils i pràctiques[modifica]

Si consultem el web http://www.gepec.cat/natura/forum/documents.php podrem triar entre diferents materials i referències útils.

Com atendre persones cegues, sordes, amb discapacitat mental o física? Les respostes les trobarem en aquest document confeccionat a la Catalunya Nord per les “Reserves Naturelles Catalanes”: http://www.catalanes.reserves-naturelles.org/siteweb_fran%E7ais/documents.htm

Les entitats del tercer sector social (TSS)[modifica]

La gran diversitat de tipologies d'entitats englobades en aquest heterogeni títol impossibilita ser del tot encertats a l'hora de classificar-les. Fins i tot en aquesta classificació que proposem, dins de cada categoria les naturaleses són ben diverses. Les recomanacions i consells s'han confeccionat més a partir de l'experiència pròpia del GEPEC-EdC, que no pas de cerques o formacions. D'aquesta manera queden moltes qüestions interessants per compartir per part de qualsevol entitat.

Primer abordarem unes recomanacions generals, i després entrarem en alguna qüestió específica d'una tipologia o altra d'entitats del Tercer Sector Social.

Recomanacions generals[modifica]

  1. Moltes de les recomanacions generals aquí exposades són extrapolables per a l'establiment d'aliances amb administracions públiques, empreses i altres entitats ambientals.
  2. Les persones que són al capdavant d'entitats del Tercer Sector Social solen ser persones molt agradables i properes al tracte i molt predisposades a establir aliances. Per tant, no cal invertir massa esforços en artificis formals i es pot entrar al gra de manera natural i sincera. Gairebé com si parléssim amb persones de la nostra pròpia entitat.
  3. Hem de donar peu per a que exposin com és la seva entitat quant a estructures, funcions i previsions de futur, punts febles i forts, etc. d'aquesta manera podrem triar les escletxes de propostes concretes a fer-les-hi.
  4. És important que es sentin protagonistes des de l'inici del procés. No anem de demanar ajuda, anem a proposar un projecte conjunt o uns projectes conjunts.
  5. Si no ens coneixen hem de presentar la nostra entitat de manera breu però completa doncs probablement hi ha aspectes, funcions, temàtiques, experiències, patrimoni de les entitats ambientals que desperti interès inesperat.
  6. La nostra actitud humil, transparent i solidària són les millors eines per a establir aliances doncs sovint aquestes funcionen bé especialment per la bona connexió personal i humana establerta entre els persones d'ambdues bandes.
  7. Les persones amb els que parlarem molt probablement seran persones desbordades de treball i en molts fronts, per tant, agrairan que el temps ocupat amb vosaltres signifiquin beneficis tant per a les persones que les seves entitats atenen, com a les seves entitats.
  8. Aquests beneficis potencials (per a les persones que atenen i per a les entitats que gestionen) s'han de portar preparats.
  9. S'han d' exposar clarament els beneficis tant per a la natura com per a les entitats ambientals d'una possible aliança. Els primers per a donar sentit ambiental a l'aliança, els segons com a mostra de transparència i confiança.
  10. Sempre és millor portar una proposta concreta que idees orientatives per a donar més seguretat de que es
  11. Si es porta una proposta concreta, s'ha d'haver estudiat mínimament l'entitat social amb la que volem establir l'aliança amb l'objectiu de poder preveure encaixos mutus interessants. La proposta s'ha d'exposar de manera totalment oberta als canvis i s'ha de deixar clar aquest sentit. I si la trobada dóna peu a una altra proposta concreta, probablement sigui millor la sorgida de la trobada que la prevista a priori per una de les dues bandes.
  12. Si no es porta una proposta concreta, almenys s'han de dur idees orientatives sobre línies de treball conjunt.
  13. És imprescindible la trobada presencial. Prèvia a aquesta es poden bescanviar emails, però millor el contacte telefònic previ al de per email. El contingut detallat de les propostes sempre és millor transmetre'ls durant la trobada presencial o a posteriori perquè si es fa abans es poden malinterpretar i “no hi ha una segon oportunitat per a una primera impressió”. Així doncs, la millor manera de “vendre” l'aliança és la personal i humana, en ella es pot transmetre molt més i, a més, es pot intuir -mútuament- si l'enteniment personal serà possible, fiable i agradable.
  14. No es pot donar per perduda qualsevol tipologia d'aliança mútua doncs. Si hi ha voluntat per ambdues bandes és pràcticament impossible que no hi hagi cap aliança possible per a benefici per a les persones ateses i el medi i mutu de les entitats participants.
  15. És millor sempre començar per intentar aliances senzilles i properes abans d'abastar projectes més grans. D'aquesta manera el risc d'incompatibilitats és molt més baix. Especialment entre entitats que no han treballat abans plegades.
  16. Pensem que el ventall de col·lectius al voltant de les persones usuàries dels serveis i atencions de les entitats del TSS és molt ampli i seria interessant no centrar-se exclusivament en les persones usuàries si no tot el contrari, enfocar qualsevol proposta petita o gran, incorporant també activament, les seves famílies, les persones treballadores i voluntàries, les persones assessores, les empreses i administracions que les ajuden, etc. Els resultats seran molt més dignes, còmodes i interessants per a tothom. Tanmateix no hem d'oblidar que les persones usuàries han de ser part activa important dels treballs, no necessàriament centrant-nos en elles. Si més no aparentment. Una errada típica de tracte personal és demanar al familiar amb la persona usuària al davant informacions com l'edat o el nom quan la persona usuària, sigui un nen, una persona amb discapacitat o fins i tot una persona gran, ho saben perfectament respondre i ens hem de dirigir directament a elles.

Passem a comentar sector per sector algunes consideracions prèvies del sector i unes recomanacions útils i pràctiques. A més hem inclòs en cadascun d'aquests sectors una secció d'exemples reals dels pocs existents al nostre país.

A banda, hem considerat que hi ha un parell de casos especials que no corresponen a entitats del Tercer Sector Social però que considerem interessants per a les entitats del Tercer Sector Ambiental pel seu caràcter fortament social, malgrat que impulsades per l'administració pública: els Treballs en Benefici a la Comunitat (TBC) i els Aprenentatges Servei.

Finalment, hem inclòs tant una bateria de propostes de treballs conjunts, com una secció de referències i recursos útils.

Entitats que atenen persones amb discapacitats[modifica]

Consideracions prèvies[modifica]

  1. Aquestes entitats solen haver nascut a partir de famílies amb persones amb discapacitats. Una part d'elles s'ha professionalitzat molt per a donar resposta a les necessitats d'inserció, fins i tot laboral, d'una part de les persones que atenen.
  2. Fins i tot en els casos d'entitats amb persones força autònomes atenen a persones totalment o parcialment depenents, de manera que malgrat que puguin rebre ingressos per serveis remunerats i ajudes públiques (actualment un dels pitjors problemes contra els que lluiten), el cert és que la gran fiscalització realitzada per les famílies de les persones usuàries, no permetrien desatendre persones del tot desvalgudes al seu sí.
  3. El sector de les fundacions i entitats socials amb persones amb discapacitats estan molt motivades pels aspectes ambientals perquè, a diferència del conjunt de l'empresariat català, veu en els aspectes ambientals una sortida laboral important: aprofitament de materials, consum local, protecció d'urbanitzacions davant dels incendis, agricultura i manufacturats ecològics, etc.

Recomanacions particulars per a aquest sector[modifica]

  1. Per tant, malgrat el seu caràcter humà i proper, solen ser entitats que no disposen de temps per a vaguetats o pèrdues de temps. Hem de tenir les idees clares.
  1. No ens centrem només en accions i activitats per a les persones usuàries més autònomes. Incloure aquests col·lectius més desvalguts, malgrat les limitacions racionals, els beneficis “irracionals” que obtenim participant amb elles (i incloent-les en activitats “normals”) i les seves famílies compensa amb escreix les altres limitacions.
  1. Podem obtenir potencialment una molt fàcil i ràpida aliança si cerquem la natural complementarietat entre entitats del TSA i el TSS d'un mateix territori.

Exemple concret d'aliança a casa nostra[modifica]

Exemple 1

Entitats TSS-TSA: Escola d'Educació Especial Xaloc-ADENC

Acció: Jornada de voluntariat puntual d'extracció de plantes exòtiques

Resum: Les noies i nois, amb les seves educadores, varen participar en una breu descoberta del medi i, acte seguit, varen extreure nyàmera (Helianthus tuberosus), una planta invasora al riu Ripoll al seu pas per Sabadell.

Beneficis socials: Sortir de l'entorn habitual i ser en contacte amb la natura és terapèutic. Els voluntaris de l'ADENC s'enriqueixen personalment del contacte amb persones amb discapacitats i es consciencien de les seves problemàtiques.

Beneficis ambientals: Augmentem el nombre de nyàmeres extretes i augmentem la difusió dels problemes derivats de les espècies al·lòctones.

Exemple 2

Entitats TSS-TSA: Fundació Estela-GEPEC-EdC

Acció: Jornada de voluntariat puntual d'extracció de plantes exòtiques

Resum: El mateix cas que l'anterior a Sabadell per part de l'ADENC però ara per a extreure onagra (Oenothera biennis), una planta invasora a les dunes de Torredembarra.

Beneficis socials: els mateixos que a l'exemple 1

Beneficis ambientals: Els mateixos que a l'exemple 1

Exemple 3

Entitats TSS-TSA: Associació de Familiars de Malalts Mentals Dr.Francesc Tosquelles-GEPEC-EdC

Acció: Voluntari de suport a l'administració de l'entitat GEPEC-EdC

Resum: Una persona amb una malaltia mental treballa periòdicament a l'oficina del secretariat del GEPEC-EdC realitzant tasques senzilles com anar a buscar el correu, repartir cartells, ensobrar, posar etiquetes, anar a comprar, etc.

Beneficis socials: Sortir de l'entorn habitual i sentir-se útil i apreciat és terapèutic. Els voluntaris i treballadors del GEPEC-EdC ens sentim solidaris i més humans i l'entitat pren encara més sentit que abans de la participació d'aquest voluntari voluntariós.

Beneficis ambientals: Descarreguem de treball administratiu a la secretària i ella pot fer més bé altres feines importants per l'entitat.

Entitats que atenen nens i joves[modifica]

Consideracions prèvies[modifica]

Els infants tenen una connexió natural amb la resta de la natura que sovint ràpidament trenquem amb múltiples barreres mentals i físiques. Tant esplais com agrupaments escoltes intenten “segrestar” els infants i els joves de les ciutats on habiten per dur-los a gaudir del contacte amb la natura.

Els esplais i agrupaments escoltes apleguen desenes de milers d'infants i joves que s'eduquen activament, entre altres, a favor de la conservació de la natura.

Els esplais i els agrupaments escoltes són pràcticament inexistents a la Catalunya rural, allà sovint només podrem treballar amb les escoles.

En aquestes entitats s'intenta fomentar l'autonomia personal dels menors d'edat. Sovint més que les pròpies famílies i centres escolars.

Recomanacions particulars per a aquest sector[modifica]

  1. Donat que l'educació que reben aquests infants i joves és molt activa a favor de la conservació de la natura, hem de crear les condicions favorables perquè part d'aquests tinguin clar que seran benvinguts i seran persones importants a les nostres entitats.
  2. És preferible que les accions que vagin a realitzar a favor de la Natura les hagin enteses, i fetes seves abans de participar-hi i que els puguin continuar un cop s'ha finalitzat l'acció puntual.
  3. S'ha d'intentar fer participar als infants i joves en la presa de decisions quant a les opcions possibles després que les coneguin bé. Ells mateixos haurien de poder proposar opcions d'aprenentatge. També de treball, especialment un cop disposen dels coneixements mínims.

Exemple concret d'aliança a casa nostra[modifica]

Exemple 1

Entitats TSS-TSA: Agrupaments Escolta Sant Francesc Xavier i Senyor Alexander Flemnig-Ecologistes en Acció (i altres entitats ambientals)

Acció: Plataforma contra el túnel d'Horta

Resum: Moltes vegades les entitats infantils i juvenils s'adhereixen a les campanyes i plataformes promogudes des de les entitats ambientals i les poden donar dimensions més grans, també quant a accions.

Beneficis socials: El jovent es pot sentir responsable del futur del seu entorn i poden promoure accions concretes i reals al seu favor.

Beneficis ambientals: Augmentem el nombre de persones favorables a un entorn més equilibrat.

Entitats que atenen gent gran[modifica]

Consideracions prèvies[modifica]

La major part de les persones usuàries de les entitats de gent gran són neutres, quant no oposades a col·laborar amb entitats ambientals.

Els professionals que treballen amb aquestes persones disposen d'informació molt valuosa sobre les inquietuds, interessos i formes de ser d'aquesta gent gran.

El perfil d'una creixent proporció de la gent gran està canviant en pocs anys cap a gent gran molt més activa que l'anterior.

Recomanacions particulars per a aquest sector[modifica]

  1. S'ha de conèixer bé el perfil de les persones grans d'una entitat concreta perquè varien d'una a una altra. A partir d'algun dels seus interessos es poden vertebrar propostes concretes viables. Els interessos poden ser comunicatius (recuperem patrimoni oral?), terapèutics (disposem d'hortes? cal caminar per a marcar itineraris?), de relació/solitud (tenim grups de treball actius?), d'aprenentatge, de lluita...
  2. Per a estalviar feina i frustracions, recomanem, cas que sigui possible, reunir-se presencialment amb el personal professional que treballa amb la gent gran: psicòlegs, geriatres, assistents socials i, en elc as de ciutats prou grans, amb el tècnic en gent gran activa. Aquests últims sabran amb quina entitat podrem comptar i amb quina no. I habitualment parlaran de persones concretes actives més fins i tot que d'entitats.
  3. Les assegurances solen cobrir persones fins a una edat determinada. Simplement ens hem d'assabentar. Sovint amb la comunicació prèvia dels noms i cognoms d'aquestes persones serà suficient. Hem d'estar coberts davant del risc a tercers i no només per accidents. Els problemes legals sorgits a causa d'un accident poden ser molt greus.

Exemple concret d'aliança a casa nostra[modifica]

Exemple 1

Entitats TSS-TSA: Gent gran a títol particular-Accionatura

Acció: Jornades de voluntariat “Grans persones per la natura”

Resum: L'Obra Social La Caixa va finançar aquestes jornades. Aquest projecte, a part d'incloure sessions de voluntariat ambiental, també va incloure dues jornades de reflexió sobre la importància de tenir un estil de vida saludable a través de la participació i l'activitat física.

Beneficis socials: L'activitat física i la vida saludable es poden donar fàcilment en múltiples activitats a la natura.

Beneficis ambientals: Les derivades de les accions de voluntariat ambiental realitzades.

Acollir adults que han de realitzar Treballs en Benefici a la Comunitat (TBC)[modifica]

Els Treballs en Benefici de la Comunitat (TBC) són una de les modalitats de les mesures penals alternatives, i s'imposen a persones autores d'una falta o delicte lleu o menys greu. Aquestes persones han de desenvolupar una activitat social d'utilitat pública que serveixi, alhora, per reparar de forma simbòlica el dany causat a la societat.

Persona realitzant Treballs en Benefici a la Comunitat (TBC)

La majoria d'aquestes mesures preveuen el compliment d'entre 20 i 120 jornades, sent cada jornada d'entre 4 a 8 hores, establert judicialment. Aquest tipus de penes han de tenir el consentiment de la persona penada, i mai poden ser retribuïdes. El compliment dels TBC s'intenta compatibilitzar amb la situació socio-laborals de les persones que han complir, i durant el compliment, la persona gaudeix de la protecció legal en matèria de seguretat social. Els/ les tècnics/ques delegats/es d'execució de mesures penals alternatives (DEMs) tenen la funció d'executar, informar al jutjat competent i fer el seguiment de les mesures. A través d'entrevistes personals determinen el perfil de la persona, per tal de poder vincular-la al recurs més adequat, en funció de la seva formació, experiència laboral, aptituds, capacitats, horaris i preferències.

Les entitats amb què es col·labora per dur a terme els TBCs sempre són públiques o privades sense afany de lucre. Les activitats que poden desenvolupar les persones que han de complir aquestes penes són amplies i molt variades, i sempre aniran en funció del perfil de cada persona.

El procés de compliment a seguir és molt fàcil i no comporta cap carrega afegida ni tràmit burocràtic a les entitats. Un cop es determina el perfil de la persona, el/la DEM encarregat/da de fer el seguiment d'aquell cas contacta amb l'entitat que considera més adient perquè es porti a terme el compliment. Es fa una trobada conjunta amb la persona referent de l'entitat, la persona que ha de complir els TBC i la/el DEM que fa el seguiment. En aquesta trobada, i mitjançant un document de compromís, es pacten les activitats, els dies i l'horari a desenvolupar per cada jornada, fixant una data d'inici i una data final de compliment. Tot queda pactat des d'un inici, i la persona penada es compromet a complir-ho. Cada jornada que fa la persona ha de quedar reflectit en el full de signatures, facilitat per la DEM a la persona referent de l'entitat el dia de la signatura de compromís. Al final del compliment, l'entitat col·laboradora ha d'omplir un senzill full valoratiu. Tota aquesta documentació és facilitada pels o per les DEMs en cada cas, i l'entitat només ha de vetllar per facilitar tasques a les persones que han de fer els TBCs.

L'objectiu d'aquest tipus de mesures, a més de facilitar la inserció social de les persones infractores, pretén ser un ajut a les entitats que precisen desenvolupar tasques de caràcter social (en el sentit més ampli), i en cada cas sempre hi ha un/a DEM assignat que fa el seguiment i facilita la resolució de qualsevol incidència. Es treballa amb entitats de diferents àmbits, d'entre les que destaquen les de caràcter mediambiental, per la seva necessitat en la societat actual.

Al GEPEC-EdC portem uns quants anys rebent la seva col·laboració i no hem tingut cap conflicte remarcable (el màxim va ser una persona que no s'hi va presentar i ens varen cridar a confirmar-ho al jutjat). A través de persones que han complert TBCs a la nostra entitat s'han realitzat diferents tasques i activitats: Dinamització de les nostres xarxes socials, neteges manuals, control de plantes invasores, repoblacions, pintura de murals, confecció d'un projecte d'energies renovables, dibuixos naturalístics, fotos i vídeo d'activitats nostres, etc.. Heu de tenir una persona de referència diària, un ventall de treballs pendents de diferent tipologia, capacitat d'empatia amb ells i a possibles interessos i habilitats d'aquestes persones, i flexibilitat amb persones amb situacions personals sovint força dures. Us animem a provar-ho, ja que l'experiència per la nostra part és molt bona Podeu ampliar informació a la “Guia d’ús de treballs i prestacions en benefici de la comunitat” que trobareu en pdf al següent enllaç:

http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.e6cd25a43dcc91b6bd6b6410b0c0e1a0/?vgnextoid=b10cf31f87203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b10cf31f87203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

La paperassa és mínima: contracte que us porten per cada persona que ve, un full de signatures pels dies que va venint aquesta persona i un senzill full valoratiu final. Tot plegat sense moure-us de la vostra seu doncs per a tot venen els DEMs al vostre local. Per tant, de facilitats, les màximes. Treballs on ens han ajudat? dinamització de les nostres xarxes socials, neteges manuals, control de plantes invasores, repoblacions, pintura de murals, confecció d'un projecte d'energies renovables, dibuixos naturalístics, fotos i vídeo d'activitats nostres, etc. Heu de tenir: una persona de referència diària, un ventall de treballs pendents de diferent tipologia, capacitat d'empatia amb ells i a possibles interessos i habilitats d'aquestes persones i flexibilitat amb persones amb situacions personals sovint força dures.

Acollir persones per a realitzar Aprenentatge Servei[modifica]

L'aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.

Poden participar persones de qualsevol edat de 0 a més de 65 anys i els àmbits des d'on es pot treballar té la novetat que inclou estudiants de centres reglats que poden fer-ho en el seu temps lectiu. Però poden participar des de centres d'ensenyament no formal fins a projectes comunitaris.

Malgrat que el servei predomina en aquesta opció, hi ha d'haver una finalitat educativa associada important.

Al web www.aprenentatgeservei.org hi ha tota la informació, contactes, entitats impulsores, etc..

Al Departament d'Ensenyament, per exemple, també us podeu adreçar al Martí Boneta del grup promotor als instituts (marti.boneta@gencat.cat).

Conclusió... final?[modifica]

Tímidament, algunes entitats hem començat a obrir camí en l'establiment de ponts entre dos mons, el Tercer Sector Social i el Tercer Sector Ambiental.

Si les possibilitats d'aliances noves i innovadores són infinites amb el sector infantil i juvenil amb el que moltes ja hem col·laborat, les possibilitats es disparen en la resta de sectors, inclòs el de persones immigrades amb el que no tenim constància de col·laboració amb cap entitat del TSA. Encara.